Aquesta setmana s'ha donat a conèixer un formidable projecte d'investigació que aspira a identificar l'origen de la malaltia d'Alzheimer en les seves fases inicials. Anomenat Alfa i impulsat per la Fundació Pasqual Maragall (FPM), l'estudi es proposa comprendre els primers moments de la malaltia. Tot presentant-lo, Jordi Camí, director de l'FPM, explicava que ja hi ha molts fàrmacs a disposició dels pacients que tracten els símptomes d'aquesta malaltia, però no n'hi ha cap que pugui modificar-ne el curs. Segons la hipòtesi dels experts, si els fàrmacs actuals no són prou eficients, és perquè s'administren massa tard. De la mateixa manera que els fàrmacs eficaços en els estadis inicials d'un càncer no són molt útils en estadis molt avançats de la malaltia, un nombre creixent de neuròlegs sosté que els fàrmacs experimentals desenvolupats per frenar l'Alzheimer es recepten quan els malalts ja han contret la malaltia de manera inexorable.
Sostenen els experts que les alteracions neurològiques de l'alzheimer solen aparèixer dues dècades abans de l'aparició dels primers símptomes, per això el repte científic sigui aprendre a diagnosticar la malaltia abans que els símptomes apareguin. L'objectiu és aconseguir conèixer a fons el període asimptomàtic del alzheimer, per combatre'l en fase reversible.
Finançat per l'Obra Social de La Caixa, l'estudi Alfa tindrà com a investigador principal al neuròleg de l'hospital Clínic de Barcelona José Luis Molinuevo. L'estudi requereix la col·laboració de 400 voluntaris d'entre 44 i 63 anys, fills d'una persona que hagi estat diagnosticada d'Alzheimer abans dels 75 anys. A diferència de molts altres experiments, aquests voluntaris no tindran retribució econòmica, sinó social: contribuiran al progrés de la investigació d'una malaltia devastadora. Tal democratització de la lluita contra la malaltia és coherent amb els objectius de la Fundació Pasqual Maragall, i amb la personalitat de qui li dóna nom.
Sabem que, com a alcalde i president, Maragall ha tingut una vida política de gran relleu i repercussió. Pels seus èxits i pel seu carisma, i per la naturalitat amb què va encaixar errors i dificultats, és el polític català viu tan estimat. Malgrat la seva malaltia, segueix sent un home compromès. La seva fundació té la màxima ambició científica, contribueix a consolidar el clúster biomèdic català i busca la complicitat social. Cap d'aquests objectius no hauria estat possible sense la seva generosa contribució.
Editorial
21/09/2012
La Vanguardia
