dissabte, 11 de febrer del 2012

Ser dona a l'India

Una família es desespera quan neix una nena, si esbrina el seu sexe abans de néixer, algunes intenten que la mare avorti

“Comprometidos con Anantapur” de Ramón Serrano

A l'escola del petit indret de l'índia de Edula Mustur s'asseuen prop de setanta dones, moltes vestides amb saris de color blau. Són dàlits, intocables: han nascut a la casta equivocada, la que està condemnada a la marginació i l'aïllament social, i per això el seu petit poble està separat de la resta de la vila. Per a que no hi hagi contacte.


Pregunto si saben llegir o escriure. Només una alça la mà, però gairebé totes les seves filles i fills en edat escolar estan estudiant. A Narasahma li brillen especialment els ulls quan parlem d'això. La seva filla ha acabat enginyeria informàtica i l'acaben de fitxar per una multinacional de Bangalore. Als seus 22 anys, enfundada en uns texans, tota timidesa i energia, Latha ha trencat amb la maledicció que condemnava a les de la seva casta a la pobresa i la marginació.

Ser dona a l'Índia és una càrrega molt pesada. Una família es desespera quan neix una nena, si esbrina el seu sexe abans de néixer, algunes intenten que la mare avorti. És una càrrega perquè caldrà tenir cura d'aquesta nena fins que trobi marit. El dot a què obliga la tradició és tan onerosa, com gran l'alliberament; quan es casi, la filla passarà a ser propietat de la família del marit. Si és repudiada, enviuda o no engendra fills homes, la seva sort és negra, no es pot valer per si mateixa ni tindrà qui en tingui cura. La realitat és tossuda i especialment cruel en les àrees rurals, on no es compleixen les lleis nacionals que impedeixen els avortaments selectius o els dots.

Hi ha altres iniciatives que des de les més humils indrets intenten canviar el pes asfixiant de la tradició. Les dones que he conegut formen part d'un shangam, un fòrum que té quelcom de teràpia col·lectiva i un molt de cooperativa. Allà han après a estalviar, a aconseguir microcrèdits i invertir-los en mininegocis que elles mateixes gestionen: així compren bestiar, material per fabricar vares d'encens, o llavors de fruites o flors que cultiven i després venen. Es conjuren per a que tots els seus fills estudiïn, i per no casar a les nenes abans que tinguin 18 anys. I els nois i noies que han estudiat difícilment consentiran que els seus fills siguin analfabets. La llavor del canvi ja està donant els seus fruits.

Els shangams són només un dels projectes que funcionen en l'estat d'Anantapur impulsats per la Fundació Vicenç Ferrer, la tasca s'estén a la sanitat, l'educació, l'agricultura, l'ecologia i l'atenció als discapacitats. Des d'allà escric aquestes línies. I resulta terapèutic posar distància d'un pais on la crisi i les seves conseqüències ens angoixen fins al punt de perdre la visió d'altres realitats, altres problemes, tan apressants com abordables amb voluntat, tenacitat i imaginació. "Crisis? Nosaltres vivim i treballem en un país en crisi permanent", riu Moncho Ferrer, fill del fundador i director de programes de la FVF. "Cada any hi ha una crisi diferent. I a totes cal anar buscant respostes".

Pals i pastanagues
A l'Índia conviuen les prohibicions amb els estímuls positius per canviar les tradicions més dures. Les dones que van a parir a un hospital reben 1.000 rupies que encoratgen a altres a fer el mateix, i si engendren una nena, aquesta té garantit un fons de 5.000 rupies que rebrà quan sigui adolescent. No arriba a cent euros; potser és suficient per mantenir-la viva.

En cel indi
Era el contracte del segle: avions de combat per renovar part de la força índia, que finalment es va inclinar pel francès Rafale, enfront del Typhoon del consorci Eurofighter, que agrupa Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Espanya. Els britànics estan desolats, i assenyalen com a culpable a l'estil germànic, poc amic de cargolar contractes amb altres cimbells econòmics i comercials.

Tancat per cessament
És un indicador econòmic molt rellevant de l'activitat econòmica, i ara de la desacceleració: el nombre de locals comercials que es queden buits per cessament d'activitat. Al Regne Unit han augmentat un 15% de mitjana, i gairebé un 20% al nord-oest del país, en una proporció més gran que, per exemple, la ciutat d'Atenes. Després de la raquítica campanya de Nadal, el consum al país de la lliura esterlina també s'ha desplomat.

Montserrat Domínguez
10/02/2012
La Vanguardia