dilluns, 6 de febrer de 2017

“La sinagoga de Magdala va ser el bressol del cristianisme”

Jesús García, investigador del projecte Magdala
 
Tinc 39 anys. Soc de Madrid. Soc periodista i escriptor. Estic casat amb la María i tenim dos fills, en Santi (2) i la Lucía (1). Política? Desencisat! Creences? Soc catòlic practicant. Excavo com a voluntari a la sinagoga del jaciment de Magdala, el poble de Maria Magdalena, el mar de Galilea.

L’atreu Maria Magdalena...
És la dona més citada als Evangelis, després de la Mare de Déu. Tenia un lloc principal al costat de Jesús.

A catequesi em van explicar que era una bagassa redimida...
Doncs no. Era una dona adinerada de l’alta ­societat jueva, i ajudava Jesús.

Com ho sap?
Diu Lluc 8,13 que Magdalena anava amb altres dones riques com “Joana, muller de l’administrador del rei Herodes”.

Què hi veien, en Jesús?
El primer home que tractava la dona amb respecte. Van estar al peu de la creu... I “dona” és el primer que dirà en ressuscitar.

A Maria Magdalena, l’hi diu?
Sí! “Dona, per què plores?”, li diu davant del sepulcre buit. I li encarrega que expliqui la seva resurrecció: ella obre l’evangelització!

Van ser parella?
Només sabem que Jesús la va guarir (de set dimonis) i ella el va seguir. Eren molt amics, s’estimaven moltíssim.

Com era ella?
Una dona vistosa, amb iniciativa, lideratge i carisma... que va compartir amb Jesús els seus ensenyaments revolucionaris: ningú no havia afirmat abans que hi ha un estadi superior al de la justícia, a l’“ull per ull” jueu.

Quin estadi?
El perdó! Només el perdó, més que la justícia, salvarà la humanitat de la seva violència destructiva. I Jesús gosa predicar-ho, com gosa dialogar amb dones... adúlteres!

Què n’opinaven els seus coetanis?
El van matar! La humanitat ha estat sempre masclista i violenta. Però ell va sembrar la llavor dels drets humans. I ho va fer en un lloc que he excavat amb les meves mans...

On?
Magdala! El poble de Maria Magdalena! A la vora del llac Tiberíades, també conegut com a mar de Galilea.

Jesús va caminar sobre aquelles aigües?
Sí, i hi va navegar, va pescar, va multiplicar pans i peixos, va exorcitzar, va predicar... Instal·lat a casa de Pere, a la veïna Cafarnaüm, va dir: “Anem a predicar a aquelles viles a prop de la riba”. Magdala, a sis quilòmetres!

I allà hi ha excavat, em diu?
Van aflorar les ruïnes de Magdala en un terreny de la riba on el pare Juan Solana, un sacerdot mexicà, construïa una església per a pelegrins, l’any 2004. I hi va aparèixer la sinagoga, del segle I, preservada sota la sorra durant dos mil anys.

I Jesús va predicar en aquella sinagoga?
M’he assegut a les grades de pedra on ell va seure! I he desenterrat una moneda d’ Herodes, dels dies de Jesús: amb aquella moneda Maria Magdalena potser va comprar un pa.

Com era aquella Magdala?
Una vila rica gràcies a la salaó, conservació i exportació del peix del llac, situada en una cruïlla de la Via Maris.

Què és la Via Maris?
La ruta comercial que connectava Egipte amb Damasc, el delta del Nil amb la ruta de la seda. Les prèdiques de Jesús viatjaven!

El cristianisme neix en aquesta sinagoga?
Sí! Jesús els ensenya que perquè Déu sigui present no necessiten anar-se’n al lucratiu temple de Jerusalem: “On n’hi hagi dos o tres de vosaltres, hi seré jo”, els va ensenyar.

Però encara era una sinagoga jueva...
Els que s’hi reunien ( assemblea, en grec ésecclesia) eren alhora, sense saber-ho, els últims jueus i els primers cristians. I allà fan una cosa molt blasfema per al judaisme!

Què hi fan, en aquella sinagoga?
Al centre de la sala hi col·loquen una pedra cúbica... amb certes imatges esculpides, com la menorà, canelobre de set braços que il·luminava el sancta santòrum, una estança hermètica del temple de Jerusalem on hi havia Jahvè...

I això era blasfem?
Prohibidíssim representar-lo! Però a Magdala ja creuen que Jahvè és entre ells, que ells reunits són el Temple... I aquella pedra transgressora així ho representa!

Aquella pedra és el primer pedestal del cristianisme!
La custodien les autoritats d’Israel, però és propietat de la congregació del pare Juan, que va excavar en aquell lloc a la riba del llac per un miracle de la providència!

Quin miracle?
Va arribar per atzar a aquell terreny costaner, va veure que es venia, li va agradar per a la seva congregació i va buscar diners... una fortuna!I l’hi va donar un empresari mexicà: Antonio Fernández, el de les cerveses Modelo i Co­ronita.

M’agraden aquestes cerveses!
Nascut a Espanya, amb 20 anys el van enviar al front de Terol. De 900 soldats, en van sobreviure ell i vuit més. Després de la Guerra Civil va emigrar a Mèxic, sense res . I li va anar bé.

I per què va decidir donar aquella fortuna a un sacerdot com el pare Juan?
L’hi vaig preguntar al pare Juan, que només ho va saber quan Magdala va emergir...

Com va anar?
Antonio Fernández va volar a Magdala i li va dir: “Quan el vaig veure entrar al meu despatx, vaig sentir una veu: ‘Ajuda aquest home’. I la vaig obeir. I ara entenc el perquè!” I llavors Antonio li va explicar al pare Juan la seva història...

La providència
Antonio Fernández ­acaba de morir a Mèxic, nonagenari. Tenia 20 anys quan el seu supe­rior li va ordenar una missió al front de Terol: passar una noia a l’altre costat. Va marxar a cavall amb ella. Els van matar el cavall i es van amagar sota el cadàver, on van resistir un dia de trets. Es va fer fosc i van reptar. Sans i estalvis, el jove es va veure a la capa 32 forats de bala! Tota la seva llarga vida va intuir que havia sobreviscut per a alguna cosa més que per fer-se ric. Octogenari, va sentir que potser aquell sacerdot que li demanava diners... I ho va saber el dia que els seus diners... desenterraven el bressol del cristianisme! Jesús García ho relata a El proyecto (gospaarts.com).

Víctor-M. Amela
01/02/2017