dimecres, 18 de gener de 2017

“No em podia cordar el cinturó... i vaig decidir aprimar-me”

Bart de Wever, alcalde d’Anvers i líder dels sobiranistes flamencs
Tinc 46 anys. Soc d’Anvers (Flandes, Bèlgica) i en sóc l'alcalde. Estic casat i tinc quatre fills (de 15 a 9 anys). Soc sobiranista flamenc, president del partit Nova Aliança Flamenca, el més votat a Bèlgica. Soc catòlic. Correré una marató.

Quant pesa?
Ara 82 quilos, amb els meus 1,78 d’ alçada.

Quant pesava?
Pesava 120 quilos des dels 23 anys.

Com es va engreixar tant?
Mals hàbits des dels meus dies d’estudiant: sedentarisme, copes, cervesa, maionesa, patates fregides, hamburgueses...

I així fins quan?
Fins arribar a pesar 143 quilos el 2011, amb 40 anys: per pal·liar la frustració, menjava!

Quina frustració?
El fracàs de negociacions polítiques d’aquell any: arribava extenuat a la nit, i com a regal bevia, menjava...

Però va reaccionar.
Un dia vaig acompanyar el meu fill a un parc d’atraccions i no em vaig poder cordar el cinturó d’una atracció... i vaig decidir canviar.

No va ser per la seva imatge política?
No ho cregui, els electors flamencs no penalitzen els polítics amb cara de bon any. Els polítics més populars allà són grassos.

Vostè és flamenc o és belga?
Soc flamenc. I belga, com diu el meu passaport. Però Bèlgica no és una democràcia.

Ah, no?
En són dues: la democràcia flamenca i la democràcia valona. No hi ha un partit belga, cap no es presenta a Flandes i Valònia.

A Espanya sí hi ha partits espanyols.
Són situacions diferents, sí. El meu partit i jo només tenim votants flamencs.

Són dos països en un?
És un país de ciutadans amb vides dividides. Coincidim al Parlament federal..., però ens costa molt de formar governs.

Què ens ha de dir als espanyols...
Sí, per un moment vaig témer que trenquéssiu el rècord belga de 541 dies sense govern... Vaig intervenir personalment en les nego­ciacions per formar govern a Bèlgica, ja que vaig obtenir el 32% dels vots, més que cap altre partit a Flandes o a Valònia.

Què defensa el seu partit?
La sobirania de Flandes, des d’una visió ­liberalconservadora, i que continuem parlant neerlandès. A Valònia, en canvi, guanya el Partit Socialista, i ells parlen francès.

Complicats acords, sens dubte...
Jo estic molt orgullós de com vaig aconseguir convertir el meu partit en majoritari, després que es va enfonsar.

Estava enfonsat?
Sí, es va col·lapsar l’any 2001; el vam tornar a fundar, jo en vaig prendre les regnes..., i en les eleccions de l’any 2014 hem aconseguit enviar els socialistes a l’oposició.

Anhela un Flandes independent?
Els nacionalistes flamencs som pragmàtics, res de revolució!: evolució... cap a plenes competències polítiques de Flandes.

Fins a quin límit?
Fins al confederalisme, perquè ara per ara no comptem amb una contundent majoria social independentista... Nosaltres som polítics demòcrates realistes i racionals, freds.

Expliqui això als polítics independentistes catalans...
M’interessa moltíssim el model basc. I mantinc contactes amb el president Puigdemont. I coneixeré Oriol Junqueras, amb qui tinc molt en comú.

Què tenen en comú?
Tots dos som historiadors de formació, i tots dos ens hem dedicat a la política per conviccions personals fortes.

Quina creu que ha estat la clau del seu fulgurant auge electoral?
El meu lema va ser “Un canvi per a Bèlgica”: vam proposar mesures per enfortir l’economia i reforçar les institucions flamenques.

Això del canvi..., al·ludia també al canvi del seu propi cos? Sigui sincer.
No, perquè jo no sabia si la meva dieta em funcionaria... N’havia seguit tantes i sempre amb efecte io-io... Jo mateix era escèptic!

Quina dieta ha seguit per aconseguir-ho?
Un mètode català, Pronokal, que em va ensenyar el doctor belga Chris Goossens, dietista de futbolistes... Ell em va guiar: vaig començar el setembre del 2011, desterrant sucres i greixos..., i en deu mesos vaig perdre 61 quilos. Tots creien que m’havia operat! I no.

No va témer l’efecte io-io, un altre cop?
Sí! Per això em vaig dir: “Cinc anys! Si en cinc anys continuo així i corro una marató..., hauré triomfat”. S’han complert ara, i correré la marató d’ Anvers el pròxim abril.

El veig en forma... Quina és la clau d’aquest èxit personal seu?
Determinació per reeducar la meva mentalitat, per canviar els meus hàbits: avui menjo saludablement i no bec gens d’alcohol. Sé que per a la resta de tota la meva vida seré un gras que procura no engreixar-se, igual que un alcohòlic que ha deixat de beure.

Li explicarà a Oriol Junqueras com ­aprimar-se?
No! Només si ell m’ho pregunta... No vull ser el guru de ningú. Entenc que els polítics s’engreixin, és una vida estressada, menges amb desordre el primer que agafes.

Com se sent ara?
Vaig canviar tant el meu aspecte que molta gent ni em reconeixia, això va ser un xoc... Però tinc la ment més enfocada que mai... i és un gran avantatge per a aquesta feina!


‘El meu règim’
“Si ha pogut governar-se a si mateix, governarà bé la seva ciutat”, van poder pensar els votants d’ Anvers, donant l’alcaldia a Bart de Wever. I els votants de Flandes també li han donat la majoria d’escons al Parlament federal belga. Encara que Wever nega que el seu vistós aprimament ajudés al seu èxit electoral, sospito que tot compta. “Tracto d’evitar que la meva victòria personal sigui llegida en clau política”, m’assegura, però va escriure un llibre titulat El meu règim per explicar com va perdre pes (ha donat els beneficis a un hospital infantil). És un polític molt complet. Abansno menjava mai peix, ara sí que en menja i, a més, també ha après a pescar... vots.

Víctor-M. Amela
13/01/2017
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies