divendres, 16 de desembre de 2016

"Curar la sida no és impossible: és qüestió de temps i diners"

Bonaventura Clotet, director del laboratori Irsi/Caixa del servei del VIH a l'hospital de can Ruti amb el seu equip científic participen en les investigacions internacionals que busquen una vacuna terapèutica, per a infectats pel VIH

El doctor Bonaventura Clotet (Barcelona, 1953), una de les veus més autoritzades del món en la infecció del VIH, veu plausible el final de l'epidèmia de sida, un objectiu d'abast tan complex com ho és el virus multifacètic que causa la infecció. La hipòtesi de curació, no immediata i necessitada d'un finançament descomunal, arriba en un moment en què els ciutadans dels països d'on sorgeixen els diners que sostenen la seva investigació -filantrops, fundacions bancàries i governs dels EUA i Europa- miren cap a un altre costat, erròniament convençuts que el VIH és una cosa així com la diabetis, una malaltia seriosa però controlable. Una actitud que no motiva els potencials donants. "Ha sigut un error maquillar la sida", afirma Clotet, que dirigeix el laboratori d'investigació IrsiCaixa i la Fundació Lluita contra la Sida, tots dos ubicats a l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), de Badalona.

De les línies d'investigació sobre la sida que se segueixen al món (trobar una vacuna preventiva o terapèutica o actualitzar indefinidament els fàrmacs que cronifiquen però no curen, entre altres), en quines intervenen vostès?
En totes les que ha marcat el National Institute of Health (NIH), dels EUA, [institució que traça les pautes de la investigació científica mundial]. El NIH ha fixat les 10 prioritats d'inversió per poder acabar amb la sida. Participem en totes, i també desenvolupem les nostres pròpies iniciatives.

Quines són aquestes prioritats? 
Una és la línia preventiva, que implica obtenir una vacuna per a la població no infectada, cosa que acabaria amb la transmissió del VIH.
Una altra és propiciar la teràpia preexposició, per als col·lectius que s'infecten perquè no adopten mesures per evitar-ho, i una tercera és oferir fàrmacs a tots els malalts, 37 milions de persones al món en aquests moments.

Alguna altra línia?
La fonamental: l'estratègia que busca acabar amb la sida per mitjà d'una vacuna terapèutica, per als ja infectats, que s'haurà de complementar amb anticossos neutralitzants i immunoglobulines modificades. Tot això està en fase d'investigació i avança en paral·lel a la línia que busca desenvolupar fàrmacs denominats LRA (agents que reactiven la latència), que acabarien amb els reservoris on s'amaga el VIH, adormit, inaccessible als fàrmacs.

Una vacuna amb fàrmacs complementaris?
Això mateix. Si volem acabar amb la sida al món, i això és molt important per tot el que representa -segueix havent-hi més d'un milió de morts anuals i dos milions de nous infectats a l'any-, necessitem una vacuna. De fet, Bill Gates, un dels principals finançadors de la lluita antisida, ha marcat l'any 2030 com a límit perquè disposem tant d'una vacuna terapèutica com d'una de preventiva. Totes dues.

Hi posa els diners?
Hi posa molts diners, sí. El dia que Gates va fer 60 anys va marcar l'estratègia d'acabar amb la sida al món com una de les seves quatre prioritats. Les altres tres són desenvolupar les energies renovables, aconseguir que l'educació sigui accessible a tot el món i traçar plans per prevenir l'aparició de noves epidèmies. Va ser molt important que Gates prioritzés l'obtenció de les vacunes contra la sida.

És realista perseguir una vacuna preventiva?
És la línia d'investigació que està en fase més incipient. Es dirigiria a la població sana. Està més avançat el desenvolupament d'anticossos neutralitzants i el d'immunoglobulines modificades, que reforçarà la vacuna terapèutica. Les immunoglobulines les desenvolupem aquí, a IrsiCaixa, en una 'spin-off' [empresa unida a un objectiu en investigació] juntament amb la companyia Grifols. És un disseny de nanotecnologia que permetrà portar els fàrmacs als reservoris del VIH, i ho farà coincidir amb la vacuna terapèutica. Aquesta vacuna es compon d'un immunogen fet amb totes les variants en què va mutant el VIH.

És a dir, coneixen el camí.
Sí. Tenim les estratègies per acabar amb la sida. I totes es persegueixen a l'uníson, perquè són imprescindibles i es complementen. Però cada pas són milions d'euros i uns terminis d'experimentació clínica inevitables. No podem parlar de dates. La curació de la sida és una qüestió de temps i diners. No un impossible.

Veuen possible arribar als nuclis on s'amaga el VIH.
Sí. Per arribar als reservoris del virus -que reinicien la infecció si es deixa la medicació-, el més important és saber on són. Diversos grups d'investigació, entre ells el nostre, hem detectat un subtipus de cèl·lules CD4 [els limfòcits que són envaïts i eliminats pel VIH] que, considerem, són aquests reservoris. Altres grups sostenen que es troben en cèl·lules macròfagues, o en altres llocs.

No són en amagatalls de cèl·lules inaccessibles.
No. No estan amagades, són cèl·lules que es barregen amb la resta. El problema és que les cèl·lules que actuen com a reservoris són aparentment normals. El sistema immunitari no les pot destruir perquè les veu idèntiques a la resta. Hem de reactivar el VIH que dorm al seu interior -amb els fàrmacs LRA que citava-, perquè les membranes d'aquestes CD4 comencin a llançar proteïnes virals: d'aquesta manera, seran descobertes i eliminades.

Prèviament, l'infectat haurà pres fàrmacs antiretrovirals?
Sí. Tot això ha de passar amb una càrrega viral indetectable en la sang, cosa que s'aconsegueix amb aquesta medicació. En el moment en què apliquem la vacuna terapèutica, els antiretrovirals es deixen de prendre. Aquesta serà la prova del nou: si fas un stop de medicació i el VIH no torna a sortir, ja està. Si surt i reinicia la cosa, la vacuna no haurà servit de res. Per això és important complementar amb els anticossos i les immunoglobulines.

Les cèl·lules CD4 infectades pel VIH són fàcils d'identificar?
Els fàrmacs ho fan. El VIH, que és RNA [àcid ribonucleic] veu una CD4 i l'envaeix. Es converteix en el seu ADN [codi genètic] i arriba al nucli d'aquesta cèl·lula. S'hi adhereix i surt a l'exterior. Busca altres CD4 i repeteix l'operació. Milions de vegades cada hora.

En aquest punt tot es complica.
A mesura que passen les setmanes sense rebre tractament -només un 5% dels infectats són conscients de l'inici del contagi-, el VIH va produint diferents línies virals mutades: si n'ataques una de sola, no arregles res. El VIH mata totes les CD4 i aquesta persona queda sense immunitat. Pateix tumors, infeccions greus, i mor. Qui pren fàrmacs frena el procés, però li queden els reservoris. No pot deixar la medicació.

Com sorgeix un reservori?
Quan encara no s'ha iniciat el tractament, un dels VIH que entra en una CD4 s'adhereix al seu nucli i es queda allà, en repòs. No es replica ni infecta, però hi està enganxat. Davant qualsevol eventualitat d'aquesta persona [una grip, per exemple], aquesta cèl·lula immunològica s'activa, i amb ella el VIH que conté. El virus reinicia la infecció.

Quantes cèl·lules componen aquests reservoris?
Poquíssimes. Menys de l'1% del total de les CD4 del cos. El procés seria: tens un infectat, comença tractament antiretroviral i vuit setmanes després el VIH està indetectable. Al cap de pocs mesos, li donem la vacuna terapèutica i deixa de prendre els altres fàrmacs. Com a reforç, li donem les immunoglobulines.

I?
Si és una bona vacuna terapèutica, aquesta ensenyarà a les cèl·lules CD8 [part del sistema immunitari no envaït pel VIH] a identificar i activar el virus latent: ho farà sortir de les CD4. En aquest moment, els anticossos s'enganxaran al VIH i el suprimiran. Punt final. Això és el que hem d'aconseguir per acabar amb la sida.

Àngels Gallardo
13/12/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies