dilluns, 11 d’octubre del 2010

L’ Atenció als marginats. Un camí obert

La lectura, primer d'una ullada i per sobre, i després més pausa i reflexiva, sobre la comunicació numero 1; curs 2010-2011, octubre de 2010, del voluntariat de suport en la solitud, de bones a primeres, és il•lustratiu.

Mostra un camí obert per fer el bé al qui més ho necessita.


La llarga experiència dels qui tenen cura de persones que sofreixen deteriorament en la salut, en la informació, ens emmirallen en concret amb les persones que es troben soles, sense l'afecte, l'estima i el costat de ningú.
La llarga experiència és de 10 anys.
Des d’aleshores hi ha hagut xerrades, reportatges i vivències.
La duresa de la indigència més extrema no deixat indiferents als laics.
La seva entrada al voluntariat ha estat confortable. El full ho evidencia; s'han sentit moguts a donar i a donar-se.
Més enllà de la professionalitat dels facultatius que posen en curs la tècnica, hi ha d'haver la consciència que es tracta amb persones de carn i ossos com nosaltres.
Hi ha qui ho ha fet des de la pròpia malaltia, abatut, però content de poder ser útil.
Hi ha qui ho ha valorat davant la problemàtica de la immigració per posar remei a la crisi de les diverses cultures, i per viure en pau i harmonia, deixant enrere el rebuig i enfrontament que estan a l'ordre del dia en certes barriades.
Hi ha qui s'hi ha sentit interpel•lat, des de la pròpia situació pròpia personal i professional, i ha entrat al voluntariat per viure la gratuïtat en el serves als més abandonats, implicant-s'hi i assumint responsabilitats.
Hi ha l'aportació lluminosa des de la fe, valorant al voluntariat per la seva disponibilitat i servei en bé dels altres, i s’anhela que des de la més tendra infància s'eduqui en el respecte i estima als altres, en contrast en la manca d'una més justa i recta orientació dels sentiments que es troben en el cor humà.
Hi ha l'aportació d'un noble ideal en l'art de viure: donar la vida, en tots els talents que hi acompanyen amb esforç, tenacitat, perseverança i bon discerniment sempre en bé dels altres.
La informació sobre l’estat en que es troba el procés de construcció del nou Hospital, és interessant i se segueix amb afecció.
La informació sobre les diverses activitats del Voluntariat és d’agrair per conèixer amb una proximitat estimable el terreny en que es desenvolupa el moviment iniciat a favor dels malalts que no troben qui els fa costat en la seva indigència.
Aquí és tot, en una lectura més atenta i a fons de la comunicació No 1, he intuït la disponibilitat i estima del voluntariat implicat a favor del malalt que no té ningú que li faci costat.
En definitiva en el Judici serem jutjats sobre l’Amor.

El voluntariat de suport en la solitud està, per tant en bon camí.
Ho celebrem.
Cordialment

Vicenç Carbó
Prevere