diumenge, 8 de desembre del 2013

Una Espanya sense nens

La reducció del nombre de dones en edat fèrtil i la crisi ofeguen la natalitat
En el primer semestre de l’any han nascut 210.778 criatures, un 6,2% menys que en el mateix període del 2012

Foto: Marc Arias
Si el present és complicat, el futur no sembla gens encoratjador. I no parlem de la crisi econòmica en si, sinó dels efectes que té. Espanya s’enfronta en tot just una dècada a la reducció de la població en gairebé tres milions d’habitants per la caiguda de la natalitat i l’augment de persones grans gràcies a l’increment de l’esperança de vida. Creixement negatiu, en diuen els demògrafs, que en el cas espanyol es tradueix en un percentatge elevat de persones més grans de 64 anys (1,5 milions més que actualment) i pocs nens de menys de 10 (un milió menys que ara). Un futur que podria tenir lloc abans del previst amb les noves dades aportades aquesta mateixa setmana per l’Institut Nacional d’Estadístiques (INE). El primer semestre d’aquest any, el nombre de naixements ha caigut un 6,2%, una barbaritat. I es preveu que continuï caient.

Aquestes dades són preocupants i obliguen a repensar el sistema actual en què s’assenta Espanya. Més gent gran implica més necessitats sociosanitàries, entre altres qüestions, per l’augment de la dependència (l’INE estima que el 2023 la taxa de dependència de les persones més grans de 64 anys superarà el 35%). I menys nens obliga a redimensionar els serveis a la infantesa, adequant-los a un volum més petit. Per no parlar del que suposa per a les properes generacions un nombre reduït de cotitzadors.

I, respecte a la població activa –més grans de 15 a 65–, també minvarà, excepte els que han sobrepassat els 50 anys (els antics nens del baby boom): menys població per fer front a les despeses, cada dia més elevades, de les classes passives.

Aquests informes de l’INE no revelen un futur inesperat. De fet, els experts fa gairebé una dècada que alerten del canvi radical de la piràmide poblacional d’aquest país, en un intent que els qui han de prendre mesures per minimitzar l’impacte i fer sostenible una Espanya amb pocs nens, molta gent gran i pocs treballadors, ho facin.

Però, les poques decisions adoptades –com la llei de Dependència– han quedat reduïdes a la mínima expressió a conseqüència de la crisi econòmica. Una crisi que no només ha fet trontollar els fonaments econòmics del país, sinó que ha accelerat el procés de pèrdua de població, bé per l’abandonament del país (el 2012, un total de 476.748 persones van emigrar a l’estranger, segons l’INE), bé pel descens del nombre de naixements. El primer semestre de l’any es van registrar 210.778 naixements, un 6,2% menys que en el mateix període del 2012, seguint una tendència que va començar el 2009. El descens dels naixements s’ha produït per l’efecte combinat d’un menor nombre de dones en edat fèrtil i d’una menor fecunditat, assenyalen des de l’institut d’estadística.

Aquesta dada, la de la fecunditat (nombre de fills per dona en edat fèrtil), té relació amb la situació econòmica actual. Després de cinc anys de crisi, amb un percentatge d’atur que gairebé assoleix el 26%, amb més de cinc milions d’aturats i amb 1,8 milions de famílies que tenen tots els membres actius a l’atur (EPA, tercer trimestre del 2013), sembla que fa desistir moltes dones d’incrementar la família.

Amb la taxa de natalitat de l’última dècada, mantinguda fonamentalment per les dones immigrants, ni tan sols n’hi ha prou, ja. Entre les que han tornat als seus països i entre les que, afectades directament per la crisi, han decidit postergar la maternitat o no buscar cap altre fill, el percentatge de nadons de mare estrangera s’ha reduït en gairebé un 10% el 2012, percentatge que representa un 18,3% del total de naixements, dos punts menys que l’any 2008.

I, dins de la greu situació poblacional que es preveu per a Espanya d’aquí pocs anys, la situació és especialment dramàtica per a algunes comunitats. Segons l’INE, sembla que en deu de les 17 comunitats autònomes el nombre acumulat de defuncions superarà el de naixements la dècada que ve. Així, el saldo vegetatiu entre el 2013 i el 2022 resultaria negatiu a Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Cantàbria, Aragó, Extremadura, La Rioja i les Canàries. Només Ceuta i Melilla se salven d’aquest ombrívol escenari.

Celeste López
08/12/13