Ictus: els segons compten

El temps és clau, perquè la falta de reg mata uns dos milions de neurones cada minut

Vigilar la hipertensió i les arítmies, menjar bé i fer exercici, factors clau de protecció

clicar damunt l'imatge per fer-la més gran

Embòlia cerebral, trombosi cerebral, feridura, vessament cerebral, apoplexia... Fa temps que, almenys en l'àmbit mèdic, ja no es parla d'aquestes malalties. Vint o trenta anys enrere una persona tenia una embòlia o moria per una feridura. Ara es diu que ha tingut un ictus. Però en realitat els neuròlegs estan parlant del mateix. Ictus és una paraula que ve del llatí. Vol dir cop, perquè la manifestació és sobtada, violenta... Les causes són nombroses i complexes, però el resultat continua sent idèntic: la mort cel·lular per falta de reg sanguini a una velocitat de vertigen: dos milions de neurones per minut. Un 80% dels ictus són isquèmics, provocats per l'obstrucció d'una artèria dins del cervell o abans d'arribar-hi. El 20% restant són els ictus hemorràgics, que afecten gent més jove i estan ocasionats per desperfectes a les parets de les artèries.

És precisament aquesta destrucció accelerada de neurones, segons insisteix el responsable del pla director de l'Ictus, Miquel Gallofré, el que fa imprescindible una actuació urgent per reduir les seqüeles posteriors. Per això, Sònia Abilleira, neuròloga del pla director de l'Ictus, insisteix que “val la pena donar eines perquè algú pugui detectar quan té davant un ictus perquè així es pot escurçar el tractament”. El consell és clar: en cas de sospita, despenjar el telèfon i trucar al 112. “Millor no tenir la temptació de portar el malalt a l'hospital, perquè no tots els hospitals estan capacitats per tractar aquests pacients i en el cas de l'ictus hi ha teràpies eficaces però depenen del temps que es trigui a aplicar-les”, explica Abilleira. El tractament trombolític intravenós, l'únic que existeix des del 2002 a Europa, té una finestra terapèutica per ser efectiu de quatre hores i mitja. Després ja és tard.

Actualment a Catalunya hi ha catorze hospitals de referència que disposen d'unitats específiques per poder tractar l'ictus amb els últims tractaments trombolítics –només cinc, però, poden tractar els subtipus més greus practicant una trombectomia– i dotze més que disposen del que s'anomena teleictus, que “permet aplicar les noves tecnologies per tractar el pacient agut”.

Amb pocs recursos públics per fer recerca –la gran demanda dels neuròlegs que es dediquen al tractament de l'ictus–, els esforços s'estan fent ara en campanyes de prevenció i en la millora de l'atenció aguda. Abilleira assegura que amb una bona prevenció el risc vascular es pot modificar en el 90% dels casos. “No podem fer res en factors com l'edat, la genètica o fins i tot el sexe –l'ictus és la primera causa de mort en les dones i la tercera en els homes–, però sí que podem incidir en altres desencadenants clau.”

Hipertensió, diabetis, sedentarisme, obesitat, colesterol, dieta incorrecta, tabac, excés d'alcohol... Tots ells són factors de risc que es poden modificar, alguns només amb un canvi d'hàbits, i que poden incidir en la formació d'un tap en una artèria. L'altre gran paquet són els coàguls que es formen al cor a causa d'un trastorn en el ritme del batec, el que s'anomena una arítmia. Aquests representen un 5% dels ictus.

Els consells bàsics, resumeix Abilleira, serien “no fumar, caminar trenta minuts diaris i seguir una dieta mediterrània”. I, en població de risc, “controlar la pressió arterial i els trastorns del ritme cardíac”. Pel que fa al ritme cardíac, els experts insisteixen que hi ha un 11% de persones més grans de 60 anys que tenen un trastorn i que el 22% no ho saben. Salut ha impulsat una campanya per detectar aquests casos, que es poden tractar amb anticoagulants per reduir considerablement el risc.

A Catalunya cada any ingressen més de 13.000 persones per un ictus. Un 45% de les persones que sobreviuen tindran una discapacitat entre moderada i lleu al llarg de la vida. De fet, l'ictus és actualment la primera causa mèdica de discapacitat.

En aquest sentit, Abilleira destaca la importància de la rehabilitació. “La capacitat del cervell de definir nous circuits neuronals per suplir les capacitats perdudes té un temps, i la màxima millora es dóna entre tres i sis mesos”, assegura.

El tractament de rehabilitació ha de començar immediatament a l'hospital d'aguts i continuar després. Abilleira, però, no vol donar falses esperances a les persones afectades. “La rehabilitació millora la discapacitat, però no la fa desaparèixer. El que s'intenta és que el pacient tingui la màxima autonomia.” Abilleira insisteix que “els tractaments i els objectius s'han de fer individualitzadament”.

LA XIFRA

1.300

persones

menors de 55 anys ingressen en un centre hospitalari cada any a Catalunya per haver tingut un ictus

Chamorro: “S'ha de deixar d'associar a una malaltia d'avis”

De les 13.000 persones que cada any ingressen per un ictus, un 10% tenen menys de 55 anys. Això vol dir 1.300 persones cada any, una xifra molt alta. Davant aquesta realitat, el cap de la unitat funcional d'ictus de l'hospital Clínic, Àngel Chamorro, insisteix a dir que l'ictus “s'ha de deixar d'associar a una malaltia d'avis”. Tot i que hi ha estudis que apunten a un increment de casos en els últims anys de gent jove, la prestigiosa revista Neuroepidemiology va publicar l'any passat un informe que arribava a la conclusió que entre els 20 i els 65 anys hi ha hagut un decrement del 20% als països desenvolupats i en canvi un increment del 37% en els països en desenvolupament. El responsable del pla director d'ictus, Miquel Gallofré, assegura que no hi ha constància que hi hagi més casos. “El que passa és que el pic és molt alt i ara es coneix més aquesta prevalença”, assegura. Entre els factors que poden incidir en l'increment de casos en països en desenvolupament, Àngel Chamorro apunta des dels canvis en els hàbits alimentaris fins a la contaminació ambiental. Els ictus també afecten els nens. La incidència és baixa però actualment hi ha 900 nens a Catalunya amb discapacitat a causa d'un ictus. A més, hi ha prop de 4.000 ictus transitoris cada any, que reverteixen sense que el malalt rebi cap mena de tractament.

Virtudes Pérez

14/12/2016

El Punt Avui