dimecres, 3 de maig de 2017

LLAVORS

"Totes les llavors primer es podreixen, després algunes germinen" deia l'escriptor André Malraux. Una d'aquestes llavors que va germinar de debó va ser sembrada per mossèn Joaquim Casadevall fundador ara fa 17 anys del Voluntariat de Suport en la Solitud. Des de la seva responsabilitat de capellà del Trueta, i com a bon observador d'una realitat incòmoda i molt injusta, va saber reaccionar davant d'un fet social greu i insuportable: hi ha persones que moren en la mes absoluta misèria, estan malalts, estan sols i la pobresa és el seu flagell.... Són els ningú. No hi són, no compten per a res i estadísticament, és clar, no existeixen.

Recordo com vaig saber que existia aquest voluntariat a l'Hospital Josep Trueta de Girona i m'hi vaig apropar. És impactant entrar a l'hospital i descobrir aquesta realitat vergonyant. Allà vaig tenir una petita entrevista amb mossèn Joaquim. Ell, amb psicologia, volia captar gent que tingués unes aptituds humanes per saber acompanyar els malalts amb senzillesa, discreció i amb petits gestos d'escalf. I poder aprendre d'aquests éssers humans que porten sobre les espatlles un feix tan gran de dolor i de marginació.

Mossèn Joaquim dedicava tot el dia fent el recorregut dels malalts, planificava les visites, trucava els voluntaris i buscava ajudes econòmiques per pal.liar necessitats. Totes les seves energies tenien un sol objectiu, AJUDAR. I així la seva utopia inicial anava prenent cos, va créixer i va fruitar. Fins avui.

En el món del voluntariat social, l'atenció als més vulnerables és ben palpable i el treball dels voluntaris ens fa reflexionar profundament. Tenim una societat a dues velocitats? I tant! En aquest viatge n'hi ha que hi són i n'hi ha que no hi són. Aquests últims són els que portava al cor mossèn Joaquim. Gràcies!

Maria Perpinyà 
02/05/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies