dilluns, 4 d’abril de 2016

“El bon metge uneix empatia i coneixement”

Jaume Padrós, metge
Colab.LV | Foto: Llibert Teixidó
Avui faig 56 anys. Sóc de Barcelona. Sóc metge. Estic casat i tinc tres fills, en Roger(27), la María(25), i en Sergi(24). Sóc independentista i busco la justícia social. Sóc creient.


Què el va fer metge?
Sóc fill, nét, nebot, cosí, germà i cunyat de metges.

Es diu destí.
No, ambient: del meu pare i la meva mare –infermera– vaig aprendre des de petit a prestar servei a qui pateix. Els meus pares han estat els meus herois! Venia gent malalta a casa nostra i vaig aprendre que no era una intromissió: era el correcte!

I encara és així?
Hauria de ser-ho, per mantenir la nostra auctoritas. La confiança del pacient en el seu metge és guaridora! N’hi ha evidència científica.

El metge no pot curar sempre...
Però sempre, sempre! podem confortar. Després, pal·liar. I, sovint, curar.

Humanitat més coneixement?
Sí, sense que una cosa desplaci l’altra: el metge ha de saber moltíssim... sense deshumanitzar-se. El pacient és, primer, una persona.

El pacient està més informat, avui dia.
Per això el metge no ha de ser paternalista, sinó dialogant, empàtic, i explicar-se bé.

El pacient ho ha llegit tot a internet...
Per això els metges posarem un segell acreditatiu de qualitat per a pàgines a la xarxa.

I hem d’anar als homeòpates o no?
Només si un metge ho decideix com a teràpia complementària!, i informant el pacient en aquest sentit: aquesta és la praxi bona.

I funciona?
Hi ha teràpies sense consens científic que apliquem perquè la confiança cura, com he dit abans: l’efecte placebo existeix. I millor tenir controlada l’homeopatia que assilvestrada.

Com ha de ser el metge d’aquest segle?
Ben connectat amb l’últim coneixement i amb la seva societat, per afrontar tots els seus desafiaments.

Quins desafiaments?
La sociodemografia: la població és més longeva que mai. La política sanitària: les patologies es cronifiquen. Els pacients informats: expressen com volen ser tractats. I les xarxes digitals: aprofitem-les!

Com?
Afavorint més l’autocura; o, per exemple, desenvoluparem una aplicació per a tauletes i mòbils amb què un pacient de qualsevol part podrà consultar el millor especialista en un altre extrem del món.

Com la visita a domicili d’abans...
...però virtual. Crearem un banc d’hores d’especialistes per donar aquest servei.

Hi veu contraindicacions?
Ha passat que una pacient adolescent demani amistat al seu metge per Facebook...

I què aconsella que s’ha de fer?
No acceptar, crec. Les xarxes milloraran el servei mèdic..., però cadascú al seu lloc!: un pare és un pare, un amic és un amic... i un metge és un metge! No confonguem.

S’hauran d’adaptar a aquests temps nous, els metges...
Sí, i per a això serà el 3r Congrés de la Professió Mèdica a Catalunya: els 40.000 professionals de la salut catalana ens reunirem a Girona al novembre.

Amb quina prioritat?
Som els professionals més valorats per la societat. Avui dia els serveis sanitaris de Catalunya estan entre els millors del món: val la pena preservar-ho!

I tant!
Doncs hem de cuidar la motivació dels metges i les infermeres: hem resistit malgrat la crisi, posant de part nostra tot i més, perquè som vocacionals del bé comú...

Però...
Donem poder d’autonomia de gestió real als metges assistencials. Sabem que quan els CAP (centres d’atenció primària) s’autogestionen són més eficients!: sense cues, amb més auto­estima, millor ambient... Tot en benefici del ­pacient!

Que ho sentin els que manen.
Hem d’aprimar estructures burocràtiques: aquest estalvi redundarà en un servei millor.

Digui un exemple del que cal fer.
Si a la nostra creativitat llatina individual hi afegim la cooperació unànime, serem imbatibles! Coordinem centres sanitaris i institucions per no duplicar estructures: el bé comú sobre els interessos individuals.

Doncs fem-ho.
N’hi ha prou amb que els polítics creguin de debò, com jo crec, en el sistema de salut universal i de qualitat per a tothom i a tots els racons del nostre territori.

Actualment està desbordat, el metge?
El bon metge ho és perquè busca temps per conrear-se: llegeix, fa esport, se sociabilitza... Si no, no sabrà ser proper al seu pacient! Les metgesses en tenen més facilitat...

I això per què?
La dona, determinada per la maternitat, integra millor feina i humanitat: és el model. I cada vegada són més. Hem de facilitar l’equilibri psicoemocional dels metges, per l’interès general.

Descrigui com és el bon metge.
Empàtic i bon comunicador, competent i autoexigent, compromès amb la seva societat. Ah, i bon coneixedor de les tecnologies de la informació i la comunicació.

S’hi identifica?
Ho procuro... i, sobretot!, sempre m’envolto de gent millor que jo: el lideratge no consisteix en una altra cosa.

Tercer congrés
El doctor Jaume Padrós és un exemple complet de metge humanista: abans d’entrevistar-lo em parla d’una pel·lícula argentina, d’una cançó de Mark Knopfler, d’un conte de Stevenson, d’una pacient anciana, de l’homeopatia, de l’exemple dels seus pares... No m’estranya que els seus col·legues vulguin que sigui el seu representant al Col·legi de Metges de Barcelona www.comb.cat i al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya:és un líder genuí, ja que escolta bé i inspira con­fiança. Ara impulsa l’organització d’un congrés amb els 40.000 professionals de la salut a Catalunya, per adaptar la medicina assistència la la canviant societat que formem.


Víctor-M. Amela
02/04/2016
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies