dimecres, 25 de setembre del 2013

Augmenten els casos de ludòpates que empenyoren les joies familiars

La Unitat de Joc Patològic de l'hospital Santa Caterina ha atès 61 nous casos durant el primer semestre de l'any.

La dificultat per aconseguir crèdit dels bancs ha provocat que cada vegada més persones addictes al joc es venguin o empenyorin les joies familiars per aconseguir diners. La cap de la Unitat de Joc Patològic de l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès), Mercè Soms, detalla que sovint es descobreix una ludopatia quan es destapen els deutes del jugador. Abans, el més habitual era que el ludòpata hagués demanat diversos crèdits de poca quantitat al banc però, en els darrers mesos, han detectat un increment en els jugadors que empenyoren joies per aconseguir efectiu. La unitat ha atès 61 nous casos durant el primer semestre de l'any, el 31% joves menors de 30 anys.

La crisi econòmica o la dificultat per accedir a diners també s'ha notat en el comportament de les persones addictes al joc. Mercè Soms ha explicat que, generalment, es descobreix una ludopatia quan la família del jugador descobreix que s'ha gastat els estalvis o que arrossega algun tipus de deute contret amb alguna entitat bancària.

Segons Soms, durant anys era habitual que els jugador recorreguessin a préstecs continuats de petites quantitats per poder continuar jugant un cop s'havien esgotat els diners. Ara, però, ja no és tan senzill aconseguir aquests crèdits i, per això, els ludòpates busquen altres fonts de diners en efectiu com, per exemple, empenyorar joies. "Un comportament que detectem ara que abans no vèiem és la venda de joies d'or, per aconseguir diners es venen les joies dels familiars", explica la cap de la Unitat de Joc Patològic.

Durant el primer semestre de l'any, a la unitat han atès 61 nous casos, el 31% dels quals són joves de menys de 30 anys. El percentatge de joves és més elevat que el de l'any 2012 quan representaven el 22% dels 85 nous casos. Mercè Soms explica que una "distracció habitual" que s'està posant de moda entre els joves i que pot acabar generant una addicció és passar els vespres del cap de setmana jugant al casino o a la ruleta. "Primer hi van en grup per passar una estona divertida però per a alguns acaba essent un problema", explicat la psicòloga clínica.

Tot i això, tant en joves com en el conjunt dels atesos -que van dels 14 als 85 anys-, la principal addicció continua essent les màquines escurabutxaques. De fet, 6 de cada 10 nous casos del 2012 són addictes a aquestes màquines. Mercè Soms ho atribueix a que són molt accessibles perquè n'hi ha a la majoria dels bars, es necessiten pocs diners per jugar-hi d'entrada i perquè estan programades perquè el jugador "cregui que té el control" i que recuperarà de seguida els diners que ha anat perdent.

Sovint, les escurabutxaques són l'addicció principal però el jugador també prova sort amb altres tipus de jocs d'atzar com ara la loteria, els casinos o el bingo. A la Unitat de Joc Patològic també han notat un increment de persones addictes a les compres compulsives. Aquesta addicció sol afectar més a dones, tot i que també han tractat algun home. Del total de pacients, la majoria de jugadors són homes (el 85%) davant un 15% de dones addictes al joc.

Més Internet
Al llarg dels darrers anys, també han augmentat les addiccions al joc a través d'Internet. En aquests ludopaties, Soms detalla que cal diferenciar entre els addictes a Internet amb diners -casinos en línia o pòquer, per exemple- i els que es passen hores i hores jugant a través de la xarxa però sense gastar un euro. Entre aquests darrers hi ha també menors d'edat que ni estudien ni surten amb amics perquè es passen el dia enganxats a l'ordinador.

Les persones grans també són un altre grup d'atenció. Mercè Soms explica que les persones que es jubilen disposen de cop de molt temps lliure que moltes vegades no saben com administrar. Per això, o bé passen més hores al bar i comencen a jugar amb les màquines escurabutxaques o també poden aficionar-se a altres jocs, com el bingo. La Unitat de Joc Patològic també tracta un grup de jubilats que tenen entre 65 i 85 anys.

La cap de la unitat, Mercè Soms, detalla que el més complicat en els casos d'addiccions a jocs és recuperar la confiança familiar. "No és com una drogoaddicció, que pots fer una analítica i saber si t'està dient la veritat, en les addiccions al joc cal confiar, i no és fàcil", ha afirmat. Per això, recomana als familiars que vegin moviments sospitosos de diners o un increment en les hores de joc que es posin en contacte amb la unitat per esbrinar si es deu a una ludopatia.

ACN
Diari de Girona