dissabte, 2 d’abril de 2016

Cristians

Els cristians són, ara com ara, després dels jueus, la comunitat religiosa més perseguida del món

Una de les moltes ximpleries del bonisme és la seva aversió a considerar els cristians com una minoria perseguida. Acostumats a llançar els seus dards contra el catolicisme, se senten incòmodes davant la idea que els cristians són, ara com ara, després dels jueus, la comunitat religiosa més perseguida del món. L’afirmació pot semblar rotunda, però les dades són encara més rotundes, i m’hi referiré en aquest article. Però malgrat que les evidències hi són, que les matances s’acumulen, les persecucions creixen i la desaparició de comunitats cristianes antiquíssimes als seus territoris ancestrals és un drama irreversible, malgrat tota la dimensió del drama, mai no s’esmenta aquesta realitat punyent, perquè no forma part del políticament correcte.

L’últim exemple l’ha donat el Govern català en un penós comunicat que tenia, com a voluntat, la solidaritat amb les víctimes de l’atemptat de Lahore. Vegem. L’atemptat tenia un únic objectiu mortífer, proclamat per la mateixa Jamaat-ul-Ahrar, l’organització terrorista, escissió del tràgicament conegut Moviment Talibà del Pakistan, el famós Tehrik. I com a mostra, el comunicat dels assassins: “Reivindiquem l’autoria de l’atac contra els cristians que celebraven la Pasqua”. Amb l’afegit: “És el nostre missatge al Govern que durem a terme aquest tipus d’atacs fins que la xaria s’imposi al país”. Cal afegir que els talibans acumulen desenes d’atemptats contra cristians pakistanesos i que fins i tot, en l’atemptat a l’escola de Peshawar, van separar els nens cristians dels musulmans, per després decapitar-los. Tanmateix, el comunicat català, dirigit als pakistanesos a Catalunya, ni parlava de cristians, ni de terrorisme islamista, ni de res que pogués contradir el catecisme progre. Només es feia referència a víctimes genèriques i a l’horror del mal, com si aquest mal no tingués noms i cognoms. És a dir, uns passaven per allà i els va atacar alguna cosa…

Doncs aquesta cosa és molt coneguda i les víctimes eren cristianes perquè aquest és un objectiu central d’aquest terrorisme. I per tal que l’Oriol Amorós i el Govern ho recordin en el següent comunicat de dol que irremeiablement hauran que fer –perquè això només pot anar a pitjor–, els ofereixo algunes xifres calentes d’aquesta persecució frontal, tant per part dels terroristes, com pels països musulmans que els ofeguen amb lleis repressives. Les dades: 200 milions de cristians tenen negats els drets, fins al punt de ser condemnats a mort només per mostrar una creu; la xifra de cristians assassinats ha superat, segons l’OSCE, els 100.000; del milió i mig de cristians a l’Iraq, només en queden 400.000 i són massius els desplaçaments de cristians a tot Orient Mitjà. Si hi hagués espai, el detall d’aquestes xifres genèriques seria una vergonya encara més punyent i, tanmateix, silenciada. Estan matant cristians per la seva fe. Ja n’hi ha prou d’amagar-ho.

Pilar Rahola
30/03/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies