dimecres, 2 de juliol del 2014

La falta de comprensió ens converteix en víctimes

Thich Nhat Hanh, a qui Luther King va proposar per a Nobel de la Pau

Tinc 88 anys. Sóc mestre zen. Als 16 vaig ingressar en un monestir. Vietnamita, visc a França, on vaig fundar Plum Village, una comunitat budista. Dirigeixo retirs sobre l’art de la vida conscient per tot el món. Si hagués de triar entre el budisme i la pau, triaria la pau.

Al Vietnam, durant la guerra, va treure els monjos al carrer.
La meva vida no és important. L’important és que vostè practiqui la plena consciència. Jo el que vull és ajudar.

Va passar de la contemplació al compromís, és vostè un revolucionari.
Creus que prens una decisió, però en realitat la decisió ja existeix: depèn de la manera com has observat, escoltat...

Però va ser la seva decisió.
La llibertat de decidir només pot venir de la plena consciència: inspiro i sé que estic inspirant, exhalo i sé que estic exhalant. La decisió és el resultat d’aquesta pràctica continuada durant molt de temps.

Lliure?
Sí, lliure de la ira, de la por, del desig..., això t’ajuda, et porta a la compassió.

Què va entendre sobre l’ésser humà durant la guerra del Vietnam?
La guerra del Vietnam no va ser diferent d’altres guerres, l’origen de totes és que no tenim el pensament correcte. Dominats per la por i la ira, no podem comprendre el propi patiment ni el dels enemics.

És la condició humana.
La falta de comprensió ens converteix en víctimes. Les dues bandes tenien idees per obtenir la pau i la felicitat, però no eren capaces de comunicar-se.

Els monjos s’immolaven, i això és un acte violent contra un mateix.
No hi havia cap altra manera de dir-li al món que patíem. L’important no és el teu acte, sinó la motivació.

Un psicòleg occidental li diria que cremar-se com un bonze és una bogeria.
Per això vaig haver d’anar als EUA a explicar-l’hi a Luther King, perquè des de la visió occidental és molt difícil d’entendre.

King el va proposar per al Nobel de la Pau i també es va oposar a la guerra.
Vaig anar als EUA perquè sabia que hi havia poca comprensió de la situació, però amb Luther King feia temps que ens cartejàvem. Ell, com vostè, també volia entendre per què els monjos es calaven foc.

Es va entrevistar amb oficials federals i del Pentàgon, com Robert McNamara.
Els més difícils van ser els integrants del moviment per la pau, perquè hi havia molta ira. Vaig passar molt de temps ajudant-los a tenir més compassió. Estaven molt enfadats amb mi perquè jo no estava enfadat. Vaig haver de tenir molta paciència.

Com va aconseguir crear una universitat budista il·legal al Vietnam?
No va ser fàcil, però li vull dir una cosa: encara que vostè sigui una persona talentosa i tingui molta energia, sola no podrà fer gaire cosa. Hem de construir una comunitat en la qual hi hagi molta comprensió mútua, que comparteixi ideals: és la manera de tenir esperança per assolir alguna cosa.

Va treballar amb veterans nord-americans de la guerra del Vietnam.
Vam fer retirs de plena consciència amb ells. Va ser molt difícil, però hi va haver veritables curacions. La comprensió ha de ser molt àmplia: també cal comprendre el patiment dels que t’envien a la guerra.

Doncs ells parlen de danys col·laterals.
Pateixen molt. El secretari de Defensa Robert McNamara va dimitir tres mesos després de coneixe’m. Tenia un gran pes al cor.

Com es pot guarir tot l’horror d’una guerra?
Quan comprens el patiment propi i aliè, i aspires a ajudar els altres, neix la compassió, i això comença a guarir-te. Deixi’m que li expliqui una història.

Endavant.
En Daniel, un veterà de guerra, estava ple d’odi perquè la majoria dels seus companys van morir en una emboscada. Volia venjar-se: va anar a un poble i va deixar una bossa d’entrepans plens de pols explosiva..., i va veure com cinc nens se’ls menjaven.

Va veure com morien?
Sí, als braços de les mares. Quan el vaig conèixer era un home torturat, no s’atrevia a explicar-li aquesta història a ningú. Li vaig aconsellar que dediqués la seva vida a salvar nens que estaven morint al món, que l’energia d’aquesta aspiració el salvaria. Ho va fer i va somiar que els cinc nens li somreien. Es va curar i es va casar amb una dentista anglesa.

Vostè és el savi de referència de banquers i empresaris.
Vénen a nosaltres perquè també pateixen.

Un gest de qualsevol d’ells acabaria amb la fam al món.
Han intentat fer obres de caritat, però això no els ha ajudat.

I per què pateixen tant?
Perquè tenen diners però no tenen felicitat ni temps per estimar. Estan plens de preocupació, por, ira..., i no gaudeixen. No es comuniquen ni amb les seves dones ni amb els seus fills, i sense comunicació no es pot ser feliç. Jo sempre els dic: “Què prefereixes, ser feliç o tenir diners?... Has de triar”.

Volen les dues coses.
Sí, però si practiquen de debò, comencen a transformar la seva ment i a descobrir l’amor, s’adonen que no necessiten els diners i trien la felicitat. És interessant.


Ima Sanchís
28/06/14