diumenge, 30 de setembre del 2012

No vull que els agrotòxics matin més nadons

Sofía Gatica, lluitadora contra els agrotòxics.

Tinc 45 anys. Vaig néixer a l’Argentina i encara hi visc. Sóc mestressa de casa. Sóc casada i tinc tres fills, de 14 a 21 anys. Em diuen revolucionària. No sóc gaire religiosa. La meva filla Nandy va morir per fumigacions amb agrotòxics en sembrats de blat de moro. Ara tindria 16 anys.

Què hi té, contra els agroquímics? 
Van matar la meva filla! 

Com va morir? 
Feia vuit mesos que estava embarassada i el fetus tenia una malformació al ronyó. Els metges es pensaven que la podrien operar quan nasqués, però va morir amb tres mesos.


Em sap greu.
El metge que me la va donar va dir: “Agafi-la, que encara està calentona. Però és morta”.


Cruel. 

Jo la volia viva! No he deixat de pensar-hi ni un sol dia: ara tindria 16 anys.




Quin va ser el diagnòstic? 

Malformació congènita. Cap més explicació. Però no vaig resignar! 




Què va fer?
Rumiar. Visc a Ituzaingó, un barri molt humil, als afores de Còrdova (Argentina) que confina amb àmplies extensions de soja transgènica, fumigades dos cops a l'any amb un herbicida... 


Ja l'entenc. 
Al cap de 
poc, el nadó de la Susana, una veïna també va morir. I vaig descobrir que no eren casos únics. 



Va relacionar morts i fumigacions? 

Vaig anar casa per casa i vaig preguntar ... 



I què va trobar?
Nens amb leucèmies, tumors, càncers (mama, ronyó, intestí, recte ...), malalties respiratòries, intestinals i neuronals, vertígens, patologies dermatològiques... I malformacions embrionàries i danys en els òrgans reproductors. 



I va començar a sospitar?
La meva veïna Àngela em va explicar que després de cada fumigació, dues entre el  novembre i el febrer, al seu fill li passava alguna cosa estranya ... 



Què li passava? 

Es quedava amb els músculs paralitzats, sense poder-se moure, i amb els ulls en blanc,  cap enrere. El metge ho remeiava i es recuperava..., però requeia coincidint amb cada fumigació. 



I aquí sí establir una connexió.
Ens vam ajuntar 16 mares, veïnes del barri, amb malalties sospitoses a casa. Vam marcar en un mapa les nostres cases, adreces, noms, edats, malalties... 



Per a què? 
Ho vam enviar al Ministeri de Salut, perquè ho investiguessin. Res. Va ser el 2002. 



Com s'ho va prendre vostè?
Vaig sortir al carrer, em vaig manifestar, vaig demanar ajuda, i la televisió em va entrevistar. El ministeri va determinar que l'aigua corrent estava contaminada. La va tallar. Tot el barri va quedar sense aigua. Més de 5.000 habitants sense aigua! 



Ho devien solucionar ràpid, suposo. 

Els veïns estaven desesperats! Em vaig queixar al ministeri i em van proposar un acord: col.locarien vàlvules i filtres nous i jo renunciava a accions judicials. Vaig signar! 



Per què? 

El primer era que la gent tingués aigua! Els veïns, agraïts, es van sumar a la meva causa. I el ministre va encarregar un altre estudi. 



Amb quin resultat, aquesta vegada?
Mai es va publicar. I una nit va trucar a la porta de casa meva un desconegut. Volia parlar amb mi. Era un dels metges que havien participat en l'estudi! 



I què li va dir?
"Senyora, marxin d'aquest barri, que s'estan morint tots!". Era el doctor Mario Carpio. 



Quina por, sentir això ... 

Vam encarregar un altre estudi i van aflorar 300 casos de càncer en una població de 6.000 persones. El govern va contraatacar amb un altre, segons el qual estàvem sans. I vam decidir mostrar als nostres malalts en públic ... 



És una lluitadora, vostè. 

La lluita continua. El govern municipal, previ estudi, va declarar el barri "inhabitable", i el govern central va replicar que aquest estudi era infundat. 



Quina cascada d'estudis i informes...
La presidenta Cristina Fernández de Kirschner ha encarregat un altre: hi ha un 33% de morts per càncer, i un 80% de nens té més agrotòxics en sang del normal. 



Com arriben aquestes substàncies al cos humà? 

Els sòls estan contaminats. I les aigües. I l'aire, en la temporada de fumigacions. 



Quines substàncies són contaminants? 

El glisofat i l'endosulfan, de l'herbicida més venut al món, de la multinacional Monsanto. 



No podrien canviar de herbicida? 

La soja transgènica està dissenyada per resistir, i cal utilitzar aquest. 
I aquesta soja la importància vostès per alimentar els seus porcs! 
 


Tots? 
També vostès tenen blat de moro transgènic MON 810. A Espanya hi ha 100.000 hectàrees, la meitat a Catalunya. 



Cal que em preocupi? 

L'alteració genètica del blat de moro genera tòxics. I amb aquest blat de moro es fa pinso per a porcs, igual que amb la soja transgènica argentina. I el porc se'l menja vostè! 



Caldrà encarregar un altre informe ... 

He denunciat a la Casa Blanca aquest genocidi encobert, i tinc una carta timbrada del propi president Obama: "Legalment no hi puc fer res, però els animo a seguir lluitant". 



Val més això que res.
El Parlament de la Unió Europea prohibirà el glisofat l'any 2015. Per què no fa ara , i així evitar morts d'europeus? 



Ha aconseguit vostè alguna cosa a Argentina?
Que es prohibeixi fumigar a menys de 2,5 quilòmetres de poblacions, pous o escoles. No moriran més nenes com la Nandy!


Transgènics
La Sofía Gatica ha estat guardonada amb el premi Ambiental Goldman, el Nobel del Medi Ambient. Escolto el seu testimoni de mare lluitadora contra herbicides i plaguicides que podrien ser nocius per a la salut humana, com afirma que va succeir amb la seva filleta. La controvèrsia sobre perjudicis o innocuïtat dels cultius transgènics continua a Europa, amb resultats opinables. Juan Carrasco (Juanfe36@gmail.com), expert independent en agricultura i bioteconología, acompanya Gatica i m'informa que s'aboquen cinquanta milions de litres d'agrotòxics en camps argentins. I m'assegura que el ministre Cañete promou l'ús de llavors transgèniques. L'hi preguntaré.



Víctor-M. Amela
29/09/2012
La Vanguardia