diumenge, 30 de juny del 2013

Amb tres arrels d'ADN

El govern britànic autoritzarà una tècnica que permet obtenir embrions amb material genètic del pare, de la mare i d'una donant
El procés evita la transmissió de malalties causades per danys en l'ADN mitocondrial

El govern britànic ha decidit autoritzar una revolucionària i fins a cert punt polèmica tècnica que permetrà evitar la transmissió de malalties causades per defectes en l'ADN mitocondrial, un tipus de material genètic que només les mares passen als fills. La tècnica utilitza la fecundació in vitro (FIV), però, a diferència dels procediments habituals, empra material genètic de tres persones diferents: la mare, el pare i una donant d'òvuls. A la llarga, segons sectors crítics amb aquest procediment al Regne Unit, aquest pot ser un primer pas per dissenyar nens a la carta.

El mètode, anomenat transferència mitocondrial, recorre a òvuls d'una donant sana, però només n'aprofita els mitocondris, ja que els de la mare contenen ADN danyat que podria causar malalties al futur nadó. Els mitocondris són els orgànuls que generen energia per a la cèl·lula i contenen una petitíssima part del seu material genètic. Es tracta d'un ADN que els humans heretem en un cent per cent de les nostres mares a través dels mitocondris de l'òvul. Aquest tipus de transmissió fa que l'ADN mitocondrial no es recombini i, per tant, es consideri molt útil de cara a investigar, per exemple, l'evolució de les relacions entre poblacions humanes.

El procediment té el vistiplau de l'Autoritat de Fecundació i Embriologia Humana (HFEA) del Regne Unit i consisteix a extraure el nucli de l'òvul d'una donant sana i reemplaçar-lo pel nucli d'un òvul de la futura mare. D'aquesta manera, l'òvul resultant contindrà la informació genètica de la mare (al nucli) i l'ADN mitocondrial sa de la donant. Llavors, s'efectua un procés de FIV tradicional amb l'esperma del pare i, un cop obtingut l'embrió, que conserva el 99,8% de l'ADN dels pares, s'implanta a l'úter de la mare.

S'evita així que la mare transmeti al fill defectes genètics de l'ADN mitocondrial que poden ser la causa de malalties incurables, com ara la distròfia muscular, o síndromes congènites greus que afecten òrgans com el fetge o el cor, per exemple. Es calcula que al Regne Unit es podrien beneficiar de la tècnica entre cinc i deu famílies l'any. Una de cada 6.500 persones neix amb algun tipus de trastorn mitocondrial.

El govern de David Cameron durà al Parlament una llei per regular estrictament els detalls de la qüestió, que podria entrar en vigor en un màxim de dos anys. El pas es porta a terme després d'un procés de consulta pública en què la immensa majoria de les opinions recollides s'hi han mostrat a favor. Aquesta mena de tractament seria ofert a través del sistema públic de salut, el National Health Service (NHS).

Científics de la Universitat de Newcastle, al nord d'Anglaterra, han demostrat que el procediment funciona en models animals. La responsable governamental del programa, la professora Sally Davis, destaca la necessitat de regular al màxim la tècnica, així com el fet de garantir que el nadó que en resulti sigui permanentment controlat, per tal de preveure altres tipus de riscos sanitaris.

Alguns grups de caràcter religiós ja han expressat la seva inquietud per la iniciativa perquè, asseguren, implicarà la destrucció d'embrions fecundats in vitro. A més, la tècnica creua una línia que alguns consideren vermella en medicina, ja que fa que les modificacions genètiques d'un embrió passin a totes les generacions futures. Un fet que, segons alguns científics, pot multiplicar el risc de complicacions imprevistes.

Davis, però, s'acull al fet objectiu que l'ADN dels mitocondris conté només 37 gens. Per bé que són crucials per al subministrament d'energia de les cèl·lules, el cert és que el gros de l' ADN humà, els 23.000 gens que determinen l'aparença externa i la immensa majoria de les característiques de cada individu, està contingut al nucli cel·lular i s'hereta, a parts iguals, del pare i de la mare.

La llei en què treballa el govern britànic preveu que, a diferència dels donants d'esperma i d'òvuls (la identitat dels quals els nens tenen dret a conèixer), la donant de mitocondris sans romandrà en l'anonimat.


LES XIFRES
10
famílies podrien beneficiar-se cada any al Regne Unit d'aquesta tècnica que evita malalties hereditàries.

37
gens
conté l'ADN dels mitocondris, enfront dels més de 20.000 gens de l'ADN contingut al nucli cel·lular. Fills sans sense renunciar a la filiació genètica

Tècnicament, el procediment que el govern britànic està disposat a autoritzar “és del tot factible i no és descabellat”, afirma Montserrat Boada, cap de biologia del servei de reproducció de l'Institut Dexeus. L'única alternativa que actualment es pot oferir a dones que presenten danys a l'ADN mitocondrial i que volen tenir fills sans és recórrer a òvuls de donant. En aquest cas, però, el fill no tindrà relació genètica amb la mare. A l'Estat espanyol, la llei no autoritza específicament aquesta tècnica, però sí que permet el diagnòstic genètic preimplantacional per evitar malalties hereditàries. “Aquí faríem una consulta a la comissió de reproducció assistida que, en cada cas, decidiria si autoritza o no l'ús de la tècnica.”


Q. Aranda/M.Ciércoles
30/06/13

dissabte, 29 de juny del 2013

Escoltar i ajudar els nens amb dificultats

No es tracta de classes de reforç, sinó d'algú que els ajuda i els escolta
Hi ha alumnes que han acabat la universitat

Un grup del Servei d'Intervenció Educativa de Salt. Càritas Salt
El Servei d'Intervenció Educativa (SIE) de Salt es va posar en marxa el curs 2001-02.Tres anys més tard es va poder ampliar a dos grups i oferir-lo a totes les escoles de la població amb el suport del pla d'entorn. És un espai de suport escolar per consolidar aprenentatges, hàbits i habilitats socials, destinat als alumnes de primària, de 9 a 12 anys. El curs vinent s'ampliarà per oferir el servei a nens de primer i segon d'ESO.

Són dues hores diàries, dos dies a la setmana, per a cada grup. Els grups estan formats per uns quinze alumnes, xifra que pot variar en funció dels voluntaris. S'intenta que l'atenció sigui al més personalitzada possible. No es tracta de classes de reforç, sinó de persones voluntàries que seuen al costat de cada un d'aquests petits i els dediquen el seu temps i la seva paciència per intentar que comprenguin els coneixements acadèmics i que al mateix temps entenguin que disposen d'algú que els escolta i acompanya en una etapa decisiva de la seva vida, en què encara s'ha d'aprendre tot i consolidar-ho.
Els voluntaris i els usuaris tenen com a referència l'Elisabet, tècnica de Càritas, que els coordina, prepara el material i fa el seguiment amb les escoles, famílies i infants. Habitualment són els mestres de cada escola els que envien els alumnes al SIE, tot i que, esporàdicament, algú arriba a través dels serveis socials. “N'estem molt satisfets, dels resultats”, assegura Montse Mané, presidenta de Càritas Salt. “Aquest any una nena del SIE va guanyar el concurs de poesia de Sant Jordi a la classe, i a la festa de final de curs va venir un noi que havia començat amb nosaltres i que aquest any ha acabat la universitat. Això justifica tot el nostre esforç.”

Miquel Torns/Pau Lanao


OPINIÓ
Espais d'aprenentatge i treball compartit

El dret dels infants a una educació de qualitat que desenvolupi els talents i les habilitats hauria de ser un objectiu prioritari. A la nostra societat, els bons tractes cap als nens i les nenes haurien d'estar garantits. Aquests drets, però, a vegades són vulnerats, dins de la pròpia família i per la administració, que amb tantes retallades esquinça el teixit del benestar. Malgrat que sembla que l'educació i la formació no són avui un valor preferent, hi ha tota una comunitat de persones que treballem perquè els nens tinguin accés a serveis que acompanyen el seu desenvolupament.
El SIE és una mostra d'aquest acompanyament a nens i nenes que requereixen suport en les tasques escolars. El seu entorn familiar no els pot oferir aquest suport i troben al SIE un espai per fer deures i per motivar-se a aprendre. Un context per relacionar-se amb altres nens, amb els educadors i voluntaris, i per millorar les competències formatives i les habilitats emocionals i socials.Quan un nen és inscrit al SIE tenim la certesa i la confiança que treballarem conjuntament perquè faci un procés que contribueixi a millorar el seu èxit escolar però que a més l'ajudi a ser millor persona.


Montse Illa 
29/06/13

divendres, 28 de juny del 2013

De Girona al món

Ahir em va trucar un amic de la Catalunya interior, per consolar-me de la derrota del Girona FC a Almeria, que frustra el somni de la Primera Divisió. Irònic, va dir: "Quina descans: no heu pujat a Primera! Si ja cada dos per tres els de Girona protagonitzeu l'actualitat catalana, amb el futbol a Primera us trobàvem a tot arreu!". Potser té raó, vaig pensar, malenconiós, davant el mirall. No es pot tenir tot. Tenim el primer restaurant del món (El Celler de Can Roca), la catedral gòtica més ampla del món i un dels barris jueus més visitats del món. Tenim un brodat únic al món, el cèlebre Tapís de la Creació, que destaca com la guinda d'un pastís artístic formidable (Museu de la Catedral, MD'A, Museu d'Història, Museu del Cinema, Fundació Rafael Masó). Catedral part, disposem d'un grup de temples que, distribuïts harmònicament en el conjunt petri d'un barri medieval modest, però ben recuperat, conformen un nucli històric cada dia més visitat i aplaudit.

Però ja no som la "ciutat petita i delicada" que descrivia, nostàlgic, Ministral Massià. Ja no som la ciutat de boires tardor que Sagarra, Carner i Espriu van descriure. Ja no som l'asfixiant ciutat de les bogeries místiques que va imaginar Bertrana. Ni la dels botiguers àtons i reticents de Josep Pla. Ni la "Girona grisa i negra" que va denunciar el periodisme antifranquista (Aragó, Casero, Guillamet, Pujades). En els primers anys de la democràcia, Girona va fer un gir espectacular en la consciència pròpia. Un gir que jo, llavors aprenent de columnista a El Punt Diari, descriure com una mutació del mite de Narcís. Girona canviava el mite de Sant Narcís, patró de la ciutat, que havia marcat durant segles el camí clerical i conservadora, pel mite pagà de Narcís. La nova Girona es rejovenia sotmetent a un procés tan intens de cirurgia estètica que, al contemplar al mirall de l'Onyar, es trobava tan bellament restaurada, que s'enamorava de si mateixa.

Aquella ciutat restaurada, convertida en destinació turística, va créixer per una empenta comú a totes les capitals: l'apoteosi dels funcionaris (hospital Trueta, UdG, Generalitat, Estat, Diputació i Ajuntament). També protagonitzava una expansió mercantil (pivota un gran eix comercial: de Vic a Palamós, de Perpinyà a Blanes). Finalment, va esdevenir la capital de l'oci i la cultura gràcies als estudiants i professors de la UdG.

La seva privilegiada posició geogràfica i la bona xarxa de comunicacions han arrodonit la sort de Girona. Acabem d'estrenar l'AVE que ens situa a mitja hora llarga de Barcelona ia quatre i mitja de Madrid. Aviat estarem a sis de París. Tot i les trampes de Ryanair, l'aeroport de Vilobí es manté molt actiu. L'autopista AP7 ens situa en la principal xarxa espanyola i europea, i l'eixamplament de l'Eix Transversal ens converteix en cap de pont de la Catalunya interior.

Però la crisi, que tot ho posa en qüestió, exigeix ​​que Narcís deixi de mirar-se al mirall. Som gairebé 100.000 habitants, amb un atur registrat del 14,26%. Per fortuna, la indústria gironina, petita i mitjana, progressa molt adequadament. Està fent els deures d'innovació i reducció de costos i, a base d'exportacions, comença a omplir el buit terrible que va deixar la fallida de la construcció i la caiguda del consum. M'ho explica en Pere Cornellà, el nou president de Pimec-Girona. Cornellà és un empresari cafeter que no només ha aconseguit resistir la competència de l'empresa Nescafé (instal·lada a la zona amb una gran fàbrica), i de totes les grans distribuïdores del sector cafeter, sinó que ha convertit els seus torrats a marca de qualitat (una qualitat que projecta als bars i restaurants que subministra: organitza uns cursos perquè els baristes aprenguin que un bon cafè no s'aconsegueix posant en marxa la màquina, sinó mitjançant un procés subtil en què intervé la temperatura, la pressió, la quantitat i la tipologia). Cornellà em parla apassionadament de la capacitat d'innovació i superació de la petita i mitjana empresa gironina, que s'està convertint en la punta de llança de la recuperació. I, com estendard de la seva optimisme, em mostra un informe publicat recentment sobre les cent primeres empreses gironines, bolcades a l'exportació.

Una d'aquestes empreses és Comexi Group, multinacional gironina inicialment dedicada a la fabricació de maquinària per a la indústria de l'envàs flexible, que ha anat desenvolupant, amb devoció innovadora, altres productes i creant noves empreses relacionades amb la impressió, plegat, conversió i rebobinat de plàstic, paper i alumini. El maig passat, Comexi va tenir un gran èxit a les fires del seu sector a Itàlia, Xina i Brasil, confirmant la seva posició internacional.

De Girona al món. Comexi és l'avantguarda del camí de la Girona futura. Un camí de tres paraules. Recerca, innovació, exportació. Joan Vila, empresari paperer de Besalú, i autor de brillants reflexions setmanals al Diari de Girona, s'afegeix una més. Estalvi de costos, estalvi energètic. I una recomanació. En el món d'avui-sosté-tots volen menjar tres vegades al dia i, per tant, ja no podem permetre'ns el luxe de ser negligents. Ni la ciutat, ni el país, ni les empreses, ni els ciutadans, per molt bells que ens veiem al mirall, podem permetre'ns el luxe de la ineficiència.


Antoni Puigvert
24/06/13
La Vanguardia

dijous, 27 de juny del 2013

Home urbà de 35 anys, el nou perfil de drogodependent

El consumidor d'alcohol té una mitjana d'edat de 42,7 anys. És el grup d'adictes amb més dones. ACN

El perfil de les persones drogodependents ha evolucionat en els últims anys, i actualment és el d'un home que viu a la ciutat, ronda els 35 anys, té problemes amb la parella i triga gairebé 10 anys a començar el tractament de rehabilitació. Aquesta és la conclusió d'un informe elaborat per l'associació Projecte Home amb la col·laboració de l'Obra Social de La Caixa, que es va presentar aquest dimarts, amb motiu del Dia Internacional de Lluita contra les Drogues, que se celebrava ahir.

El director de l'informe, Antonio Jesús Molina, va assegurar durant la presentació que les dades, d'una mostra de 2.910 persones ateses pel Projecte Home, desmenteixen el tòpic del drogodependent heroïnòman o el politoxicòman. El 41,7% de les persones ateses pel Projecte Home consumeixen alcohol, i són el col·lectiu que més creix juntament amb els consumidors de cànnabis.

En funció de la substància, l'informe presentat dimarts dibuixa quatre perfils específics de drogodependents. El del consumidor d'alcohol és una persona casada amb una mitjana d'edat de 42,7 anys. Hi ha majoria d'homes, tot i que és el grup amb més proporció de dones, i majoria de persones a l'atur. El segon grup, de consumidors de cocaïna, té majoria d'homes treballadors, amb problemes de parella, i amb una mitjana d'edat de 33 anys.

El perfil de consumidors d'heroïna i policonsumidors ronda els 35 anys i és el que presenta més problemes, amb més percentatge de delictes i de malalties. Solen viure en albergs i només reben ingressos de la família o de prestacions socials. Per primera vegada en els estudis del Projecte Home, s'hi inclouen els consumidors de cànnabis, que són el grup més jove, amb una mitjana d'edat de 26 anys. Nou de cada deu són solters, i de manera majoritària reben ingressos de la família. També són els que demanen ajuda més de pressa, després de nou anys i mig de consum.


A.G.M.
27/06/13

dimecres, 26 de juny del 2013

"Dos mesos d'infern a foc lent" crònica nigeriana

De temps immemorial, abril i maig són infernals en aquestes nostres latituds. Sempre per sobre dels 40 graus, amb puntes de 45 o més. Des de fa anys i panys també, les panes i tallades de llum en aquest país esdevenen insuportables durant aquesta època de l’any. No costa gaire explicar-ho. Les ciutats necessiten cada dia més energia elèctrica, els aparells estiren molt més quan fa més calor i els motors estosseguen, espeteguen i acaben bevent oli. A tot això hi afegiu una manca de previsió o una gestió deficient i ja no cal ni parlar-ne. 

Enguany, una altra mala astrugància ens ha caigut a sobre: una furiosa tempesta va tirar per terra tres torres d’alta tensió de la línia que prové de Nigèria. Les alternatives de producció d’energia han anat fent figa les unes darrere les altres. Llavors, les tallades de llum s’han anat solemnitzant: cinc hores, deu, vint... Algunes zones se n’han quedat sense dos i tres dies seguits. Ja imagineu el que això suposa. La pitjor part se l’emporten les llars i els oficis més modestos, tota aquella gent que no disposa d’altres mitjans per treballar i guanyar-se la vida. 

A casa, preveient les tallades de llum intempestives de sempre, vàrem comprar un generador. Ha funcionat més aquests dies que en tot l’any. Tot i així, us haig de confessar que durant un mes i mig he anat arrossegant la carcanada al límit de les meves forces. Ara ja m’he revifat i començo a aixecar les orelles. Després d’aquesta rostida saheliana puc festejar discretament, amb vosaltres, els 72 de vida i els 48 de missioner d’Àfrica. 


Josep Frigola
Niamey 21/06/13

dimarts, 25 de juny del 2013

Estic estressat/da

Significat
El terme estrès prové del mot anglès stress que significa tensió i s’utilitza en el sentit general de sobrecàrrega. Estem estressats quan les demandes del medi són superiors als recursos personals per afrontar-les. L’experiència subjectiva d’estrès és aquesta vivència de  sobrecàrrega que requereix un sobreesforç. Està influïda per variables personals, de l’entorn i del moment vital en que es produeix. 
Se sol diferenciar stress de distress per assenyalar que el primer no sempre és dolent, hi ha persones que fins i tot se senten millor amb un elevat grau d’activitat i dinamisme, el problema sorgeix quan l’estrès supera certs nivells d’exigència i l’organisme no està preparat per suportar-ho, aleshores parlaríem de distress, precisament el mot “angoixat” en anglès és distressing. 

Què ens passa?
Quan es produeix un augment de l’activitat física i/o psíquica hi ha un dispendi d’energia i el cos reacciona per a recuperar-se buscant l’equilibri (homeòstasi), necessita descansar. Aquesta recuperació pot ser més curta o més llarga, es necessitarà més o menys temps, però en el cas que no es produís i perdurés el desgast, ens arribaria l’ estrès. És de sentit comú que no podem encadenar maratons.

Un altre camí per on ens pot arribar l’ estrès, és a través de situacions que percebem com a perilloses o amenaçadores i ens posem en alerta vivint-les en tensió. Si hi pensem, trobarem algun exemple, fins i tot en  fets de la vida quotidiana que ens generen una reacció que ens altera emocionalment. Les amenaces adquireixen un sentit per a qui les pateix, és a dir, encara que pugui semblar per a uns que no hi ha una amenaça aparent i que és una reacció és excessiva, hi seria per a qui la percep. Per exemple, prendre l’avió, pot causar estrès en algunes persones, depenent de la idea que tenen de volar i de les seves conseqüències.

Conseqüències de l’ estrès
En l’ estrès hi estan implicats factors biològics, psicològics, conductuals, cognitius, externs i interns. Quan estem estressats, augmenta l’activitat del sistema nerviós i el cos produeix més adrenalina, allibera glucocorticoides, puja la pressió sanguínia, augmenta l’activitat cardíaca, el to muscular i la respiració. Si es pot afrontar, si no es converteix en distress, si descansem i ens recuperem, l’estrès quedarà neutralitzat, però sinó fos així i perdurés, ens ocasionaria malestar i ens podria arribar a causar un descens del sistema immunològic i/o certes malalties, entre d’altres: hipertensió, ulcera d’estómac, infart, mal d’esquena i de les cervicals, insomni, ansietat i depressió.

L’ansietat per estrès es pot manifestar amb somatitzacions(1) que poden ser d’ofec (asma), mareig, brunzits al cap, palpitacions, acceleració del ritme cardíac, suor i tremolor. Se solen donar en situacions inesperades i la preocupació per futurs atacs incrementa l’estrès i les seves implicacions perquè es retroalimenten.

Vinculacions
Que siguem més resistents o més vulnerables davant certes situacions que vivim com a estressants dependrà de factors personals (físics i psíquics), ambientals i socials. De la mateixa manera que quan parlem de salut diem que depèn de tres tipus de benestar: el psicològic, el físic i el social, aquests factors interaccionen i s’influeixen els uns als altres perquè les persones som un tot. Si consideréssim la salut com un continu que s’estengués des del confort fins la malaltia, l’estrès en seria un agent patogen perquè implica un sobreesforç de l’organisme i li produeix malestar.

Hi ha situacions a la vida que són percebudes com més estressants que d’altres, les pèrdues i els dols, el sentiment de soledat i el de fracàs, certes malalties, les intervencions quirúrgiques, els ingressos hospitalaris, els exàmens, el divorci, les crisis de parella, les crisis econòmiques, l’atur, etc., aquesta percepció podrà afectar l’estat d’ànim i a la salut perquè com hem dit, tot està connectat. Si vivim en estat d’alerta constant es produeix un desgast que causa fatiga i si estem esgotats es redueix la competència per respondre i les defenses.

Afrontament
Sembla coherent que davant de situacions de sobrecàrrega, el descans i la recuperació de l’equilibri psíquic i físic seria la solució, però ni sempre es pot ni fer-ho és fàcil. A banda del succés vital que ens porta a l’estrès, el que influirà fonamentalment és la valoració que en faci cada persona, la manera de percebre-ho, la vulnerabilitat, el significat de l’experiència d’ estrès, l’actitud i la manera d’afrontar-ho.

Es consideren maneres desadaptatives i ineficaces per sortir de l’estrès: treballar encara més davant de situacions de sobrecàrrega;  fer una autocrítica negativa en el sentit de pensar que no es té la capacitat per sortir-ne; les preocupacions i les rumiacions; les estratègies d’evitació emocional, de fugida i de negació del problema perquè bloquegen la solució. En canvi, el reconeixement del que ens passa i poder-ho compartir, acceptant i buscant el suport dels més propers sol produir un alleujament de l’ impacte negatiu dels fets estressants.

Si es produeixen somatitzacions ens ajudarà canviar les interpretacions catastròfiques de les sensacions corporals i també practicar tècniques de concentració, relaxació i meditació. Quant al tractament farmacològic de l’ansietat per a qui pugui resultar útil, només apuntar que el fàrmac tracta el símptoma no la causa; (tot i que es poden influir positivament); que els ansiolítics creen tolerància(2) i addicció(3); que seria convenient acompanyar-los d’altres plantejaments per intentar solucionar el problema de fons, s’hauria de poder concretar quin és el conflicte, respondre a preguntes del tipus: quina és la meva vulnerabilitat? D’ on em ve? Què em manté ansiós? Què depressiu? Com podria transformar els pensaments negatius? Em sento prou eficaç i capaç? També es recomana fer exercici físic moderat, una alimentació equilibrada, no consumir drogues; fer activitats de distracció i disposar d’un espai íntim.

Pensem que per complicada que sigui la situació que ens causa estrès segur que podem començar a planificar la solució del problema, fer un pla d’acció, un seguiment i acceptar la nostra part de responsabilitat (capacitat de respondre) en el problema i en la solució. A vegades potser es tracta de planificar el temps i el treball, de mantenir un ordre en els horaris i de respectar les hores del son i el descans;  en d’altres el factor a canviar potser tindrà més a veure amb les expectatives. Al final, de les situacions adverses en podrem fer una reavaluació mirant d’extraure’n, malgrat tot, alguna cosa positiva.

_________________________________________________________________________________
(1) es parla de somatització quan hi ha una presència de símptomes físics que no es poden explicar per la presència de cap malaltia ni per causa orgànica. Encara que els símptomes són reals per qui els té, no existeix un problema físic que els provoqui sinó que en són un reflex o la expressió física (en el soma o cos) d’una situació d’estrès psicològic o de conflicte no resolt (procés psíquic). En les  psicosomatitzacions el cos manifesta els conflictes psíquics i es tenen en compte tant la psique com el soma.  

(2) es produeix tolerància a un determinat fàrmac quan hi ha un hàbit en el seu consum continuat o creixent que fa disminuir la seva resposta o efectes. La tolerància demana augmentar la dosis perquè faci efecte.

 (3) l’addicció farmacològica es refereix a una dependència o a una forta inclinació a un determinat fàrmac, pot ser física i/o psicològica.


Glòria Ribas Serra
12/06/13
Diari de Girona

divendres, 21 de juny del 2013

Fa mal el cor?

Els experts ens expliquen els diferents tipus de dolor que podem sentir en aquest òrgan i quan preocupar-nos

És relativament freqüent atendre pacients que acudeixen a la consulta per presentar dolor al pit, el primer comentari a preguntar quina és la raó de la seva visita, és el de "doncs la veritat doctor és que no estic segur, perquè m'han dit que el cor no fa mal ". Caldria preguntar-los a la immensa majoria dels pacients que han patit una angina de pit o un infart de miocardi si el cor fa mal o no fa mal.

Per descomptat que el cor fa mal i en ocasions amb gran intensitat, fins i tot transmetent al pacient una sensació de mort imminent. Però la pregunta que ara més ens interessa seria: estan la majoria de dolors que sentim al pit relacionats amb el cor? A aquesta pregunta, i en pacients sense problemes coronaris coneguts, la resposta seria no. Però llavors, com diferenciar quan és un dolor en relació amb un problema cardíac i quan no?

Està absolutament comprovat que la percepció, no només de la intensitat del dolor sinó també de les característiques del mateix, presenta una gran variabilitat entre diferents pacients, arribant fins i tot a punt d'alguns que han patit un infart de miocardi sense haver notat o havent presentat símptomes molt lleus o aparentment no relacionats amb patologia cardíaca, com sudoració, símptomes digestius, malestar general o fins i tot mal de queixal.

Però si podríem atrevir-nos a esmentar les característiques del dolor, que la gran majoria de pacients presenta quan aquest està en relació amb un problema cardíac i també quan no està relacionat amb el cor.

Diríem que un mal és altament suggestiu d'un problema cardíac quan està situat al centre del pit (no a la banda esquerra), és opressiu (com si m'estiguessin aixafant, o com si m'estiguessin apretant.); Té una durada superior a un minut, però inferior a diverses hores i no es relaciona amb els canvis respiratoris ni posturals, romanent indiferent els mateixos. El dolor es pot estendre al braç esquerre o fins i tot a dos braços i també al coll i a la mandíbula. En ocasions, i més freqüentment quan es tracta d'un infart, s'acompanya de sensació de falta de respiració, ganes de vomitar o de defecar i de sudoració.


Javier Cortés
18/06/13

dilluns, 17 de juny del 2013

La mentoria a Girona

Caminar amb l'altre sense esperar-ne res   
a canvi serà justament el que possibilitarà
de recórrer camí junts. 

Arnaldo Pangrazzi

 
Suara Cooperativa, amb el projecte Referents-Girona ha engegat un grup de mentoria a Girona. I què és, la mentoria? És una eina d'intervenció social que promou la relació entre persones que s'ofereixen per donar un suport social a una altra persona que, en assolir la majoria d'edat, ha deixat de ser acollida o tutelada i és en risc d'exclusió.

El grup que s'ha engegat a Girona és format per cinc parelles formades per un jove extutelat i voluntari o voluntària que actua com a referent per al jove. Són joves que en superar els 18 anys s'han d'enfrontar sols al camí del seu futur. L'acompanyament del referent voluntari, que té l'assessorament d'una persona qualificada, els és una gran ajuda i també reverteix en el mentor, que pot conèixer a fons una realitat diferent de la seva.

El concepte de mentoria és poc conegut a Catalunya, però en molts països la figura del mentor hi és des de fa molts anys. Als Estats Units, Big Brothers of America i Big Sisters International van iniciar la seva tasca el 1904. A Europa la mentoria és molt activa en països com Alemanya, França i Gran Bretanya.

L'any 2010 diverses entitats que treballen en aquesta línia van crear la Carta Europea de Mentoria, que recull els principis i valors que han de regir aquesta experiència. Aquest document va sorgir d'un projecte finançat per la Comissió Europea, amb la participació de Bèlgica, França, Alemanya, Catalunya i el Regne Unit.

Alguns dels punts recollits al document són: el procés d'acompanyament reuneix dues parts que es comprometen a compartir experiència i coneixement amb el suport d'una tercera part; el procés és voluntari per a ambdues parts i es basa en la confiança i el respecte mutus dels quals els participants n'obtindran un benefici; les entitats vetllen perquè la persona acompanyada lideri el seu procés, d'acord amb les seves necessitats, objectius i decisions; el procés d'acompanyament, per un temps determinat, és confidencial i s'emmarca amb els límits establerts per cada organització i les persones que hi intervenen; la supervisió de la relació és responsabilitat de l'organització que forma els seus voluntaris i fa el seguiment i revisió de les seves funcions i estableix els termes d'avaluació i d'assessorament.

De la relació entre el jove i la persona voluntària (mentor) en sol sortir un vincle d'amistat i afecte que pot fer que la relació entre ambdós continuï més enllà de l'any que dura el projecte. Després d'aquest any la relació ja és estable i pot continuar sense supervisió tècnica, i el jove i el referent la gestionen d'una manera autònoma. El jove sap que té algú amb qui pot comptar, que s'interessa per ell, que li dedica temps i que, a més, ho fa voluntàriament, gratuïtament. I això fa que valori molt l'acompanyament.

L'acompanyament per part del voluntari admet característiques que la pràctica professional no es pot permetre, com ara: gratuïtat: el voluntari ho fa perquè vol; flexibilitat: en no haver de complir una normativa laboral, el mentor pot ser més flexible; voluntarietat: tant per part de la persona mentora com per part del jove; exclusivitat: la persona voluntària és referent per a un jove concret i no per a cap altre; disponibilitat: no cal estar sotmesos a uns horaris limitats per la jornada laboral.

L'experiència de l'Associació Punt de Referència, que ja fa uns anys que treballa a Catalunya, diu que la relació entre el/la jove i la persona que actua voluntàriament com a referent sol ser satisfactòria i que, normalment, s'estableix el vincle de confiança i amistat que perdura més enllà del projecte.

Les persones interessades a col·laborar o tenir més informació del projecte es poden adreçar a Maria Àngels Guiolà, mariaangelsguiolag@suara.coop


Xavier Merino, Membre de Justícia i Pau
17/06/13
Diari de Girona

divendres, 14 de juny del 2013

Donació i Trasplantament: carnet virtual

Les noves tecnologies també han arribat a la Donació i Trasplantament: 

L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) ha desenvolupat una aplicació (App Tarjeta Donante) per telèfons intel·ligents (Android i Ios) que permet dur el carnet de donant “virtual” en el mòbil, a la butxaca. 


Cal emfatitzar que els carnets de donant no son un document vinculant, és a dir, que si la família s’oposa a la donació, aquesta no es dura a terme a pesar de que el donant en vida hagi emplenat el carnet. Es respecta el dol de la família en aquests dolorosos moments.

Per tant, és més important conscienciar a les persones que ens envolten de la nostra voluntat en cas de mort dons la donació es podrà tirar endavant a pesar de la no existència de un carnet de donant si la família ens tramet la seva voluntat, i no en cas contrari.

Dr. Josep Armengol i Albanell 
Coordinador de Trasplantaments de Girona

dijous, 13 de juny del 2013

Vergonya, tenim infants malnodrits

LA POBRESA S'ESTÉN i, com han advertit des de fa temps les entitats socials, els més perjudicats són els més febles: els infants. 

Fa temps que els centres de salut, les escoles i els serveis socials han detectat casos d'infants malnodrits a les Illes. És quasi obscè i vergonyós que això passi en una societat com la nostra que, malgrat la crisi, es pot considerar rica. Reflecteix que les desigualtats internes són cada vegada més grans i que no hem aconseguit tenir mecanismes de compensació social que ens evitin la vergonya de tenir entre nosaltres nins mal alimentats. 

Durant el curs, l'emergència s'ha mirat de resoldre facilitant l'accés gratuït al menjador escolar dels infants en risc. El cost l'han assumit els serveis socials, les escoles i també les associacions de pares. Ho han fet amb discreció, mirant de no estigmatitzar els nins afectats, dels quals s'ha de preservar per sobre de tot l'anonimat, ni l'escola. 

Aquest tema, molt seriós, va protagonitzar el ple de Cort i, tot i que és important que passi a convertir-se en una prioritat política, s'hauria d'evitar que esdevingués motiu de brega partidista. Cal denunciar la situació i cal prendre mesures per fer front al problema, però si és possible sense que això acabi perjudicant els centres o les famílies que fa mesos que treballen de manera silenciosa per solucionar la situació amb els seus esquifits mitjans. 

La preocupació ara és veure què passarà a l'estiu, quan tanquin els menjadors escolars. Les mesures haurien de ser ràpides i sense escatimar recursos. I no cal fer-ne cap foto.

Catalina Serra
13/06/2013

dimecres, 12 de juny del 2013

Salut vol evitar aquest any 8.000 ingressos hospitalaris

Aposta per reduir les hospitalitzacions de malalts crònics i augmentar la cirurgia ambulatòria per alliberar llits L'estalvi serà de 64 milions, que, segons Salut, es destinaran a millorar les llistes d'espera

Reduir les hospitalitzacions, d'una banda, evitant la desestabilització i les recaigudes dels malalts crònics, i, de l'altra, substituint operacions que ara requereixen ingrés per intervencions de cirurgia ambulatòria són les dues principals estratègies que el Departament de Salut vol promoure en els propers tres anys per estalviar recursos i destinar-los, entre altres coses, a millorar les llistes d'espera quirúrgiques. Per aquest any, Salut preveu fer 4.000 ingressos menys de malalts crònics i 4.000 menys de pacients d'intervencions quirúrgiques. En total, representa un 1% dels 750.000 ingressos que es registren cada any als hospitals catalans d'aguts i un estalvi d'uns 64 milions d'euros.Salut vol evitar aquest any 8.000 ingressos hospitalaris

El director de Catsalut, Josep Maria Padrosa, va presentar ahir les línies mestres del que Salut ha anomenat pla de reordenacions assistencials territorials (RAT), en què s'inclouen canvis fonamentals en l'organització dels serveis, tant des del punt de vista de l'atenció primària com dels nivells més complexos d'atenció hospitalària. “Farem les coses de manera diferent”, va afirmar Padrosa, que va apel·lar a la necessitat de ser més eficients, sense perdre “qualitat ni equitat”.

Fer les coses de manera diferent es tradueix, per exemple, a potenciar l'atenció del malalt crònic complex des de l'àmbit de la primària per evitar complicacions que requereixin hospitalitzacions. En el cas dels malalts descompensats que requereixin ingrés, Salut vol atendre el màxim de pacients en unitats de subaguts o en hospitals de dia.

Segons el gerent de planificació de Catsalut, Àlex Guarga, els resultats obtinguts pels diferents hospitals demostren que hi ha marge de millora per ser més eficients, ja que mentre que hi ha centres que tenen percentatges inferiors al 5% pel que fa a reingressos de crònics que recauen poc després d'una hospitalització, altres s'acosten al 25%. Salut considera que els reingressos no haurien de superar el 12% de mitjana (actualment és el 17%).

L'altra gran aposta per reduir els ingressos és la cirurgia major ambulatòria (CMA), que ara suposa el 58% de les intervencions, però que el 2015 hauria d'augmentar fins al 67%. De fet, hi ha hospitals on la CMA ja representa el 70% de les operacions, mentre que en altres només arriba al 40%.

La reordenació de serveis també inclou la reducció del nombre de visites de control a les consultes externes (500.000 menys de 10 milions anuals) per reduir el temps d'espera de les primeres visites.

Hospitals amb menys especialitats
La reordenació de les especialitats hospitalàries ja ha començat a Catalunya i continuarà els propers anys amb l'objectiu de concentrar serveis i expertesa en un nombre inferior de centres, tenint en compte el territori. De fet, ja hi ha experiències en marxa, com ara el servei de cirurgia vascular que comparteixen els hospitals de Bellvitge i Moisès Broggi, o l'equip de cirurgia de recte mancomunat entre els hospitals de Mollet, Sant Celoni i Granollers. Aviat es concentraran en menys hospitals els serveis de cirurgia pediàtrica, tal com ja s'ha fet amb la cirurgia oncològica. És clar que, d'aquí al 2015, alguns hospitals perdran especialitats. Això vol dir que rebran menys diners de Catsalut i que, previsiblement, es produiran ajustos que acabaran afectant el personal d'una manera o altra.

Marta Ciércoles
07/06/13

divendres, 7 de juny del 2013

«En dos anys podríem aplicar a Girona el nou tractament contra el càncer»

L´oncòleg Jordi Rubió afirma que la revolucionària tècnica d'immunoteràpia «és molt prometedora»
 

Lambrolizumab. Aquest és el nom d´un nou grup de fàrmacs que estan cridats a revolucionar la lluita contra el càncer. Fa només una setmana el Congrés de la Societat Americana d´Oncologia Mèdica de Chicago va presentar en societat aquest nou tractament basat en la immunoteràpia, que ha demostrat ser altament efectiu en els casos de melanomes (un tipus de càncer de pell que fa metàstasi amb facilitat). Els nous medicaments proporcionen «armes» al sistema immunològic del malalt per atacar les cèl·lules tumorals, unes cèl·lules que abans tenien tècniques per esquivar les defenses del cos.

La comunitat mèdica ha dipositat grans esperances en aquesta innovadora teràpia, però actualment el seu desenvolupament encara està en una fase primerenca i el cost es preveu que serà car. Ara, un cop descobert, la pregunta és: Quant de temps hauran d´esperar els pacients gironins a poder sotmetre´s a aquest tractament?

El doctor Jordi Rubió, del servei d´Oncologia Mèdica de l´Institut Català d´Oncologia (ICO) de Girona calcula que si no hi ha impediments de cap tipus, els nous fàrmacs podrien començar a comercialitzar-se i a utlitzar-se als centres de la demarcació en un termini proper als dos anys. «En aquest temps ja podrien estar disponibles i comercialitzables no només a Girona sinó a tots els centres oncològics de Catalunya». Perquè aquestes previsions es compleixin el nou tractament d´immunoteràpia haurà de superar dos esculls. En primer lloc, més estudis que confirmin la seva eficàcia i un seguit de validacions de la comunitat mèdica i de les diferents autoritats nacionals i internacionals. «Primer hi ha de donar llum verd la Unió Europea; després haurà de passar pel Ministeri de Sanitat, i finalment pel Departament de Salut a través del CatSalut abans de poder-lo utilitzar», va narrar Rubió.

El segon escull serà presumiblement més difícil de superar, i fa referència a la voluntat de les administracions per finançar en plena crisi econòmica un grup de fàrmacs tan costosos. Rubió remarca que «seran els gestors de la sanitat els que hauran de valorar si la teràpia ha de ser finançada o no». En aquest sentit però, remarca que «la nova teràpia és molt prometedora. Si s´acaba de demostrar que aquest fàrmac té, com estem veient, un benefici rellevant pels pacients, les administracions haurien d´assumir-ne el cost perquè fos públic».

Més tipus de càncers
Rubió va destacar també que sens dubte la nova teràpia suposarà un canvi radical en la estratègia actual de combatre els càncers a través de la immunoteràpia. Els medicaments són més o menys efectius depenent del tipus de tumor. Per exemple s´han demostrat demolidors amb els melanomes, però en un futur també es podrien utilitzar contra els càncers de ronyó, còlon o pulmó.

«Nosaltres volem veure aquest avenç com una arma més que podem combinar amb les que ja tenim per lluitar contra el càncer des de diversos fronts», diu Rubió. Actualment, alguns centres de Barcelona ja estan participant en assajos clínics internacionals sobre aquests fàrmacs i d´altres de semblants. I Girona està col·laborant amb estudis sobre l´efecte de nous tractaments d'immunoteràpia com els que acaben de sortir.

Sobre els possibles efectes secundaris de la nova teràpia, Rubió va comentar: «Sí que és cert que aquests nous fàrmacs tenen menys toxicitat que els convencionals, però aquesta sempre hi és present».

Cop al càncer de cèrvix
El Congrés de Chicago, (en el qual van participar un grup d´oncòlegs de l´ICO de Girona) també va aportar més novetats sobre el tractament dels càncers. Per exemple, un estudi aleatori en fase III ha demostrat que el principi actiu Bevacizumab combinat amb la quimioteràpia estàndard augmenta la supervivència global en dones amb càncer de cèrvix avançat.

Després de gairebé una dècada sense avenços en càncer de cèrvix, augmentar les opcions terapèutiques més enllà de la quimioteràpia estàndard ha estat un dels temes tractats diumenge a la sessió plenària de la 49a reunió anual de l'Associació Americana d'Oncologia Clínica (ASCO ), que es clausura dimarts que ve.

Segons l´agència Efe, En aquest assaig clínic es mostra que les pacients amb càncer de coll d'úter avançat i recurrent, tractades amb Bevacizumab (Avastin) combinat amb quimioteràpia, van viure una mitjana de 17 mesos davant dels 13,3 mesos d'aquelles que només van rebre quimioteràpia.

El grup tractat amb el fàrmac antiangiogènic (que debilita el procés a través del qual un tumor desenvolupa el seu propi subministrament sanguini per seguir creixent) va reduir en un 29 per cent el risc de mort davant les pacients que només van rebre quimioteràpia. Es tracta d'una investigació pionera amb 452 pacients liderada per la xarxa d'investigadors del Grup Nord-americà de Ginecologia Oncològica (GOG) amb el suport de l'Institut Nacional del Càncer d'Estats Units (NCI).

Espanya ha estat l'únic país europeu que ha participat amb els Estats Units en aquest estudi amb sis hospitals i divuit pacients. La doctora Anna Oaknin, oncòloga de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ha estat la coordinadora nacional de l'estudi.

L'augment de la supervivència global en el càncer de coll d'úter és, segons aquesta especialista, el «gran objectiu» d'una malaltia que tot just ha incorporat novetats més enllà de la quimioteràpia en gairebé una dècada. «Qualsevol estudi en càncer de cèrvix busca millorar la supervivència global perquè no disposem de línies secundàries de tractament. Parlem de dones joves amb una supervivència que no sol superar la xifra dels deu mesos» en casos avançats.

En termes de taxa de resposta, l'estudi va mostrar que Avastin més quimioteràpia disminuir més la mida del tumor que la quimioteràpia en solitari (48 per cent enfront del 36 per cent, respectivament).

«Canviarà la pràctica clínica»
El president del GEICO i director del departament d'Onco-Ginecologia de l'Institut Valencià d'Oncologia, Andrés Poveda, va assistir a l'ASCO a la presentació de l'estudi que suposa, segons el doctor, «una fita perquè canviarà la pràctica clínica i per a les pacients augmenta la supervivència en quatre mesos». La taxa de supervivència el 1989 en casos de càncer avançat se situava en set mesos, i ara ja s'ha aconseguit arribar fins als 17 mesos.

El càncer de cèrvix a Espanya registra uns 3.000 casos a l'any i unes mil morts per aquesta causa. Les proves de detecció precoç han aconseguit baixar la incidència en malaltia avançada, encara que en els últims anys la xifra s'ha elevat per les dones immigrants d'Amèrica Llatina i l'est d'Europa, que als seus països no tenen programes, ni cultura de detecció precoç.

Pel doctor Poveda, amb aquest estudi s'obre una via perquè es pugui utilitzar aquest tractament en els països en desenvolupament, on la taxa de càncer de cèrvix en dones causa una elevada mortalitat. A nivell mundial s'estima que cada any es diagnostiquen més de mig milió de tumors.

Quan està localitzat la supervivència als cinc anys és del 90 per cent, si quan es detecta la malaltia, aquesta ja s'ha disseminat, llavors aquest percentatge es redueix a menys del 20 per cent.


F. Benejam
06/06/13

dijous, 6 de juny del 2013

Càtering amb gust d'inclusió social

El Càtering Escota, pioner a l'Estat, forma persones amb pocs recursos i els ofereix feina
Isma Mostaid ha treballat de cambrer en el primer càtering organitzat per Escota. Té 36 anys, està separat i viu amb el seu fill de 15 anys.
Isma Mostaid, de 36 anys, combina la seva feina en una discoteca amb la de cambrer del primer càtering social de l'Estat que s'ha creat a Barcelona. L'Isma va arribar del Marroc amb només 12 anys, quan en tenia 17 es va casar, amb 22 ja era pare d'un nen i amb 32 anys es va separar de la seva dona i es va fer càrrec del seu fill. Li va costar assumir les responsabilitats que comporta tenir una família. "No estava centrat. Tots els diners que guanyava en les diverses feines que he anat fent [des de peó d'obra fins a pintor o cambrer] els gastava en mi", explica Mostaid.

Fa tres anys, però, li van oferir formar part del projecte Norai -impulsat pel Museu Marítim de Barcelona (MMB) i el teixit associatiu del Raval-, que té com a objectiu inserir al món laboral persones amb risc d'exclusió social. Va fer 60 hores de formació de cambrer i després va treballar durant un any al restaurant del MMB. "Volia una oportunitat, me la van donar i l'he aprofitada", comenta. Seguint la mateixa filosofia, ara el projecte Norai farà un pas més i impulsarà conjuntament amb l'empresa privada Paradís un servei de càtering social. El projecte l'han batejat com a Escota. A partir del setembre es formaran professionals en els tres àmbits necessaris per muntar una iniciativa d'aquestes característiques: els cambrers, la logística i els responsables d'emplatar. Primer faran un curs de formació de 60 hores i posteriorment treballaran per a Paradís durant un any. En aquest període rebran més "càpsules" de formació.

Excés de demanda
El projecte, però, ja ha començat a caminar amb el personal format per Norai. De moment, cinc d'ells han treballat en el primer càtering que els va encarregar l'Associació d'Arxivers de Catalunya el 24 de maig i Paradís ja està negociant cinc esdeveniments més. "Fer de cambrer en aquests actes és molt més intens. No tens marge d'error i has d'estar molt pendent de les necessitats dels clients", explica l'Isma.

L'objectiu del projecte és que la meitat dels treballadors dels càterings que s'organitzin vinguin d'Escota i l'altre 50% siguin de Paradís. En total es preveu donar feina a un centenar de persones a l'any. "El projecte s'ha impulsat, en part, perquè rebem moltes sol·licituds de feina", explica la seva responsable, Fina Garcia. El perfil d'aquesta demanda ha canviat en els últims tres anys. Abans la majoria eren joves que estaven "perduts" i ara són gent gran que sempre han treballat del mateix i s'han quedat sense feina. "El que més els costa és acceptar que s'han de formar en un àmbit en el qual mai han treballat", explica. L'Isma, però, és l'exemple que val la pena fer aquest esforç. "He estructurat els meus horaris i he après a ser responsable i professional, en definitiva, a encarrilar la meva vida -explica-. Fins i tot fa poc més d'un any que he aconseguit comprar-me un pis", afegeix.


Elisabet Escriche
06/06/13

dimecres, 5 de juny del 2013

Els farmacèutics demanen suport al Parlament davant dels deutes de Salut

Entreguen a Núria de Gispert 400.000 firmes de suport de ciutadans
La Generalitat deu en l'actualitat 302 milions d'euros a les farmàcies
Foto: ACN
El president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, ha entregat avui a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el plec amb 400.000 firmes recollides de ciutadans que se solidaritzen amb el sector, al qual la Generalitat deu en aquests moments 302 milions d'euros, corresponents a tres facturacions mensuals de fàrmacs dispensats, subjectes a recepta pública. De Dalmases ha deixat constància de la situació de "desesperació i angoixa" en què estan molts farmacèutics. "Hem demanat al Parlament que la Generalitat doni prioritat al pagament dels fàrmacs amb càrrec al Servei Català de la Salut (CatSalut) que ja estan dispensats --ha dit De Dalmases-- i hem sol·licitat que se'ns informi sobre el futur que ens espera, perquè no tenim cap concreció".

"Se'ns deuen tres mesos, i no sabem en quin moment es podrà retrocedir, ni si això remetrà o anirà a millor --ha afegit De Dalmases--. Per tant, la situació a les farmàcies és de gran desesperació". Els farmacèutics han subscrit de forma individual els documents de reclamació dels interessos generats per aquesta demora en els pagaments, que en conjunt pugen a 10 milions d'euros. Aquesta reclamació conjunta es presentarà davant del CatSalut, ha indicat De Dalmases, que ha assegurat que ha exposat la situació del sector a tots els partits polítics. "Ja no sé quina tecla ens queda per tocar --ha insistit--. Hem consultat la Comissió Europea en relació amb la llei de morositat de les administracions públiques, i els hem traslladat quatre preguntes respecte a aquesta qüestió".

Les dificultats per cobrar els fàrmacs que dispensen als ciutadans que presenten receptes públiques ha portat nombrosos farmacèutics a reduir dràsticament els seus estocs, fet que en nombrosos establiments es tradueix en el desproveïment de productes. Un total de 16 farmàcies de Barcelona ja han tancat per aquesta mateixa causa. 

Àngels Gallardo
29/05/13

dimarts, 4 de juny del 2013

La crisi no frena el consum d'alcohol entre els adolescents

La joventut continua gastant diners en beure malgrat la crisi econòmica i prefereix estar-se d'altres formes d'oci. Per a molts joves l'alcohol té una funció social, és una manera més de sentir-se part d'un col·lectiu.


L'edat d'iniciació a les begudes alcohòliques es manté en els catorze anys
Joan Pallarés
Antropòleg de la UdL

Cada vegada hi ha més joves que beuen alcohol fins a emborratxar-se
Rafael Maldonado
Farmacòleg la UPF

El consum d'alcohol no disminueix entre els adolescents. Tot i que molts d'ells estan a l'atur o gairebé no disposen d'ingressos perquè estudien, prefereixen prescindir d'algunes activitats d'oci que no de beure alcohol i sortir de festa amb els amics. El consum d'altres formes d'oci, com el cinema, el teatre, els sopars fora de casa..., han caigut arran de la crisi, i entre els joves encara més. Però aquest no és el cas de l'alcohol, ja que se segueix consumint de la mateix manera que anys enrere.

Aquesta alerta és una de les conclusions de l'estudi Beure per creure?, del professor d'Antropologia de la Universitat de Lleida (Udl) Joan Pallarés, i del psicòleg social David Pere Martínez. Els professors han presentat l'estudi a la UdL.

Joan Pallarés assegura que la precarietat econòmica en la qual es troben molts joves –un 53% de la joventut no té feina– provoca que busquin alternatives per consumir alcohol per menys diners, com ara beure en petits grups fora dels locals. També garanteix que la incertesa que tenen sobre el seu futur afavoreix aquesta forma d'oci entre els joves, ja que provoca que vulguin “apartar-se” d'aquesta realitat per no pensar tant en els problemes. Pallarés també reconeix que el consum d'alcohol no ha disminuït des dels anys 80, l'única diferència és que ara els joves “el busquen més barat i tenen més accessibilitat a les begudes”.

D'altra banda, explica que molts dels joves ho veuen com una manera d'integrar-se, de divertir-se i d'intensificar les experiències. Afegeix que té una funció social, ja que el que no ho fa pot ser catalogat de “bicho raro”. Assegura que encara que “beuen els caps de setmana fins a emborratxar-se”, la majoria no ho veu normal i són conscients que “hi ha límits que no es poden traspassar”.

Els autors del llibre també van constatar que el fenomen del botellón és menys usual a Catalunya que a altres punts de l'Estat espanyol, ja que hi ha el costum de fer-lo en grups més petits o a casa d'algú. Explica que l'èxit del fenomen entre els adolescents és perquè els ofereix un espai per beure alcohol sense control i perquè “se senten bé pel que implica formar un grup”.

Per la seva banda, el catedràtic de farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, Rafael Maldonado, garanteix que en cinc anys el consum de cànnabis i de tabac ha disminuït molt entre els adolescents; reconeix que “ha caigut molt però que s'ha de seguir treballant perquè segueixi disminuint”. Tot i així, explica que, quant al consum d'alcohol, ha estat el contrari ja que “cada cop són més els joves que beuen fins a emborratxar-se”.

La investigació dels dos autors del llibre s'ha finançat amb la subvenció del Pla Estatal sobre Drogues del Ministeri de Sanitat a la Fundació IGenus, i s'ha basat en entrevistes personals i en grups de discussió a diverses ciutats de l'Estat espanyol. A partir dels resultats obtinguts, els autors remarquen que l'edat d'iniciació en la beguda no ha variat en els últims anys, es manté entre els 13,5 i els 14 anys. Davant aquestes dades, el professor de la Universitat de Lleida afegeix que el seu objectiu és “oferir eines útils per dissenyar o aplicar estratègies de prevenció adequades a la realitat”.

L'Estat limitarà la publicitat per als menors
La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, va anunciar que el ministeri està treballant en un projecte de llei per a la prevenció del consum de begudes alcohòliques en menors d'edat i dels seus efectes que preveu limitar la publicitat de l'alcohol dirigida als menors. El ministeri estudia obligar que s'indiqui la prohibició que els menors prenguin begudes alcohòliques en els envasos, les promocions de begudes alcohòliques i en els establiments.

Alba Losada
02/06/13
El Punt Avui