diumenge, 29 d’abril del 2012

Que no, que no...

_Jubilats i malalts que em llegiu: res de sentir que sou una càrrega. 
I, si ho sentiu, res d’anar-ho dient en veu alta _

Corren mals temps per arribar a vell. No és nou: des de sempre, quan ens convertim en vells, i més si tenim xacres, ens lamentem (“Sóc una càrrega”, “Ja no faig res de profit a la vida”, etc). Però fins ara, allò que alguns anomenen “Papa-estat” ens animava a seguir vivint o, almenys, ens oferia una mica d’ajuda. Ara, en canvi, el Papa-estat podria estar a punt de convertir-se en algú tan caritatiu com les tietes de Mortimer a Arsènic per compassió, que de seguida que veien un avi que es lamentava, se’l carregaven amb una copa de vi barrejat amb una culleradeta d’arsènic. ¿Se’n recorden? Eren molt divertides. Tant, que si un dia l’estat decideix lliurar-se de mi perquè m’he convertit en pensionista, espero que prengui nota de la seva delicadesa i el seu humor. Almenys, moriré somrient. 

Mentrestant, i per si de cas, adverteixo als jubilats i malalts que em llegeixen: res de sentir-vos una càrrega. I, si ho sentiu, res d’anar-ho dient en veu alta. Ja en tenim prou amb tanta notícia culpabilitzadora sobre el preu que paguem pels avis que no treballen. Per no parlar de l’indicador que s’han tret de la màniga a la reunió anual de l’acció Conjunta Europea sobre les Esperances de Vida en Bona Salut, celebrada la setmana passada a París. Abans els congressos eren sobre l’esperança de vida i punt. Ara, com per casualitat, són sobre l’esperança de vida en bona salut. Diu un organitzador: “Fins ara només teníem la EV, un indicador quantitatiu. Ara tenim L’EVSI (esperança de vida sense incapacitat), que no sols avalua la supervivència, sinó la qualitat de vida”. Ha! En diuen qualitat de vida, però l’única cosa que volen veure és fins quan podem tenir prou salut com per seguir engreixant les caixes de la seguretat social. 

Un altre organitzador està tan entusiasmat amb L’EVSI que fins i tot posa a les seves declaracions un toc de lirisme: “L’EVSI és com un telescopi: hi mires a través i pots veure nous estels” (...al cel siguin?). El mateix individu explica que Espanya té, amb França, l’esperança de vida més alta de la UE, però que, atenció, caldrà restar-ne “els anys que es viuen en mala salut”: “Estem a l’inici de la història de L’EVSI, però ja veiem una dada impactant: hi ha enormes diferències entre L’EVSI dels diferents països de la Unió Europea…”. Vol dir això que ara també ens posaran nota segons els anys que visquem en bona salut, aptes per cotitzar, i si ens baixen la nota EVSI, eutanàsia al canto!? 

Aquest congrés em fa tan mala espina que fins i tot tinc pensat de revisar transitòriament les meves idees sobre la legalització de l’eutanàsia. Sóc una ferma partidària de la mort digna. Però davant tanta pressió, m’estimaria més deixar aquesta reivindicació per a un moment més oportú. Ara no és moment de donar-los idees. Ja els dic jo que no. 

Imma Monsó 
26/04/2012