LA SANITAT NO ES REBAIXA _ Presentat pel Departament de Salut_
Els efectes de la crisi econòmica han colpejat amb duresa el sistema sanitari català i també el seu nucli fonamental: el metge. Les mesures urgents de contenció de la despesa i de reducció del dèficit públic, decretades pel govern català i espanyol , han penalitzat injustament el sobreesforç del personal mèdic per preservar la qualitat assistencial, tot i les carències del sistema.
Els facultatius som conscients de la delicada situació econòmica que pateix la sanitat pública, però ens és molt difícil d'entendre que ens toqui pagar a nosaltres els plats trencats dels números vermells de l'administració.
Des de fa temps, el personal mèdic ha apostat per la sostenibilitat, participant activament en programes de contenció de la despesa.
Ara, aquest compromís se’ns reconeix amb una tisorada salarial, l’opció més fàcil i més còmode per els governants.
Cal preguntar-nos:
Per què ningú mai no s’ha atrevit a plantejar una reforma profunda de l'administració sanitària, que aturi la despesa absurda generada per la càrrega burocràtica i l'excés de càrrecs intermedis no justificats?
Per què en els darrers anys han proliferat multitud d'empreses públiques i de direccions clíniques de dubtosa eficiència, que només han servit per eixamplar la distància entre els metges i els centres de decisió sanitària?
Per què s’estan obrint tants centres sanitaris, no sempre necessaris, fent una despesa milionària impossible d'assumir?
Creiem que aquestes no són les fórmules adequades per contenir la despesa i mantenir la qualitat assistencial i per això diem que:
- No podem consentir que imposin una retallada del nombre de metges de guàrdia que afecta la qualitat assistencial. Tampoc podem acceptar la disminució de les plantilles mèdiques, ja que no es cobriran ni el 50% de les jubilacions ni les vacants.
- No podem permetre que es perpetuï l’actual burocratització que pateix la sanitat pública, absurdament hipertrofiada i ineficient i que s’ha convertit en una font de despeses injustificades en la situació actual.
- No podem ser còmplices de la falta de transparència en les llistes d’espera.
- Volem fer saber a l’opinió pública que estem arribant a una situació del tot insostenible, on les dificultats pressupostàries empitjoraran perillosament la qualitat de l’atenció sanitària a la població.
- Advertim que la gravetat d'aquesta situació pot ser un camí sense retorn que tiri per terra el prestigi i l’excel•lència que ha assolit la nostre sanitat.
- Exigim de les administracions sanitàries la racionalització de la despesa prioritzant, per damunt de tot, l’atenció als pacients.
- Demanem poder negociar en una mesa mèdica pròpia les nostres condicions de treball.
- Demanen un compromís de tots els partits polítics per la sostenibilitat del sistema.
Reflexions sobre el manifest dels metges del Hospitals de L’Institut Català de la Salut presentat al parlament el passat dia 22 de Febrer de 2011
No voldria marejar al lector amb un allau de xifres a vegades difícils de digerir, però l’avís que fan tots aquests facultatius, 2086 firmes dels 8 Hospitals de referència de l’ICS, es molt seriós. Si no controlem acuradament com es fa aquesta retallada, podem tornar amb molta facilitat a la sanitat que teníem fa 25 o 30 anys.
La despesa sanitària per càpita a Catalunya l’any 2010 és de 1.331 euros per habitant, per sota de la mitjana estatal (1.355 euros per habitant). Un 22% menys que el País Basc (1.700 euros per habitant), la comunitat autònoma que més inverteix. Un 17% menys que Extremadura (1.600 euros per habitant ), la segona comunitat autònoma amb més inversió per càpita.
La mitjana Europea UE-15 esta sobre als 2.013 euros per habitant. La inversió en despesa sanitària com a percentatge del PIB a Catalunya es del 4,7%, a Espanya del 5,9%, a la OCDE 6,4% i a la UE-15 6,9%. Així doncs el sistema sanitari Català esta clarament infrafinanciat e infradotat. Molt tensionat actualment ja que es debat entre l’excel•lència del servei, l’increment de l’oferta i el dèficit de recursos. El diagnòstic sembla ben clar, falten recursos. No podem aspirar a una sanitat UE-15 quant la pressió fiscal es bastant inferior a la d’aquests països.
Molt sovint s’acusa al usuari de freqüentar excessivament el sistema ( 9 visites/any de mitjana, comparades amb les 2-6 de mitjana a la UE-15), no es diu però que a Catalunya les visites son ateses pel metge i a la UE la meitat d’elles son ateses per infermers/er o administratius. Tenim un sistema sanitari dels més eficients del mon, sense cofoisme, amb coses per millorar, reformar i planificar millor, sense cap dubte. Els professionals hem patit aquesta manca de planificació. Importem metges per formar los i els exportem formats a la UE, mentre demanem als nostres nacionals unes notes de tall altíssimes per cursar la carrera de medicina. Amb aquesta suposada bombolla sanitària, que sembla haver explotat, deixarem al atur molt metges i especialistes que hem estat formant, i als que havíem casi assegurat una feina fa pocs anys. Ull amb les retallades que poden enganxar-nos els dits.
Dr. Josep Vilaplana Birba
Metge Especialista en Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor
Delegat de Metges de Catalunya a Girona
