dissabte, 29 d’octubre del 2016

L’Església rebutja que s’escampin les cendres dels difunts

El Papa demana que les restes de la cremació es conservin només en llocs sagrats
Les cendres s’han de conservar als cementiris o en llocs sagrats, no a casa

El jardí cinerari de les aromes té capacitat per inhumar fins a 700 urnes amb cendres de difunts a Montjuïc Foto: Jordi Roviralta 
L’Església catòlica ha hagut d’acceptar, tot i que de mala gana, la cremació dels cadàvers. Però hi ha comportaments, cada vegada més habituals entre els fidels, que no està disposada a acceptar, com la dispersió de les cendres a la naturalesa, ja sigui al mar, a la muntanya o en un bosc, per més que aquest fos el desig explícit del difunt.

La Congregació per a la Doctrina de la Fe va fer públiques ahir unes instruccions molt precises, amb el títol, en llatí, Ad resurgendum cum Christo (Per ressuscitar amb Crist), sobre la sepultura dels difunts i la conservació de les cendres en cas d’incineració. Aquestes instruccions, les primeres que divulga la congregació durant l’era Bergoglio, van ser aprovades pel Papa el 18 de març passat però no s’han conegut fins ara. El text està en set idiomes.

La incineració va ser acceptada per l’Església el 1963, després de constatar que “no és contrària a cap veritat natural o sobrenatural”. No obstant això, la considera un mètode antinatural i massa brutal. Sempre ha insistit, amb vehemència, que és millor enterrar els cadàvers als cementiris i altres llocs sagrats. Ahir ho va recalcar el prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal alemany Gerhard Müller. Segons el purpurat, la inhumació està més “en sintonia amb el misteri de la resurrecció i amb el magisteri del cristianisme sobre la dignitat del cos humà”. El document Ad resurgendum cum Christo recorda que “per la mort, l’ànima se separa del cos, però en la resurrecció Déu tornarà la vida incorruptible al nostre cos transformat, reunint-lo amb la nostra ànima”.

En les paraules de Müller hi havia un to de resignació. Va admetre “l’imparable increment de l’opció de la cremació davant la inhumació en molts països”. El cardenal va aventurar que aviat la incineració serà considerada “una pràctica ordinària”. L’Església, per tant, vol posar-hi límits i impedir en la mesura possible conductes que veu contràries a la fe catòlica, abusos extravagants o susceptibles de ser equívoques des de la perspectiva religiosa. Les cendres s’han de dipositar sempre en cementiris o llocs sagrats.

Mantenir-les a les cases particulars no és permès, tret de “circumstàncies greus i excepcionals”, amb autorització del bisbe corresponent i de la conferència episcopal. Les instruccions afegeixen que “per evitar qualsevol malentès panteista, naturalista o nihilista, no serà permesa la dispersió de les cendres en l’aire, a la terra, a l’aigua o en qualsevol altra forma, o la conversió de les cendres en records commemoratius, en peces de joieria i en altres articles”.

L’últim punt de les instruccions, el vuitè, és molt estricte. Diu que “en el cas que el difunt hagués disposat la cremació i la dispersió de les seves cendres a la naturalesa per raons contràries a la fe cristiana, se li han de negar les exèquies, d’acord amb la norma del dret”. Monsenyor Ángel Rodríguez Luño, consultor de la congregació en aquest tema, va matisar aquesta amenaça de negar les exèquies. Això només passarà, segons ell, quan les raons no cristianes de la dispersió siguin “notòries” i, en tot cas, encara que es negui un funeral oficial es podrà celebrar una missa i pregar pel difunt.

Eusebio Val
26/10/2016