Joan Sabater, metge expert en dieta vegetariana i fruits secs.
Tinc 59 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Califòrnia, a la Universitat de Loma Linda, on sóc professor i investigador. Casat, tinc tres fills. Em vaig doctorar en Medicina i en Salut Pública. La societat civil ha de lluitar pels seus valors. Sóc adventista.
Per què se’n va anar?
Durant set anys vaig ser metge a Sant Pau. Em vaig adonar que molts malalts no es curaven, tornaven i tornaven, i vaig voler deixar de posar pegats i intentar anar a l’arrel. Medicina preventiva. Jo vaig créixer en una família adventista que posava molt èmfasi a mantenir costums saludables. Em vaig adonar (fa trenta anys i no perquè m’ho ensenyessin a la facultat de Medicina) que el tabaquisme, una dieta desequilibrada, l’abús de l’alcohol i el sedentarisme són determinants fonamentals de la salut o la malaltia.
Ara sembla tan obvi…
Vam apuntar el nostre primer fill en un parvulari progressista, però quan els vam dir que era vegetarià no el van voler admetre. Jo havia fet la meva tesi sobre el creixement dels nens vegetarians, volia especialitzar-me en nutrició, així que me’n vaig anar a Califòrnia ja casat i amb un fill.
Des de quan és vegetarià?
Fa trenta anys, però fixi’s que la dieta sana mediterrània, en la qual es menja carn una vegada a la setmana, és pràcticament igual a la dieta basada en aliments vegetals.
Com a nutricionista, ho subscriu?
Absolutament. Si un adult vol fer canvis per viure més bé, li proposo que redueixi al mínim la carn (un factor causal del càncer de còlon) i els aliments refinats o altament processats.
A les escoles donen molta carn.
Massa, encara hi ha el mite de la proteïna, es creu que la carn és essencial per al creixement. En el meu estudi de fa més de 25 anys amb milers de nens escolars vam demostrar que els que no mengen carn creixen igual o més bé que els que en mengen.
A Califòrnia va saltar aviat a les portades de revistes mèdiques.
Vaig fer un estudi sobre els fruits secs a mitjan anys vuitanta, quan la ciència creia que no eren recomanables pel seu alt contingut en greixos. Però malgrat els assajos clínics, quan vaig presentar les conclusions en un congrés de prevenció de malalties cardiovasculars...
No se’l van prendre seriosament.
No, ningú no creia que menjar fruits secs era bo per al cor. I van continuar sense creure-ho fins que ho va publicar, tres anys després, el New England Journal of Medicine, la primera revista mèdica del món.
Com va viure aquesta indiferència?
Vaig créixer en una societat monocolor, el nacionalcatolicisme, però jo no era ni nacional, perquè era català, ni catòlic perquè era adventista. Hi havia una dissonància entre els valors autoritzats i els de casa meva, així que vaig aprendre a anar contracorrent.
Ara ningú no discuteix les seves conclusions.
Acabo d’arribar del Congrés de la Dieta Mediterrània, i quin és el resum?... Disminuir els productes animals i augmentar els vegetals: això ho vaig aprendre a casa. El meu resum de trenta anys d’estudi és: una alimentació sana ha de posar en el centre del plat les fruites, les verdures, les lleguminoses, els cereals i els fruits secs i les llavors.
Quines altres diferències l’han construït?
Durant la carrera em van posar un examen dissabte, el dia que els adventistes reservem a no fer res, i el professor me’l va canviar, però el meu millor amic es va queixar al sindicat d’estudiants, li semblava injust.
Curiós.
Vaig aprendre la no-tolerància de la diferència, a nedar i guardar la roba. Avui en el meu departament de nutrició hi ha una gran diversitat d’ètnies, cultures i de gènere. La diferència s’ha de celebrar.
Hi ha qui només la tolera.
No donar coses per descomptat i qüestionar-ho tot és el motor determinant dels nous descobriments. La societat nord-americana, molt més nova que l’europea, prioritza la innovació a la tradició, fins i tot les coses més banals es qüestionen.
Ho ha intentat a Espanya?
L’any següent de publicar el meu famós estudi, el 1993, li vaig proposar al conseller d’Agricultura d’investigar les avellanes (Catalunya n’és una gran productora), i em va respondre: “Que inventin els altres”.
Ja.
Cal qüestionar fins i tot el més bàsic. Permeti’m una altra reflexió que deriva d’aquell dia de desconnexió per als adventistes.
El dissabte.
Al degà fundador de l’escola de Salut Pública als EUA, li enviaven els estudiants que fracassaven. Un li va dir que estudiava setze hores diàries i que les seves notes continuaven baixant.
De vegades passa.
No he oblidat el que el degà li va recomanar: comença pel fonament. Dorm vuit hores, menja una dieta sana, fes exercici diàriament i dedica temps a estar amb la família. Si després d’això només et queden quatre hores, estudia quatre hores.
Va funcionar?
Sí, perquè el primer és cuidar-te a tu mateix, cuidar la família i alimentar els teus valors perquè això és el que ets tu.
Ima Sanchís
16/04/14
La Vanguardia
