dissabte, 2 d’agost del 2014

La llista d’espera es redueix però la reforma no arriba

Des de la retallada de l’estiu del 2011, que va endurir els requisits i va subordinar l’accés a la disponibilitat pressupostària, la renda mínima d’inserció (RMI) ha tingut una llarga llista d’espera. Persones que complien els nous requisits, més restrictius que els anteriors, tampoc rebien l’ajuda quan la demanaven sinó que quedaven a l’espera que hi hagués recursos per atendre-les.

L’any 2012 el PSC va denunciar que uns 10.000 catalans estaven en aquesta situació, cosa que el llavors conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va desmentir rotundament. El conseller Mena va admetre indirectament que hi havia una bossa de persones que tenien el dret reconegut i no cobraven l’ajuda, però no va voler precisar quina era la xifra.

La tardor del 2013, després que Felip Puig es convertís en el nou conseller d’Empresa i Ocupació i ERC en el nou soci parlamentari del Govern, el departament va reconèixer una llista d’espera de 3.871 persones i va anunciar un pressupost extraordinari de 2,8 milions d’euros per solucionar aquesta situació dins del mateix any 2013. Gairebé un any després, la millora és evident.

Segons dades facilitades a l’ARA pel departament d’Empresa i Ocupació, el nombre de perceptors de la RMI ha passat dels 22.666 del setembre de l’any passat a 26.953 a l’1 d’agost del 2014. Un increment de més de 4.200 perceptors que ha permès reduir pràcticament a zero la llista d’espera d’expedients resolts positivament, que fa una mica més d’un any fregava els 3.900.

Les entitats noten les millores
El coordinador de projectes d’inclusió de la Fundació IRsE, Fran Rojas, confirma que en els últims mesos “les millores en la gestió de la RMI són considerables” i que ja fa temps que han notat que “la llista d’espera s’ha reduït molt”. Rojas afegeix que les millores en la gestió van més enllà de la llista d’espera i que s’ha resolt un altre problema que s’arrossegava des de fa temps.

Les entitats es queixaven que, quan es trobava una feina temporal, era millor rebutjar-la perquè després no es podia reactivar l’ajuda. El director general d’Economia Social i Cooperativa, Xavier López, va dir fa unes setmanes que s’hi estava treballant, i Rojas confirma que ja està resolt: “Ara pots treballar dos o tres mesos, s’atura la RMI, i després te la tornen a activar”.

Reforma legal encallada fa anys
El coordinador de projectes d’inclusió de la Fundació IReS lamenta, però, que “la llei no ha canviat i segueix posant les mateixes limitacions”. Des de la retallada del 2011, les entitats socials reclamen una reforma legal que redefineixi la prestació per donar resposta a les necessitats. Govern i entitats van consensuar un document el desembre del 2011, però la iniciativa va quedar encallada.

El juliol del 2012 el Parlament va estar a punt d’aprovar una reforma proposada pel PSC deixant en minoria el Govern. A última hora, CiU va aconseguir que el PP canviés el seu vot, prometent que presentaria la seva reforma abans d’acabar l’any. El 2013 el Parlament va tornar a votar la proposta del PSC i va ser ERC qui va evitar que s’aprovés, a canvi de l’increment de pressupost.

Al febrer, en la presentació del seu últim informe anual, el Síndic de Greuges va considerar “urgent” la reforma. Al maig, en un debat organitzat en col·laboració amb l’ARA, la presidenta de la Taula del Tercer Sector la va definir com “una necessitat improrrogable”. El 22 de juliol ho va repetir en una reunió amb el president de la Generalitat, que no va voler fixar cap termini concret. En paral·lel a la reivindicació de la reforma, les entitats han demanat una ajuda per a les famílies sense cap ingrés i amb fills o persones dependents al seu càrrec. I una iniciativa legislativa popular (ILP) ha portat al Parlament la renda garantida de ciutadania, prevista per l’Estatut però rebutjada pel Govern. Els primers experts citats pel Parlament s’hi han mostrat a favor.

A.G.M.
02/08/14