divendres, 23 d’octubre de 2015

“700 nous infectats a l'any és una xifra inacceptable”

  • “La incidència de la malaltia a Catalunya és similar a la dels països de l'entorn, però això no vol dir que ens puguem relaxar”
  • “De seguida que es detecta un nou cas s'ha de començar a tractar sense tenir en compte el grau d'evolució que tingui”
  • “Som ja a prop de controlar l'epidèmia, però no d'eradicar el virus”

Josep Maria Gatell, copresident de la Conferència Europea de la sida. Tot un referent.
Amb més de 700 articles publicats, la majoria sobre Sida, que han estat citats més de 20.000 vegades, Josep Maria Gatell (Bràfim, 1951) és un dels referents en la lluita contra el VIH. El cap del servei de malalties infeccioses i SIDA de l'Hospital Clínic s'ha centrat a estudiar l'eficàcia i tolerància dels nous fàrmacs i ja havia presidit algunes edicions de les conferències europees i mundials contra la malaltia.

El cap del departament de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic, Josep Maria Gatell, copresideix la 15a edició de la Conferència Europea de la Sida, que va arrencar ahir a Barcelona amb presència de 4.000 investigadors de tot el món.

Ja fa dos anys de la darrera cita. Quines són les novetats que s'hi presenten enguany?
Segurament la més important és la presentació de les noves guies terapèutiques d'Europa tant per a malalts amb VIH com per als infectats amb Hepatitis C, que incorporen novetats interessants. A banda, s'hi mostren estudis on es presenten els nous antiretrovirals i noves maneres d'usar els que ja tenim. També s'ofereixen dades sobre l'evolució de l'epidèmia tant a l'Europa de l'Est com de l'Oest, un tema interessant perquè a l'Est l'epidèmia creix amb unes taxes molt alarmants i la situació sanitària s'assembla a la de molts llocs de l'Àfrica. També hi ha una taula rodona sobre els avenços que s'han produït en la possible curació de la malaltia i els avenços en vacunes terapèutiques, on hi ha certes novetats. No és que tinguem ja una vacuna terapèutica disponible, però moltes d'aquestes novetats s'han generat a Barcelona, a l'Hivacat, i les mostrarem durant el congrés.

Aprofundint en la renovació de les guies clíniques, quines són les noves recomanacions?
Per primera vegada s'ha inclòs que tots els afectats per VIH s'han de començar a tractar independentment de si es troben en una etapa inicial o avançada, sense tenir en compte la seva situació immunològica. Això és perquè enguany s'han publicat una sèrie d'evidències científiques que demostren que com més aviat comencis el tractament, millor. Abans, a qui tenia les defenses molt altes se'l feia esperar una mica per estalviar un o dos anys de tractament, però ara ja es toleren molt bé. Amb aquesta mesura es produeix un benefici per a l'individu afectat i per al sistema de sanitat pública, perquè les persones que fan tractament antiretroviral i responen no poden transmetre el virus. Reconèixer això, posar-ho damunt la taula i plasmar-ho en unes guies terapèutiques està molt bé, sobretot perquè ho fem gairebé simultàniament amb l'Organització Mundial de la Salut. Estem remant tots en la mateixa direcció.

També hi ha novetats respecte a les recomanacions de profilaxis preexposició, que als Estats Units estan aprovades i a Europa encara no....
Exacte. Consisteix a donar tractament a persones sanes amb un alt risc d'infectar-se, per les seves activitats de risc. S'ha demostrat que si reben diàriament una combinació de dos antiretrovirals poden evitar la infecció, encara que mantinguin l'activitat de risc. Això, però, va únicament dirigit a grups molt concrets de població, no és una recomanació massiva. Enguany hi ha hagut dos grans estudis a Anglaterra i a França on se n'ha demostrat l'eficàcia. Les autoritats reguladores europees hauran de plantejar-s'ho i dir alguna cosa al respecte, sobretot després d'aquesta presa de posició de la Societat Europea de Sida.

Quin és l'estat de la investigació pel que fa a les vacunes terapèutiques?
En vacunes terapèutiques a l'Hivacat, un programa conjunt del Clínic i el Germans Trias, estem desenvolupant diversos candidats i alguns ja han arribat a humans. Dos dels nous que estem desenvolupant, concretament un al Clínic i un a Can Ruti, arribaran a estudis preliminars amb humans el 2016. Aquests primers estudis busquen mirar la tolerància, que les substàncies es tolerin bé i no tinguin efectes secundaris. Després s'ha de mirar l'efectivitat i, en una tercera fase, es prova amb grups més nombrosos de població. Això suposa un temps, però com més aviat es comenci i més recursos tinguem, més ràpid podrem anar.

La batalla contra la malaltia, quan creu que es guanyarà?
Depèn del que entenguem per això. Si parlem de reduir les proporcions de l'epidèmia, l'OMS s'ha fixat l'objectiu 90-90-90 per al 2020. Això vol dir que d'aquí a cinc anys s'haurien de diagnosticar el 90% dels casos; d'aquests, el 90% s'haurien de derivar als hospitals per rebre tractament i d'aquests, el 90% haurien de tenir una evolució positiva. Es creu que això tindria una incidència molt important per reduir l'epidèmia.

És viable?
L'any 2002, quan vam fer la conferència mundial de Sida a Barcelona, als països en vies de desenvolupament hi havia un 0% de tractaments. Ara és entre el 30 i el 50%. Si s'ha crescut així, també ho podem fer ara, però està clar que és un objectiu força ambiciós en relació amb el que probablement s'aconseguirà. Però per créixer cal fixar-se metes ambicioses. Només que sigui un 70-70-70 ja tindrà un impacte molt important.

Això a nivell de salut pública, però a nivell individual quan eradicarem el virus d'una persona?
Això encara és lluny. És un virus fàcil de controlar amb tractament o potser amb vacuna, però curar totalment una persona infectada és molt difícil i costa posar-hi terminis.

La Sida va aparèixer com una malaltia desconeguda i mortal, per alguns un fantasma que generava molta por. Ara, com l'hem de considerar?
És una malaltia crònica ben tolerada. Si fas bé el diagnòstic i el tractament, la gent té una esperança i qualitat de vida similar a la de la població en general, sobretot al món occidental. Això sí, com a preu es paga l'haver de fer un tractament diari i diferents controls durant l'any, que generen molèsties i costen diners a l'erari públic.

Som lluny del 90-90-90? Quants nous casos es produeixen anualment?
A Catalunya detectem entre 600 i 700 noves infeccions per VIH a l'any. És una xifra inacceptablement alta, però va d'acord amb el que passa als països de l'entorn com França, Alemanya o Suïssa. Tirant molt lluny, estarem al 70-70-70, que és el mateix que als estats veïns. Lluitar contra la sida no és gens fàcil, però no hem de llançar la tovallola, sinó fer coses. I una de les coses bàsiques és la identificació dels malalts. Els anys vinents aquesta serà una de les eines més importants per a la prevenció del VIH.

Xavi Aguilar
22/10/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies