Els nens s’assabenten de tot, encara que els adults intentin ocultar-los una realitat dolorosa pel desig innat de protegir-los. Però ells senten l’angoixa del pare o la mare que ha perdut la feina i la por de no trobar-ne cap altra; l’ansietat en comprovar com es redueixen els estalvis –si encara en queden– o la impossibilitat de pagar els rebuts de la llum o del gas… I això passa factura a les seves petites ments. Segons el doctor Celso Arango, cap del servei de psiquiatria del nen i adolescent de l’hospital Gregorio Marañón (Madrid), es calcula que fa una dècada els trastorns mentals afectaven uns 800.000 nens i adolescents, xifra que ara assoleix el milió, mentre que 1,6 milions estan en situació de risc.
El doctor Arango és un dels professionals que han participat en l’elaboració del Libro blanco de la psiquiatría del niño y el adolescente, patrocinat per la Fundació Alicia Koplowitz, que assenyala que, a Espanya, un de cada vuit menors de 18 anys té problemes psiquiàtrics (la majoria, lleus), principalment trastorns del desenvolupament neurològic i, dins d’aquest grup, la majoritària és l’ansietat. “Són nens insegurs, amb dificultats per relacionarse…”, assenyala el psiquiatre, que també apunta a un increment dels trastorns afectius, fonamentalment, la depressió.
Nens deprimits?
“La depressió infantil no es manifesta com en els adults amb apatia, per exemple. Se sol manifestar amb irritabilitat i amb els nervis a flor de pell”. Símptomes que alguns podrien identificar amb trets propis de l’adolescència, “però no és així. Els adolescents reivindiquen el seu propi espai, tenen canvis d’humor, sobretot cap als pares, però quan surten amb els amics són feliços, estan encantats. Un adolescent deprimit està malament amb si mateix tant dins com fora de casa seva. Estar amb els amics no el motiva i si abans jugava a futbol, ara ja no vol…”, assenyala el doctor Arango.
Altres dels trastorns mentals més freqüents són els de dèficit d’atenció i hiperactivitat. El responsable del servei de psiquiatria del nen i adolescent del Gregorio Marañón creu que a Espanya no s’ha “sobredimensionat” aquest trastorn, però sí en canvi als Estats Units, on segons les xifres oficials el pateixen dos de cada deu nens i adolescents. “Això, clarament, és impossible”, sentència.
Segons el Libro blanco de la psiquiatría del niño y el adolescente, Navarra i Catalunya són les comunitats autònomes que presenten més casos, tot i que els professionals aclareixen que això és perquè disposen de més mitjans per detectar-los i tractar-los. De fet, són les comunitats amb un volum d’activitat ambulatòria més gran de psiquiatria del nen i l’adolescent. El text presentat revela les enormes diferències quant a l’atenció mental dels menors. Un cas clar és el ràtio de psiquiatres per cada 100.000 habitants: mentre el País Basc en té 9,28, Extremadura, 1,65. Catalunya i Navarra es mouen per sobre de la mitjana (3,5), amb valors de 6,42 i 6,26 respectivament. Els estàndards internacionals de qualitat en recomanen 14.
Els professionals sol·liciten una inversió immediata en aquest camp per evitar danys més grans en el futur. Els nens amb trastorns mentals no tractats adequadament tenen moltes possibilitats de patir-los quan siguin adults. “Està més que comprovat que la intervenció precoç estalvia diners. En aquest moment estem realitzant diagnòstics d’autisme amb dos anys de retard. Això és una barbaritat”, explica Arango.
Celeste López
14/03/14
La Vanguardia
