dijous, 23 d’agost del 2012

Antonio Pareja: "atendré a immigrants encara que hagi represàlies"

El metge Antonio Pareja de l'Hospital de Son Llàtzer.
Foto: Jaume Reina
Antonio Pareja, metge de les Balears, explica les seves raons per objectar al decret que limita l'atenció a les persones sense papers. Aquest metge afirma que podria haver un repunt de malalties infeccioses.

"Jo atenc persones i no cartilles ni papers, i estic obligat a assistir a qualsevol que vagi a la consulta". Així de categòric es mostra Antonio Parella, responsable de la Unitat d'Epidemiologia i Control de les Infeccions de l'hospital de Son Llàtzer, el segon més important de les Balears, sobre l'exclusió dels immigrants sense papers del sistema sanitari. Com ell, desenes de professionals de les illes han anunciat que exerciran l'objecció de consciència contra el reial decret llei 16/2012, que limitarà l'assistència a aquest col · lectiu a partir de l'1 de setembre. No té por de les conseqüències ni les possibles acusacions d'insubmissió: "Seguiré atenent immigrants encara que hi hagi represàlies, i col·laboraré perquè se'ls visiti dins de l'hospital".

El rebuig a la mesura de l'Executiu s'ha fet notar en diverses comunitats, encara que d'una manera especial a les Balears, la comunitat amb més població immigrant d'Espanya-el 21% davant la mitjana del 12%, segons l'Institut Nacional d'Estadística-. Fins la setmana passada, un total de 77 facultatius illencs havien declarat la seva voluntat d'objectar en els registres de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc), que suma més de 1.300 metges objectors a tot Espanya. A ells s'ha sumat també el Col·legi Oficial d'Infermeria de Balears, que anima a seguir atenent els immigrants contra el criteri del Consell General d'Infermeria d'Espanya, al qual pertanyen.

Els arguments són diversos, però un dels més esgrimits són les normatives actuals. "La Constitució, la Llei General de Salut Pública i el nostre codi deontològic ens permeten no aplicar el decret. Si un metge pot negar-se a fer un avortament per les seves creences, jo, per les meves, puc atendre a tothom qui m'ho demani", defensa Pareja. Per aquest professional amb 26 anys d'experiència el decret no només és injust, sinó també contraproduent des d'un punt de vista epidemiològic. "Hi pot haver un repunt de les malalties infeccioses en els immigrants i els locals, que després aniran en pitjors condicions a urgències". Segons Pareja, la mesura serà "més cara a la llarga" i no suposarà cap estalvi perquè "el 99% de la població immigrant està sana i no recorre al sistema sanitari". La proximitat de la data d'entrada en vigor del decret dibuixa un panorama diferent entre les comunitats. Les autonomies del PP es debaten entre l'acatament i un model alternatiu. Aquest últim és el cas de Galícia, on el president Alberto Núñez Feijóo ha promès buscar escletxes legals per atendre els indocumentats. En el cas de Balears, el conseller de Sanitat, Antoni Mesquida, s'ha mostrat contrari a deixar d'atendre aquest col·lectiu, i per això el govern de les illes estudia diverses fórmules d'assistència, encara que sempre dins del compliment de la llei. A les Balears, els professionals sanitaris no poden accedir a les bases de dades dels immigrants des de fa setmanes, el que ha motivat les queixes de diverses ONG del sector sanitari.

Altres comunitats com Catalunya, Andalusia, País Basc, Astúries i el País Valencià han mostrat la seva disposició a seguir dispensant assistència sanitària als simpapeles. El mateix passa amb Navarra, que va anunciar ahir un programa d'ajuts per valor de 1,6 milions d'euros anuals, que entrarà en vigor a l'octubre, i que permetrà que 2.150 estrangers majors de 18 anys rebin una atenció integral.

D'altra banda, les organitzacions assistencials incrementen aquests dies les accions de rebuig al decret del Govern de Mariano Rajoy. Metges del Món va anunciar ahir el llançament de la campanya "Dret a curar", en suport dels professionals objectors. Per la seva banda, Càritas va assegurar que el decret posa les bases per "un sistema estatal paral·lel de beneficència" que qüestiona el compliment dels drets humans.

Ernest Carranza
23/08/2012