dimecres, 13 de juliol de 2016

Per què cobren més els homes que les dones?


La publicació, fa pocs dies, de l'avanç de resultats de l'Enquesta d'Estructura Salarial corresponent al 2014 de l'INE ha tornat a posar de manifest l'existència d'importants diferències salarials entre homes i dones. Concretament, a l'Estat espanyol el salari mitjà anual de les dones va ser de 19.744,82 euros mentre que els dels homes, de 25.727,24 euros, és a dir: les dones cobren un 23% menys que els homes.

Que les dones cobren menys que els homes és un fet que s'observa a pràcticament tots els països del món i, evidentment i pel seu possible origen discriminatori, és un afer que ha despertat un gran interès entre els investigadors en economia laboral i sociologia del treball. Els resultats de la recerca han posat de manifest que part d'aquestes diferències són degudes al fet que homes i dones poden diferir en característiques associades a la seva productivitat, com el nivell educatiu o l'experiència laboral. Ara bé, cada cop més aquestes diferències es redueixen o, fins i tot, sovint són favorables per a les dones, per la qual cosa la recerca s'orienta a analitzar els motius que fan que dos treballadors relativament semblants llevat del gènere rebin salaris diferents.

Una possible explicació és l'existència de discriminació que es pot relacionar amb la preferència dels clients o dels companys de feina per a un determinat sexe o el que es coneix com a discriminació estadística (s'assumeix que la persona té la mateixa productivitat que la mitjana del grup a què pertany i no la que li pertoca segons les seves característiques). Però, altres autors també argumenten que fins ara les anàlisis presenten limitacions a l'hora de comparar treballadors de diferent gènere etiquetats com a idèntics. Per exemple, algunes feines demostren l'existència de diferències entre homes i dones en trets psicològics o habilitats no cognitives que poden influir en la seva productivitat a través de les seves preferències o actituds: les dones tenen més aptituds pel que fa a les relacions interpersonals, i sembla que els homes presenten menys aversió al risc i més propensió per competir.

Aquests dos factors poden tenir un impacte directe en la seva productivitat o poden haver determinat les seves eleccions a l'hora de triar estudis.

La literatura també s'ha centrat a analitzar per quin motiu hi ha diferències entre països pel que fa a les diferències salarials per gènere. En aquest sentit, sembla que les institucions laborals com per exemple el salari mínim o bé la importància de la negociació col·lectiva hi juguen un paper determinant, però fins i tot hi ha diferències importants entre territoris que comparteixen institucions que són semblants.

Els professors Hipólito Simón de la Universitat d'Alacant i Inés Murillo de la Universitat d'Extremadura, han analitzat l'existència de diferències salarials entre homes i dones per comunitats autònomes a partir de l'anàlisi de les microdades de l'Enquesta d'Estructura Salarial dels anys 2002, 2006 i 2010. Tal com es pot observar en el gràfic, les diferències entre comunitats autònomes són molt importants: si bé a Extremadura la bretxa que s'observa entre homes i dones pel que fa al salari per hora se situa per sota del 5%, a Astúries supera el 30%. Aquestes diferències són comparables a les observades entre països. Ara bé, quan es “descompten” les diferències en la part explicada, és a dir, aquella part del diferencial relacionada amb les característiques dels individus i dels llocs de treball que ocupen, podem veure com la bretxa es redueix substancialment amb valors que oscil·len entre el 4% i el 9%.

Valors màxims
A Catalunya la bretxa observada se situa al voltant de la mitjana, però un cop “ajustada” se situa als valors màxims. A què responen, aquestes diferències? Com acostuma a passar en les investigacions regionals, encara hi ha força limitacions a les dades estadístiques que no han fet possible que es faci una anàlisi més rigorosa dels factors que hi ha al darrere d'aquestes diferències, però bona part de la part que no està explicada està relacionada amb les diferents condicions del mercat de treball, que hi hagi més o menys presència sindical, que hi hagi diferències en la manera en què es du a terme la negociació col·lectiva i altres factors demogràfics. Un cop disposem de les dades definitives per al 2014, serà interessant comprovar si aquestes diferències regionals s'han mantingut o han augmentat un cop s'ha començat a superar la crisi econòmica.

Una bretxa superior a la europea
Segons Eurostat, la bretxa salarial entre homes i dones mesurada a partir del salari per hora a la zona euro és del 16% i s'ha mantingut relativament constant durant les dues darreres dècades. En canvi, a Catalunya i el conjunt de l'estat espanyol ha augmentat durant la crisi. 


Raül Ramos
Professor d'economia del grup AQR-IREA (UB)
10/07/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies