Pare Rick Frechette, sacerdot que salva vides de nens a Haití
Tinc 60 anys. Vaig néixer a Connecticut i visc a Haití des de fa 27 anys. Em vaig llicenciar en Filosofia, Matemàtiques i Teologia, em vaig ordenar sacerdot i em vaig fer metge per curar nens haitians. Sóc demòcrata. Déu és l’ésser bondadós i poderós a qui prego, i m'ajuda!
Què hi fa, a Haití?
Hi vaig arribar fa 27 anys i vaig fundar-hi una casa-llar, un hospital, una escola. Avui ho gestionen aquells nens i nenes que vaig salvar llavors, ja amb 30 anys, tots haitians!
Què el va portar a Haití?
El meu superior, de l’ordre passionista, m’hi va enviar de missioner.
I què s’hi va trobar?
Cada dia enterrava nens! I vaig decidir actuar. Avui tenim aules per a 9.000 infants.
Com està avui Haití?
Amb un 70% d’aturats, l’ajuda passa més per estimular la creació de llocs de treball que per enviar milionades de diners.
Critica les campanyes de les oenagés?
Hauríem de confiar més en la genialitat dels haitians per a la microeconomia.
Com explica la prostració d’Haití?
Haití va ser el primer país del món en què els esclaus es van desempallegar dels amos: el món civilitzat no ho ha perdonat...
Per què és un país tan desforestat?
Per proveir-se energèticament, la gent ha utilitzat com a llenya fins a l’última branca... Els boscos tornaran amb la prosperitat.
Però és el país més pobre del món.
El pitjor va ser l’embargament, el país bloquejat, revenges, matances pels carrers...
Què és el més terrible que ha vist?
Un adolescent torturat i cremat enmig del carrer. Hi vaig passar amb la furgoneta, el vaig veure cridar entre flames...
Hi va poder fer alguna cosa?
No em vaig aturar perquè duia unes monges i vaig témer un atac dels assassins. Les vaig deixar a l’hospital i hi vaig tornar amb bidons d’aigua.
Per a què?
Vaig apagar el foc. I vaig recollir les restes del noi. A poc a poc, les vaig ficar en unes bosses blanques que faig servir de mortalla... Quedaven xopes de sang. En vaig ficar una dins d’una altra, fins que va quedar una bossa blanquíssima.
Ningú no feia res?
Miraven. Vaig disposar el cos amortallat a la furgoneta, i vaig pregar en silenci. Al cap de poc, pregava més gent. També els assassins.
Alça!
Aquell dia vaig aprendre una cosa.
Què?
Fes sempre el que hagis de fer. Res més, ni res menys. I ho veuràs: l’efecte de fer el correcte és més poderós que qualsevol vudú!
No va sermonejar vostè els assassins?
No. Feia cap falta?
Ja ho entenc.
Una dona es va agenollar davant meu, plorant de gratitud: era la mare del noi mort. Havia vist com cremava el fill... i ella agraïa...
En prenc nota.
Un dia apareix un home amb la seva filla d’onze anys morta als braços...
A l’hospital?
Venia d’un poble molt llunyà, caminant, i la nena va morir en arribar. Se’n va tornar, però va ocultar el cadàver al camí per anar més veloç. Hi va tornar amb un vehicle... La nena era irrecognoscible: les formigues, els senglars... Era espantós, però per a ell era la seva filla... El vam ajudar a enterrar-la.
I arriba el terratrèmol del 2010...
En tres segons, 200.000 edificis esfondrats i 300.000 morts... Pujava al terrat de l’hospital per respirar... i veia com s’hi acostaven mares amb nens ferits als braços...
On era Déu?
La família humana s’ha d’organitzar per prevenir i enfrontar desastres, cadascú segons les seves capacitats... i Déu ajudarà!
La seva fe és indestructible, oi?
La meva mare em va ensenyar a resar cada vegada que hi havia un problema: quan la crisi dels míssils i la imminent guerra nuclear, quan un oncle va quedar en coma...
I funcionava?
Vaig sentir que establia via directa amb una força de bondat superior i poderosa.
I això el va fer sacerdot?
Això i jugar a futbol amb un equip del seminari. Vaig dubtar sobre si ordenar-me o no, i el meu pare em va aconsellar així: “Val més intentar-ho i fallar que no intentar-ho!”
S’ha penedit d’alguna cosa?
He après que Déu sempre té per a tu plans molt més interessants que tots els que tu puguis haver traçat...
L’home proposa i Déu disposa.
I li asseguro que el miracle és menys estrany del que sembla... L’hi demostro?
Prou.
De jove vaig viure al Canadà i vaig treballar conduint un cotxe de bombers. Una nit hi va haver una tempesta de neu i vaig utilitzar el llevaneu perquè un cirurgià pogués arribar a operar a urgències. Em va donar la seva targeta, agraït. Deu anys després...
Suspens...
A Haití vaig dur a coll una nena moribunda: es negava a menjar, rebutjava viure. Era hermafrodita. Vaig buscar la targeta: el cirurgià va acceptar d’operar-la, va viure, va créixer, una família amiga la va adoptar...
I avui és una dona als Estats Units?
Una nena hermafrodita condemnada a morir al país més miserable del planeta... és avui una dona culta que serà mare a Maryland, el lloc de més alt nivell del primer país del món. Són coses de Déu...
Víctor-M. Amela
13/06/14
La Vanguardia
