dijous, 17 de juliol del 2014

Som ineficients per descobrir què ens fa infeliços

Entrevista a Anders Sandberg, investigador de l'Institut del Futur de la Humanitat d'Oxford

Tinc 42 anys: pago 20 euros cada mes perquè em crionitzin. Sóc enginyer informàtic i matemàtic. Nens? Gaudeixo de nebots. La cosmologia mostra que Déu és més buit que ésser. D’aquí només 25 anys els ordinadors ja faran la meitat de les professions. Col·laboro amb la UIMP-Barcelona

Quin invent canviarà les nostres vides?
Sóc matemàtic i informàtic, però la recerca més terrorífica que he analitzat ha estat de psicologia cognitiva... Intel·ligència artificial? Revelava com són d’ineficients els humans per reconèixer què ens fa feliços o infeliços.

És més fàcil veure-ho en altres.
El treball també donava proves de la nostra matusseria per detectar els hàbits i conductes que ens fan desgraciats.

Quins són aquests tristos mecanismes?
Un dels més habituals entre nosaltres és confondre els fins amb els mitjans.

Per exemple...
Es reconeixerà a si mateix en la conducta d’una bandada de ximpanzés?

Esclar: sóc un primat lliurepensador.
Van posar una màquina amb palanques als simis i quan les accionaven expulsaven unes fitxes de plàstic que podien introduir en una altra màquina per treure’n plàtans.

Els donaven cultureta financera.
Massa, perquè els van convertir en maximitzadors racionals de benefici, i en lloc d’anar traient les monedes cada vegada que tenien gana per treure un o dos plàtans, que hauria estat la reacció assenyada...

Van actuar com a humans?
Efectivament: el mascle alfa va repartir mastegots entre els micos beta, que pugnaven per accionar la palanca de les monedes amb frenesí, fins que les va atresorar totes i, com qualsevol potentat, se’n va anar a un racó amb cara de mala llet perquè ningú no toqués els seus diners.

Ara deu tenir més plàtans que amics.
Com tants humans, el trist primat cometia el primer gran pecat contra la felicitat: confondre el mitjà amb el fi. Els diners només són el mitjà que serveix per tenir el menjar, que és el fi, però quan l’atresores el converteixes en l’objectiu de tot. I et quedes sol.
Els plàtans tenen més bon gust compartits i si no els comparteixes, es podreixen. La segona derivada d’aquesta confusió entre mitjans i fins és reduir els altres a mers mitjans per aconseguir les teves finalitats egoistes. D’aquesta manera degrades les teves relacions amb els altres i et prives de la seva qualitat d’éssers infinitament diversos. I et tornes a quedar sol.

Jo pensava que parlaria de màquines.
Tot està relacionat. Estem dissenyant la intel·ligència artificial dels robots de manera que corregeixin conductes pel mateix mecanisme que Aristòtil descriu per assolir la vir tus en la seva Ètica a Nicòmac.

La persistència?
És millor que els antidepressius. Si vostè tendeix a ser pessimista i no confia en si mateix, aquest temor el farà insegur i potser també incompetent, i, per tant, és probable que l’acabin acomiadant amb raó.

Com ensenya el robot a aprendre?
Primer amb asserció voluntària, com vostè es pot ensenyar a si mateix: “M’imposaré optimisme. Tindré pensaments positius: que bé que m’ha sortit aquesta feina!”. Al principi, l’asserció només serà voluntarista i la seva obra potser no serà tan bona com les ganes que té de fer-la bé...

Però qui busca, troba.
...I les neurones que s’utilitzen una vegada i altra acaben creant un circuit per proximitat –el mateix que en la intel·ligència artificial–, així que, si hi persisteix, acabarà tenint una actitud més positiva que el farà més eficient. I ningú no acomiada algú eficient.

Almenys en teoria. 
 Aquesta és la segona línia de les nostres investigacions: quines professions desapareixeran en el futur immediat?

Ja hi ha un software que redacta notícies. 
I substituirà els periodistes que només redacten rutinàriament. El 50 per cent de les professions desapareixeran en els propers 25 anys. En general, si està còmode en la seva rutina laboral és perquè aviat la farà una màquina. Desapareixeran els oficis que es puguin reduir a un algoritme, com el dels teleoperadors que segueixen frases en una pantalla, perquè ja els faran màquines.

I els conductors?
Ja els estan substituint els ordinadors i la intel·ligència artificial en mines, fàbriques, ports i tot recinte controlat. I desapareixeran a mesura que la circulació es vagi convertint en circuit previsible. I vet aquí el Google-car. És el pas següent, però abans cal convertir els carrers en circuits tancats...

Pobres taxistes.
També desapareixeran els tecnòcrates i els gestors de processos sistematitzables. Serà un procés accelerat –10 anys– cap a meitat de segle, perquè la intel·ligència artificial dissenyarà cada vegada millor intel·ligència artificial. Així, d’aquí 50 anys participarem en processos tan conflictius com els que vam viure amb la revolució industrial.

Fa uns anys també deien que tot seria realitat virtual, i ja veus.
Jo també em vaig posar les ulleres i els guants de realitat virtual creient que eren el futur, però primer han arribat els mòbils i ara són les Google-glass les que ens porten cap a la vida virtual, però ens hi porten. El destí sempre és més previsible que els seus camins.

Lluís Amiguet
16/07/14