dilluns, 25 d’abril de 2016

No dormir és un premi?

Vivim en una societat molt poc conscienciada de la importància de dormir bé, tant en el nombre d'hores com en la qualitat d'aquestes. La causa d'haver arribat a aquesta situació és múltiple i complexa.

Ull d'una persona privada de son
En primer lloc, des de fa més de cent anys, des que Thomas Edison va il·luminar les nostres vides amb la llum elèctrica, es va començar a gestar la idea que dormir era perdre el temps. En principi podria pensar-se que és així, ja que aparentment no fem res mentre dormim. La medicina s'ha encarregat de demostrar que això és un gran error: “El son és una funció fisiològica fonamental per a la nostra salut”, afirma el Dr. Javier Albares, responsable de recerca de la Clínica del Son Estivill. “Si dormim poc o malament tenim més risc de patir malalties infeccioses, malalties endocrines com ara la diabetis, més risc d'obesitat i sobrepès, i fins i tot més risc de tenir determinats tipus de càncer”, diu. A més, una persona que ha dormit bé és més creativa, menys irritable i compulsiva, menys agressiva, té més empatia i presenta un millor funcionament cognitiu en camps tan importants com la memòria, l'atenció i la concentració. I això no és tot, una persona que no dorm prou presenta un menor rendiment laboral i acadèmic.

En el cas de nens i adolescents el tema adquireix una especial importància. Sabem que un adolescent que dorm set hores té la meitat de capacitat de resoldre un problema matemàtic que un que en dorm nou, que són les que li caldria. Un suspens pot estar demanant més hores de son i no només més hores d'estudi, que és el primer que ens passa pel cap com a remei. La manca d'hores de son està directament relacionada amb el fracàs escolar, la depressió i ansietat infantil, els trastorns del comportament i el consum de drogues i estimulants.

Tenint tot això en compte, sembla increïble que avui en dia continuem menyspreant la importància del son. I encara és més difícil d'entendre com les autoritats sanitàries permeten l'ús freqüent de missatges en els mitjans de comunicació en què es transmet la idea positiva de dormir poc. Missatges com ara “dormir és de covards” o “ja dormiràs quan estiguis mort”, habituals en els nostres mitjans, són similars en termes de salut a dir “fumar és beneficiós per a la salut”. En aquest segon cas ens posaríem les mans al cap i les agències de Salut Pública actuarien amb contundència, però aquí segueixen els perillosos missatges que menyspreen el son.

D'altra banda, en algunes cadenes de televisió s'emeten programes que comencen al voltant de les 22.30 hores (alguns fins i tot finalitzen després de la mitjanit) i que estan adreçats a un públic familiar, en ocasions protagonitzats per concursants o actors infantils i juvenils. Davant d'aquesta oferta molts pares i mares premien (o consenten) que els seus fills i filles puguin romandre davant del televisor, restant valor, de nou, a la importància del son. Les televisions ho saben i per això ho programen, i la publicitat se selecciona pensant en aquest públic objectiu. Però, si un jove el cap de setmana se'n va a dormir dues o tres hores més tard del que ho fa els dies laborables, encara, suposant que aconsegueixi dormir un nombre d'hores suficient allargant el son durant el matí, això portarà a dificultats per agafar el son la nit de diumenge, i a una especial dificultat per aixecar-se el dilluns al matí: “Aquest canvi d'horari setmanal altera els seus ritmes circadiaris interns, de manera semblant al que succeeix en viatges transmeridians (jet lag) o en persones que treballen a torns”, constata la Dra. Trinitat Cambras, professora de la Universitat de Barcelona i experta en cronobiologia. El nostre rellotge biològic té veritables dificultats per adaptar-se a aquests canvis i les conseqüències sobre la salut són encara pitjors en la infància. En definitiva, hi haurà joves que ja comencen la setmana privats de son –cal no oblidar que el son no es recupera– i que són sotmesos a canvis d'horari des d'una edat primerenca, convertint-los en habituals dels efectes d'una mena de jet lag social.

El consell és clar: cal donar a la son tota la importància que té, és necessari augmentar la nostra capacitat de gestionar de forma racional el nostre horari al llarg del dia i al llarg dels diferents dies de la setmana, assolint uns hàbits saludables i augmentant el nostre rendiment. Els horaris d'anar a dormir i aixecar-se han de ser el més regulars possible els set dies de la setmana. El nostre cervell, el nostre rellotge biològic, no entén de feiners i caps de setmana. Només una societat en què es dormi bé serà una societat sana. No dormir no és cap premi.

Dr Jordi Ojeda;
Universitat de Barcelona
22/04/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies