dimarts, 8 de desembre de 2015

La necessitat de consultar el mòbil cada cinc minuts

Els casos d’addicció a les noves tecnologies augmenten cada any, tan en adults com entre els adolescents
Ús del mòbil a Espanya
“Un dia vaig sortir al carrer sense mòbil i, en veure el panorama, vaig decidir crear aleshores Desconect@”, explica Marc Masip, psicòleg i director d’aquest programa iniciat fa tres anys destinat a combatre l’addicció a les noves tecnologies i, especialment, al mòbil. Tracten amb més d’un centenar de pacients, la majoria adolescents, que arriben a la seva consulta gairebé sempre arrossegats per la família desesperada i amb l’objectiu de combatre l’ús compulsiu del telèfon mòbil i algunes de les aplicacions que absorbeixen més els seus fills o companys. Des de Facebook fins a WhatsApp.

Desconect@ acaba de presentar un estudi que mostra la freqüència d’ús del mòbil. I destaca el fet que el 50% de les noies de 15 a 17 anys tenen contacte amb el mòbil cada cinc minuts (cada set minuts en el cas del 31% dels nois d’aquesta franja d’edat). ¿Però podem dir que són realment addictes?

“Els símptomes que descriuen que s’ha perdut el control sobre aquesta activitat són l’impacte que té en la vida de l’individu i si abandona les obligacions acadèmiques o laborals”, resumeix Susana Jiménez Murcia, cap de la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge. Però la controvèrsia sobre si les noves tecnologies causen o no addicció està oberta. I si bé amb els mòbils i les xarxes socials hi ha disparitat d’opinions, sí que hi ha consens científic respecte als videojocs online com a causant d’addicció. “És amb el que tenim més casos i ens en trobem de molt greus”, sentencia Jiménez.

Sigui com sigui, el nombre de pacients per addicció a les noves tecnologies ha augmentat en els últims anys. “Hi ha hagut un degoteig a l’alça i en els últims dos o tres anys ha sigut força important”, expressa Josep Lluís Matalí, coordinador de la unitat de conductes addictives del servei de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu. Igual que a Bellvitge, on el 15% dels pacients de la unitat d’addiccions ja ho són per noves tecnologies i no han deixat mai d’augmentar des de fa poc més d’una dècada.

“Amb els videojocs online veiem joves que fa anys que estan reclosos a casa i que en el moment que els pares han tret la connexió a internet han presentat crisis d’agressivitat, síndromes d’abstinència molt importants i fins i tot alguns tenen pèrdua del control dels esfínters per no aixecar-se de la cadira en hores”, descriu Jiménez.

Síndrome d’abstinència
A Desconect@, per la seva banda, es troben joves que dediquen fins a 16 hores al dia al mòbil: “No està encara reconegut oficialment com a addicció però socialment sí. L’addicció al mòbil és una cosa que veiem molt en els altres però no en nosaltres mateixos”, diu Marc Masip. El 77% dels usuaris de smartphone a l’Estat pateixen nomofòbia (por irracional a no estar connectat amb el telèfon mòbil), segons dades de Desconect@, que conclou en el seu estudi que la freqüència amb què entrem en contacte amb el mòbil de mitjana en totes les franges d’edat no és mai superior als 30 minuts. “Això és alarmant”, subscriu Masip, que matisa que en edats posteriors a l’adolescència l’ús del mòbil a nivell professional n’eleva l’ús.

Però el que per a alguns es considera addicció per a altres és només un ús abusiu determinat per la novetat. I és aquí on neixen les discrepàncies entre experts. “Sempre que hi ha una tecnologia nova, per exemple el cotxe, l’escriptura… hi ha un rebuig tecnofòbic i por que comporti pèrdua d’originalitat i autenticitat”, manifesta Francesc Núñez, sociòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, que ha centrat les seves investigacions en les emocions, el consum i la tecnologia.

“El diagnòstic d’addicció és per a una persona que té una malaltia greu, no es pot banalitzar el terme”, diu per la seva banda Xavier Carbonell, expert en addiccions i professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. “Com que és una tecnologia recent encara estem poc adaptats als seus usos i fa que puguem cometre molts errors. Falta més educació en aquest sentit”, ressalta Carbonell.

Educació i normes d’ús
Un punt en què sí que coincideixen els experts és que cal establir certes normes d’ús. “Crec que s’han de posar avisos als mòbils per alertar dels perills, multar la gent que escriu al mòbil mentre camina pel carrer o prohibir-ne l’ús a certs llocs”, proposa Masip. “La gran diferència és que per als joves això forma part del món donat per descomptat, i per als més grans és una irrupció en el seu món”, subratlla Núñez.

Per evitar l’ús abusiu del telèfon que es fa en molts casos, es recomana als pares estimular els joves amb activitats fora de la xarxa. “Els joves d’ara estan sobreestimulats i quan hi ha un moment de pau s’avorreixen. I el gran motiu d’acció és l’avorriment”, conclou Lluís Matalí.

Hi hagi o no addicció, el que no es pot negar és que l’ús de les noves tecnologies s’ha fet present de manera inqüestionable. I els adolescents són els més vulnerables a l’hora de fer-ne una utilització indiscriminada. Cal intentar desenganxar-se i aconseguir estones en què siguem capaços de deixar d’estar en línia i, com diu Masip des de Desconect@, “fer un pas tecnològic enrere per fer-ne tres emocionals endavant”.

David Bigorra
07/12/2015
Ara.cat


“El videojoc era com una droga per a mi” 

En Miquel, de 17 anys, ha superat la seva addicció 

 En el seu món no existia res més. Per al Miquel (nom fictici), de 17 anys, l’única cosa que tenia sentit a la vida eren les partides eternes al League of legends, un videojoc online d’ordinador que el va arribar a atrapar fins al punt que va haver de seguir un tractament de rehabilitació a l’Hospital de Bellvitge. “Durant la setmana hi passava moltes hores, però el cap de setmana era exagerat. Hi jugava des que m’aixecava fins que els ulls se m’irritaven, podia estar-hi més de 10 hores”, recorda ara un cop recuperat del que va ser un malson per a ell i la seva família. “Per a mi era com una droga”, afegeix.

“Si li deies que ho deixés, encara que fos per anar a sopar, t’aixecava el parquet del terra dels cops i la ràbia que agafava. I si li tallaves internet a mitja partida era una hecatombe, no sabíem què fer”, explica la seva mare. I és que en aquest videojoc si els jugadors tallen la connexió a mitja partida reben una penalització, que, si és reiterada, pot comportar l’eliminació del compte. “Em vaig gastar 300 euros en els meus personatges i perdre el compte hauria sigut una tragèdia per a mi”, es justifica el Miquel.

El problema real del Miquel, però, era la falta de motivacions a la vida i la seva dificultat per a les relacions socials. Dins del joc tenia un paper important, un rol i uns amics amb uns objectius clars. Fora del joc era tot el contrari. No tenia amics ni objectius. “Arribava l’hora del pati i em posava a tremolar, m’amagava dels altres”, explica. El dia que els pares van veure que el problema era realment seriós va ser quan el fill va arribar a casa amb nou assignatures suspeses de les deu que cursava a batxillerat. Va ser aleshores quan van posar el Miquel en mans de la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge. I va funcionar. “La resposta que ha tingut ha sigut molt positiva. I el més important és que estava motivat per sortir-ne”, explica la psicòloga Neus Aymamí. La majoria d’adolescents arriben a la consulta forçats pels pares i sense acceptar que tenen un problema, al contrari del Miquel.

El tractament rebut a Bellvitge es va veure reforçat quan el Miquel va trobar una motivació. “Sabia que no volia fer batxillerat i buscant per Google vaig veure imatges dels tècnics en emergències sanitàries i vaig decidir que volia fer això”, explica. Dit i fet. Ha descobert uns estudis que l’apassionen i que han omplert l’espai que ocupava el videojoc. “Ara em quedo estudiant fins a mitjanit, cosa que abans era impensable”, diu. I ha aconseguit moderar l’ús dels videojocs i recuperar el control que durant molt de temps havia perdut.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies