dimecres, 7 de setembre del 2011

L' Alzheimer deu anys abans

Un projecte per al diagnòstic precoç de la malaltia atrau a 500 voluntaris en la seva primera fase - Es tracta d'identificar les  poblacions de risc .
La malaltia d'Alzheimer és un dels grans reptes de la societat. Ara per ara no hi ha cura i poc es sap de l'origen d'una de les malalties neurodegeneratives més devastadores. Però la realitat és que hi ha 600.000 persones afectades a Espanya i seran 1.200.000 en 2025, segons la Confederació Espanyola de Familiars de Malalts d'Alzheimer i altres Demències (CEAFA).
L’Andrés, de 59 anys, no s'ho va pensar dues vegades quan es va oferir com a voluntari per participar en un projecte en el que l'objectiu és trobar el diagnòstic precoç d'una malaltia que es detecta tard. La clau per a l'aplicació de tractaments eficaços es troba just deu anys abans dels primers símptomes, quan el cervell comença a registrar petits canvis que vaticinen la futura aparició de l'Alzheimer.
El Centre de Recerca i Teràpies Avançades (CITA-Alzheimer), situat a Sant Sebastià, analitza el cervell a través de les imatges. El projecte Guipuzkoa Alzheimer pretén identificar marcadors genètics a través d'un dels més avançats sistemes en neuroimatge; un escàner de gairebé 12 tones i 3 tesles (l'habitual és 1,5 en els utilitzats en els hospitals). L'estudi, un dels més exhaustius que s'està duent a terme, ha aconseguit en menys de tres mesos mobilitzar 500 voluntaris. "La medicina del futur tendeix a ser personalitzada, predictiva i participativa", apunta Gurutz Linazasoro, neuròleg i director científic de CITA-Alzheimer, fundació creada el 2007.
L’Andrés acaba de sortir de la prova de la punció lumbar. L'extracció d'una mostra de líquid cefaloraquidi és una de les parts fonamentals de l'estudi -en la seva primera fase- ja que en aquest líquid s'analitza el dipòsit de la proteïna amiloide-b en el cervell, un dels signes més específics de la patologia de l'Alzheimer.
En una sala on es recupera de la punció, l’Andrés, un dels 63 voluntaris que ha passat algunes de les proves, explica relaxat la seva experiència: "La veritat és que venia una mica nerviós però gairebé no me n'he assabentat. Per què m’he animat? És una forma d'aprendre, més enllà de parlar de futbol o prendre copes amb els amics ".
L’Ernesto Sanz Arigita, director de neuroimatge, subratlla el triomf d'aconseguir centenars de voluntaris sans: "La resposta ha estat espectacular. En un projecte similar a Holanda em va costar un any trobar a 20".
Juntament amb la punció lumbar, a la qual un 60% dels voluntaris han accedit, s’hi sumen anàlisis de sang i dues sessions de neuroimatge: una estructural i una altra funcional. Amb edats compreses entre els 50 i els 65 anys, els voluntaris estan dividits gairebé al 50% entre persones amb risc (antecedents familiars, problemes de memòria, etc) i individus sans. Cada pacient podrà saber el resultat de les proves.

L'estudi permetrà la recollida de dades clíniques, neurològics, estadístics, psicològics i nutricionals. Aquest últim apartat aportarà a més a més,  informació valuosa sobre els hàbits alimentaris que, en opinió dels investigadors, poden influir en la malaltia i que amb prou feines es recull en altres estudis similars. El projecte, que va arrencar amb l'aportació econòmica d'una família donostiarra i es manté en temps de crisi gràcies a la col·laboració de les administracions central, autonòmica i provincial, a més de la Kutxa Obra Social, realitzarà el seguiment dels voluntaris durant els propers anys per comprovar l'estat del seu rendiment cognitiu, el volum cerebral i els canvis que vagin experimentant.
Després de les primeres dades de la primera fase de la investigació, CITA-Alzheimer s'iniciarà la segona fase, que comptarà ja amb 2.000 o 3.000 persones. Serà en aquest moment quan es posaran a prova aquests possibles marcadors específics per treure conclusions més determinants i validar com a eines de detecció efectives.
"Resulta frustrant que els tractaments nous dirigits a combatre els mecanismes de la malaltia no funcionin. Les proves per al diagnòstic com el PET són cares i difícils de fer i els metges en general no estan per la tasca de fer puncions lumbars a una persona aparentment sana que només té fallades de memòria. I, menys encara, si no està ‘demenciada’. És el mateix debat que també està obert a la societat científica ", explica el neuròleg Pablo Martínez Lage.
L'objectiu final és saber quan es produeixen els símptomes, quan comencen aquestes primeres neurones a morir-se, els primers canvis en el cervell cap a una degeneració neuronal. En aquest sentit, l'estudi va acompanyat d'un projecte paral·lel que es diu Xarxes en risc que consisteix a trobar els mecanismes que utilitza el cervell per emmascarar les fallades.
Els investigadors de CITA-Alzheimer treballen amb el desig que algun dia es pugui plantejar una veritable prevenció específica de l'Alzheimer. Per això, l'única manera és definint a les poblacions de risc. "Ningú està lliure de l'Alzheimer, és una de les malalties més democràtiques. Però un cervell entrenat respon millor", apunta Martínez Lage.

Isabel Landa 
Sant Sebastià -  06.09.2011
Font: El País