dilluns, 22 d’agost del 2011

Saber escoltar; què és l’escolta activa?

Les relacions socials, la quantitat i qualitat de les nostres interaccions amb els altres, se situen entre els factors imprescindibles per al benestar emocional.
I a més, tota interrelació entre éssers humans s’inicia quan algú comunica quelcom i un altre atén.
Un parla i l’altre escolta.
Però d’escoltar, també se n’ha d’aprendre.

Escoltar és una competència essencial de tota persona, però més en l’acompanyant.
Rémi écoutant la mer
Edouard Boubat- 1995

Ara ja fa uns quants anys, els psicòlegs nord-americans Matthew McKay, Martha Davis I Patrick Fanning van escriure un magnífic tractat sobre comunicació que van publicar amb el títol de Messages: The Communication Skills Boock (Missatges: el llibre de les tècniques de comunicació).
Els autors afirmen que escoltar de veritat es basa en la intenció de fer una d’aquestes quatre coses:
 1. Entendre algú
 2. Gaudir amb algú
 3. Aprendre alguna cosa
 4. Ajudar o consolar

La clau per escoltar de debò és voler escoltar i posar-s’hi
Si t’esforces per concentrar-te i escoltar activament, la teva manera d’escoltar millora en pocs dies o setmanes.
Algunes persones tenen autèntiques dificultats per escoltar perquè disposen d’uns hàbits inadequats i comenten certs errors que dificulten l’escolta activa.
McKay, Davis i Fanning enumeren els següents errors o hàbits incorrectes:
 1. Comparar o comparar-se.
 2. Endevinar el que pensa l’altre. Fer suposicions.
 3. Estar preparant el comentari següent.
 4. Estar únicament interessat en algun tipus d’informació i desatendre la resta.
 5. Jutjar, etiquetar, prejutjar.
 6. Pensar en altres coses.
 7. Donar consells.
 8. Buscar desacords. Discutir.
 9. Tenir la raó. Fer els possibles per evitar equivocar-te.
10. Canviar de tema. Fer bromes per evitar l’altra.
11. Estar únicament pendent d’agradar a l’altra.
Per millorar l’habilitat eficaçment, suggereixen que se segueixen aquestes simples passes:
a)     Escoltar activament requereix implicar-se en la comunicació intentant aclarir i resumir el que diu l’altre, fent preguntes i retroalimentant-lo.
b)     Escoltar amb empatia implica intentar escoltar no només allò que ens diuen, sinó comprendre el que ens volen dir i tenir present el que poden sentir amb allò que ens comuniquen. Per això és fonamental disposar d’un mínim de control emocional. La capacitat d’escoltar disminueix naturalment quan algú està enfadat o té una actitud crítica o autocompasissiva.
c)     Escoltar amb la ment oberta implica alliberar-se de prejudicis i estar disposat a canviar d’opinió, sense por a no tenir la raó. És a dir, estar disposat a escoltar sense jutjar ni condemnar. Escoltar i prou.
Bibliografia:
Salmurri, Ferran (2004) Llibertat emocional. Edicions La Magrana, S.A.
Lola Márquez

dijous, 11 d’agost del 2011

Per nosaltres no són anònims


L’altre dia em vaig decidir a veure una pel·lícula en DVD.                                                                 
No miro massa la tele, però l’altre dia era una mica especial.
Normalment els voluntaris i persones que treballem dins o a prop de la part més dura de la  vida, tenim com una mena de reflex instintiu: no mirem massa pel·lícules on parlin del mateix que nosaltres vivim dia a dia. La raó? Mantenir-nos sans, en equilibri. 
Curiosament,  d’entre  les persones amb qui vaig veure-la, no n’hi ha cap que faci voluntariat, ni viuen cap mena de drama esfereïdor en la seva vida privada.                                                                                                        
Durant el temps que vam passar plegats, vaig  ser  testimoni de l’impacte, de la tristesa i esperances que van viure  tot veien els poètics relats d’aquesta finestra al món, el cinema.
El més curiós de tot plegat, va ser adonar-me’n que entre les seves emocions punyents i les meves, hi havia una gran diferència. Per ells, els personatges eren persones anònimes, injustícies que veuen per la tele... però per a mi, cada un dels personatges tenia nom propi.
Per a mi no eres drames llunyans.                                                                                                          
Per a mi no n’eren d’anònims. Els veig cada dia a l’hospital.
Honestament crec que s’ha de ser molt valent per decidir viure a prop del que viu en soledat, del marginat, del malalt... dels que viuen la cara més fosca de la vida.                                                 
S’ha de ser molt valent per mirar dins el mar dels problemes, ja que un cop hi mires, la teva vida pren un nou sentit, una visió diferent. La vida ja no és senzilla.                                                 
És una evidència: la realitat és polièdrica.
Per tot això us vull agrair la vostra tasca, per la valentia amb la que us endinseu dins d’aquest mar de dificultats. Perquè ho feu amb humilitat, lògicament amb dificultats, amb generositat, però sobretot perquè esteu disposats a aprendre.
Ja sé que no us calen les gràcies, en teniu prou amb el que compartim plegats, perquè compartim coses úniques. Amb les persones amb qui compartim molts moments, als qui fem companyia.. ens donen tantes coses sense saber-ho, nosaltres aprenem tant sense adonar-nos-en. Són coses que no poden ser comprades ni apreses en un llibre. Són coses que tan sols una vida plena de dificultats i amb el cor ben ple poden donar-te: HUMANITAT.
Però insisteixo, gràcies a tothom: voluntariat, simpatitzants i amics,  a tots i cadascú de vosaltres que ens deixeu compartir els vostres moments al'hospital.
El sol surt per tots i junts el fem més bell. Aquesta és la grandesa del ser humà.                       
Som un sol equip.
Gràcies.
P.S.: Per cert, me n’oblidava, la pel·lícula que vaig veure es diu “Biutiful”.

Ma Rosa Garriga. Responsable del Voluntariat de suport en la solitud
Olga Cruz Garriga. Voluntària i Responsable del Bloc

dimecres, 10 d’agost del 2011

Quantes intel·ligències hi ha al cervell? Gardner a les escoles catalanes.

L'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent" no val. Ho diu el psicòleg Howard Gardner, que va revolucionar l'educació en anunciar que tenim 8 intel·ligències
Marta Bausells _ 14/08/2011

No tenim una intel·ligència sinó, com a mínim, vuit. Aquesta és la teoria principal de Howard Gardner, el psicòleg que va revolucionar el model educatiu en trencar amb la idea que la intel·ligència és una habilitat com una altra que cadascú té en més o menys quantitat.
Aquest professor de la Universitat de Harvard, guanyador del premi Príncep d'Astúries de ciències socials 2011, va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples. Segons defensa Gardner, cada persona té vuit habilitats cognoscitives diferents i interrelacionades sense que n'hi hagi cap de superior a les altres. Són les següents: lingüística, logicomatemàtica, cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal (capacitat d'empatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a un mateix), i espacial (alguns la consideren una subcategoria, a cavall entre la logicomatemàtica i la física).
La teoria va canviar el món educatiu dels Estats Units, i en general del món occidental als anys 80. En paraules del jurat del Premi, la seva investigació és decisiva perquè "agafa en consideració les potencialitats innates de cada individu". El pedagog i mestre Daniel Gabarró explica que Garner -així com altres corrents de la psicologia, com l'anomenada programació neurolingüística- va canviar la concepció de la intel·ligència. Abans s'entenia com a lineal, com la capacitat de resoldre problemes i prou, però "també és la capacitat de generar nous problemes, d'entendre i preguntar-se coses sobre la realitat", diu. La realitat és múltiple i, per tant, permet múltiples intel·ligències, diferents maneres d'entendre-la.
Els tests d'intel·ligència que es feien fins llavors, diu Gabarró, eren molt "eurocèntrics" o occidentals: "Et podia sortir un resultat molt alt, però en una selva et moriries al cap de dos dies". Eren criteris acadèmics que no tenien en compte altres tipus d'intel·ligència, com la capacitat d'adaptar-se al medi.

Gardner a les escoles catalanes
Es va acabar l'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent", lligada a la idea d'una intel·ligència "única, innata, invariable i quantificable", explica el pedagog. "Ara se sap que es pot desenvolupar, que és educable". Però la gran contribució de Gardner va ser l'aplicació de la teoria a les escoles: es tracta d'ajudar l'alumnat a aprendre a relacionar-se amb el món d'una manera més flexible, és a dir, utilitzar al màxim les vuit capacitats. En un entorn econòmic, social i històric cada cop més canviant, això els pot ajudar a adaptar-se millor, remarca Gabarró.
No consisteix, però, a fer un estudi de les intel·ligències de cada nen, perquè tots les han de desenvolupar totes. "En una classe de música tots necessiten desenvolupar la musical, però potser n'hi ha que hi apliquen la matemàtica", diu Gabarró. Els mestres han de ser formats per identificar els tipus d'intel·ligència i com s'apliquen en cada matèria.
A Catalunya apliquen els principis de Gardner algunes escoles -tant públiques com concertades i privades-, però són un percentatge encara baix del total -al voltant d'un 3%, segons els càlculs del pedagog-. "No està incorporat en el saber dels mestres com a col·lectiu" malgrat que la idea és coneguda, apunta. "Tothom sap que hi ha diverses intel·ligències, però no què implica per a les matemàtiques o l'educació física".

L’escola personalitzada" o aprendre després de pensar
Howard Gardner (Scranton, EUA, 1943)  es va doctorar en filosofia a la Universitat de Harvard el 1971. Des de l'any següent hi presideix i codirigeix un dels seus projectes insígnia, el Projecte Zero, que estudia els processos d'aprenentatge de nens i adults. El seu model d’ "escola intel·ligent" treballa sota el principi que l'aprenentatge és una conseqüència de l'acte de pensar i de l'ús actiu i flexible del coneixement. Els resultats d'aquesta investigació s'han aplicat principalment a escoles públiques dels Estats Units i en especial a centres on estudien alumnes provinents de famílies amb pocs recursos econòmics i socials. Aquest psicòleg de fama internacional és avui catedràtic de cognició i educació John H. & Elisabeth A. Hobbs de l'Escola Superior d'Educació de Harvard, on també és professor de psicologia. Ha escrit 25 llibres que s'han traduït a 28 idiomes. Paidós, que l'edita en castellà i que li ha dedicat una col·lecció pròpia, publicarà a l'octubre el seu últim treball: ‘Verdad, belleza y bondad. La enseñanza de las virtudes en el siglo XXI.’

Compromès socialment i èticament amb l'educació, el canvi radical del concepte d'intel·ligència va més enllà̀ de definicions: les vuit intel·ligències no tenen un valor intrínsec, segons ell, sinó que, depenent de com les utilitzem en la societat, se'ls dóna un valor moral o un altre. L'educació personalitzada –basada en el fet que els sistemes educatius es prenguin seriosament les diferències entre les persones– no ha de tractar com a llestos o tontos els estudiants "en termes de quina de les seves intel·ligències és la més forta, sinó usar això̀ perquè puguin entendre el món", afirma Gardner.