dijous, 30 de març de 2017

“La base d’un cervell sa és la bondat, i es pot entrenar”

Richard Davidson, doctor en Neuropsicologia, investigador en neurociència afectiva
Vaig néixer a Nova York i visc a Madison (Wisconsin), on soc professor de Psicologia i Psiquiatria a la universitat. La política s’ha de basar en el que ens uneix, només així podrem reduir el patiment al món. Crec en l’amabilitat, la tendresa i la bondat, però ens hi hem d’entrenar.

Jo investigava els mecanismes cerebrals implicats en la depressió i en l’ansietat. 

... i va acabar fundant el Centre de Recerca de Ments Saludables.
Quan estava en el segon any a Harvard va aparèixer al meu camí la meditació i me’n vaig anar a l’Índia per investigar com podia entrenar la meva ment. Òbviament els meus professors em van dir que estava boig, però aquell viatge em va marcar el futur.

Així comencen les grans històries.
Vaig descobrir que una ment en calma pot produir benestar en qualsevol mena de situació. I quan des de la neurociència em vaig dedicar a investigar les bases de les emocions, em va sorprendre veure com les estructures del cervell poden canviar en només dues hores.

En dues hores!
Avui podem mesurar-ho amb precisió. Portem meditadors al laboratori; i abans i després de meditar els prenem una mostra de sang per analitzar l’expressió dels gens.

I l’expressió dels gens canvia?
Sí, i veiem com a les zones on hi havia inflamació o una tendència a la inflamació, aquesta baixa abruptament. Van ser uns descobriments molt útils per tractar la depressió. Però el 1992 vaig canviar conèixer el Dalai-lama i la meva vida va canviar.

Un home molt nodridor.
“Admiro la vostra feina, em va dir, però considero que esteu molt centrats en l’estrès, l’ansietat i la depressió; no t’has plantejat enfocar els teus estudis neurocientífics en l’amabilitat, la tendresa i la compassió?”.

Un enfocament subtil i radicalment diferent.
Li vaig prometre al Dalai-lama que faria tots els possibles perquè l’amabilitat, la tendresa i la compassió estiguessin al centre de la investigació. Unes paraules mai esmentades en cap estudi científic.

Què ha descobert?
Que hi ha una diferència substancial entre empatia i compassió. L’empatia és la capacitat de sentir el que senten els altres. La compassió és un estadi superior, és tenir el compromís i les eines per alleujar el patiment.

I què té a veure això amb el cervell?
Els circuits neurològics que porten a l’empatia o a la compassió són diferents.

I la tendresa?
Forma part del circuit de la compassió. Una de les coses més importants que he descobert sobre l’amabilitat i la tendresa és que es poden entrenar a qualsevol edat. Els estudis ens diuen que estimulant la tendresa en infants i adolescents milloren els seus resultats acadèmics, el seu benestar emocional i la seva salut.

I com s’entrena?
Els fem portar a la ment una persona pròxima, reviure una època en què aquesta persona va patir i conrear l’aspiració de deslliurar-la d’aquell patiment. Després ampliem el focus a persones que no els importen i finalment a les que els irriten. Aquests exercicis redueixen substancialment el bullying a les escoles.

De meditar a actuar hi ha un bon tros.
Una de les coses més interessants que he vist en els circuits neuronals de la compassió és que la zona motriu del cervell s’activa: la compassió et capacita per moure’t, per alleujar el patiment. 

Ara vol implementar al món el programa Healthy minds (ments sanes).
Va ser un altre dels reptes a què em va esperonar el Dalai-lama, i hem dissenyat una plataforma mundial per escampar-lo. El programa té quatre pilars: l’atenció; la cura i la connexió amb els altres; l’apreciació de ser una persona saludable (tancar-se en els propis sentiments i pensaments és causa de depressió)...

S’ha d’estar obert i exposat.
Sí. I finalment cal tenir un propòsit en la vida, cosa que està intrínsecament relacionada amb el benestar. He vist que la base d’un cervell sa és la bondat, i l’entrenem en un entorn científic, una cosa que no s’havia fet mai.

Com es pot aplicar a escala global?
A través de diferents sectors: educació, sanitat, governs, empreses internacionals...

A través dels que han potenciat aquest món oprimit en què vivim?
Té raó, per això soc membre del consell del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, per convèncer els líders que cal fer accessible el que sap la ciència sobre el benestar.

I com els convenç?
Mitjançant proves científiques. Els exposo, per exemple, una investigació que hem dut a terme en diferents cultures: si interactues amb un nadó de sis mesos a través de dos titelles, un que es comporta de manera egoista i un altre que ho fa amable i generós, el 99% dels nens prefereixen el ninot cooperatiu.

La cooperació i l’amabilitat són innates.
Sí, però són fràgils, si no es cultiven es perden, per això jo, que viatjo moltíssim (una font d’estrès), aprofito els aeroports per enviar mentalment bons desitjos a la gent que em vaig trobant, i això canvia totalment la qualitat de l’experiència. El cervell de l’altre ho percep.

Tot just un segon per seguir a la seva.
La vida són només seqüències de moments. Si encadenes aquestes seqüències, la vida canvia.

El mindfulness és un negoci avui.
Cultivar l’amabilitat és molt més efectiu que centrar-se en un mateix. Són circuits cerebrals diferents. A mi no m’interessa la meditació en si mateixa sinó com accedir als circuits neuronals per canviar el dia a dia, i sabem com s’ha de fer.

Ima Sanchís
27/03/2017
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies