tag:blogger.com,1999:blog-58339081163877385052024-03-13T04:54:01.479+01:00S'ArjauUnknownnoreply@blogger.comBlogger1853125tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-5712169851824294102017-06-23T10:08:00.001+02:002017-06-23T10:08:34.357+02:00A MOSSEN JOAQUIM<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Podria passar sense dir-ne res tot guardant amb silenci els records i nostàlgies. Mereix, però, molt més que un rés abans no se'ns l'emporti el sempre més cap els racons on tenim els absents. No pot ser que la cendra ho tapi tot o que la despulla silenciï cada fet. Podem guardar pregona la memòria o be dir el que en pensem. Mossèn Joaquim no deixava indiferent ni indiferents ens ha deixat la seva absència: fou un referent sense ser condescendent, deixant que a tota pregunta trobessis tu mateix la resposta i fessis la tria i la consegüent opció ; sense crítica ni pressió.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No hi havia feblesa per a si mateix, tampoc. Si més no, no la mostrava. La veu que seduïa, acompanyant el missatge arrossegà joves i no tant joves. Alguns de nosaltres, cercant referent, vam gosar demanar-li companyonia i direcció i ens va donar amistat , comprensió i guia; però, deia ell, "haureu de trobar amb criteri propi l´opció més adient a cadascú".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Recordem les guitarres, misses "cumba" d'altres temps. Devia ser els anys setanta del segle passat.
La veu que Deu li havia donat, d´autoritat, l´ajudava a menar el ramat sense estridències, tot i els cants potents i tronadors de les prèdiques. Aquestes, certeres i punyents, sense concessió.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En el fons tots els que trobem a "faltar el somriure" del seu magisteri, duem el pòsit que ha deixat el "vell pelegrí" que ha anat "fent via" i estem segurs que a "l'altra vida ja l'ha acollit Deu pietós".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tampoc no s´ho va posar fàcil en la seva exigència personal. Sabem quin compromís va acceptar acollint en l'església -sense analitzar-ne raons- els perseguits per les forces policials quan li van demanar compromís i aixopluc. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Humanista, sabia conversar amb el to que requerien el moment i la persona, sense ambigüitats i amb actitud respectuosa. Havent-se estintolat en la fidelitat a la "seva" Església: la que havia esperat del Concili Vaticà II, i malgrat haver-se sentit, a voltes, abandonat o poc comprès, mai va mostrar feblesa de Fe. Aquesta Fe ferma li va fer costat fins al final del camí, en els moments més dolorosos inherents a vellesa i el desengany.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com qui te un pressentiment o una recança vital va intentar apaivagar l'extrem drama dels més desesperats -"els meus" deia ell- al seu pas per l´Hospital Josep Trueta, un cop jubilat de les missions parroquials. Sempre serà seu el "Voluntariat de suport en la Solitud" que ajuda on l'atenció primària no acaba d´omplir el buit que deixen la misèria i l'oblit. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va compartir el terror humiliant de les persones pobres i abandonades, donant esperança i llum "a l'altra banda" fet que ajuda a més bon morir. Va accedir a acompanyar la nostra família i donar caire espiritual i transcendent a batejos, casaments i morts de la família més pròxima, refusant categòricament l'aspecte mundà de les celebracions. Aquest fet diu d'ell tant com tant ens hauria complagut la seva presència. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Estava compromès amb la seva vocació eclesial, lluny de faramalles, tot i que, de vegades, destil·lava una lleu decepció per les experiències negatives acumulades al llarg de la vida. Havent mantingut la lucidesa fins al final, l'ultima etapa de la seva vida reclosa hauria merescut una assistència intel·lectual a la seva alçada, que li aportés conversa i distracció, que li allunyés les recances i li amenitzés l'intel·lecte, ja que en l'última residència, els companys li desapareixien darrera les malalties alienadores de la senectut.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ens hauria plagut donar-li un escalf humà en aquest sentit, com havíem fet en altres ocasions, -"només amb un pa "xucat" amb tomata", ni que fos- en correspondència a les atencions espirituals que havíem rebut. Amb el silenci del telèfon no vam poder acomiadar-nos com hauria merescut: xerrant dels vells temps, del país, de l'Església, de les coses... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És obligat dir "descansi en Pau" però ens surt de dins dir-li : "segueix, des d'on siguis, amb la llavor negra del fruit vermell -ensenya de la teva obra- treballant per als materialment més pobres, moralment més abandonats...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Roser Frigola i Macià </span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Girona, Juny de 2017
</span></i></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-70397985920650802912017-05-03T10:50:00.001+02:002017-05-03T10:50:46.640+02:00LLAVORS<div style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-D-sLbjtnFew/WQmZtfbT-II/AAAAAAAAJ0Y/RswVq2O4hAU-Rxf_NN4fryUwqWi87Mq0wCK4B/s1600/llavors.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/-D-sLbjtnFew/WQmZtfbT-II/AAAAAAAAJ0Y/RswVq2O4hAU-Rxf_NN4fryUwqWi87Mq0wCK4B/s400/llavors.jpg" /></a><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"Totes les llavors primer es podreixen, després algunes germinen" deia l'escriptor André Malraux. Una d'aquestes llavors que va germinar de debó va ser sembrada per mossèn Joaquim Casadevall fundador ara fa 17 anys del Voluntariat de Suport en la Solitud. Des de la seva responsabilitat de capellà del Trueta, i com a bon observador d'una realitat incòmoda i molt injusta, va saber reaccionar davant d'un fet social greu i insuportable: hi ha persones que moren en la mes absoluta misèria, estan malalts, estan sols i la pobresa és el seu flagell.... Són els ningú. No hi són, no compten per a res i estadísticament, és clar, no existeixen.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Recordo com vaig saber que existia aquest voluntariat a l'Hospital Josep Trueta de Girona i m'hi vaig apropar. És impactant entrar a l'hospital i descobrir aquesta realitat vergonyant. Allà vaig tenir una petita entrevista amb mossèn Joaquim. Ell, amb psicologia, volia captar gent que tingués unes aptituds humanes per saber acompanyar els malalts amb senzillesa, discreció i amb petits gestos d'escalf. I poder aprendre d'aquests éssers humans que porten sobre les espatlles un feix tan gran de dolor i de marginació.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Mossèn Joaquim dedicava tot el dia fent el recorregut dels malalts, planificava les visites, trucava els voluntaris i buscava ajudes econòmiques per pal.liar necessitats. Totes les seves energies tenien un sol objectiu, AJUDAR. I així la seva utopia inicial anava prenent cos, va créixer i va fruitar. Fins avui.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">En el món del voluntariat social, l'atenció als més vulnerables és ben palpable i el treball dels voluntaris ens fa reflexionar profundament. Tenim una societat a dues velocitats? I tant! En aquest viatge n'hi ha que hi són i n'hi ha que no hi són. Aquests últims són els que portava al cor mossèn Joaquim. Gràcies!
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Maria Perpinyà </span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">02/05/2017 </span></i></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-69341445519588962712017-05-01T10:44:00.002+02:002017-05-03T10:56:04.704+02:00SOLITUD<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El divendres 20/4 vaig rebre el següent WhatsApp, enviat per la Rosa Garriga, directora del Voluntariat de Suport en la Solitud de l'Hospital Dr. Trueta: «Amb gran tristesa et comunico que el nostre estimat Mn. Joaquim Casadevall ens ha deixat. La cerimònia de comiat serà demà dissabte, a les 16 h. a la parròquia de Sant Josep de Girona».</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Vaig assistir a la cerimònia de comiat, presidida pel bisbe i companys seus del presbiterat. També amb la companyia de molts amics del voluntariat i de feligresos de les diferents parròquies que Mn. Joaquim va exercir com a vicari i com a rector. No esmento els diferents destins ministerials, perquè són molts i no pretenc fer-li una biografia. Sé que la seva modèstia no ho permetria.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-54zDd95cPCI/WQmbE_Cb9KI/AAAAAAAAJ0k/wMZZN8Y-YuIfIEDiJ20PmRpsYBrkGuMZACK4B/s1600/Voluntariat%2Bde%2Bsuport%2Ben%2Bla%2Bsolitud.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="287" src="https://2.bp.blogspot.com/-54zDd95cPCI/WQmbE_Cb9KI/AAAAAAAAJ0k/wMZZN8Y-YuIfIEDiJ20PmRpsYBrkGuMZACK4B/s400/Voluntariat%2Bde%2Bsuport%2Ben%2Bla%2Bsolitud.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En canvi vull parlar de la seva obra: el voluntariat de suport a la solitud. Em sembla un acte de justícia i sobretot un clam que demana l'atenció sobre una xacra social que hauria d'avergonyir-nos: la solitud, que segons l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya), «és la malaltia dels avis d'avui». Calcula en 250.000 els avis que viuen sols a Catalunya i d'aquests 150.000 pateixen soledat no volguda i aïllament social.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No és el mateix «sentir-se sol o estar sol». Neus Calleja, psicòloga i directora del Telèfon de l'Esperança, en l'article Soledat imposada, publicat en el darrer número de la revista de pensament i opinió RE (Realisme Existencial), ens ajuda a reflexionar sobre «sentir-se sol»: «L'expressió 'em sento sol/la' ens evoca ràpidament a un sentiment de malestar, de sofriment. Fem aquesta associació de forma automàtica, des de l'emoció que es genera a través de la pròpia empatia i que ens situa ràpidament a aquesta situació al escoltar-la».... «La soledat imposada pot arribar a ser enormement dolorosa. És com una llosa que impedeix gaudir de la companyia dels altres»... «Tota situació de soledat no desitjada requereix d'ajuda i intervenció, perquè si es perllonga en el temps, pot esdevenir fàcilment en una situació d'aïllament crònic, on es van perdent les habilitats socials amb el risc d'esdevenir fàcilment en una situació de màxima vulnerabilitat per a la persona»... «És deure de tots estar atents al nostre entorn i prevenir en la mesura de les nostres possibilitats el patiment que genera la soledat imposada. Des del Telèfon de l'Esperança seguirem aportant el nostre gra de sorra per a pal·liar la soledat en qualsevol dels seus supòsits. Al 934144848 sempre hi haurà una veu amiga disposada a escoltar i acompanyar qui ho necessiti».</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mn. Joaquim Casadevall, en l'exercici del seu ministeri com a capellà del Trueta, va detectar el problema de la solitud, en el seu punt més crític: quan una persona es troba malalta i no té ningú al seu costat per fer-li companyia. Una situació realment dramàtica. Per fer companyia als malalts que se senten sols, multiplicava les hores d'estada a l'Hospital, fins a fer-hi la seva residència «de facto». Tanmateix el problema era quantitativament important i va començar a buscar col·laboradors. La seva persistència en afrontar aquest mal social va donar i dóna els seus fruits. Són ja una cinquantena de voluntaris que donen cobertura els 365 dies de l'any i les 24 hores al dia. I 125 socis cooperadors donen suport econòmic (sempre precari) i ajuda personal per activitats concretes. En quinze anys han atès més de 6.000 malalts que se «sentien sols» i necessitaven una paraula acollidora i el contacte d'una ma amiga que els transmetés sentiments de tendresa i amor. Ho reconeix la Doctora Glòria Padura Esnarriaga, Directora de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta que en la Memòria del voluntariat 2015, diu: «Amb els vostres acompanyaments sacieu solitud, traieu una mica de ferro a l'estada hospitalària dels nostres pacients i doneu un punt d'esperança a malalts que no tenen ningú al seu costat».</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L'obra de Mn. Joaquim continua, en el seu esperit i tan necessària com mai. Podeu trobar la seva referència a <a href="http://www.voluntariatsolitud.cat/">www.voluntariatsolitud.cat</a> per demanar informació, per sol·licitar o oferir ajuda als telèfons 696099697/669961972/ <a href="mailto:info@voluntariatsolitud.cat">info@voluntariatsolitud.cat</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Qui s'anima a donar suport a la solitud, sigui com a voluntari o cooperant? Ànims!
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Pere Reixach </span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">01/05/2017 </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/05/01/solitud/843617.html"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Diari de Girona</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-73472463166045229372017-04-30T12:03:00.000+02:002017-04-30T12:03:40.689+02:00Petjades al cor dels cellerencs <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-HZ0YEiaV0Ms/WQW1_3B6w_I/AAAAAAAAJz0/JvPSgJpc7c8bjTZwrolW20NIriqNEmI-QCLcB/s1600/mn%2BJoaquim%2BCasadevall%2BMallorqui%2BLa%2BCeller%2Bde%2BTer.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-HZ0YEiaV0Ms/WQW1_3B6w_I/AAAAAAAAJz0/JvPSgJpc7c8bjTZwrolW20NIriqNEmI-QCLcB/s400/mn%2BJoaquim%2BCasadevall%2BMallorqui%2BLa%2BCeller%2Bde%2BTer.jpg" width="322" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El pas de Mn. Joaquim Casadevall per la parròquia el podríem definir com
17 anys d'intensa activitat en tots els àmbits. La seva vitalitat, el seu coratge i persistent tenacitat li feia aconseguir les fites més insospitades. Permeteu me fer-ne un petit esment.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Queden com a testimoni material les reformes a l'església i al campanar ,la restitució de les campanes, el repintat de l'interior, els bancs nous, i les obres a l'ermita dels sants Just i Pastor.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Des de bon començament es va fer càrrec de les classes de Religió a l'Escola amb treball conjunt amb la Comunitat de Germanes Carmelites Vedruna.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La creació del Consell Pastoral, la institució del Dia de la Parròquia, la missa d’infants, la vetlla a la mare de Déu del Roser, el suport a la continuïtat de la coral Rossinyol de Sales, la seva total dedicació al Centre, reorganització de la Junta i adaptació dels Estatuts, les noves activitats i els treballis de manteniment.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El seu pas ferm per l'escoltisme i el treball intens amb el Casal d'Estiu. La instauració de la Vida Creixent, Càritas Parroquial, Amics dels Malalts, les trobades de Formació i Diàleg , la novetat de les Colònies per a la Gent Gran, Cursets de preparació al Matrimoni, participació amb el Tren de l'Esperança, i beatificació del beat Ramon Novich, com activitats més remarcables.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Qui pot oblidar l'agermanament amb el País Basc, l’acolliment dels nens de Txernòbil, les campanyes de solidaritat amb Croàcia, primer i Bòsnia més tard durant la Guerra dels Balcans, les 24 hores per la Pau, els projectes a favor del tercer Món, la creació de Mash-hi, els cursets de formació dels joves voluntaris enviats al Panamà.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Enmig de tants treballs era d'admirar l'atenció sol·lícita envers la seva mare ja en la seva ancianitat.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Tothom li reconeixia la seva passió per fer poble i parròquia mogut per un zel evangèlic i coratjós que va deixar forta petjada.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I un cop ja al Trueta la creació del Voluntariat de Suport en la Solitud i l'atenció de tants cellerencs durant la seva estada a l'hospital.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per tot plegat li donem les gràcies, i com a home de Fe li diem al cel ens retrobarem. Reposi en pau Mn. Joaquim. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Lluís Llagostera</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La Cellera de Ter</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">29/04/2017 </span></i></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-78904139824705712322017-04-28T13:09:00.001+02:002017-04-28T18:04:45.133+02:00In Memoriam<div style="text-align: justify;">
H<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aciendo alusión a los Pastores de la Iglesia, nuestro Papa Francisco, dice que éstos, deben oler a oveja.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-uMOg3mIqz30/WQMiu2GWlrI/AAAAAAAAJzo/oHb659lJ-8YILuTgrJq0Qvg3gbV1QS7BQCK4B/s1600/Sin%2Bti%25CC%2581tulo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://3.bp.blogspot.com/-uMOg3mIqz30/WQMiu2GWlrI/AAAAAAAAJzo/oHb659lJ-8YILuTgrJq0Qvg3gbV1QS7BQCK4B/s400/Sin%2Bti%25CC%2581tulo.jpg" /></a><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Y el Pastor huele a oveja,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">si entra en el redil,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">y se roza con ellas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si camina a su lado,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">y está mientras sestean.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si carga sobre sus hombros,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">al cordero parido en la pradera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si sabe reunirlas,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cuando de él, se alejan.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Así fue Mosen Joaquim. Pastor. Y como ya olía a oveja, el Señor le ha llevado con El, al redil eterno. En este barrio dels Pins y durante varios años, estuvo su “aprisco”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquí, atendió, animó, amparó y acogió a todos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En momentos difíciles, supo implicarse y dar la cara.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fue un sacerdote bueno y serio, pero a la vez, cercano y afable.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Quienes trabajamos durante tanto tiempo, codo a codo con él, lo podemos afirmar, porque es verdad.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El fue promotor y alma mater, de un montón de actividades y acicate de los que estábamos a su lado, para hacerlas realidades. Además, fue un innovador en el ejercicio de la Pastoral parroquial.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Le preocuparon todos los problemas del barrio y fue muy respetuoso con la gente del mismo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A todos conocía, a todos trataba bien, por todos trabajaba.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">De ello, pueden dar fe muchas personas y más, nosotras, las entonces Hna. Dolores y Pilar que tanto tiempo trabajamos a su lado.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Y como quiera que después de marcharse dels Pins, siguió siendo Pastor de otras ovejas y del olor de las mismas, la ropa de Mosén Joaquim quedó impregnada, se puede decir con toda certeza, este Pastor olía, como sus ovejas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Por eso, con el Pastor Supremo, está pastando ya en los Prado Eternos.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Nos despedimos con un saludo afectuoso de todos vosotros y elevando una oración al cielo por el eterno descanso de Mosen Joaquim.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Pilar i Dolores</span></i></b></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-26223177288163942552017-04-27T06:01:00.000+02:002017-04-28T16:55:20.239+02:00El condol dels amics de la Federació Catalana de Voluntariat Social<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mor Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí, l‘exrector de la Cellera de Ter i fundador del Voluntariat de Suport en la Solitud de l’Hospital Josep Trueta, va morir el dia 20 d’abril a l’edat de 85 anys.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí va néixer a Cassà de la Selva el 30 de desembre del 1931, després dels estudis eclesiàstics al seminari de Girona va ser ordenat prevere el 8 de juliol del 1956 a l’església de Sant Martí del mateix seminari. Seguidament, va ser nomenat vicari de Tordera i va desenvolupar diversos càrrecs a Canet d’Adri, Biert, Blanes, Cornellà del Terri, Sords, la Bisbal d’Empordà, Castell d’Empordà, a més d’arxipreste de l’Empordanet i de l’arxiprestat del Baix Empordà. Del 1980 al 1997 va ser, primer, ecònom i, després, rector de la Cellera de Ter, i, del 1997 al 2006, capellà de l’hospital Dr. Josep Trueta de Girona. Actualment, vivia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-TkWlezJJ5yU/WQCoASkW32I/AAAAAAAAJzY/3lJbplTJ4agu4oLrbS_9sYVgjB28Z7UXwCK4B/s1600/FIRA-ENTITATS-GIRONA-20111.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://2.bp.blogspot.com/-TkWlezJJ5yU/WQCoASkW32I/AAAAAAAAJzY/3lJbplTJ4agu4oLrbS_9sYVgjB28Z7UXwCK4B/s400/FIRA-ENTITATS-GIRONA-20111.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí va ser el fundador del Voluntariat de Suport en la Solitud, entitat de voluntariat basada en l’acompanyament als malalts de l’Hospital Trueta que es troben en situació de solitud durant la seva estada hospitalària.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El seu enterrament es va celebrar el 22 d’abril a l’església parroquial de Sant Josep de Girona, coincidint amb la Fira d’Entitats de Voluntariat Social, on en Mn. Joaquim Casadevall hi era any rere any present donant a conèixer la seva entitat i tots els seus projectes.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://voluntaris.cat/mor-mn-joaquim-casadevall-i-mallorqui/" target="_blank"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>Voluntaris.cat</b></span></i></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/1124381-mn-joaquim-casadevall-i-mallorqui.html" target="_blank"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El Punt Avui </span></i></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">24/04/2017</span></i></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-17476802773168121392017-04-24T12:59:00.000+02:002017-04-28T18:05:16.862+02:00Amb gratitud i estima infinita<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-e2M8U2UKw0Y/WQB9PyREQKI/AAAAAAAAJzI/Ym9VfTV382IodsyGW0UN5BprZP4v0NjAQCK4B/s1600/Joaquim%252BCasadevall%252BMallorqui%25CC%2581.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-e2M8U2UKw0Y/WQB9PyREQKI/AAAAAAAAJzI/Ym9VfTV382IodsyGW0UN5BprZP4v0NjAQCK4B/s400/Joaquim%252BCasadevall%252BMallorqui%25CC%2581.jpg" width="275" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Foto gentilesa de Francesc Solà</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Fa 17 anys que Mossèn Joaquim Casadevall va fundar el Voluntariat de Suport en la Solitud. Podem quantificar tan com vulgueu la feina que s’ha fet durant aquest temps, en què el grup de voluntaris ha estat al costat de més de 6.000 malalts que estaven sols a l’hospital. Malaltia i solitud, aquella combinació letal que tanta gent pateix i que Mossèn Casadevall ha volgut combatre des de la tenacitat i la convicció. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La virtut d’aquest grup ha estat la d’ajuntar un extraordinari grup de voluntaris i voluntàries que donen part del seu temps, no del temps que els sobra, per ser allà on se’ls necessita i on se’ls reclama des del silenci, des del dolor de la solitud.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mossèn Joaquim no es mostrava mai prou satisfet de la tasca d’aquest Voluntariat, perquè el fet que existeixi vol dir que hi ha massa persones marginades que necessiten una mà amiga abans que la solitud els arrossegui del tot. Però es mostrava, això sí, molt orgullós del grup que el forma. Molt agraït dels socis d’aquest Voluntariat, de les persones que l’han acompanyat durant tota la seva vida, i molt agraït dels voluntaris que segueixen fent companyia a qui més ho necessita. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En nom de tots ells, Mossèn, moltes gràcies per la seva dedicació. I acabo parlant en nom dels malalts que no es podran aixecar del llit per agrair-li de tot cor l’escalf que han rebut d’aquest Voluntariat. Amb discreció, com a vostè li agrada, però amb fermesa: moltes gràcies. Descansi en pau. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amb gratitud i estima infinita, seguirem treballant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L'equip humà de teu Voluntariat de Suport en la Solitud </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Girona, 22 d’abril de 2017
</span></i></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-1779738963653502222017-04-22T12:24:00.000+02:002017-04-28T16:54:42.757+02:00L'adéu de Mossèn Joaquim <div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Benvolguts amics, Mossèn Joaquim Casadevall i Mallorquí descansa en la pau del Senyor, des del dia 20 d'abril de 2017. Aquí us deixem el seu últim adéu.</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> <a href="http://2.bp.blogspot.com/-XV9iEN8kec0/WP8jlyZhFiI/AAAAAAAAJy0/u-vdnaEafRY0BJsqBn7w_JFNo0GLpo76QCK4B/s1600/20170425_120223.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="504" src="https://2.bp.blogspot.com/-XV9iEN8kec0/WP8jlyZhFiI/AAAAAAAAJy0/u-vdnaEafRY0BJsqBn7w_JFNo0GLpo76QCK4B/s640/20170425_120223.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Dono gràcies a Déu pel do de la vida. Estimo la vida, per això espero que el Déu de la bondat vulgui acollir-me al seu Regne definitiu quan vulgui l'hora de la meva mort.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Dono gràcies a Déu per la vocació cristiana i el sacerdoci ministerial. Estimo l'Església i els seus membres pecadors i sants, vull comptar-m'hi en el seu peregrinatge cap a la plenitud del Regne de Déu.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Dono gràcies a Déu per la identitat que he tingut aquí a la terra, en un país concret, amb la llengua i una cultura diferenciada, no més important que les altres manifestacions existencials que hi ha arreu del món del que voldria haver-ne sigut membre sense cap mena de fronteres.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Estic content de la meva vida sacerdotal-pastoral exercida en diferents llocs del nostre bisbat. M'he sentit estimat i acompanyat en la tasca pastoral.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Dono gràcies a Déu per la família que he tingut, senzilla, pobre, treballadora i arrelada en el teixit social que forma l'ànima del poble.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A l'hora de la mort voldria tenir la benvolença de tots aquells que he ofès en la meva vida per poder rebre també el perdó de Déu.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Confio en la misericòrdia de Déu i que pugui gaudir de la seva glòria. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-80440139230396367842017-04-20T10:13:00.001+02:002017-04-20T10:13:46.783+02:00Justícia troba deficiències en el règim d’aïllament a les presons<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El departament posa en marxa un pla de xoc per evitar que els reclusos en condicions més restrictives passin vint hores a la cel·la sense activitats ni tractament personalitzat
</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-E1-QMPjN1E0/WPYXHA7TPjI/AAAAAAAAJyE/1h03YuS_SlcmcxWS_KmInzuIUG9CLijWQCK4B/s1600/Justicia-troba-deficiencies-regim-daillament_1780032005_40210636_987x555.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="360" src="https://4.bp.blogspot.com/-E1-QMPjN1E0/WPYXHA7TPjI/AAAAAAAAJyE/1h03YuS_SlcmcxWS_KmInzuIUG9CLijWQCK4B/s640/Justicia-troba-deficiencies-regim-daillament_1780032005_40210636_987x555.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: black; display: inline; float: none; font-size: 13px; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">Justícia troba deficiències en el règim d’aïllament a la presó i fa un pla de xoc<span class="Apple-converted-space"> </span></span><i style="-moz-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #666666; font-size: 13px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">/ FRANCESC MELCION</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els presos sotmesos al règim més dur, el d’aïllament dels departaments especials de règim tancat (DERT), hi van a parar perquè són conflictius. No pel delicte que han comès, sinó per la conducta que tenen a la presó, perquè han agredit altres interns o funcionaris o perquè han posat en perill la seguretat del centre. Si el que es pretén és rehabilitar-los, són presos que requereixen més feina per aconseguir-ho, més tractament. Però això és el contrari del que passa.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es queden fins a 20 hores al dia tancats a la cel·la -si acaben d’entrar a la presó, 21-, sovint el psicòleg només els veu un cop a la setmana, en alguns centres no fan activitats en grup i la majoria no tenen programes individuals de tractament ni accedeixen als tallers de treball. Aquestes són algunes de les deficiències que ha detectat l’auditoria que va encarregar la direcció de Serveis Penitenciaris fa un any -quan va accedir al càrrec de director l’actual responsable, Amand Calderó.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En les condicions actuals és fàcil que els presos en aïllament, quan surten, tornin a causar problemes. És un peix que es mossega la cua. Amb els resultats a la mà, Justícia ha decidit trencar el cercle viciós i fer que els reclusos tinguin més accés a programes específics de tractament i disposin de dues hores més fora de la cel·la. “Volem un sistema que permeti als interns progressar més aviat i que aconsegueixin el segon grau amb més estabilitat”, assegura Calderó. El director de Presons ja ha començat a aplicar aquests canvis a través d’un pla de xoc.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El règim tancat és el mode de vida més restrictiu de les presons. Actualment uns 150 interns -un 1,7% del total- compleixen condemna en aquest règim. Fan vida en una cel·la individual situada al DERT de la presó, on els sotmeten a més vigilància -els escorcollen a ells i a la cel·la cada dia- i només reben tractament dues hores cada setmana.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Arran de l’auditoria, Justícia ha posat en marxa un pla de xoc que ja s’aplica als DERT de Brians 1 dones, Brians 2 i Quatre Camins i que s’anirà desplegant a la resta de presons fins a mitjans del 2018. L’objectiu és millorar les condicions de vida dels interns per aconseguir que quan tornin a conviure amb la resta de presos en règim ordinari s’integrin en el dia a dia i els programes del centre. “Ens preocupava que es fes un bon ús del règim i per això vam fer l’auditoria”, explica Calderó.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Més programes i activitats
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El pla de xoc dissenyat per la direcció de Presons preveu duplicar les hores d’activitat fora de la cel·la fins a les sis diàries -comptant les estades al pati i les activitats-. Tot i així, Calderó explica que hi ha presos en règim tancat que es neguen a sortir al pati o que prefereixen menjar a dins de la cel·la, i assegura que caldrà “motivar-los” per potenciar l’ús dels espais comuns. El personal dissenyarà un programa de tractament individual per a cada intern en un termini màxim de 15 dies. “La nostra intervenció ha de servir per millorar la seva conducta i convertir el règim tancat en un programa intensiu de tractament”, explica Calderó.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per fer possible els nous programes s’hi destinarà més plantilla. El tancament de la Model al juny permetrà disposar de més personal, però, a més, s’incorporaran 31 nous professionals de tractament. Calderó explica que el canvi del sistema haurà d’anar acompanyat d’una formació i reciclatge de l’actual personal penitenciari. El pla de xoc també preveu avaluar la situació dels presos en règim tancat cada tres mesos -ara es fa cada mig any- i augmentar entre un 25% i un 50% les hores d’atenció amb el personal de tractament. Tot plegat es plasmarà en una nova circular que s’aprovarà al maig, després de les conclusions del grup de treball sobre aïllament del Parlament.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Des que va començar la legislatura s’han obert nou informacions reservades per conductes irregulars del personal de les presons. Només dos casos s’han considerat prou greus per enviar-los a la fiscalia, que manté oberta una investigació contra cinc funcionaris i ha arxivat la denúncia contra els altres quatre, tot i que un d’aquests ha acabat sancionat administrativament. Calderó assegura que es tracta de casos “aïllats” i que els funcionaris treballen correctament i tenen un nivell de formació “elevat”. “És injust criminalitzar el col·lectiu”, conclou. La direcció de Presons està formant els directors de presons, metges i psicòlegs sobre el Protocol d’Istanbul, contra els maltractaments. Després ho farà amb el personal de rehabilitació i el de vigilància.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’auditoria no ha analitzat la situació dels presos sancionats amb càstigs de 14 dies en aïllament -que es poden prorrogar fins a dues vegades-. Ara n’hi ha uns quaranta, però la xifra oscil·la molt. Als sancionats se’ls suspenen els tractaments i surten de la cel·la només dues hores al dia. El pla de xoc no preveu cap canvi en la seva situació.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Montse Riart/Enric Borràs
</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">17/04/2017 </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.ara.cat/" target="_blank"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ara.cat</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-16346345098277237832017-04-19T12:43:00.000+02:002017-04-19T12:43:23.600+02:00L'escola cristiana concertada, "en el punt de mira"<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Reclama que es faci públic el cost d’una plaça escolar per acabar amb les "difamacions"
</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-cHUxk-FKOR0/WPYWCW7_1jI/AAAAAAAAJx8/AlDBhPwJJkUCjyKJC2vV6BML_MfOPHSCgCK4B/s1600/Interior-escola-concertada-cristiana-Barcelona_1778832151_40187330_651x366.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-cHUxk-FKOR0/WPYWCW7_1jI/AAAAAAAAJx8/AlDBhPwJJkUCjyKJC2vV6BML_MfOPHSCgCK4B/s640/Interior-escola-concertada-cristiana-Barcelona_1778832151_40187330_651x366.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: black; display: inline; float: none; font-size: 13px; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">Interior d’una escola concertada cristiana de Barcelona, en una imatge d’arxiu. / XAVIER BERTRAL</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“Ens sentim injustament atacats perquè es diuen mitges veritats”. Així descriu el secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Enric Puig Jofra, el moment que està vivint actualment l’escola concertada cristiana catalana. A Catalunya hi ha 706 escoles que tenen algun estudi concertat (educació infantil de 2n cicle, primària, ESO, batxillerat o cicles formatius) i 3.840 centres públics -escoles i instituts-. Els alumnes de l’escola cristiana representen el 68% del total de la concertada i el 20% sobre el total d’alumnes de Catalunya.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per a Puig, actualment s’està produint un “enfrontament escola pública-concertada estèril”, que està causat, en part, “per la baixada demogràfica”. “L’enfrontament és cíclic. Ara portàvem uns deu anys de pau, però la reducció de la natalitat l’ha fet revifar”, opina.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En aquest sentit, considera que l’escola concertada està en “el punt de mira” d’alguns sectors, que “n’ignoren tant els principis legals com la història”. “En seu parlamentària se’ns ha dit que som una escola residual del franquisme”, lamenta Puig. Aquesta situació considera que “perjudica indirectament l’educació” i afegeix que “es genera una imatge d’enfrontament que no és bona per al sistema”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’escàndol dels Maristes que va sortir a la llum pública l’any passat ha fet que entre alguns sectors l’escola cristiana sigui l’ase dels cops. Puig, però, considera que l’escàndol “no ha afectat la imatge de l’escola cristiana” perquè l’opinió pública sap que aquells fets “no invaliden la feina dels professionals i de les institucions”. “El seny popular ha sabut interpretar els fets”, afirma Puig, que recorda que cal lluitar contra aquest tipus de pràctiques.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Reivindicació
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com a solució perquè s’acabin el que considera “difamacions” contra l’escola concertada, les AMPA cristianes han demanat que es faci públic el cost d’una plaça d’escola concertada. Ho van reclamar durant la sisena Trobada Familiar de l’Escola Cristiana, que va tenir lloc a principis d’abril a l’Escola Pia de Sarrià-Calassanç.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“Ja n’hi ha prou que es desacrediti i s’ataqui l’escola concertada des de determinats sectors amb l’ús de la mentida, quan no de l’insult”, va lamentar el president de la Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), Josep Maria Romagosa. En el marc del seu discurs, Romagosa també va subratllar que si es van publicar les balances fiscals “no hauria de ser tan difícil publicar el cost de la plaça escolar, que demostraria la diferència de recursos entre centres públics i concertats”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Al seu torn, fonts d’Ensenyament asseguren que són “conscients que les aportacions econòmiques a aquestes escoles és una qüestió que caldrà atendre per garantir l’accés gratuït de totes les famílies al centre de la seva elecció”. “Als alumnes de les escoles concertades mai se’ls ha garantit el dret a la gratuïtat de l’ensenyament i és un fet que hem de reconèixer i valorar”, apunten.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“Les classes mitjanes tenen tendència a anar a la concertada i a fugir de les escoles públiques amb molta immigració”, apunta el catedràtic de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB) Joaquim Prats, que recorda que el fet que siguin centres religiosos sovint no determina l’elecció d’escola que fan els pares.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Núria Martínez
</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">16/04/2017 </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.ara.cat/" target="_blank"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ara.cat</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-8381634162292711862017-04-18T12:43:00.001+02:002017-04-18T12:43:17.209+02:00 Quant de sol és saludable?<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Experts en radiació solar quantifiquen el temps d’exposició necessari per sintetitzar vitamina D sense cremar-se en cada època de l’any
</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-FdjJ2_bJ2po/WPXtoi0S5ZI/AAAAAAAAJxs/bdy4VlCiEkYCn2REOfxVnFScBq8kgPhUgCK4B/s1600/LAVANGUARDIA_G_23223996882-kAOI--992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://4.bp.blogspot.com/-FdjJ2_bJ2po/WPXtoi0S5ZI/AAAAAAAAJxs/bdy4VlCiEkYCn2REOfxVnFScBq8kgPhUgCK4B/s640/LAVANGUARDIA_G_23223996882-kAOI--992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="background-color: white;"><span style="-moz-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; display: inline ! important; float: none; font-size: 13.008px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">A l’hivern calen més de dues hores diàries d’exposició al sol del migdia per sintetitzar la dosi recomanada de vitamina D (Xavi Jurio)</span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’hàbit de prendre el sol s’ha erigit en els últims anys en tot un debat mèdic que enfronta oncòlegs, dermatòlegs, endocrins i cardiòlegs i que té desorientades moltes persones. Els estudis que alerten dels seus riscos i el vinculen al càncer s’encavalquen amb els que en lloen els beneficis i els que alerten del dèficit de vitamina D (que se sintetitza amb exposició solar) que pateixen amplis grups de població.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Amb aquell marc de fons, el Grup de Recerca en Radiació Solar de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha optat per analitzar i quantificar quin temps d’exposició solar resulta saludable. O més concretament, per calcular quant de temps és necessari prendre el sol en cada època de l’any per sintetitzar la dosi necessària de vitamina D i a partir de quin moment la radiació solar resulta excessiva. I la seva conclusió és que en qualsevol mes de l’any el temps que es necessita per obtenir la dosi recomanada de vitamina D és inferior al que faria falta per provocar eritema o enrogiment al tipus de pell més habitual entre la població espanyola, de manera que és possible una exposició solar saludable.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">María Antonia Serrano, autora principal del treball, detalla que els càlculs s’han fet prenent com a referència la irradiància solar ultraviolada mitjana a València en quatre mesos diferents –el gener, l’abril, el juliol i l’octubre–, en tres moments del dia diferents (a les 9, les 12 i les 15 hores solars), i suposant que a l’hivern i a la tardor les persones només exposen al sol un 10% del cos (cara, coll i mans), mentre que a la primavera i l’estiu n’exposen el 25% (cara, coll, braços i mans).
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Els resultats –publicats a la revista Science of the Total Environment– indiquen que al juliol, al migdia, n’hi ha prou amb prendre el sol set minuts per assegurar-se una dosi suficient de vitamina D, temps molt inferior als 29 minuts necessaris per patir eritema. A la primavera, per a la mateixa quantitat de vitamina es necessiten 11 minuts d’exposició solar (i l’enrogiment arriba a partir dels 44), mentre que a la tardor fan falta 30 minuts (i per a l’eritema 70).
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Quant a l’hivern, les dades ajuden a entendre per què un percentatge important d’espanyols presenta dèficit de vitamina D malgrat viure en un país amb tants dies de sol: per aconseguir la dosi mínima recomanada fan falta 130 minuts d’exposició, la qual cosa no implica risc de cremades (per cremar-se es requereix prendre el sol 150 minuts), però resulta poc viable perquè la majoria de persones no pot estar més de dues hores a l’aire lliure durant els migdies hivernals.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La investigadora matisa que la radiació també depèn del tipus de pell, de si s’utilitza protector solar, de la postura, de la forma del cos i de la roba, i el temps necessari per sintetitzar la vitamina es podria reduir exposant més superfície corporal al sol. A més la capacitat de produir vitamina D disminueix amb l’edat, i el potencial d’un adult de mitjana edat és del 66% respecte al que té un nen.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Serrano considera que els càlculs realitzats pel seu grup de recerca haurien de servir als metges per adoptar mesures que compensin la possible deficiència de la vitamina D en certes èpoques de l’any.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aquesta vitamina es produeix per l’acció dels rajos ultraviolats sobre una sèrie de lípids que hi ha en l’organisme, encara que també s’adquireix a través d’aliments com el peix blau o alguns cereals.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La vitamina D –que en el nostre organisme és una substància denominada 25- hidroxicolecalciferol– és necessària per a l’absorció del calci i del fòsfor en l’aparell digestiu, i és essencial per al creixement i el manteniment dels ossos.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El seu dèficit es relaciona amb raquitisme i osteoporosi, amb la tendència a patir malalties autoimmunes com l’esclerosi múltiple, asma bronquial i diabetis tipus I, amb malalties cardiovasculars, infeccions, i malalties mentals com la depressió.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Mayte Rius
</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">17/04/2017 </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.lavanguardia.com/encatala" target="_blank"><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La Vanguardia</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-26424506593677968392017-04-15T06:39:00.000+02:002017-04-15T06:39:09.656+02:00“Buscar la veritat és estar en minoria”<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #d0e0e3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><b>Jean Jacques Pérennès</b>, director de l’Escola Bíblica i Arqueològica de Jerusalem</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #d0e0e3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-_VK5-Yl1NSQ/WO-M2ML4FbI/AAAAAAAAJxA/PTb44U0AWaI8grlYHM2x_IToQ5IYbkFxQCK4B/s1600/img_dibernon_20170320-220830_imagenes_lv_propias_dibernon__e1a1746-kfpB-TFGPNTP6Y1NK8EBN-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://2.bp.blogspot.com/-_VK5-Yl1NSQ/WO-M2ML4FbI/AAAAAAAAJxA/PTb44U0AWaI8grlYHM2x_IToQ5IYbkFxQCK4B/s640/img_dibernon_20170320-220830_imagenes_lv_propias_dibernon__e1a1746-kfpB-TFGPNTP6Y1NK8EBN-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a> </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #d0e0e3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Tinc 68 anys: viure és tan apassionant que em rejoveneix. Soc bretó, país pobre d’emigrants, marins i missioners. Sempre he viscut entre musulmans i ara a Jerusalem: avui una ciutat molt trista i un nus a desfer per aconseguir la pau. Sóc premi Memorial Cassià Just per al Diàleg Interreligiós </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per què es va fer dominic?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Soc bretó i Bretanya és un país d’emigrants, marins i missioners. A casa eren molt catòlics, però tenien por de la modernitat. Llavors va començar el concili Vaticà II i jo vaig voler saber-ne més.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Com?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Vaig llegir molt i vaig veure que els dominics sempre havien estat en el centre dels debats sobre la fe. Així que, als 18 anys, em vaig fer dominic, perquè per aprendre cal debatre.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">No podia aprendre en cap altre orde?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Quan els monestirs encara estaven al camp, allunyats de tot, els dominics ja estaven discutint amb els grans intel·lectuals a Oxford, Salamanca, Bolonya o París, perquè la fe no té mai por de la intel·ligència.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">També els dominics van ser els paladins de la Inquisició.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Greu error, sí. Perquè només és violent qui no està segur del que és. Quan la teva identitat i la teva fe són fermes, no tens por i, per tant, no tens necessitat d’agredir ni prohibir res a ningú.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per què va triar els països àrabs?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’exèrcit els va escollir per mi. Com que no vaig voler agafar les armes al servei militar, em van enviar a Algèria de cooperant estranger.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Què el va atrapar del món musulmà?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Qui busca la veritat sempre està en minoria, per això sempre m’ha agradat ser als països musulmans, on un monjo cristià està en franca minoria sempre.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">A Algèria en van assassinar molts.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Entre ells el meu amic el bisbe d’ Orà, monsenyor Claverie, el 1996. Va ser terrible.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per què els integristes van iniciar aquella fosca guerra civil algeriana dels noranta?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Després de la independència, Algèria es va endinsar en un període socialista que va deixar els ciutadans en precari. Després de Boumédiène, el règim no va saber satisfer les demandes de la ciutadania i, mentrestant, els països del Golf havien enviat i finançat professors wahhabites que van capitalitzar el descontentament i van començar la guerra.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per què les monarquies del Golf donen suport una vegada i una altra als integristes?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">En aquells deserts vivien tribus beduïnes i, quan els britànics se’n van retirar, la visió d’ Ibn Saud, el patriarca saudita, va ser unir-les mitjançant la religió, el wahhabisme, una versió rigorista de l’islam. I ho va aconseguir.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per què va aconseguir exportar-lo?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Si no haguessin trobat petroli, els wahhabistes serien avui quatre beduïns de qui ningú no parlaria. Però amb el petroli i el seu pacte de mantenir l’aixeta oberta per a Occident es van convertir en una plutocràcia que va finançar els Germans Musulmans i els altres integristes.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I així fins a Bin Laden?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aquesta contradicció d’ Occident, que necessita els saudites, però pateix els integristes que financen, explica la nostra història recent. El 1917, les potències europees van liquidar els seus imperis traçant fronteres arbitràries. L’integrisme va trobar terreny adobat per expandir-se en el malestar subsegüent.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I vostè què va fer després d’ Algèria?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Vaig viure a Egipte, potser la nació àrab amb més identitat pròpia; el Marroc també en té, i Algèria, però més insegura. La resta: Iraq, Líbia, Síria... només es podien unificar amb poders autoritaris. El Líban és un cas a part: són pròspers ciutadans del món.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Què feia vostè a Egipte?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Custodiar la nostra gran biblioteca de l’ Institut d’ Estudis Orientals al Caire. Recordo que va venir un estudiant musulmà amb un amic a demanar-me un llibre sobre protestantisme. Tenim 155.000 volums, així que li vaig dir que algun hi havia d’haver per a ell. I va entrar, però li va dir a l’amic que si no tornava al capvespre, truqués a la policia. Avui és un respectat imam i teòleg doctorat a la Sorbona i som amics.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><b>Va continuar vivint al món musulmà?
</b> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I també vaig treballar en les grans crisis humanitàries a Ruanda, l’ Afganistan, Haití, l’ Iraq...
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ha passat por?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">No, perquè evito el perill en la mesura possible i els meus germans m’ajuden a no arriscar-me.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I por intel·lectual?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">D’aquesta, moltíssima. Les cultures musulmana i cristiana avui s’allunyen o s’enfronten.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Tristament: en plena era digital.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">És una tragèdia per a tothom. Hi va haver moments en què vam saber entendre’ns. A Egipte, per exemple, Taha Hussein el 1920 va ser un ministre que llegia els clàssics àrabs i occidentals, per això avui els integristes l’odien.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Maalouf em va dir que els àrabs es van tancar quan es van veure superats per Occident.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Els més avançats van iniciar la Nahda, un moviment àrab regeneracionista per unir-se al progrés occidental, però es va estancar per falta de llibertat per al debat intel·lectual.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I ara com viu vostè a Jerusalem?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Trobo a faltar les rialles del Caire, on tots es riuen dels dictadors i de tot. Jerusalem és una ciutat trista i cada dia em veig obligat a passar tres vegades per un control militar.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El futur?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Si s’apliquessin els acords d’Oslo i hi hagués, per fi, dos estats i se’n creés un de palestí –l’israelià no es discuteix–, els occidentals podríem recuperar el diàleg amb els musulmans, però la dreta israeliana ha aconseguit que el que es va pactar sembli impossible de fer-se.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Tan important és Jerusalem?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">És el nus de totes les tragèdies i esperances per a les tres religions.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #d0e0e3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="background-color: #d0e0e3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El nus diabòlic</span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #d0e0e3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La fe no tem la intel·ligència; se’n nodreix. I el pare Pérennès és creient perquè es savi en bon castellà, esquitxat d’acudits en àrab, francès i anglès. S’ha convertit així, des de Jerusalem, en impulsor d’un diàleg informal entre musulmans, cristians i jueus. És només un símbol, però esperançador davant del desplegament de tropes, terrorismes i filats en què s’ha convertit la ciutat tres vegades santa. Pérennès creu que el nus diabòlic per desfer és allà a Jerusalem, i que no hi haurà diàleg interreligiós fins que la dreta israeliana i els palestins, avui escindits, apliquin, per fi, els acords d’Oslo i acceptin la creació d’un Estat palestí que reconegui el dret a viure en pau d’Israel i el de tots a conviure junts.
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Lluís Amiguet</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">13/04/2017</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.lavanguardia.com/encatala" target="_blank"><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La Vanguardia</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-13068681283915711102017-04-14T11:42:00.000+02:002017-04-14T11:42:09.117+02:00Dones atrapades a la xarxa digital<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El ‘sexting’, tipificat com a delicte el 2015, serà inclòs en la nova llei contra la violència de gènere
</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-4DygrIMsyI8/WO-KplOOdXI/AAAAAAAAJw0/shP22KXjnH4_whnAzRcA7TtLkNSFQ1lBgCK4B/s1600/img_nmascaros_20170412-191517_imagenes_lv_getty_gettyimages-672159267-kYPB--992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://2.bp.blogspot.com/-4DygrIMsyI8/WO-KplOOdXI/AAAAAAAAJw0/shP22KXjnH4_whnAzRcA7TtLkNSFQ1lBgCK4B/s640/img_nmascaros_20170412-191517_imagenes_lv_getty_gettyimages-672159267-kYPB--992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white;"><span style="-moz-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; display: inline ! important; float: none; font-size: 13.008px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">La violència masclista també es reflecteix en el món d’internet (JGI/Jamie Grill / Getty)</span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Les noves tecnologies creen noves maneres de comunicar-se i relacionar-se, propaguen el món, el més bo i el més dolent, i reprodueixen per tant amb altres formes però el mateix fons el greu problema de la violència masclista. L’ús d’aquests recursos ha ampliat el perímetre en què es pot produir aquesta violència, entesa no com a agressió física sinó psicològica, com l’afany de control o revenja. Per això, l’ Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va incloure el mes de novembre passat els nous delictes d’assetjament i sextingen la Guia.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’objectiu és ampliar el concepte de violència de gènere i, per tant, és un primer pas per actualitzar durant aquesta legislatura la llei integral de Violència de Gènere. De fet, la reforma del Codi Penal feta el 2015 va incorporar com a nous delictes el sexting–tramesa de missatges, watsaps, imatges o vídeos per danyar la intimitat i la imatge d’una persona– i el stalking–l’assetjament i persecució utilitzant les noves tecnologies– per donar resposta als problemes que es generen a les xarxes.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La guia de l’Observatori del CGPJ recorda que el sextingi el stalking s’han de vincular també a la violència de gènere, entesa com la que s’exerceix sobre una persona en funció del seu sexe o el seu gènere que perpetua rols segons estereotips sexuals que neguen la dignitat humana. En el cas del sexting, o la pornografia de la revenja, la reforma del Codi Penal especifica que és delicte la difusió d’imatges que encara que fossin gravades amb consentiment no tenen el permís de la víctima per ser difoses. La pena és de tres mesos a un any de presó.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Encarni Iglesias va crear l’associació i la plataforma Stop Violencia de Género Digital després que ella mateixa patís l’assetjament de la seva exparella a les xarxes i al telèfon mòbil.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amenaces constants, comentaris denigrants a Facebook visibles per a molta gent que li van arribar a fer molt difícil sortir de casa. Iglesias explica que gairebé per casualitat va topar amb una associació de pèrits informàtics que la va ajudar a fer front a aquest ciberassetjament. Poc després es va animar ella mateixa a estudiar la matèria i va muntar la plataforma d’assessorament i ajuda.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“Malgrat que aquestes violències estiguin catalogades com a delicte, la possibilitat de tenir sentències condemnatòries encara depèn massa del jutge que porta el cas”, assenyala.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hi ha un desconeixement dels temes tecnològics, subratlla, i també hi ha qüestions difícils de provar, ja que les evidències digitals poden ser manipulades. Però, sobretot, recorda que internet i les xarxes socials han entrat a totes les cases sense que la gent sigui conscient de les repercussions d’un mal ús.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“En aquests moments estem ajudant una dona que durant set anys ha estat assetjada a WhatsApp i Facebook i no n’era conscient”. Arriben casos de tot tipus, com ara homes que pengen les fotos de les seves exparelles amb el número de telèfon en pàgines de contacte, explica a tall d’exemple.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Al seu informe del 2015, l’ONU va alertar de la ciberviolència contra dones i nenes quan va assenyalar que el 73% de les dones han estat exposades o han experimentat violència masclista a les xarxes, un tipus de violència que encara amplia més les fronteres de les agressions, ja que transcendeixen l’esfera de la privacitat; missatges que es multipliquen emparats en l’anonimat i es perpetuen. “La violència en línia ha subvertit la promesa positiva original de llibertat a internet i, en massa ocasions, l’ha convertit en un lloc esgarrifós que permet la crueltat anònima i facilita actes perniciosos contra dones i nens”, adverteix l’ONU Dones.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cristina Sen</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">13/04/2017 </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.lavanguardia.com/encatala" target="_blank"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La Vanguardia </span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-52667192369716075472017-04-13T16:19:00.001+02:002017-04-13T16:22:30.404+02:00Abraçar els arbres<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un recorregut per les religions i tradicions espirituals del món ens mostra que l’arbre sempre és un element clau de tota cosmovisió </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-YtvkdJQjNUk/WO-JicZELMI/AAAAAAAAJwo/XEcRRFgpafsqOa8jk2Azn-JjpMVPhBaywCK4B/s1600/Arbres-del-Josep-Gordiparla-XVI_1777032280_40127282_987x555.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://3.bp.blogspot.com/-YtvkdJQjNUk/WO-JicZELMI/AAAAAAAAJwo/XEcRRFgpafsqOa8jk2Azn-JjpMVPhBaywCK4B/s640/Arbres-del-Josep-Gordiparla-XVI_1777032280_40127282_987x555.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="-moz-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: black; display: inline ! important; float: none; font-size: 13px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">El llibre 'Arbres i espiritualitat' parla del paper dels arbres en diferents cultures<span class="Apple-converted-space"> </span></span><em style="-moz-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #666666; font-size: 13px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">/ GETTY MUSEU REZA-YE ABBASI, TEHERAN</em></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La imatge és clara i contundent i la trobem per tot arreu: l’arbre connecta terra i cel, de les arrels més profundes i fosques a les fulles més altes que busquen la llum. Però no és només un símbol. Malgrat que el món actual sembla haver decidit trencar per sempre més amb totes les connexions subtils que ens fan adonar d’una realitat que no es pot mesurar ni posseir, els arbres continuen oferint-nos presència i serenor, lloc de repòs i de retrobament amb un mateix. Ja a l’escola aprenem que els arbres netegen l’aire que respirem, però la neteja també va més endins, és més integral. Hi ha estudis que avalen l’aspecte sanador dels arbres -per exemple, dels pacients en hospitals que es recuperen més aviat si les habitacions tenen accés visual a zones arbrades-, però el seu valor espiritual ve avalat per un altre tipus d’estudi, menys científic si es vol, però més pràctic, transnacional i transtemporal: totes les religions i tradicions espirituals del món han reconegut l’arbre com un element clau en la seva cosmovisió.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un llibre per aprofundir-hi
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Josep Gordi, professor de geografia i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, ha publicat recentment el llibre Arbres i espiritualitat (Editorial CPL), precisament per parlar del paper dels arbres en les diferents cultures i religions i demostrar, així, el protagonisme que han tingut i encara tenen. “Alguns arbres i boscos van ser considerats els primers santuaris molt abans que s’aixequessin els primers temples”, recorda Gordi. La mateixa paraula temple, segons el diccionari, és d’origen augural i servia per designar la limitació d’un espai de cel on observar el vol de les aus. D’aquí també prové contemplar : observar el temple. Per als pobles celtes, com explica Gordi, el bosc sagrat s’anomenava Nemeton, que és una paraula gal·la que vol dir santuari.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aquesta noció de bosc com a espai sagrat continua viva en molts indrets del món, també a Europa, tot i la davallada que ha patit aquesta visió al continent. Una davallada que no cal datar-la en una època recent, on l’empremta de la Il·lustració i la industrialització es poden veure com l’inici de la pèrdua de la sacralitat de l’espai natural. Com recorda Gordi, la cosa ve de lluny: “Quan les legions romanes van endinsar-se per la Gàl·lia, la Bretanya insular i la Germània, van talar alguns dels boscos sagrats per intentar assimilar-los a la cultura i creences de Roma. El poeta hispanoromà Marc Anneu Lucà explica en el poema Farsàlia el cas de la destrucció d’un bosc sagrat prop de Marsella, en què el mateix Cèsar va haver d’agafar la destral davant dels legionaris pel respecte i la temença que generava en ells un indret com aquell”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Tot i això, el culte popular als boscos com a espais sagrats encara perviu en alguns indrets europeus, com el cas que documenta Gordi dels boscos anomenats “excomunicats” de l’Església ortodoxa, on no es permet cap aprofitament del lloc i, si algú infringeix aquesta norma, és excomunicat. “També hi ha els zapis -explica aquest professor de geografia-, arbres sagrats venerats encara ara com a lloc per hostatjar pregàries, casaments o bateigs. Es creu que els zapis són una herència de la religió precristiana que practicaven els serbis dins la qual es retia culte a l’arbre, tal com feien en molts indrets del centre i nord d’Europa abans de la romanització”. Altres boscos europeus van tornar a recuperar aquest valor sagrat, com l’alzinar sagrat de sant Francesc d’Assís, a uns quilòmetres d’Assís i actualment custodiat per una comunitat de clarisses, “un dels espais forestals italians amb més càrrega espiritual”, en paraules de Gordi, i on l’any 1225 sant Francesc d’Assís va aconseguir el permís per a ell i els altres germans franciscans per poder retirar-se a meditar.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Espai de retrobament i commoció
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El bosc en general i alguns arbres en concret ofereixen l’espai idoni perquè les persones meditin, ja sigui asseguts a sota o fins i tot per retirar-se un temps al seu interior, pràctiques habituals des del budisme a l’islam passant per les religions indígenes d’Àfrica, Amèrica i Oceania, i també, lògicament, pel cristianisme. La imatge de Jesús retirant-se a pregar al jardí de Getsemaní (lloc de pelegrinatge encara avui) o el Buda rebent la il·luminació assegut sota un arbre (amb la consegüent veneració budista dels arbres, on es deixen ofrenes o es lliguen cinturons de roba als seus troncs) són exemples que recull Gordi. Molts recintes religiosos (com temples o tombes) també estan envoltats d’arbres significatius, i són moltes les religions mundials que prohibeixen talar-hi arbres o caçar-hi, com l’exemple que trobem al llibre sobre el santuari xintoista a l’illa sagrada de Miyajima (Japó).
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un altre professor de geografia que centra el seu estudi en els arbres i la seva importància per a les comunitats religioses és Eric Ross, professor a la Universitat d’Al Akhawayn a Ifrane (Marroc), i especialitzat principalment en el culte als arbres per part dels musulmans, des de Turquia fins al Senegal passant pel Marroc. Al seu blog ( <a href="https://ericrossacademic.wordpress.com/">https://ericrossacademic.wordpress.com</a>) recull tot aquest treball de camp sobre les diverses comunitats que valoren els arbres, els reverencien i els donen un lloc destacat a l’hora de construir mesquites o tombes de místics musulmans, a més de fer-los servir com a lloc de retir quan els arbres són prou grans (com el baobab africà o el çinar turc, present a tots els indrets d’influència otomana).
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’aspecte simbòlic d’uns arbres en concret també el recull Josep Gordi en el seu llibre, per exemple -i en aquestes dates està més present que mai- la palmera i la fulla de palma al cristianisme, així com les fulles de llorer i olivera.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ara que per a molta gent la Setmana Santa ha perdut el seu valor sacramental, emergeix també com un anhelat període vacacional. En entorns urbans, dies com aquests possibiliten tenir més contacte amb la natura. Així doncs, per què no, podem recobrar el sentit més íntim i part de la nostra essència gaudint dels aspectes intangibles que ens ofereixen els boscos i, en especial, els arbres.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Dídac P. Lagarriga </span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">12/04/2017 </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.ara.cat/" target="_blank"><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ara.cat</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-56902816621454656472017-04-12T16:36:00.000+02:002017-04-13T16:41:21.008+02:00“Sortir de tu i saber que hi ha alguna cosa més és una experiència molt maca”<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>Catherine Poulain</b>, la seva primera novel·la ha estat finalista del premi Goncourt</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-vr8WSkYNEj4/WO-OBCw1qeI/AAAAAAAAJxM/W-9hpeRbvIY9nnbRbEYlZHQ39SlEaKtmwCK4B/s1600/img_rvilallonga_20170315-124945_imagenes_lv_propias_rvilallonga__rvt3770_roservilallonga-k2kF-HBOC95B58DVZZ7IQ-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://3.bp.blogspot.com/-vr8WSkYNEj4/WO-OBCw1qeI/AAAAAAAAJxM/W-9hpeRbvIY9nnbRbEYlZHQ39SlEaKtmwCK4B/s640/img_rvilallonga_20170315-124945_imagenes_lv_propias_rvilallonga__rvt3770_roservilallonga-k2kF-HBOC95B58DVZZ7IQ-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tinc 56 anys. Vaig néixer a Alsàcia. Visc a Bordeus i el meu company (fa 10 anys), en els Alps: un bon equilibri.Jo somiava amb l’anarquia, però l’humà no és prou responsable. Considero les religions molt útils perquè et porten més enllà de la realitat material, però jo crec en la força de la natura
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sempre vaig tenir la idea que si recorria el món amb senzillesa acabaria trobant el sentit de la vida.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Se’n va anar als vint anys.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Vaig estar un any a Àsia. A l’ Índia dormia a les estacions, sobre un tros de roba, com els indis. Estava sola i nua davant el món.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I què va descobrir?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Que les coses no eren com jo pensava. Vaig treballar en bars al port de Hong Kong sense adonar-me que aquell era un univers perillós. Vaig descobrir que la gent que té pocs diners, com les noies que hi treballaven, no són necessàriament bones persones; ni els rics necessàriament dolents.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va desmuntar tòpics.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va ser important, perquè com a filla d’un pastor protestant tenia molt marcat el concepte del bé i del mal.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I no li feia por dormir al carrer?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">De vegades, però sempre vaig saber que era important abandonar la seguretat; aquí és on comença el viatge.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El món la va tractar bé?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sí. Crec que la gent innocent, naïf o estúpida, d’alguna manera està protegida.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va treballar com a temporera.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sí, al Canadà. Amb gent molt bregada que venia de tot arreu del món, bàsicament homes: vaig haver d’aprendre a defensar-me.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És primeta i fràgil...
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Has de córrer més de pressa, anticipar-te, mossegar fort. No sempre en surts indemne. Crec que és important superar les contingències físiques; són com baralles de gossos: ràpides, ferotges... després tot queda en calma.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No és agradable que t’assetgin.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’assetjament amaga una debilitat: la necessitat d’amor que veus per tot arreu.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amor o domini?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amor, no saben fer-ho d’una altra manera, el seu univers és físic. Després de la lluita, de venir a molestar-me, sentien vergonya. Van acabar respectant-me.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però quina necessitat tenia de ser allà?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No em volia rendir i marxar. Estimava la vida a la natura, volia treballar de sol a sol, dormir al costat del riu i no estar tancada dins de la condició de dona.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">També va recórrer l’Amèrica del Nord.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Allà vaig descobrir els grans espais. Vaig travessar el país fent autoestop i i vaig desitjar que no s’acabés mai. Vaig saber de la fraternitat de la gent de la carretera. Els camioners no em van molestar mai. De vegades no hi havia res durant milers de milles i ells em feien lloc al seu matalàs. No em van tocar mai. En certa manera eren com mariners. Però quan vaig arribar a Alaska vaig saber que aquell era el lloc, l’última frontera. Feia dotze anys que era lluny de casa.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va arribar a un món dur i salvatge.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sí, però també un món on et sents més lliure. Si mantens un cert codi d’honor, pots fer el que et doni la gana. Tal com diuen allà els mariners, tens dret a estar boig.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Vagis on vagis hi trobes la simplicitat humana: les borratxeres, les baralles...
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És cert, però quan estàs en una vida primària perquè la feina és intensa, en què l’únic important és menjar, dormir, tenir una mica d’escalfor, arribes més de pressa al cor de les coses i de la gent.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I aquest cor no és decebedor?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No. Al vaixell el que compta és la pesca i la supervivència. Sortir de tu i saber que hi ha alguna cosa més és una experiència molt maca. I quan feia mal temps i veia aquell buit negre que arriba després de la gran onada, em fascinava.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No va tenir mai por?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Quan un company es va ofegar. Passàvem setmanes al mar proveïts per vaixells d’abastament. Dormíem en petites lliteres bressats pel soroll eixordador del motor, l’olor de la humitat, dels cossos, dels vestits de plàstic.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Què va descobrir en aquell món masculí?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Vaig acumular un munt de germans que em van descobrir que jo era una dona encara que portés un impermeable, tingués la cara plena de sang i els cabells plens de peix. “Ets una dona molt més enllà de la vestimenta, em van dir, ho ets en cada un dels teus gestos i dins teu”. Em va provar molt, l’aparença no és res.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per què fugia de la seva feminitat?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Jo volia entrar en aquell univers masculí, en la força, en l’aventura. No em volia limitar a una professió “femenina” en què t’has de cuidar el cos. Em feia por provocar-los si em posava un vestit bonic a terra i ells es burlaven de mi: “Et pots posar un vestit, Lili, no passa res”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">S’avenia amb les dones?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Deien que aconseguia la feina ficant-me al llit amb el patró. Era gelosia de la meva proximitat amb els homes, perquè elles els tenien com a amants, però jo coneixia els seus somnis. Em va expulsar Immigració perquè no tenia papers, algú em va vendre.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va canviar els homes per les ovelles.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Vaig ser pastora transhumant durant vuit anys. Passava molts mesos sola amb les ovelles. Allò no distava tant de la vida al mar.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Alguna conclusió?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Enyoro els animals, la seva escalfor, la seva olor, el seu mal caràcter i la seva intel·ligència. I no m’agrada el seu final.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ara escriu, a què li dona voltes?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Jo crec que la natura és la nostra base, és el que ens equilibra. Les altres coses, tot el que hem viscut, ja no ens pertanyen, ja no serveixen per a res. Cal sortir d’un mateix. Les fronteres les tenim dins.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Lliure</span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hi ha entrevistes que s’han de veure. Aquesta n’és una. Veure els seus ulls verd claríssim, la seva fragilitat, les seves mans rudes a les quals els falta un dit que es va emportar el mar. Escoltar la seva veu dolça i sentir que el que explica, la seva vida en un pesquer durant deu anys a Alaska, no és una paradoxa. Lili mostra que fragilitat i força van de bracet, que homes i dones poden ser companys, que compartim ferocitat i tendresa amb la resta dels animals. Als vint anys va recórrer Àsia amb les butxaques buides, els EUA entre camioners sense perdre la innocència, la mateixa que la va convertir en marinera, ho explica a L’home de mar (Edicions de 1984). I va ser pastora transhumant. Té una saviesa essencial, fruit de la llibertat.
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ima Sanchís
</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">07/04/2017</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.lavanguardia.com/encatala" target="_blank"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La Vanguardia</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-28677184967147621632017-04-11T00:42:00.000+02:002017-04-11T16:48:22.991+02:00 L'Estat Islàmic reivindica el doble atemptat contra esglésies a Egipte<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Una quarantena de persones han mort per l'explosió de dues bombes a temples cristians de les ciutats de Tanta i Alexandria </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-dgs6REaEAis/WOtSmIOD7wI/AAAAAAAAJv8/YaAe_ASNyscC0cLipuO-TV_lKhwYmdzVwCK4B/s1600/Investigadors-linterior-lesglesia-copta-Tanta_1774632740_40058974_651x366.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-dgs6REaEAis/WOtSmIOD7wI/AAAAAAAAJv8/YaAe_ASNyscC0cLipuO-TV_lKhwYmdzVwCK4B/s640/Investigadors-linterior-lesglesia-copta-Tanta_1774632740_40058974_651x366.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: black; display: inline; float: none; font-size: 13px; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">Investigadors a l'interior de l'església copta de Tanta. / KHALED ELFIQI / EFE</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Dos militants de l’Estat Islàmic es van fer explotar ahir en dues esglésies coptes de les ciutats egípcies de Tanta i Alexandria. Van provocar la mort d’almenys 44 persones i van causar un centenar de ferits. Quan es van produir les explosions els fidels estaven celebrant el Diumenge de Rams, que marca l’inici de la Setmana Santa per a aquesta minoria cristiana, que representa el 10% de la població a Egipte. El primer atemptat es va produir a mig matí a l’interior de l’església de Sant Jordi, a Tanta, a 120 quilòmetres al nord del Caire. Hi van morir 27 persones i una setantena van quedar ferides. “Hi ha hagut una gran explosió a l’entrada. El foc i el fum eren per tot arreu i hi havia sang i molts ferits”, va explicar ahir a Reuters, Vivian Fareeg, supervivent de l’atac suïcida. La policia va acordonar la zona, mentre un equip d’artificiers escorcollava el lloc dels fets per buscar proves i altres possibles artefactes.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Poques hores més tard hi va haver la segona explosió a l’exterior d’un altre temple copta, la catedral de Sant Marc, a la ciutat d’Alexandria. Disset persones van morir i 48 més van quedar ferides. L’Estat Islàmic va reivindicar el doble atac a través de la seva agència de notícies, AMAQ. “Un grup que pertany a l’EI ha dut a terme els dos atacs”, deia en un comunicat i concretava que Abu al-Baraa al-Masri era el terrorista d’Alexandria i Abu Ixaaq al-Masri el de Tanta.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Estat d’emergència
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com a conseqüència del doble atemptat el president egipci, Abdel Fattah al-Sissi, va ordenar ahir el desplegament de tropes arreu del país i va decretar tres mesos d’estat d’emergència. “Adoptarem una sèrie de mesures i la més important és l’anunci de tres mesos d’estat d’emergència després de fer els passos legals i constitucionals necessaris”, va dir el mariscal en un discurs a la televisió. La comunitat copta va donar suport al cop d’estat que va fer president a Al-Sissi per la por que li provocava que Mursi, el líder derrocat i el primer cap d’estat votat a les urnes, abracés l’islamisme radical.
</span></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per la seva banda, el primer ministre egipci, Xerif Ismail, va condemnar els atacs i va demostrar la determinació del govern. “Erradicarem el terrorisme a Egipte”, va dir.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El doble atemptat es produeix 20 dies abans de la visita del papa Francesc, que es desplaçarà a Egipte el 28 i 29 d’abril en la seva primera visita al Pròxim Orient. El cap de l’Església catòlica va condemnar ahir l’atemptat i va demanar als terroristes que deixin d’atacar. “Reso pels morts i per les víctimes. Que Déu converteixi els cors de la gent que sembra terror, violència i mort”, va dir al final del seu discurs a la missa del Diumenge de Rams al Vaticà.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els atacs contra la minoria religiosa copta a Egipte s’han incrementat en els últims temps. L’11 de desembre, 28 fidels van morir en un atemptat perpetrat per un suïcida contra una església situada al costat de la catedral del Caire, al barri d’Al-Abasiya. L’Estat Islàmic també va reivindicar llavors l’autoria amb un comunicat que deia: “Que sàpiguen tots els infidels i apòstates d’Egipte i de tot arreu que la nostra guerra contra els idòlatres continua”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Qui són els cristians coptes d’Egipte?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els coptes són la minoria cristiana d’Egipte, que representa aproximadament un 10% de la població. La majoria pertanyen a l’Església ortodoxa copta, amb seu al Caire, però també n’hi ha que són protestants o catòlics. Un milió de coptes viuen a l’estranger. Els cristians egipcis són molt devots i presumeixen d’haver constituït una de les comunitats cristianes més antigues, fundada l’any 50 dC, quan sant Marc l’evangelista va visitar Egipte. Quan l’islam es va convertir en la religió oficial del país, la seva relació amb les autoritats es va endurir. Temorosos per l’ascens de l’islamisme després de la revolució del 2011, van donar suport al cop d’estat de l’actual president, Al-Sissi.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Anna Moyà
</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">10/04/2017 </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.ara.cat/" target="_blank"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ara.cat</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-9535014214908331462017-04-10T06:55:00.000+02:002017-04-10T06:55:06.005+02:00Una religió a la carta i sense Déu?<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Lluís Duch alerta d’una espiritualitat individualista que ha substituït el fet sociològic pel psicològic
</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-cO-dBHdrz3s/WOj5yXeEOmI/AAAAAAAAJvs/DWlGALcxJJUvcvy9XOe9kSR-Fk7u0xx0gCK4B/s1600/Lantropoleg-Lluis-Barcelona-Lexili-Fragmenta_1772832710_39970366_651x366.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="360" src="https://4.bp.blogspot.com/-cO-dBHdrz3s/WOj5yXeEOmI/AAAAAAAAJvs/DWlGALcxJJUvcvy9XOe9kSR-Fk7u0xx0gCK4B/s640/Lantropoleg-Lluis-Barcelona-Lexili-Fragmenta_1772832710_39970366_651x366.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="-moz-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: black; display: inline ! important; float: none; font-size: 13px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">L’antropòleg i teòleg Lluís Duch (Barcelona, 1936), és autor del llibre L’exili de Déu, publicat fa poc per l’editorial Fragmenta. / FRAGMENTA EDITORIAL</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un just predicava contra la maldat i la rapinya, la mentida i la indiferència. Ningú no l’escoltava. Un dia, un nen, mogut per la pietat, va intentar explicar-li que predicava en va. Llavors el just es va explicar: “Al principi pensava que podria canviar els homes. Ara sé que no ho aconseguiré. Si encara predico és perquè els homes no em canviïn a mi”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’antropòleg i teòleg Lluís Duch (Barcelona, 1936) cita aquesta història al final del seu llibre L’exili de Déu (publicat fa poc per l’editorial Fragmenta). Monjo de Montserrat des del 1961 i autor de cinquanta llibres i opuscles, i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives, Duch ha escrit aquí un breu i intens crit. Un cop a la taula conscient que no canviarà els homes del seu temps, però mostrant la necessitat també que aquests no el canviïn a ell. Però, a diferència del protagonista de la història anterior, la seva prèdica sí que és escoltada i llegida, encara que sigui de manera minoritària. Una minoria, malgrat tot, necessitada de veus com la seva, lúcides, que recorren els carrers posant de manifest el que primer han observat i macerat en silenci. La veu de Lluch no és visceral ni fruit d’una reacció ràpida, sinó que emergeix com a resposta reflexiva, carregada de raó, i també d’idees que fan repensar el món. No en va, la seva dilatada trajectòria intel·lectual va ser reconeguda i estudiada en el llibre d’homenatge <i>Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch</i> (Fragmenta, 2011).
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Religió sense comunitat
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">A <i>L’exili de Déu</i> parla de com el Déu “oficial” s’ha convertit en un Déu aliè, “una entitat antigament significativa, però que ara, cada dia més, resulta irrellevant i sense gens d’interès per a una gran majoria de ciutadans”. “En el moment present -alerta Duch- s’està produint una situació que no té gaires precedents en els registres històrics, religiosos i socials del passat recent de la nostra cultura: una religió sense Déu”. Aquesta religiositat que ha oblidat Déu perquè no el necessita funciona com una mena de “religió a la carta”, com ell mateix explica, “el destinatari de la qual seria el mateix ésser humà, els seus variables estats emocionals, el seu freqüent afany -sovint descontrolat i impacient- de vivències, la seva aguda inapetència i desmobilització social i associativa”. Una religió que respondria a una crida molt contemporània, com apunta en el llibre: “Baixa al teu interior, descendeix fins a les profunditats més recòndites de tu mateix i no et preocupis de res més!” “El que és esotèric sense el complement de l’ètica és la marca distintiva d’una religió sense Déu i sense comunitat -explica-; és la religió que té un sol fidel i un sol culte: «aquest» home o «aquesta» dona, i acostuma a tenir una sola finalitat, que és la resposta a la pregunta narcisista per excel·lència: ¿com em trobo?” Això ens porta, en paraules de Lluch, a una “situació de substitució del fet sociològic pel psicològic”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per a l’antropòleg, que també és professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat, aquesta “indiscutible supremacia actual” del fet psicològic davant del sociològic del creient, és causada pel descrèdit i la desconfiança que inspiren les institucions i respon a una sèrie de factors, com per exemple “el desencís davant les promeses incomplertes de la Il·lustració, l’aguda consciència de caiguda, l’accentuat individualisme de masses, la creixent incapacitat de les institucions per a l’orientació d’individus i grups humans o la irrellevància dels codis morals i jurídics vigents”. Lluch cita Jean-Louis Schlegel el qual, seguint una intuïció d’Antoine Faivre, va assenyalar que esoterisme i gnosi són pràcticament sinònims i acostumen a fer-se presents en moments d’incertesa i desarticulació social, quan, per exemple, “la imatge de Déu de la «religió oficial» no només suscita dubtes o indiferència, sinó que, explícitament, és rebutjada de ple per molts com a irrellevant, fins i tot pels que es mostren interessats pel fet religiós en el dia a dia de la seva vida quotidiana”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Omplir el buit de Déu
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">“L’esoterisme -diu Lluch- sol ser una reacció a les angoixes i les frustracions més íntimes i decisives de l’existència humana”. En paraules de Faivre, consisteix “en una entrada en si mateix que passa per una gnosi, un coneixement, per assolir una forma d’il·luminació i salvació individual”. Com explica a L’exili de Déu, “les gnosis antigues i modernes segueixen de ple les dinàmiques de prospecció psicològica que són característiques de les èpoques en què els sistemes socials -entre els quals, la religió- no dispensen confiança i orientació per a la vida quotidiana”, que el porta a una prèdica contundent, amb la qual comença aquest article: “En el fons tota gnosi és una exaltació i una revolta en majúscules del jo contra el tu i el nosaltres. És indubtable que l’acusat tarannà gnòstic del nostre temps es correspon molt bé amb l’individualisme exacerbat i solipsista que s’ha estat proclamant i practicant a Occident, gairebé sempre per part de profetes del (neo) liberalisme economicista i explotador imperant que sovint s’ha confós de manera perversa i econòmicament rendible amb la recerca d’una legítima i imprescindible autonomia de l’ésser humà”, diu Lluch, i afegeix: “Nombrosos homes i dones intenten omplir el buit deixat per Déu recorrent a una de les innombrables ofertes del psicologitzat hipermercat religiós actual”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Una crida en l’aire, no per canviar els altres sinó per no ser canviat, conscient de la frase de Karl Barth “quan l’home perd Déu, troba els déus”, el mestre Lluch comenta: “Contra el que sovint es proclama, la idolatria no és mai un fenomen del passat, sinó que l’ésser humà, a causa del desig -sempre insatisfet i impossible de culminar- de plenitud i realització absolutes, no deixa mai de posseir fortes tendències idolàtriques i, especialment, autoidolàtriques”.
</span></div>
<br />
<br />
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Dídac P. Lagarriga</span></i></b><br />
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">06/04/2017</span></i><br />
<a href="http://www.ara.cat/" target="_blank"><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ara.cat</span></i></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-79143405712408634712017-04-08T16:27:00.002+02:002017-04-08T16:27:20.441+02:00“Respecto el suïcida amb ELA, però jo he triat viure i lluitar”<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><b>Francisco Luzón</b>, malalt i lluitador contra l’ELA; expresident del Banc Argentaria</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YywaMaOytsk/WOjzNe22dAI/AAAAAAAAJvU/7xhxa0ICwD42rXJVtU0fr9U81FWsrzwrQCK4B/s1600/img_ajimenez_20170407-150722_imagenes_lv_propias_ajimenez_luzon1-kFfB-T30H3WFF8DQB890J-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://2.bp.blogspot.com/-YywaMaOytsk/WOjzNe22dAI/AAAAAAAAJvU/7xhxa0ICwD42rXJVtU0fr9U81FWsrzwrQCK4B/s640/img_ajimenez_20170407-150722_imagenes_lv_propias_ajimenez_luzon1-kFfB-T30H3WFF8DQB890J-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Tinc 69 anys i en fa 4 que lluito contra l’esclerosi lateral miotròfica (ELA); per a mi cada instant de vida és una eternitat. Crec en Déu, però no en els miracles. La meva família m’anima i m’ajuda a continuar. La meva fundació ha firmat un conveni amb la Generalitat per crear un centre contra l’ELA a Barcelona
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aprova el suïcidi d’un altre malalt d’ ELA, dijous passat?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aquest suïcidi demostra com n’és, de dura i agressiva, l’ELA, i jo respecto la decisió de cada malalt de viure o deixar de viure.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ho ha pensat alguna vegada, vostè?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Jo aposto per la vida. I ho faré mentre el meu cos m’ho permeti, perquè per a mi cada instant de vida és una eternitat.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Li troba algun sentit, a la seva malaltia?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El millor d’una malaltia tan brutal, desconeguda i complexa com l’ ELA és que et fa veure la importància que té la vida. I d’això no te n’adones del tot fins que estàs sentenciat a mort.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Vostè ha perdut la parla, però no l’ànim: he vist que és hiperactiu.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Perquè, jo, a més, li he donat el meu propi sentit a la malaltia perquè no em dono per vençut, he creat la meva fundació i així planto cara a l’ELA . No em puc permetre ni un descans.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Què farà, d’ara endavant?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Lluitaré fins a l’últim segon de la meva vida perquè els pacients d’ ELA puguem afrontar-la amb tota dignitat i el mínim patiment.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Què milloraria la vida del pacient?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Necessitem un pla nacional contra l’ ELA perquè cap malalt no torni a suïcidar-se ni desitgi l’eutanàsia.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Com?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Acabo de firmar amb la meva fundació un acord amb la Generalitat i crearem a Barcelona un centre de tractament i investigació. Ja tenim un equip científic treballant amb el doctor Màrius Rubiralta i la doctora Mónica Povedano amb 120 pacients, als quals ajudarem a alimentar-se millor, per exemple.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ben fet.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Necessitem el suport dels que prenen les decisions. Li parlo en nom dels 4.000 malalts espanyols i dels 120.000 que ho seran durant la seva existència: podem allargar i millorar la vida dels malalts. Als països més avançats, de mitjana ja sobreviuen vuit anys, el doble que aquí i amb més qualitat de vida.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Com es va assabentar que tenia ELA?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un dia no vaig poder cridar, al futbol, i poc després vaig començar a parlar malament, i llavors em van operar de les cordes vocals sense resultat, així que vaig anar als EUA i el 2014 em van diagnosticar l’ELA. Però encara no en sabem gairebé res, de la malaltia, que en cada cas es manifesta de forma diferent.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Vostè va emmalaltir tot just jubilar-se com a directiu de banca.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Tinc 69 anys. A mesura que compleixes anys, t’adones que l’únic que tens és la vida i que les altres coses no són teves. Les altres coses són secundàries. I això no ho penses mai, abans: ni als 30 ni als 50. Ara veig que la recompensa de la vida no és la destinació, sinó el viatge.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Vostè és el primer personatge que entrevisto per a La Contra que ha nascut a Conca: enhorabona.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Jo avui em sento un ser humà abans que res, tot i que valoro les meves arrels, per descomptat, els llocs on vaig néixer, vaig créixer i vaig treballar, i per això soc manxec, basc i també llatinoamericà.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’ha inspirat cap altre lluitador?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El meu pare. Va anar a treballar de Conca a una pedrera basca. A aquells immigrants, al País Basc els deien els coreans. El meu pare en va ser un. Després, va continuar lluitant cada dia per millorar les coses a les drassanes Euskalduna. No es va rendir mai i va morir amb un somriure als llavis.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Creu en Déu? L’ajuda alguna fe?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Crec en Déu, a qui anomeno l’Altíssim, però no soc catòlic practicant ni crec en dogmes ni miracles, i respecto els creients profundament. I els demano que abans que res siguin éssers humans i respectin la resta.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Li ha ensenyat alguna cosa, la malaltia?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Que la felicitat no és tenir, sinó ser, i per això el més important en la vida és la gent que estimes i t’estima. També he après que quan descobreixes això gaudeixes molt més de cada minut que et queda.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Com ha estat el seu tracte amb la sanitat?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Les relacions amb els metges han estat positives: he descobert que tenim grans professionals; però també que ens falta una gestió conjunta sanitària i social que milloraria el tracte envers els malalts d’ ELA i altres malalties minoritàries avui invisibles.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Vostè va presidir l’Exterior i va pilotar la fusió d’ Argentaria: com veu la banca?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Una mica perduda, perquè ningú no vol abordar el repte de millorar el govern corporatiu dels bancs. Ha arribat el moment de canviar el model de banca perquè es reconciliï amb els ciutadans. Ja ho vaig dir el 2011 quan em van fer honoris causa per la Universitat de Castella-la Manxa.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">M’han dit que prepara les seves memòries: ens pot anticipar alguna revelació?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Relataré, sobretot, la meva vida i sentiments des que vaig deixar el Santander i em van diagnosticar d’ ELA fa quatre anys.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I dels seus anys a la banca, podria explicar ara alguna cosa?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">De detalls sucosos, n’hi va haver en especial al dirigir la divisió d’Amèrica del Santander del 1999 al 2012. Quan vam vendre el Banc de Veneçuela a Chávez i vam comprar Banespa al Brasil vaig suportar grans pressions polítiques, perquè ens volien robar els dos bancs. Va haver-hi gent que jo creia grans figures i van caure del pedestal. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Amb un somriure
</span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Francisco Luzón parla escrivint en un mòbil que li presta la veu. L’acompanyen la seva filla i col·laboradors de la Fundació Luzón als quals va apuntant perquè responguin per ell les preguntes menys personals. Escriu, gesticula o escolta, però no deixa de somriure mai. Va ser un d’aquells que el Financial Timesva batejar com a “conquistadors”, artífexs de l’expansió multinacional espanyola a Llatinoamèrica. Poc després de deixar el Santander i retirar-se li van diagnosticar ELA, una malaltia queno té remei que patiran 120.000 persones i queja pateixen 4.000. Una d’elles es va suïcidar dijous davant una càmara, i mereix respecte, però Luzón, que ha decidit viure i lluitar contra l’ ELA, s’ha guanyat el nostre suport.
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Lluís Amiguet</span></b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">08/04/2017</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.lavanguardia.com/encatala" target="_blank"><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La Vanguardia</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-19482994195790020912017-04-07T06:42:00.000+02:002017-04-08T16:42:45.312+02:00El trastorn de l'estat d'ànim és el diagnòstic més freqüent en adults<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #ead1dc;"><b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La prevalença de la depressió a la regió sanitària de Girona és d'un 7,3 per cada 1.000 habitants, amb una proporció majoritària del gènere femení
</span></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-HJoK2hCX898/WOj2pvFKVEI/AAAAAAAAJvg/K706GA39RiYUHKvsqNj4O4wBG6JbRY7NACK4B/s1600/780_0008_5591327_6fcda12e2bba3afefc7f45f387142244.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="410" src="https://3.bp.blogspot.com/-HJoK2hCX898/WOj2pvFKVEI/AAAAAAAAJvg/K706GA39RiYUHKvsqNj4O4wBG6JbRY7NACK4B/s640/780_0008_5591327_6fcda12e2bba3afefc7f45f387142244.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="background-color: white;"><span style="-moz-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; display: inline ! important; float: none; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">El Centre de Salut Mental del Gironès i el Pla de l'Estany Foto: GABINET DE COMUNICACIÓ I PREMSA ICS-IAS.</span></span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El trastorn de l'estat d'ànim va ser el diagnòstic més freqüent tractat a la Xarxa de Salut Mental de comarques gironines en adults l'any passat, segons dades fetes públiques ahir per l'Institut Català de la Salut a Girona, coincidint amb el Dia Mundial de Salut, que enguany està dedicat a la depressió. Juntament amb l'ansietat, la depressió és la malaltia mental més freqüent. La prevalença d'aquesta malaltia a la regió sanitària de Girona és d'un 7,3 per cada 1.000 habitants, amb una proporció majoritària del gènere femení.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Segons el registre de dades del 2016 de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, el trastorn de l'estat d'ànim representa un 29,2% de les persones ateses (3.940 pacients respecte a un total de 13.491 persones visitades). Dins d'aquest grup, un 11,8% dels pacients han estat diagnosticats amb un trastorn depressiu major; un 9,7%, per altres trastorns, i un 7,6%, per trastorn bipolar (inclòs dins del grup diagnòstic de trastorns de l'estat d'ànim).
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per ser diagnosticat d'un trastorn depressiu major cal que la persona compleixi uns criteris mínims, com ara estat d'ànim baix la major part del dia, pèrdua d'interès o de la capacitat per gaudir de les coses, pèrdua o augment de pes, insomni o hipersòmnia, agitació o alentiment psicomotor, fatiga...
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El 2016, el 14% de les urgències de psiquiatria tractades a l'hospital Santa Caterina (Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt) van ser pacients diagnosticats amb un trastorn de l'estat d'ànim (605 casos respecte a un total de 4.177 atesos).
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">LES XIFRES
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #ead1dc;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">3.940</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">pacients</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">van ser diagnosticats el 2016, segons dades de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #ead1dc;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">11,8 %</span></span><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">dels pacients van ser diagnosticats amb un trastorn depressiu major l'any passat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Factors biològics o genètics
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">No hi ha una única causa per a la depressió. Diversos factors poden actuar conjuntament, tant biològics o genètics com d'aprenentatge o ambientals. Perquè hi hagi una depressió cal que existeixi una vulnerabilitat, que pot ser biològica, com ara més reactivitat emocional i dificultat per regular les emocions, o psicològica. També hi influeix si s'han viscut o no experiències traumàtiques durant la infància.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><b><i>G. Busquets</i></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>07/04/2017 </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><a href="http://www.elpuntavui.cat/" target="_blank">El Punt Avui</a></span></i></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-76633687401994077082017-04-06T16:46:00.000+02:002017-04-06T16:46:03.387+02:00“Dissenyo un mercat eficient per distribuir refugiats”<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>Alvin Roth</b>, premi Nobel d’Economia, president de l’ Associació Americana d’ Economia</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-uALj5fZfSps/WOJgIXWnR3I/AAAAAAAAJus/UySzw5IW_xEVXO3g-XEn2fqKk-UEiWQPwCK4B/s1600/img_jmanresa_20170402-103157_imagenes_lv_propias_jmanresa_img_4734-kybH-7VJUY4MDYV49Y5O1-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-uALj5fZfSps/WOJgIXWnR3I/AAAAAAAAJus/UySzw5IW_xEVXO3g-XEn2fqKk-UEiWQPwCK4B/s640/img_jmanresa_20170402-103157_imagenes_lv_propias_jmanresa_img_4734-kybH-7VJUY4MDYV49Y5O1-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Edat? Ser vell resulta formidable si consideres l’alternativa. He dissenyat mètodes d’aparellar donants i receptors de ronyó i que cada nen trobi la millor escola a Nova York i Boston. Soc un flamant acadèmic de la Racef, ara a l'Institut de Espanya i assessoro a la Barcelona SGE </span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com ha posat d’acord sis donants i receptors de ronyó per salvar sis vides?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aparellar-los amb èxit és un problema matemàtic. Vostè dona el ronyó al seu fill que el necessita, però les seves immunologies no són compatibles, així que busquen un tercer que també el doni a algú estimat i no sigui compatible amb ell, però sí amb el fill de vostè...
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Això es va complicant...
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però tenim la fórmula que permet trobar aquests donants i pacients compatibles.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">... fins a sis vegades: enhorabona!
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hi ha molts altres problemes de matching (cassació d’oferta i demanda) que es poden resoldre amb matemàtiques.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">He llegit els seus estudis sobre parelles.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El de l’amor és un mercat molt concorregut .
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Què li he d’explicar.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per això, una investigadora del meu equip va idear un sistema per millorar l’eficiència dels mercats digitals de parelles.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sense necessitat de conèixer-se?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un dels grans problemes que tenien era que les fotos de les dames més afavorides duplicaven i triplicaven les de les altres en nombre de sol·licituds dels cavallers.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com s’evita que així es col·lapsi el web?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per optimitzar aquest mercat i estalviar temps a tothom, vam introduir senyals i les limitem per augmentar el cost de cada demanda.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amb roses virtuals. Cada cavaller només podia enviar dues roses virtuals al dia a les dames que pretenia. D’aquesta forma li estava dient a aquesta dama: “No soc un més dels que envien peticions a totes i a tu també: tu m’interesses molt personalment. Amb tu vaig de debò”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És la vida mateixa.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si a vostè li interessa una senyora en particular i ella s’assabenta que les pretén totes, vostè per a ella perdrà interès. Quan vostè competeix pel que desitja en mercats molt freqüentats, vostè s’ha de singularitzar. Per exemple, per aconseguir una bona feina.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Què m’aconsella si busco feina?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si vol ser interessant, interessi’s. No enviï a l’atzar una sol·licitud impersonal a tot arreu. Seleccioni on vol treballar i personalitzi al màxim les seves demandes i demostri que coneix bé aquella empresa perquè li interessa i perquè creu que poden enriquir-se junts.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Envio roses a les meves feines favorites?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Això fem al congrés de l’Associació Americana d’Economia que presideixo. L’any passat vam ocupar 13.000 habitacions d’hotel a Chicago. Venen milers d’economistes a buscar feina i per seleccionar-los han de seleccionar-nos. Els donem la possibilitat d’enviar només dos senyals als dos centres o universitats que més els agraden.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I funciona?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Estic a Stanford i vaig estar a Harvard i a aquestes sempre els sobren aspirants i per això no fan cas dels senyals, però també vaig estar a Pittsburg i allà sí que ens hi fixàvem molt.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No és només qüestió de sou?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En el mercat de professionals el sou importa, però no és el més important. Per exemple, en el mercat de periodistes no només es tracta de sou: és més complex. Potser vostè prefereix guanyar menys però poder triar el seu equip o una àrea determinada o una ciutat o una altra.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">També hauria d’enviar senyals?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Als EUA quan els estudiants busquen universitat visiten les que més els interessen i deixen la seva firma al llibre de convidats i així, quan envien la sol·licitud, poden dir: fixi’s si m’interessen vostès que vaig anar-hi i vaig signar.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un altre cop s’envia una rosa de senyal.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">També vaig dissenyar mecanismes per casar oferta i demanda de forma òptima entre escolars a la recerca de plaça i escoles disponibles a Nova York i Boston. I entre metges acabats de llicenciar i places d’hospital als EUA.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Podria dissenyar aquí un sistema de contractació d’obra pública sense corrupció?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Miri: hi ha problemes que no pot resoldre l’economia, sinó la policia.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Què...?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cada polític que cobri una comissió per robar als ciutadans... a la policia! Que el detinguin i el jutgin. És un criminal. També són criminals els qui intenten subornar-lo per aconseguir contractes públics. Aquest és un problema estrictament policial i no econòmic.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Així se solucionaria el problema?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Així s’ho pensarien dues vegades abans d’intentar subornar o cobrar un suborn. Això seria desincentivar el crim. El procés de contractació ha de ser el més transparent possible, però el càstig per als suborns, també exemplar.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">On veu avui més necessaris els seus mètodes de casar oferta i demanda?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">He participat en un estudi de l’ONU per buscar solucions a les crisis dels refugiats. És un problema complex, ho sé, però la manera d’enfrontar-se a aquest tipus de desafiaments és partir-los en altres de més petits i després buscar solucions per a cadascun.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I amb quin trosset es queda vostè ara?
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Estic dissenyant un mètode de casar demandants i oferents de refugi per ubicar de la millor manera els refugiats als llocs on trobaran feina i seran benvinguts.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És una investigació urgent.
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els mercats no són ens amb vida pròpia: podem dissenyar-los tots. En aquest hi ha una manera que la demanda i l’oferta de refugi es poden trobar i descobriré com.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Molt més que preu</span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #cfe2f3;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Una fórmula matemàtica del professor Roth per aparellar amb èxit, i sense diners pel mig, donants i receptors de ronyó ha salvat milers de vides. Un altre algoritme semblant va millorar les dels escolars de Nova York i Boston permetent-los trobar la millor escola per a ells. Ara aquest Nobel busca la fórmula perquè refugiats de tot el planeta trobin el millor lloc on ser acollits i poder aportar la seva feina a canvi. Els mercats no són éssers aliens a nosaltres als quals hem d’obeir sense alternativa: al contrari, són mecanismes socials, molt més complexos que el del simple preu, que poden esclavitzar-nos o millorar les nostres vides; depèn de com els dissenyem.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Lluís Amiguet</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">03/04/2017</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="http://www.lavanguardia.com/encatala" target="_blank">La Vanguardia</a></span></i></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-58837620547428627142017-04-05T15:45:00.000+02:002017-04-05T15:45:50.545+02:00Moren almenys 50 persones en un bombardeig químic al nord de Síria<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El Govern de Damasc i l'oposició es culpen mútuament d'un atac que va provocar la mort de nombroses dones i menors </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Famílies senceres van perdre la vida mentre dormien </span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-UJf8B87hqdk/WOT0ysCNyqI/AAAAAAAAJvE/Rmdustb8SpQx0yVcuaKO3iDcr2VEPzt5gCK4B/s1600/moren-almenys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://2.bp.blogspot.com/-UJf8B87hqdk/WOT0ysCNyqI/AAAAAAAAJvE/Rmdustb8SpQx0yVcuaKO3iDcr2VEPzt5gCK4B/s1600/moren-almenys.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="pie_foto" itemprop="caption">Un nen espera per rebre tractament al costat d´una bassa de sang en un hospital de Síria.</span>
<span class="firma_foto" itemprop="author">MOHAMMED BADRA/efe</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Més de mig centenar de persones van morir en un suposat bombardeig químic a la localitat de Jan Shijún, al nord de Síria, del qual tant el Govern de Damasc com l'oposició es van culpar mútuament. L'Observatori Sirià de Drets Humans va informar de 58 morts, entre ells 11 menors, i de desenes de ferits per l'atac d'avions no identificats contra Jan Shijún, al sud de la província septentrional d'Idleb. Per la seva banda, la Defensa Civil Siriana, que ofereix serveis de rescat a àrees fora del control de les forces governamentals, va afirmar que hi va haver 50 morts i 250 ferits, la majoria nens i dones.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Les dues fonts van destacar que els ferits presentaven símptomes d'asfíxia, vòmits, espasmes i alguns treien escuma per la boca. De fet, fotografies i vídeos publicats per activistes mostren imatges impactants d'adults i menors sent atesos a centres sanitaris i al propi carrer, on els equips d'emergència ruixaven amb aigua els afectats.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El president de l'opositor Consell Local de Jan Shijún, Ossama al Siada, va explicar que avions de les forces governamentals van bombardejar amb gas clor i gas sarín diferents àrees de Jan Shijún. «Tres bombardejos van ser contra habitatges de civils al barri del Nord i el quart, contra el centre de la població», va assenyalar.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Segons la seva opinió, la gran xifra de morts es deu al fet que «famílies senceres es van asfixiar mentre dormien» quan es va produir el bombardeig, poc abans de les set del matí hora local. Al Siada va assenyalar que molts van perdre la vida per la incapacitat dels hospitals de la zona d'atendre tots els ferits, de manera que alguns van morir abans que poguessin rebre assistència mèdica. Alguns ferits van ser traslladats a l'Hospital d'Idleb, a la capital de la província homònima, i al de Bab al Haua, a la frontera amb Turquia, per des d'allà ser duts a centres sanitaris turcs.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El responsable de seguretat de l'ONG francesa Unió de les Organitzacions de Socors i Auxili Mèdic (Uossm), Ahmad Dbis, va afirmar des de Turquia que s'han instal·lat carpes especials per tractar els afectats per l'atac al pas de Bab a Haua, entre Síria i Turquia. «D'aquests ferits, almenys 25 casos greus han estat traslladats després a hospitals al territori turc», va revelar Dbis, l'organització del qual va elevar a 100 morts i 400 ferits el nombre de víctimes pel bombardeig.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Jan Shijún té uns 75.000 habitants, molts d'ells desplaçats procedents de la veïna província de Hama, i està sota el domini de l'Exèrcit Lliure Sirià (ELS), segons el director de l'opositor Centre d'Informació d'Idleb, Obeida Fadel. Hores després del suposat atac químic, avions de guerra van tornar a atacar un centre mèdic a Jan Shijún, que va quedar fora de servei.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Atac a un hospital</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fadel va detallar que l'hospital Al Rahma de Jan Shijún va ser objectiu de diversos bombardejos d'aparells russos i va quedar fora de servei.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Les reaccions després al pressumpte atac químic no es van fer esperar i la Coalició Nacional Siriana (Cnfros), principal aliança de l'oposició, va acusar avions governamentals d'haver bombardejat Jan Shijún amb projectils que contenien gas sarín. No obstant això, des de Damasc, una font militar siriana d'alt rang va negar que les forces lleials al president Bashar al-Assad o les russes estiguin darrere de l'atac químic.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Susana Samhan </span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">05/04/2017 </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.diaridegirona.cat/" target="_blank"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Diari de Girona</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-27187770128902249542017-04-04T16:36:00.000+02:002017-04-04T16:36:05.175+02:00Endometriosi, la malaltia silenciada<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Afecta una de cada deu dones i Salut prepara un protocol per millorar-ne el tractament
</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-4Uus3-zg6Q4/WOJduA1gmKI/AAAAAAAAJuk/rK2m1eiOkswT9o2I6Zh5VLMMwPz9AVPrQCK4B/s1600/LAssociacio-dAfectades-Endometriosi-Catalunya-especialitzades_1770433071_39884547_651x366.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-4Uus3-zg6Q4/WOJduA1gmKI/AAAAAAAAJuk/rK2m1eiOkswT9o2I6Zh5VLMMwPz9AVPrQCK4B/s640/LAssociacio-dAfectades-Endometriosi-Catalunya-especialitzades_1770433071_39884547_651x366.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">L’Associació d’Afectades per Endometriosi de Catalunya reclama unitats
especialitzades per tractar aquesta malaltia. / KEITH BROFSKY / GETTY </span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">És la malaltia ginecològica amb més incidència. Afecta almenys un 10% de les dones en edat reproductiva -1,7 milions de dones a Espanya- però podrien ser més perquè està infradiagnosticada. I pràcticament no se’n parla. És l’endometriosi. “Com que és una malaltia que només pateixen les dones, és més oculta. Si els homes la patissin, les coses possiblement serien diferents”, argumenta el cap de ginecologia de l’Hospital Clínic i responsable de la unitat d’endometriosi, Francisco Carmona. És una malaltia crònica en la qual el teixit endometrial que recobreix l’úter s’estén als ovaris, les trompes de Fal·lopi, l’intestí, la bufeta o el recte, però també al tòrax o el pulmó, i ocasiona fenòmens inflamatoris que causen dolor -el de la regla és el més freqüent però també en les relacions sexuals, a l’hora d’anar de ventre o orinar-, dolor pèlvic crònic, problemes digestius o fatiga. El teixit desplaçat produeix quistos ovàrics, nòduls i adherències. En casos més greus pot causar fenòmens de sensibilització central, que fa que les dones “percebin dolor davant de qualsevol estímul, com ara una simple carícia”, diu Carmona.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’endometriosi no té cura i el tractament, que pot ser farmacològic (hormones i anticonceptius) o quirúrgic, és per alleujar-ne els símptomes i reduir el dolor. Els metges, però, aposten per endarrerir i reduir al màxim el nombre d’operacions.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">És una malaltia “molt complexa” i els símptomes varien d’una dona a l’altra. “Tot el que té de freqüent ho té de variable”, diu el cap de la unitat d’endometriosi de Salut de la Dona Dexeus, Pere Barri. En algunes dones, fins i tot, és asimptomàtica, i els hi diagnostiquen quan tenen problemes per quedar-se embarassades, atès que entre el 30% i el 40% de dones que la pateixen són estèrils. Els símptomes -dolor de regla i infertilitat- s’han normalitzat tant socialment que el diagnòstic pot endarrerir-se fins a vuit anys.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Malaltia silenciada
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">També és una malaltia silenciada per les pacients. “Les malaltes hem contribuït al tabú. Si tens problemes per quedar-te embarassada o dolor en les relacions sexuals no ho expliques”, diu Cristina Gurruchaga, presidenta de l’Associació d’Afectades per Endometriosi de Catalunya. És una malaltia benigna, no cancerígena, però afecta la qualitat de vida. Segons un estudi, provoca una pèrdua de fins a 11 hores de feina a la setmana per dona. Gurruchaga té una endometriosi profunda que li afecta diferents òrgans i li provoca dolor pèlvic crònic i problemes de micció. No pot anar de viatge o fer tasques quotidianes i ha hagut de reduir la vida social per culpa del dolor. “És un procés psicològic dur, et sents com una àvia”, diu.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’associació reclama metges d’atenció primària, ginecòlegs formats i unitats especialitzades per tractar-la. El departament de Salut està elaborant un protocol per millorar el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia, ja que ara no hi ha circuits de derivació àgils i hi ha desconeixement entre els professionals. L’associació proposa programes d’ovodonació i de congelació d’ovòcits i que les afectades puguin tenir prioritat per accedir a la fecundació in vitro per la sanitat pública. Però el missatge, segons Barri, ha de ser positiu: “Una endometriosi ben tractada permet bona qualitat de vida i conservar la fertilitat”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L.B.</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">02/04/2017</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>Ara.cat</i></span></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-51340983441748075342017-04-03T16:27:00.003+02:002017-04-03T16:27:57.875+02:00Pàniker i Panikkar, la conversa brilllant<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-tUtHPb7K_T0/WOJbm8-xuUI/AAAAAAAAJuc/91ZKlMgfG68CwfJyHZXbANsI8CdU5TVhQCK4B/s1600/filosof-Salvador-Paniker-morir-dissabte_1771032919_39898377_651x366.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-tUtHPb7K_T0/WOJbm8-xuUI/AAAAAAAAJuc/91ZKlMgfG68CwfJyHZXbANsI8CdU5TVhQCK4B/s640/filosof-Salvador-Paniker-morir-dissabte_1771032919_39898377_651x366.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El filòsof Salvador Pàniker va morir dissabte als 90 anys. / BALLESTEROS / EFE</span> </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Els germans Raimon Panikkar (1918-2010) i Salvador Pàniker (1927-2017) no estaven d’acord ni en com havien d’escriure el seu primer cognom. El que els va separar ha quedat en l’àmbit familiar, encara que no és difícil endevinar-hi les disputes més prosaiques que acostumen a esquerdar les relacions familiars i la rivalitat intel·lectual de dos homes extraordinàriament intel·ligents i cultes.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Estaven units per l’estudi i la pràctica de la filosofia, pel coneixement de la ciència (química el Raimon, enginyeria industrial el Salvador), per l’aire elegant, sensual i seductor que els donava la pell bruna de les seves arrels paternes índies, i per una molt desenvolupada vibració interior de la transcendència. El Salvador va explicar-ho així en una entrevista: “No soc ateu, perquè l’ateisme no és compatible amb Johann Sebastian Bach”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Salvador Pàniker va entrar a les cases de la gent molt abans que el Raimon. Encara recordo un oncle meu portant a casa un llibre titulat <i>Conversaciones en Cataluña</i> amb un posat entusiasmat: “L’heu de llegir!” Salvador Pàniker havia fet 25 entrevistes a 25 personalitats catalanes en una època en què la dictadura de Franco tractava, precisament, que Catalunya no tingués cap personalitat. Pàniker va preguntar com si visqués en un país lliure. Acompanyat del fotògraf Xavier Miserachs i proveït d’un magnetòfon, es va plantar a casa de Pla, Espriu, Dalí, Matute, Duran Farell, Valverde o Gironella. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Pàniker preguntava sense por i els altres feien el que podien. L’alcalde Porcioles el rep amb una pregunta: “Transcriurà tot el que li diguem?” “S’ha de fiar de mi”, contesta Pàniker. L’èxit del llibre va ser tan gran (“<i>Li livre dont on parle le plus a Barcelone</i>”, Le Figaro Littéraire), que, dos anys més tard, en va fer un altre: Conversaciones en Madrid : de Fraga a Tierno Galván, passant per l’inevitable Cela. “Vaig emprendre aquesta excursió per conversar sobre la vida i la mort, sobre art i sobre política, sobre la religió i sobre ètica; en una paraula, sobre el que acostumen a conversar les persones de determinat nivell cultural quan prenen juntes el cafè”, va resumir l’autor. El llibre va ser publicat per Kairós, l’editorial que Salvador Pàniker havia fundat el 1965. Anys més tard va destil·lar l’experiència de preguntar i de contestar les innumerables entrevistes que li van fer en el que ell mateix va anomenar fent broma “el principi de Pàniker”: “Tot entrevistat queda reduït als límits mentals del seu entrevistador”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">A favor de l’eutanàsia activa
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Vaig entrevistar-lo un parell de vegades a El matí de Catalunya Ràdio amb motiu de la publicació dels seus dietaris, i és va sorprendre de la rebuda: “Em pensava que venia a jugar a camp contrari”. I, esclar, també va passar pel micròfon en més d’una ocasió com a veu a favor de l’eutanàsia activa. Amb la mort de Salvador Pàniker desapareix l’últim germà (Raimon, Josep Maria, Mercè i Salvador) d’una família que va viure entre Orient i Occident un segle abans de la globalització. Dissabte al vespre, en saber la notícia de la defunció, vaig recuperar una entrevista recent en què, quan li van preguntar sobre la mort, Salvador Pàniker va tirar d’ironia: “Montaigne, al qual tanta gent cita sense haver-lo llegit, va escriure que no cal amoïnar-se per la mort, perquè, al seu moment, la natura ja ens n’informarà”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Antoni Bassas
</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">03/04/2017 </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.ara.cat/" target="_blank"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ara.cat</span></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-27515536375638692872017-04-01T10:14:00.000+02:002017-04-01T10:14:09.515+02:00Nens sedats per escapar-se del califat<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Les famílies subministren tranquil·litzants als seus fills perquè el plor no els delati
</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-EBG4Mplo39o/WNy-U8TKyZI/AAAAAAAAJuM/u_z2O9QgxNk39AW33lIJ7VCmNR-4c6zfQCK4B/s1600/_20170328204443-019-kfFH--992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="360" src="https://4.bp.blogspot.com/-EBG4Mplo39o/WNy-U8TKyZI/AAAAAAAAJuM/u_z2O9QgxNk39AW33lIJ7VCmNR-4c6zfQCK4B/s640/_20170328204443-019-kfFH--992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Mosul (Felipe Dana / AP)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Els atacs aeris de la coalició internacional encapçalada per Washington contra l’ Estat Islàmic ( EI) a Síria i l’ Iraq s’han intensificat els últims temps en un intent de pressionar l’organització radical en diversos fronts, segons van confirmar fonts militars nord-americanes a La Vanguardia.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Sota la runa d’alguns edificis encara hi ha cossos sense vida que es van recuperant a poc a poc, i ciutadans iraquians excaven tombes improvisades per enterrar les víctimes. Els comandaments militars dels Estats Units van afirmar que “l’ EI utilitza la població civil iraquiana de la zona oest de Mossul –ocupada encara pels gihadistes– com a escuts humans”, i que l’atac del dia 17 anava adreçat contra combatents i arsenals de l’organització.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Una font de les forces especials de l’exèrcit iraquià va confirmar que, des de la investidura de Donald Trump, l’exèrcit dels Estats Units s’imposa menys limitacions en la lluita contra els últims combatents de l’ EI, que duen a terme una guerra de guerrilles a la ciutat vella de Mossul. En els últims sis mesos l’exèrcit iraquià, avalat per les forces kurdes, va aconseguir expulsar els gihadistes de la part oriental de la ciutat estratègica.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Mentrestant, famílies iraquianes preses del pànic intenten fugir i, pel temor dels gihadistes, subministren sedants als seus fills o els tapen la boca amb cinta adhesiva per impedir que se senti com ploren. Hala Jaber, de l’ Organització Internacional per a les Migracions ( OIM), va declarar que els homes detinguts mentre fugen són executats immediatament, mentre que a les dones en ocasions les lliguen i les abandonen a la intempèrie per enviar una clara advertència.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">“Les famílies fugen durant la nit o en les primeres hores del matí, i han de caminar molts quilòmetres amb els fills. Les criatures es cansen, i si es posen a plorar, pot ser dramàtic”, va dir Jaber per telèfon des d’Irbil. I hi va afegir: “Sovint les famílies donen Valium o altres tranquil·litzants més forts als nens perquè es mantinguin en silenci i l’ EI no els capturi o executi”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">“La meva família va donar drogues a totes les criatures petites”, va explicar l’adolescent Noor, que va fugir amb 27 familiars. Alguns pares explicaven que d’aquesta manera estalviaven als infants i nadons l’horror de la guerra i la por de la foscor.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Saad Murad, iraquià resident del camp de refugiats de Xaria –a prop de Mossul–, va explicar que “unes 600.000 persones estan atrapades a Mossul sota el control de l’ Estat Islàmic, amb limitacions de menjar, beguda, gasolina i medicaments. D’aquestes, unes 400.000
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un oficial kurd d’alta graduació que va demanar mantenir-se en l’anonimat va explicar que les forces atacants s’estan plantejant noves tècniques de lluita urbana més adequades en una zona de gran densitat de població. Entre altres mesures, pretenen desplegar unitats de franctiradors que intentin eliminar els gihadistes que encara resisteixen.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Hernique Cymerman </span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">29/03/2017</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.lavanguardia.com/encatala" target="_blank"><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La Vanguardia</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5833908116387738505.post-87982061118283145742017-03-31T10:10:00.000+02:002017-03-31T10:10:07.682+02:00L’hora dels capellans casats?<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El Papa creu que abolir el celibat “no és cap solució” a la falta de sacerdots, però explora vies per superar-la
</span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-eqqkTo26fXo/WNy9fde_EaI/AAAAAAAAJuA/3UzgmJ6kkSgZeRfSSi7fXVhU9EN7wZCMACK4B/s1600/img_fmartinez_20170329-174039_imagenes_lv_getty_gettyimages-170538618-kFOI--992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="360" src="https://3.bp.blogspot.com/-eqqkTo26fXo/WNy9fde_EaI/AAAAAAAAJuA/3UzgmJ6kkSgZeRfSSi7fXVhU9EN7wZCMACK4B/s640/img_fmartinez_20170329-174039_imagenes_lv_getty_gettyimages-170538618-kFOI--992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Dues esglésies diferents: l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, amb la seva dona Caroline, en una trobada amb el papa Francesc (Vatican Pool / Getty)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Francesc juga amb una certa ambigüitat quan parla del celibat. Segons el Papa, l’abolició del celibat com a requisit obligatori “no és cap solució” davant la falta de sacerdots. Tot i això, considera que les insuficients vocacions són “un problema enorme” per a l’ Església catòlica, i per això explora vies per pal·liar-lo. Una seria l’ordenació – com a diaques, però potser en el futur com a capellans–, en àrees geogràficament molt aïllades, dels anomenats viri homes casats d’una certa edat i una conducta cristiana provada. Es parla de l’ Amazònia brasilera com a primer terreny experimental.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Les declaracions recents de Jorge Mario Bergoglio al setmanari alemany Die Zeithan tornat a crear expectatives, potser exagerades. Hi va haver una frase clau. A la pregunta de si ha arribat l’hora de suprimir el celibat sacerdotal o de relaxar-lo, el Papa va dir: “A l’ Església sempre es tracta de reconèixer el moment oportú quan l’Esperit Sant demana alguna cosa”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">De fet, fa tres anys, quan va tornar de la visita a Terra Santa, a l’avió, Francesc ja va puntualitzar: “El celibat no és un dogma de fe; és una regla de vida que jo aprecio molt i crec que és un do per a l’ Església”, però, “com que no és un dogma de fe, sempre hi ha la porta oberta”. El Papa va recordar que els capellans de les esglésies de ritu oriental fidels a Roma, com els maronites libanesos i els coptes egipcis, sí que són homes casats.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Francesc va descartar, en canvi, que les dones es puguin ordenar. Ho va fer en la seva primera roda de premsa, l’estiu del 2013, mentre tornava de Rio de Janeiro. Però no va defensar la posició amb excessiva vehemència, sinó que va atribuir a Joan Pau II el tancament d’aquesta porta a l’ Església, de manera definitiva. Bergoglio, al contrari, està avaluant la introducció de les dones al diaconat. Una escletxa cap a eventuals replantejaments futurs?
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per Sandro Magister, un dels vaticanistes més veterans, de la revista L’Espresso, que sol donar veu al malestar i el mal humor dels que no comparteixen ni l’estil ni el programa d’aquest Papa, l’ambigüitat és un tret d’aquest pontificat. “Ell sempre parla de manera ambigua –opina Magister–. No ens ha de meravellar. És el seu estil. L’ambigüitat obre una escletxa perquè es discuteixi alguna cosa i que al final s’arribi a una decisió”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’octubre del 2018 hi haurà una gran oportunitat per discutir, a nivell d’ Església planetària, sobre la falta de capellans i el celibat. Se celebrarà un sínode sobre “els joves, la fe i el discerniment vocacional” a Roma. El Vaticà no vol circumscriure el debat a les vocacions sacerdotals o de vida religiosa, sinó reflexionar sobre una crida més general a viure com a creients compromesos al si de la família, en el voluntariat, en la vida civil i, fins i tot, en l’activitat política.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El panorama de les vocacions varia molt segons la regió del món. La situació dels seminaris i el nombre d’ordenacions són un mirall de la salut del catolicisme. La crisi és molt profunda i alarmant, des de fa lustres, a Europa i Amèrica del Nord. Al centre i el sud del continent americà les coses van més bé, però tampoc no hi ha una evolució positiva els últims anys.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La gran esperança de l’ Església és a Àfrica i Àsia. Aquests dos continents aporten actualment més de la meitat dels seminaristes, i la tendència va en augment.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L’auge de les vocacions asiàtiques i africanes compensa el descens o l’estancament de les europees i les americanes. Amb tot, l’oficina central d’estadística de l’ Església està detectant, per
primera vegada des de l’any 2000, una lleugera caiguda del nombre total de sacerdots. Són les dades de l’any 2015, les últimes disponibles, encara no publicades però a què va tenir accés aquest
diari. “Passa alguna cosa –va indicar una font–. És una combinació de morts, menys ordenacions els últims tres anys i més abandonaments”. Els que pengen la sotana, que solien ser al voltant d’un miler cada any, van augmentar en diversos centenars el 2015. Són
xifres petites, però podrien ser preocupants si es consoliden en anys posteriors. Tot això s’està produint sota el pontificat de Francesc i contradiu una certa imatge assentada en l’opinió pública sobre el ressorgiment del catolicisme gràcies al fort carisma del papa argentí. Les xifres no el ratifiquen.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">A Marco Tosatti, un altre vaticanista de llarg recorregut que veu Bergoglio amb escepticisme, les dades sobre les vocacions no el sorprenen. El seu judici és dur: “Em sembla evident que no hi ha un estímul als joves (per fer-se sacerdots) de part d’aquest Papa. Les xifres ho diuen. Els números tenen un defecte, que no es poden discutir”. Segons Tosatti, alguns ordes religiosos tradicionalistes, com els franciscans de la Immaculada i la Fraternitat dels Sants Apòstols, que tenien moltes vocacions, “ara estan en el punt de mira del seu bisbe o del Papa”. “Si els joves hi acudeixen i tu els dones un cop al cap, no pots esperar
que sorgeixin vocacions en altres llocs”. Per aquest vaticanista, el problema no és liberalitzar o relaxar la doctrina, sinó tot el contrari. Tosatti constata que “en països com Bèlgica, Holanda i Alemanya, on l’ Església és progressista, no hi ha vocacions”. “Caldria fer algunes preguntes –conclou–. Els joves busquen una cosa sòlida a què es puguin dedicar, no simplement alguna cosa que poden trobar en un altre lloc. Si comprometen la seva vida, ho han de fer per una cosa que val la pena, no només el discurs genèric de la bondat, de la solidaritat. Busquen alguna cosa més, i en aquest moment no ho troben. Em sembla evident”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El desplaçament del centre de gravetat del catolicisme a Àfrica i Àsia es nota en els ordes religiosos. L’actual portaveu dels jesuïtes, Patrick Mulemi, és de Zàmbia. Ara als departaments de la cúria general treballen una desena de jesuïtes de l’ Índia, un dels vivers de la companyia fundada per Sant Ignasi de Loiola el 1534. “Això no hauria estat així fa uns quants anys –admet Mulemi–. La companyia està mirant al sud global (Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica) per cobrir diverses posicions a l’orde”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Per Eugene Muhire, un jove sacerdot ruandès de la Comunitat de Sant Egidi, ordenat el novembre passat a Roma, el boom de l’ Església a Àfrica “té a veure amb el fet que és una realitat nova, mentre que a Europa és una realitat mil·lenària”. “La nostra fe encara està naixent i encara no ha passat per les crisis que hi ha hagut aquí –afegeix–. Per mi el drama de la fe és quan l’home es creu omnipotent, gràcies al desenvolupament, a la industrialització. A Àfrica aquest procés ha tingut lloc a una escala molt més reduïda que a la societat occidental. L’ Església continua tenint autoritat perquè creix i viu a prop de la gent, que la veu com un exemple, no només els capellans i els bisbes, sinó també els fidels laics que es comprometen en les seves comunitats”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Muhire va abraçar la fe i va decidir fer-se cura molt jove, durant el conflicte civil i el genocidi de què va ser víctima el seu país. “ Déu em va salvar la vida, i per això em sembla que l’he de lliurar pel bé dels altres, tal com diu l’ Evangeli”, explica. I no pensa que abolir el celibat suscitarà més vocacions: “A mi m’agrada pensar en el fet de ser sacerdot com la idea d’abandonar-ho tot, la pròpia vida, a favor de Déu i de l’ Església”.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Eusebio Val
</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">30/03/2017</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.lavanguardia.com/encatala" target="_blank"><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">La Vanguardia</span></i></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0