dilluns, 16 de juliol del 2012

Circumcisió: religió o delicte

Un tribunal de Colònia desferma la polèmica en declarar la intervenció quirúrgica “lesió física” El col·lectiu jueu, que practica l'operació com a precepte sagrat, se sent “assenyalat” i recorda els orígens de l'Holocaust nazi 

El president de la Conferència Europea de Rabins,
Pinchas Goldschmidt, aquesta setmana a Berlín
Foto: Tobias Schwarz / Reuters
Com si no hi hagués prou problemes en el món actual, la justícia alemanya va obrir la caixa dels trons amb una sentència que converteix en delicte la circumcisió. És a dir, un dels preceptes religiosos dels jueus i dels musulmans declarat, de cop i volta, “lesió física” del menor a qui es practica. L'enrenou en el col·lectiu jueu ha adquirit dimensions semblants al causat recentment per l'escriptor i premi Nobel de Literatura, Günter Grass, en acusar Israel de pretendre “aniquilar” la població iraniana amb el seu programa nuclear, mentre la classe mèdica es demana què ha de fer: practicar o no aquesta petita intervenció. 

Els intents del govern alemany per calmar les aigües en dir que farà el que calgui per garantir la llibertat religiosa no han aclarit gran cosa, perquè impliquen el precepte també sagrat de la independència del poder judicial, fonament de tot estat de dret. La qüestió ara és com actuar, un cop la justícia s'ha ficat de peus a la galleda en un país que més de seixanta anys després de l'Holocaust i la fi de la Segona Guerra Mundial ha d'actuar amb la màxima prudència amb tot el que implica el col·lectiu jueu. 

Tot va arrencar al juny, amb una sentència de l'Audiència de Colònia, segons la qual la circumcisió d'un menor per motius religiosos, com la que es practica en el món jueu i islàmic, és una “lesió corporal” que implica un “canvi irreversible” en el cos d'un nen. El dictamen va passar llavors desapercebut, però setmanes després ha inflamat el col·lectiu jueu. “Si la sentència crea jurisprudència, no veig futur per als jueus a Alemanya”, va declarar aquesta setmana el president de la Conferència Europea de Rabins, Pinchas Goldschmidt, en una reunió a Berlín. 

“Haurem de marxar d'Alemanya un altre cop”, va continuar el rabí, segons el qual la sentència és “el pitjor senyal” que pot enviar aquest país des de l'Holocaust. Ràpidament es van afegir a les crítiques la comunitat musulmana, mentre que la conferència episcopal donava suport als drets de tots dos col·lectius als seus preceptes. 

A Alemanya viuen uns tres milions i mig de musulmans, majoritàriament d'origen turc, mentre que el col·lectiu jueu està integrat per unes 100.000 persones. La reconstrucció d'aquesta comunitat, després del trauma del nazisme, ha estat mimada des del 1945 per tots els governs alemanys, fossin conservadors o socialdemòcrates, com un símbol de normalització democràtica del país que va organitzar l'Holocaust en què van morir assassinats sis milions de jueus. En aquest context, la sentència de Colònia és un còctel d'insensibilitats anòmal en el món judicial de qualsevol país occidental, més encara a Alemanya. 

La ministra de Justícia, Sabine Leutheusser-Scharrenberger –del Partit Lliberal, amb forts lligams al col·lectiu jueu–, s'ha compromès a buscar la manera de garantir que la circumcisió religiosa no quedi tipificada com a delicte. Donat que el seu ministeri no pot col·locar-se per damunt del món judicial, demana al Tribunal Constitucional o al Suprem que ho aclareixin. Cosa que pot perllongar-se mesos, durant els quals els metges queden en terra de ningú. De moment, el president de la Cambra de Metges, Frank Ulrich Montgomery, recomana no fer aquestes intervencions, fins que l'estament polític no aclareixi la situació, per molt que reconeix com a “insensible i incorrecta” la decisió de l'Audiència.
100.000 jueus, aproximadament, viuen actualment a Alemanya,
mentre que els musulmans són prop de tres milions i mig, majoritàriament turcs.


Gemma C. Serra
15/07/2012