Només sé que és petit i que tu te l'estimes,
que la casa és al mig i el jardí és al voltant.
Qui hi ha uns til•lers florits i unes palmeres primes
i un xiprer molt galant.
Que cal, per arribar-hi, pujar unes escales
qui sap si amb un pany d'heure o gessamí florit.
Les escales no són ni planes ni molt dretes
i es pugen amb delit.
Que hi ha una buguenvíl•lia gairebé lluminosa,
tan gran és l'esplendor del seu mantell morat.
I que una margarida s'ajeu, capriciosa,
en un balcó tancat.
Que l'Esperança hi planta obèlies, gencianes,
satalies, narcisos, miosotis fidels,
O hi assaja el conreu de floretes boscanes
humils com els estels.
O somnis! És això, més que les flors encara,
el que dóna al jardí aquest perfum.
Somnis teus i dels teus, és la vostra ombra clara
el que fa aquesta llum.
Això és el que sé. I, què més em caldria
per estimar-te ja, somniat paradís?
Sé que un matí d'hivern m'hi acollirà algun dia
el seu esguard feliç.
el seu esguard feliç.
~ Màrius Torres
