Es mereixen un premi els homes i dones que
viuen amenaçats per reivindicar la justícia
Laura, 43 anys, llatinoamericana, pobra,
emigra a Itàlia perquè la seva família política li ha aconseguit una feina. I
davant seu s'obre la promesa d'un minúscul futur. En arribar l'espera un altre
guió, el de l'extorsió i l'engany: li treuen el passaport i l'obliguen a
prostituir-se, fins que una nit salta d'un cotxe en marxa i fuig a Espanya.
Arriba a Madrid feta trossos i al minut és identificada com una “sense papers”.
La reclouen en un centre d'internament d'estrangers (CIE) i de res serveix que
denunciï l'explotació sexual de la qual ha estat víctima, ni la seva
disponibilitat a col·laborar amb les autoritats per tal de desactivar una xarxa
que encara opera amb soltesa. Tot i la credibilitat de les seves acusacions, és
amenaçada amb l'expulsió al seu país d'origen, on l'espera la banda de
proxenetes disposada a venjar l'honor del clan.
La primera pegunta que es fa Women's Link -una
organització internacional que treballa en favor dels drets humans des d'una
perspectiva de gènere- és tan simple com complexa: per què una dona víctima de
tantes violacions de drets fonamentals és tancada en un precari CIE, en lloc
d'atorgar-li l'estatus de refugiada. La segona pregunta, no menys rellevant,
tracta d'esbrinar per què Espanya vulnera el conveni del Consell Europeu sobre
la lluita contra el tràfic. Aquesta causa, com tantes, ha estat portada davant
el Tribunal Europeu de Drets Humans per Women's Link, que aquest dimecres
celebra a Barcelona la IV edició dels seus premis Gènere i Justícia al
Descobert. Però encara que se'ls digui premis, en realitat són el resultat
d'una investigació que reconeix l'excel·lència dels pronunciaments en relació
amb l'equitat dins de processos judicials, però que també denuncia la
excrescència. Aquelles històries en què moltes dones veuen com la seva dignitat
queda anul·lada (si sobreviuen).
Recordo Carlos Fuentes, aquest autor que va
ser gran per les seves obres però també per comprometre amb el seu temps,
l'estiu passat a Formentor, quan va rebre el premi de les Lletres. Davant d'una
desena de periodistes s'interrogava sobre com era possible que Centre Amèrica
suportés l'absència d'una política incapaç de frenar aquesta imparable escalada
de violència estèril que segueix considerant el cos de la dona com un mer
objecte a disposició de la crueltat dels seus botxins. De les raons per les
quals tants estats es creuen de braços davant d'un feminicidi tan aleatori com
impune.
En realitat, els qui es mereixen un premi
són les persones que treballen dia a dia en aquesta i altres organitzacions -com
la fundació de Somaly Mam a Cambodja o l'activista hondurenya Dina Meza-, dones
i homes que viuen amenaçats encara que no els mogui la ideologia ni un interès
personal, sinó la reivindicació de la justícia que és recomanable ajustar el
món.
Joana
Bonet
04/06/2012
La Vanguardia
