The Conversation Project és una iniciativa sorgida als Estats Units que promou que la gent parli amb els seus familiars sobre com desitjarien ser cuidats durant l'etapa final de la vida
 | |||||||
| Guanyadora d'un premi Pulitzer, Ellen Goodman també ha treballat a Newsweek. Ara és la directora de The Conversation Project. Foto: M. García |
Sempre hi ha alguna conversa difícil d'enfrontar, i la de la mort ho és. No obstant, és "una de les més importants que podem tenir amb els nostres ésser estimats". Així ho creu The Conversation Project, una iniciativa sorgida als Estats Units que promou que la gent parli amb els seus familiars sobre com desitjarien ser cuidats durant l'etapa final de la vida. Ellen Goodman, cofundadora del projecte, es va adonar, quan la seva mare va emmalaltir, que no estava preparada per prendre decisions mèdiques per ella perquè mai n'havien parlat. Goodman ha passat recentment per Barcelona per participar en el MIHealth Forum.
Què fa The Conversation Project?
Fem campanyes socials per despertar consciències amb l'objectiu d'ajudar la gent a expressar els seus desitjos relacionats amb l'etapa final de la vida. Per animar-los a tenir la conversa amb els seus familiars. Perquè la gent pensa que n'ha de parlar després que li diagnostiquin una malaltia greu, però s'ha de fer molt abans. Un dels nostres lemes és que "és massa aviat fins que és massa tard".
L'experiència personal li va ensenyar que cal parlar-ne.
Sí, a tots se'ns ha mort algú. I molta gent té una mala experiència amb la mort que no ha compartit amb ningú perquè pensa que només els ha passat a ells. I quan la gent comparteix aquestes històries és quan es produeixen els canvis socials.
Què es considera una bona mort?
La majoria de gent vol morir en pau, sense dolor, a prop de la gent que estima, i no vol morir a la unitat de cures intensives d'un hospital, ni endollats a una màquina, ni durant una operació. Però en la medicina actual sempre sembla que hi ha alguna cosa més que es pot fer per allargar la vida.
Preferim morir a casa?
Segons les enquestes fetes als EUA, el 70% de la gent diu que li agradaria morir a casa, però el 70% mor en hospitals o institucions. No obstant, crec que morir a casa és més una idea i no tant un lloc. És la idea de voler morir confortablement i envoltat de la gent que estimes més que no pas en un lloc concret, perquè potser a casa no poden bregar amb el dolor.
Hi ha una bretxa entre com vol morir la gent i com ho fa realment?
Sí, a la gent no se li estan respectant els seus desitjos. En les famílies no es parla de la mort perquè ningú vol preocupar l'altre. Però això està canviant.
A l'escola s'ha de parlar de la mort?
Crec que és una conversa que s'ha de tenir en família. Cadascú ho afronta amb una actitud diferent i és millor parlar sobre la mort al voltant de la taula de la cuina.
Hi ha diferències entre homes i dones pel que fa a l'actitud davant la mort?
Potser és un estereotip, però quan un home pensa en el final de la seva vida pensa que vol mantenir la seva independència i autonomia i, en canvi, les dones en el primer que pensen és en la família i que tothom se senti bé.
Els metges també han de parlar amb els seus pacients sobre l'atenció al final de la vida.
Sí, i haurien de ser ells els que iniciessin aquestes converses, que expliquessin als pacients les opcions que tenen sense ser exageradament optimistes, i haurien de tenir la capacitat d'escoltar. El 80% de la gent diu que en cas de malaltia greu vol parlar amb el seu metge sobre l'atenció que vol rebre al final de la vida. Els metges, a més, són menys propensos a utilitzar al final de la vida tractaments agressius per a ells del que ho són per prescriure'n als altres. A Massachusetts només el 17% de la població ha parlat de l'atenció al final de la vida amb el seu metge, i a Califòrnia, el 7%.
Suposo que és important parlar-ne amb la parella.
Sí, perquè has de pensar en qui vols que prengui les decisions per tu quan tu no estiguis capacitada per fer-ho i també pensar per qui les hauràs de prendre tu. Hauràs de decidir pels teus pares i has de saber què volen. Perquè la vida és imprevisible i has de pensar en la mort encara que tinguis 30 anys. Hi ha molts casos d'accidents de moto, per exemple, que impliquen prendre decisions legals que afecten gent jove.
Lara Bonilla
14/07/13
Ara.cat
