dilluns, 13 de gener del 2014

Pragmatisme

A canvi de sis hores i mitja de feina els donen cinc llaunes i una mica de tabac de cargolar

A Amsterdam als alcohòlics que malviuen a l’Oosterpark els paguen amb cervesa a canvi de recollir escombraries. És un projecte que en part subvenciona el Govern dels Països Baixos i en part els donatius de la gent. És una iniciativa de De Regenboog Groep (el grup de l’arc de Sant Martí), una oenagé dedicada a ajudar persones amb problemes de marginació social: pobres, jonquis, gent amb problemes psiquiàtrics... A canvi de sis hores i mitja de feina tres dies a la setmana –ajudar a netejar la porqueria del parc– els donen cinc llaunes de cervesa i una mica de tabac de cargolar, i els paguen deu euros. En un reportatge que va emetre la BBC dies enrere surt un d’aquests alcohòlics. Es diu René i, sense cap recança, explica que s’hi ha apuntat per la cervesa, que no pensa deixar de beure però que està content de contribuir a la societat: “Abans ens tractaven com a escombraries, i ara som nosaltres els que recollim les seves escombraries: ja no som les escombraries”.

Perquè els alcohòlics treballin durant les sis hores i mitja (segons The Atlantic; segons la BBC, cinc), no els donen totes les llaunes alhora. En l’esmorzar els en donen dues, dues més a l’hora de dinar i una després de la feina, a més d’un àpat calent. D’aquesta A canvi de sis hores i mitja de feina els donen cinc llaunes de cervesa i una mica de tabac de cargolar manera han aconseguit estructurar els horaris d’aquestes persones, i fer-ho precisament amb ingestes de menjar. La directora de De Regenboog Groep explica a France Presse: “Aquest grup d’alcohòlics crònics eren un problema a l’Oosterpark: baralles, soroll, comentaris desagradables quan passaven dones. L’objectiu és mantenir-los ocupats, que facin alguna cosa perquè no provoquin molèsties”. A la mateixa France Presse, un alcohòlic de nom Frank explica: “Puc parlar en nom del grup i dir que, si no ens donessin cerveses, no vindríem. Necessitem alcohol per funcionar, aquest és el desavantatge de l’alcoholisme crònic”.

Alguns comentaristes troben que aquest pacte entre els sensesostre i les autoritats és una forma d’explotació. Curiosament, tots són estrangers. Els neerlandesos s’ho miren amb uns altres ulls. N’hi ha prou de fer una visita a la web de l’oenagé per veure en què treballen: refugis, assistència i ajut a persones amb problemes socials. La directora del projecte diu que ho han provat tot per treure l’alcohol de la vida d’aquestes persones, i que aquesta opció d’ara és l’única que funciona: “Potser no els farem millors però els donem una millor qualitat de vida, i també és millor per al barri, ja que retornen alguna cosa a la societat”.

Un dia, en una entrevista, l’actriu Famke Janssen va dir: “Els neerlandesos són gent molt pràctica”. El fet que ella mateixa sigui neerlandesa no sols no invalida l’afirmació sinó que demostra fins a quin punt coneix bé els seus connacionals, entre els quals Johan Cruijff, que no va dubtar a canviar-se el cognom a Cruyff perquè als habitants de la resta del planeta ens fos més fàcil de pronunciar. Com si fóssim imbècils.

Quim Monzó 
11/01/14