dissabte, 9 de juliol de 2016

Del Níger a l'Empordà

 “A primers de maig vaig deixar el Níger, i amb aquest país, tot Àfrica. És un dir perquè, de fet, era jo qui hi deixava l'anima i el cor. Hi deixava cinquanta anys de vida. Ja s'hi quedaran per sempre més. Els hi tindré enterrats mentre visqui, bo i esperant la resurrecció per arreplegar-los... L'emoció i els sentiments et pugen a cavall; bo i escalfant-te, et posen a to. Encara que et caigui un xàfec de lloances i d'agraïments ja no saps qui ha d'agrair més a qui, ells que han rebut la poca cosa que has pogut compartir o tu que t'has folrat d'acolliment, experiència i valors testimonials de primera mà. La duresa del clima, els mals moments passats i fins i tot les envestides brutals, es capgiren i es torna força de nova embranzida, punt d'honor que et fa tirar endavant.”

El pare Josep Frigola en una foto feta a Figueres el 2009//Foto per Manel Lladó
És un escrit del pare missioner Josep Frigola, que ha tornat del Níger, obligat per l'edat. Fins ara enviava sovint missatges explicant com li anaven les coses, a ell i al país que servia. Davant de situacions extremes viscudes –assalts i destrucció– tenia un objectiu: reconstruir i tornar a començar. Des d'Àfrica va conèixer el sacrifici del pare Joan Alsina –assassinat a Xile– i de Quim Vallmajó –assassinat a Ruanda–. Tots tres havien estat ordenats ensems, el mateix dia, i tenien una profunda amistat arrelada en la fe i el servei als altres. Hom pot imaginar l'immens dolor que havia de sofrir! Després, ell també va sentir la urpada de la devastació.

En una anterior estada, va venir a casa, i ens digué unes paraules que ens feren pensar: “Està molt bé, aquesta casa. Esteu instal·lats.” Els mots ens afectaren: “Esteu instal·lats.” Era veritat. La majoria de gent que coneixem, i nosaltres mateixos, estem instal·lats en un entorn confortable, tant més si el comparem amb les condicions de vida de poblats remots de Burkina Fasso o el Níger. Se'ns remou poc la consciencia en contemplar –ara mateix– uns no instal·lats com ho poden ser els refugiats.

Ell ha vingut per quedar-se. El senyor bisbe l'ha nomenat capellà del santuari de la Salut de Terrades, i administrador parroquial de Terrades, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà. El prelat, amb la seva habitual perspicàcia, el situa en llocs apartats, no fos cas que escampés doctrines vives, en lloc de seguir pel camí de la conformitat en una diòcesi endormiscada. Però Frigola viurà a la comarca del seu estimat Empordà, i li resten prou recursos per treballar de valent, i desfermar-se de qualsevol cotilla!

Recordem en aquest moment unes paraules d'Hélder Câmara: “Pensa que la teva vida és l'únic evangeli que molta gent llegirà.” El pare Josep Frigola és una mostra vivent d'aquesta sentència. No ha predicat des dels llibres, sinó deixant-s'hi la pell.

Joan Ribas
03/07/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies