dimarts, 11 d’octubre de 2016

"Només pregunta’t ‘com em sento en aquesta relació?’"

Jean-Charles Bouchoux, especialista en la perversió narcisista
Foto per Xavier Gómez
Tinc 54 anys. Vaig néixer a Rodez i visc a Montpellier. Sóc psicoanalista, psicoterapeuta i escriptor. Visc en parella i compartim 6 fills. Dretes, esquerres? Tota reducció binària és errònia! Crec en el misteri. El pervers narcisista necessita algú altre per projectar les seves imperfeccions.

Què és la perversió narcisista?
Una psicopatologia... no gaire apreciable a primera vista.

I per què?
El pervers narcisista és una persona que desplega molts encants i resulta adorable d’entrada.

Això no té res de dolent.
No, fins que atrapa algú en la seva teranyina i comença a danyar-lo greument.

Què podria fer-me un pervers (o una perversa) narcisista?
Jugar amb tu fins a erosionar-te psicològicament, desvalorar-te, deprimir-te, enfonsar-te... Destruir-te!

Destruir-me?
Fins i tot podries arribar a l’extrem d’emmalaltir o d’intentar lesionar-te o suïcidar-te.

Jo me n’adonaria abans, i sortiria corrents!
O no... Tracto com a especialista moltes víctimes de perversos narcisistes... i cada dia en són més!

Més perversos o més víctimes?
L’un va amb l’altre, esclar.

I com funciona, aquest tàndem tòxic?
El pervers narcisista aconsegueix que la seva víctima se senti culpable de ser mala persona, de ser imperfecta, incorrecta, incompleta, fal·lible, falsa, infidel, mentidera, el pitjor.

Ja, i la víctima comença a demanar perdó, perdó, perdó...
Veig que ho entens. Aquesta és la perversió: el narcisista no és capaç d’admetre cap taca en si mateix, i les projecta totes en l’altre!

En la seva parella?
Sí. O també en algun alumne, si el pervers narcisista és professor. O en un empleat, si és un cap. O en un fill, si és pare...

Un pare pot ser pervers narcisista amb el seu propi fill?
“Ets un desastre, xaval, no arribaràs a res”: projecta en el seu fill el que no admet en ell mateix.

Hi ha més narcisistes homes o dones?
Per igual.

Pot ser que jo mateix sigui un pervers narcisista...
No.

Per què no?
Si t’ho qüestiones, si t’ho estàs plantejant, ­això et descarta, perquè el pervers narcisista no dubta mai que és perfecte, impecable, irreprotxable.

Ah, no: jo sóc molt reprotxable.
Compte! Si tendeixes a culpabilitzar-te tan fàcilment, seràs una víctima fàcil.

Ah!
Imagina un passejant amb la seva parella. Es creuen amb una dona, i veure-la l’excita a ell. Llavors, incapaç d’assumir contradiccions internes, mira a la seva parella i l’acusa: “Segur que te n’aniries al llit amb un altre!”. Així actua el perfecte narcisista: obliga la seva víctima a defensar-se contínuament.

I infructuosament, suposo.
Sí, el pervers narcisista necessita sempre algú altre a qui poder menyscabar, degradar, inculpar d’errors diversos. I si intentes allunyar-te d’ell, embogeix i et persegueix: necessita tenir-te per continuar abocant retrets.

El pervers narcisista neix o es fa?
Va viure en la seva infantesa algun desemparament. “O sóc perfecte o m’abandonen”, li dicta el seu inconscient, i s’idealitza a si mateix: no es permet assumir cap “imperfecció” dins seu, i les projecta en un altre!

I com és l’altre?
Algú valuós, a qui admira per les seves qualitats, elevat, empàtic, sensible... Un reflex de com es veu a si mateix.

Com un mirall... a l’estil Dorian Gray.
Sí, un mirall per embrutar-lo, ratllar-lo, i fins i tot trencar-lo, quedant ell immaculat.

I la víctima, a patir.
La víctima sol pensar “ja el canviaré”. Un greu error! Ningú no canvia ningú: un només canvia si vol canviar un mateix.

D’acord.
No idealitzis mai: tots tenim defectes. O acceptes els de l’altre, o vés-te’n! El pervers necessita l’altre perquè ell és la part bona (doctor Jekill) i l’altre la dolenta ( Mr. Hyde).

Més exemples de perversos.
Una noia oblida posar l’alarma del despertador. L’endemà al matí no sona... i acusa la seva parella!: “Tu has tocat el rellotge!”, li diu. No accepta que s’hagi equivocat ella!

Perversa.
Impotent, la víctima discuteix, i és inútil.

Té curació, el pervers narcisista?
Impossible. La principal medecina és sempre voler canviar, i el pervers narcisista ni tan sols té consciència de la seva patologia.

Com puc saber si en sóc víctima?
Pregunta’t: “Com em sento en la meva relació amb aquesta persona?”. I si no et respons “bé”, allunya-te’n! Una relació només és per estar bé! Sigues egoista: es tracta d’estar un bé sense danyar ningú altre.

Val més sol que mal acompanyat. Me’n vaig. Què passarà amb el pervers?
Que et perseguirà. Et trucarà. T’escriurà. No li obris la porta! No li agafis les trucades! No li contestis els correus! Manté sempre la distància amb ell o ella.

Fins quan? Quan cedirà?
Fins que no et necessiti, i això no passa fins que troba una altra víctima.

Dependència
Bouchoux és psicoanalista i psicoterapeuta, i un dels especialistes mundials en el tractament de la perversió narcisista. Condensa els seus sabers a Los perversos narcisistas (Arpa), llibre que ens regala un consell difícil però essencial per blindar-nos contra aquests malalts de la personalitat: “Assumeix que tens qualitats i defectes, capacitats i mancances, i així no necessitaràs buscar la teva pròpia imatge en la mirada d’un altre”. I no li diguis mai al teu fill “fes-ho per mi” –ni menjar-se la sopa ni fer els deures–, o estaràs educant-lo per complaure sempre algú altre en comptes de si mateix, per dependre i ser víctima d’un pervers narcisista que jugarà amb ell fins a fer-lo tornar boig.


Víctor-M. Amela
08/10/2016
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies