divendres, 29 de novembre del 2013

No som conscients que la pobresa és molt greu

Paco Estellés és vicepresident de la taula del Tercer Sector i de la Federació d'Entitats d'Infància (FEDAIA), alhora que treballador i educador social, i té una àmplia formació en gestió d'ONG, de recursos socials i en intervenció humanitària. És responsable de les Plataformes d'Educació Social dels Salesians i representa la Fedaia a la Taula del Tercer Sector Social, de la qual és vicepresident.

Les més de 6.800 organitzacions socials que cada dia aixequen la persiana a Catalunya, atenen 2,1 milions de persones i mouen un 2,8% del PIB del país han celebrat el quart congrés al Fòrum de Barcelona. Paco Estellés és vicepresident de la Taula del Tercer Sector i membre del Comitè Organitzador del IV Congrés.

Un de cada cinc catalans és pobre, més de 800.000 no tenen feina, 50.000 infants amb malnutrició... Com ha arribat el tercer sector al quart congrés?
Com es veu a l'anuari, amb dades del 2011, es redueix el nombre d'entitats, però s'atenen més persones. Ja són més de 2,1 milions d'usuaris. En definitiva, el sector es fa petit i atén més gent. El context de crisi fa que les necessitats siguin elevades.

Estan desbordats?
Fa temps que veiem que més gent té necessitats i tenim menys recursos. Hem de reinventar-nos constantment, moure'ns i posar-hi molta imaginació per respondre. Desbordats en el sentit de bloqueig, no. Al contrari, la necessitat et fa buscar respostes i reaccionar. Com reacciona la societat: en quatre anys hi va haver 55.000 nous voluntaris.

La capacitat de reacció és evident. Fins on aguantaran?
Diuen que la inversió social en el pressupost del govern per al 2014 és la mateixa que la del 2013, però, comparada amb el 2012, baixa. La inversió social es redueix i les retallades poden afectar els drets socials. No reivindiquem només per nosaltres, sinó per una societat cohesionada que vagi cap a la igualtat i els drets de les persones.

Van a contracorrent.
A vegades sí que tenim aquesta sensació i les entitats ens trobem sovint molt soles.

En quin cas es troben soles?
El govern diu que no hi ha diners per a més polítiques socials. Doncs ja els proposem nosaltres formes per tenir ingressos: lluitar contra el frau fiscal, redistribuir millor la riquesa...

Quin és el futur de les entitats?
Mentre hi hagi persones en desavantatge social, ens tindran al seu costat. Com diuen des del Banc dels Aliments, tant de bo en algun moment pugui desaparèixer! I no només hem de pensar en la pobresa i l'exclusió, sinó que tenim molta feina per aconseguir la justícia social.

Vostè treballa en el món de la infància. Hi ha 50.000 infants amb deficiències alimentàries?
Hi ha un 15% de menors en extrema pobresa, és a dir, famílies amb molt pocs recursos que han de pagar habitatge, llum, gas... És evident que, sense una beca o una ajuda, els fills no tenen sempre un àpat garantit. No es pot quantificar, però les entitats detectem en el dia a dia casos d'infants que no mengen quan toca. Els centres oberts donen berenar a dins d'un programa educatiu, però no es tracta de donar sopars, perquè els nens per sopar han d'estar amb els pares.

Ha costat que els governants admetin que hi ha malnutrició infantil.
Des de la Fedaia fa quatre anys que vam avisar que passaria i ara ens ha esclatat als nassos. Com que treballem al carrer i ho veiem cada dia, anem un pas al davant dels polítics. Crec que no som prou conscients que el tema de la pobresa és molt greu.

Sònia Pau
29/11/13