diumenge, 31 de juliol del 2016

El camí silenciós

Les úniques paraules del que el Papa va experimentar a Auschwitz les va deixar escrites en el llibre d'Honor del camp d'extermini. Ho va fer en castellà i signant com a Francesc: 
"Senyor, tingues pietat del teu poble. Senyor, perdó per tanta crueltat"


El papa Francesc, completament sol, va travessar amb el seu ja ha­bitual caminar cansat el cartell en ferro forjat amb la frase «Arbeit macht frei» (El treball us fa lliures) a l'entrada d'Auschwitz i va començar així el seu recor­regut silenciós.

Mai el silenci va ser més eloqüent. Amb la seva decisió, al contrari dels seus predecessors, de no pro­nunciar cap discurs i els seus llargs moments de recolliment, es va respirar el drama d'aque­lla bogeria nazi que va portar a exterminar 1,1 milions de per­sones en els camps d'Auschwitz i Birkenau i 6 milions de jueus durant la II Guerra Mundial.

Sense dir una paraula, per­què parlessin les imatges, Fran­cesc va recórrer en un cotxe elèctric els carrers entre barracons de maons del camp, on no­ més un petit grup de mitjans de comunicació i una delegació vaticana va poder seguir la visi­ta Auschwitz.

La seva primera parada va ser davant del pati on es cridava els condemnats a mort i on el sacerdot polonès Maximilià Kol­be va oferir la seva vida a canvi de la d'un pare de família que anava a ser assassinat.

Francesc es va asseure en un banc i va romandre amb els ulls tancats i en profund reco­lliment durant alguns minuts i, tot seguit, va besar i va acariciar un dels pals de fusta que servien per a les execucions.

Després el Papa, visiblement seriós i con­centrat, es va traslladar al bloc 11, on es tro­baven les cel·les subterrànies en les quals es tancaven els condemnats a mort i on va sa­ludar onze supervivents. Dos petons a ca­dascun i només l'intercanvi d'algunes pa­raules.

Després de les salutacions, Francesc va encendre un llum d'oli en front del mur en el qual eren executades moltes de les persones que arribaven al camp durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Posteriorment, va accedir a l'edifici de maó del bloc 11d'Auschwitz, que alberga la cel·la subterrània en la qual Kolbe va morir d'ina­nició. Francesc va romandre en aquest lloc sol, resant durant aproximadament deu minuts, enmig d'una lleu penombra, assegut en una cadira, capcot i amb la porta enreixada ober­ta a les seves esquenes.

Després es va traslladar fins al camp de Birkenau, l'Auschwitz 2, construït a uns tres quilòmetres de distància perquè Adolf Hitler portés a terme l'anomenada "Solució final" amb la qual pretenia exterminar tots els jueus.

Va arribar en el cotxe elèctric que viatjava paral·lel a les vies del tren amb el qual els de­ portats eren traslladats a aquest camp.

A l'esplanada de Birkenau, un miler de per­sones va poder assistir al moment en el qual Francesc va passar davant de les làpides de marbre amb les inscripcions en els 23 idiomes dels presoners mentre un rabí entonava el salm 130, el de Profundis.

Va saludar llavors els representants o fa­miliars de 25 "Justs de les Nacions", el títol concedit pel Yad Vashem, el museu de la Memòria de l'Holocaust de Jerusalem, als qui van arriscar la vida per salvar la vida d'algun jueu.

Les úniques paraules del que Francesc va sentir en aquestes dues hores les va deixar es­crites en el llibre d'Honor d'Auschwitz. Dues línies, escrites en castellà, amb la signatura "Francesc" i la data d'ahir: "Senyor, tingues pie­tat del teu poble. Senyor, perdó per tanta crueltat."

Cristina Cabrejas/EFE
30/07/2016
Diari de Girona