dissabte, 21 de juliol del 2012

Els metges aspiren a vèncer la sida després de la curació d'un pacient

Els investigadors de la sida el coneixen com el pacient de Berlín. A aquest home li van  diagnosticar la infecció per VIH el 1995, quan tenia 29 anys, que després va patir una leucèmia, que va rebre un trasplantament de medul·la òssia l'any 2007 i que, des de llavors, no ha rebut tractament antiretroviral i no ha tingut virus detectable a la sang. "En altres paraules, està curat", afirma Françoise Barré-Sinoussi, premi Nobel de Medicina pel descobriment del VIH i presidenta electa de la Societat Internacional de la Sida, en un article que publica aquest dijous la revista Nature
La erradicació de la sida, més aprop després
de la curació d'un pacient GYI
La curació de Tim Brown, el pacient de Berlín, s'explica perquè la medul·la que va rebre per tractar la leucèmia procedia d'una persona immune al VIH. Aquesta immunitat es devia al fet que les cèl·lules del donant tenien defectuós el gen de la proteïna CCR5, que el VIH utilitza per entrar en cèl · lules del sistema immunitari. Així, quan les cèl·lules del donant repoblar la sang de Tim Brown, el virus es va trobar que ja no tenia porta d'entrada a les cèl·lules. 

"És el primer cas d'un pacient curat de la sida", explica Javier Martínez-Picado, investigador Icrea del laboratori IrsiCaixa. El trasplantament de moll d'os amb el gen CCR5 defectuós "no es pot aplicar a totes les persones que tenen el VIH perquè és una tècnica costosa i arriscada i perquè no hi hauria prou donants", adverteix Martínez-Picat. Però demostra que curar la sida no és impossible. 

Estimulats pel cas del pacient de Berlín, Martínez-Picat i altres 35 científics de 10 països van crear fa dos anys un grup de treball per buscar tractaments que curin la sida i que siguin aplicables a gran escala. La iniciativa està afavorida per la Societat Internacional de la Sida, la principal organització de professionals de la sida del món, i està copresidida per la francesa Françoise Barré-Sinoussi i pel nord-americà Steven Deeks. Martínez-Picat presentarà el resultat dels dos primers anys de treball del grup d'experts, que defineixen l'estratègia per arribar a curar la sida, en la Conferència Internacional de la Sida que se celebrarà a Washington del 22 al 27 de juliol. 

A hores d'ara, els fàrmacs antiretrovirals ja aconsegueixen que el virus sigui indetectable a la sang durant anys. Però el tractament és costós, comporta efectes secundaris, no arriba a tots els portadors del VIH i, si s'interromp, permet que el virus torni a proliferar. Encara que aquests fàrmacs han aconseguit que la sida hagi deixat de ser una infecció mortal en un elevat percentatge de pacients, no seran suficients per contenir l'epidèmia. La prova és que, per cada persona que inicia tractament antiretroviral en l'actualitat, hi ha dues persones que contrauen el VIH. 

Per anar més enllà dels tractaments actuals, la Societat Internacional de la Sida considera prioritari descobrir com i on s'amaga el virus en l'organisme quan els fàrmacs l'eliminen de la sang. A partir d'aquí, en teoria es podria fer sortir el virus dels seus amagatalls i eradicar l'organisme. Una segona prioritat és descobrir com una minoria de persones -els anomenats controladors d'elit, que representen aproximadament l'1% de la població- aconsegueix mantenir el virus a ratlla tot i no prendre fàrmacs. Aquesta informació podria ser útil per estimular el sistema immunitari de la resta dels pacients de manera que puguin contenir el virus i deixin de necessitar fàrmacs. Una tercera línia de treball consisteix a estudiar els autotrasplantaments de moll d'os per portadors del VIH. Si s'inactiva el gen de la proteïna CCR5 amb teràpia gènica abans de tornar a implantar la medul·la, en teoria es podria aconseguir una curació com la del pacient de Berlín i evitar el problema de l'escassetat de donants. Aquesta estratègia ja s'ha començat a assajar en un reduït nombre de voluntaris. 

"Estem en el principi del camí cap a la curació de la sida", declara Ventura Clotet, director del laboratori IrsiCaixa a l'hospital Germans Trias i Pujol. Els investigadors són conscients que el camí serà llarg i que els resultats són incerts. I que, per fer els estudis que permetin avançar cap a la curació de la sida, necessitaran finançament addicional, que no serà fàcil d'aconseguir en un context de crisi. "No ens hem fixat dates", admet Martínez-Picat. Però l'important és que ja estan en camí.

Josep Corbella
19/07/2012
La Vanguardia