dissabte, 21 d’abril del 2012

Trueta i Santa Caterina ja tenen una sola gerència


L'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), o el que és el mateix, l'hospital Trueta de Girona i el Santa Caterina de Salt han fet un pas important pel seu futur. Els consells d'administració de les dues empreses públiques han aprovat la creació d'una única gerència que gestioni les dues estructures. És un procés de "no retorn" cap a una aliança que tot just acaba de començar. 


Els hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt han fet un pas de gegant per encarar el futur junts. Els consells d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) han decidit crear una única gerència per gestionar conjuntament els dos centres sanitaris. Aquest canvi entra dins de l'estratègia del Departament de Salut i es farà efectiu el proper 1 de maig amb el nomenament d'un únic gerent que se situarà al capdavant dels dos principals hospitals de la província, fins ara gestionats de forma totalment independent. 

El director territorial de Salut a Girona, Josep Trias, va explicar que aquesta unificació de gerències respon a un projecte a llarg termini per crear "aliances estratègiques". En aquest sentit, Trias va tornar a descartar la paraula "fusió" ja que de moment els dos hospitals mantindran les seves personalitats jurídiques pròpies. És a dir, el Santa Caterina seguirà formant part de l'IAS (i de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública, l'agrupació d'hospitals concertats), i el Trueta ho serà de l'ICS en la seva totalitat. 


Tanmateix, la unificació dels dos comandaments facilita molt una cooperació i una manera de treballar conjunta que pot obrir la porta a la unificació de més serveis. Actualment, el Santa Caterina ja comparteix amb el Trueta els serveis d'Urologia i Laboratori. El director gerent de l'Institut Català de la Salut, Joaquim Casanovas va subratllar que la gerència única "facilitarà més la cooperació en serveis no assistencials i de suport". El responsable de l'ICS no va revelar quins seran els propers serveis que es faran conjuntament, però la previsió és que a partir d'ara l'ICS vagi decidint quines altres "aliances estratègiques" es poden anar establint entre els dos centres sanitaris. Tampoc va explicar de quina manera afectarà això les plantilles d'un i altre hospital, si bé va donar a entendre que a grans trets de moment tot quedaria com fins ara. 


Poden compartir edifici
El president de l'IAS, Joan Profitós, va assegurar que en un futur "és possible" que els dos hospitals puguin arribar a compartir un mateix espai físic. No obstant, de moment la unificació de serveis està pensada per a dos espais diferenciats. Per exemple, hi ha un laboratori a cada hospital però està gestionat de forma conjunta. En aquesta línia Profitós va subratllar que "el Trueta és molt gran, i el Santa Caterina més petit. Cada hospital necessita el seu espai". L'objectiu que va plantejar Salut és el de procurar que l'ICS i l'IAS "operin al màxim de les seves capacitats, i que els 330 milions d'euros siguin utilitzats de la millor manera possible, és a dir amb la gerència única". Casanovas va resumir el canvi de concepte amb la següent frase: "Volem una transició d'hospitals que tenen serveis, a serveis que tenen hospitals". La persona escollida per fer-ho possible és el doctor barceloní Vicenç Martínez Ibáñez. El director territorial de Salut el va elogiar afirmant que "és l'adequat per portar a terme aquest projecte, gràcies a la seva experiència i capacitat de gestió". El mateix Martínez va agrair la confiança dipositada, i va remarcar la seva il·lusió per encapçalar la gerència única. "Amb projectes com aquests es pot millorar el nostre sistema sanitari. Aquí hi ha molt de talent, i a partir d'ara haurem de començar a crear sinergies". 

Casanovas va afegir que la decisió d'unir les gerències és un pas "important" per Girona i suposa un camí de "no retorn" que probablement establirà precedent per a d'altres llocs de Catalunya. Per Casanovas, s'ha iniciat una senda de complementarietat, satisfacció i professionalitat que serà positiva per als treballadors i per als usuaris. 

Salut i els consells d'administració del Trueta i el Santa Caterina han planificat la creació aquesta gerència única a un nivell molt intern fins a última hora. Ahir mateix però, els dos hospitals ja van comunicar la notícia als seus treballadors. 

Francesc Benejam
21/04/2012

La hipertensió arterial. La malaltia silenciosa

La tensió és alta quan supera els llindars de 140 per la màxima i 90 per la mínima.

La pressió arterial és la pressió o força de la sang que circula dins les artèries. La hipertensió arterial consisteix en un augment d’aquesta pressió arterial per sobre d’uns nivells que es consideren normals. És a dir, per sobre de 140 per la màxima (sistòlica) i 90 per la mínima (diastòlica). En pacients diabètics els valors canvien i es considera hipertensió per sobre de 130/80. El diagnòstic el fa el metge o la infermera quan observa mesures de pressió arterial altes en determinacions repetides. 

 Es tracta d’una malaltia crònica, és a dir que una vegada diagnosticada acompanyarà sempre al pacient. En general però, no li limitarà les activitats de la vida diària. Amb tot és important mantenir-la a ratlla per tal d’evitar que el cor, el ronyó i el sistema arterial resultin danyats per l’excés de pressió sanguínia. 

 Hi ha dos tipus de tractaments per la hipertensió arterial, un tractament que consisteix en canvis en els estils de vida i un altre tipus, que és la medicació que fa baixar la pressió arterial. Moltes persones amb la pressió arterial alta aconsegueixen baixar-la i mantenir-la a nivells normals amb unes simples normes: menjar amb poca sal, perdre pes si és que en els en sobra i fer exercici físic. 

S’aconsegueix menjar amb poca sal evitant els aliments precuinats, les pastilles de brou i els salaons. Es recomana cuinar sense gota de sal i afegir-la a posteriori just abans de menjar, amb el plat ja a taula. També es pot substituir la sal per condiments d’herbes aromàtiques, l’all, la ceba, el pebre, la llimona o el vinagre. Cuinar al vapor, a la planxa o els bullits ajuden a alimentar-se de forma saludable. L’oli d’oliva és bo també per la salut. La dieta mediterrània, és a dir la que es rica enlàctics desnatats, peix, fruites i vegetals; i es pobre en greixos totals i saturats és la més recomanable tant en els pacients hipertensos com en els que no ho son. 

Unes altres normes d’estil de vida, indispensables són deixar de fumar i no beure alcohol en excés. L’exercici és saludable, per exemple caminar tres vegades a la setmana durant 30 minuts a pas lleuger. Una vida tranquil·la, una visió positiva i optimista són actituds que afavoriran la seva salut i evitaran que la pressió arterial pugi. 

L’altre enfocament en el tractament de la pressió arterial és la medicació. Quan les normes respecte als estils de vida (dieta baixa en sal, disminució de pes, etc..) no funcionen i la pressió continua alta, el metge li receptarà medicaments per baixar-la. És molt important però que continuï mantenint les recomanacions que hem parlat abans. Cal que tingui en compte que probablement aquests medicaments els ha de prendre tota la vida. Miri d’establir una rutina diària com per exemple prendre’s el medicament sempre a la mateixa hora (sempre tenint en compte les indicacions del seu metge). 

Les darreres recomanacions aconsellen mirar-se la pressió arterial almenys una vegada abans dels 14 anys, entre els 14 i 40 anys cada 4-5 anys i en persones de més de 40 anys (si prèviament la tenien normal i sempre i quan no tinguin altres factors de risc cardiovasculars associats) cada 2 anys. 

És bo però no obsessionar-se amb la pressió arterial, de manera que el pacient que sigui hipertens una vegada tingui els nivells de pressió arterial controlada (és a dir per sota de 140/90) no cal que es miri la pressió arterial de forma continuada. Quan la pressió esta controlada, un seguiment cada 6 mesos per part de la seva infermera de capçalera i un cop a l’any pel seu metge de família són suficients. Amb tot és el metge i la infermera de capçalera els qui marquen el seguiment i els controls que cal seguir. 

Cada vegada més s’està valorant les pressions arterials que obté el propi malalt en el domicili mitjançant els aparells automàtics de mesura de la pressió arterial. Abans però d’adquirir un aparell assessoris bé, ja que alguns d’ells no són fiables i per tant les mesures que s’obtenen no són vàlides. 

És important mantenir la pressió arterial a ratlla ja que la hipertensió arterial és una malaltia silenciosa, de manera que si persisteix alta durant molt de temps pot donar problemes com ara embòlies cerebrals, problemes de cor (angines de pit, fallida del cor), etc. En els pacients hipertensos el control de la pressió arterial és indispensable per evitar les conseqüències d’una pressió arterial alta. 

Quintí Foguet i Boreu 
Nació Digital.cat