dimarts, 17 de maig de 2016

Noves tecnologies, velles formes de violència

Un de cada tres joves accepta ser controlat a través del telèfon mòbil i internet

Amb l’auge de les noves tecnologies, s’han desenvolupat noves formes de violència, sobretot entre aquells que més les fan servir: els nadius digitals, els nascuts després de 1980, que han interactuat amb les tecnologies digitals des de la infantesa. Les xarxes socials, internet i els telèfons mòbils intel·ligents han canviat les formes com els joves es relacionen. Les noves generacions creixen, se socialitzen i es relacionen a través de les noves tecnologies. Així, l’assetjament escolar s’endureix i es viralitza a través de WhatsApp o es retransmet en directe per Periscope.

La violència de gènere tampoc és immune a l’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les formes de violència masclista més tradicionals esdevenen ara més sofisticades, cosa que vol dir que són igual de perilloses, però més difícils de detectar.

Una de cada quatre dones assegurava el 2015 en una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) haver sigut víctima de la “violència psicològica de control” per part de la seva parella. Aquest control es tradueix en actituds de l’home cap a la dona com ara no deixar-li veure els amics, voler saber en tot moment on és, acusar-la d’infidelitats o enfadar-se si parla amb altres homes.

Aquestes actituds de control es potencien amb les noves tecnologies: saber amb qui parla per WhatsApp, a qui li posa un “m’agrada” al Facebook, a qui agrega com a nova amistat... És el que s’ha anomenat violència de control, però ara exercida des del mòbil. “Si trigava més d’un minut a respondre un missatge seu per WhatsApp es posava nerviosíssim, sobretot si veia que jo estava en línia”, explica la Cristina -nom fictici-, de només 16 anys, a l’ARA. La violència de gènere s’ha adaptat a les noves eines, però segueix expressant la mateixa voluntat d’exercir control sobre la víctima, potser d’una manera encara més omnipresent. Segons un informe de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, del ministeri de Sanitat, 1 de cada 3 joves a l’Estat accepta aquest tipus de violència. Només amb més pedagogia i més control parental es podrà combatre la vella plaga, que ara utilitza noves eines.

“Em preguntava per WhatsApp què feia i on era a totes hores”

La Cristina va patir durant més de dos anys violència de control, un fenomen en auge entre els adolescents Foto per CÈLIA ATSET

“Si trigava més d’un minut a respondre un missatge seu per WhatsApp es posava nerviosíssim, sobretot si veia que jo estava en línia. I em començava a pressionar amb més missatges”. La Cristina -nom fictici- té 16 anys. Acaba de trencar una relació de dos anys i mig amb un noi un any més gran que va acabar sent un autèntic malson per a ella a causa del progressiu control que va anar exercint sobre la seva vida a través de les diferents xarxes socials.“M’obligava sempre a donar-li el meu mòbil i revisava amb qui parlava”, explica la Cristina. I afegeix: “Remenava totes les xarxes socials on sóc, com el WhatsApp i el Facebook, per veure en les meves actualitzacions a qui posava likes. Em cohibia i ell no em deixava ni tocar el seu mòbil”.

L’exemple de la Cristina constata l’augment, els últims anys, d’un masclisme entre adolescents que se serveix dels mecanismes de control que fan possibles les nombroses xarxes socials aparegudes. La relació de parella es va anar enverinant a mesura que creixia la gelosia del seu nòvio, que va anar traslladant la seva actitud masclista del món virtual al real. “Com vas vestida, avui?”, explica que li preguntava per missatge cada matí. “Si li contestava que duia leggings, ja la teníem, perquè em deia que me’ls posava per lligar amb altres nois. I si em venia a buscar a l’escola a la tarda i veia que portava els llavis pintats es negava a fer-me petons i s’enfadava moltíssim”.

Com la gran majoria d’adolescents, la Cristina és activa en moltes xarxes socials. “Ara mateix sóc a WhatsApp, Facebook, Instagram, Snapchat i Ask”, enumera. Però la que, sens dubte, li va portar més problemes és WhatsApp. “Si li escrivia per dir-li bona nit i veia l’endemà que m’havia connectat minuts després d’haver-nos acomiadat em començava a interrogar sobre per què ho havia fet, amb qui havia parlat... Era un calvari”, recorda. “Al final m’havia d’inventar excuses de tota mena per justificar que hagués entrat al WhatsApp després d’haver-li dit adéu”, afegeix.

“No parlis amb nois”
L’auge de les xarxes socials és una de les principals causes que han fomentat l’increment del masclisme entre adolescents, ja que faciliten el control sobre la parella i són, també, el principal vehicle de comunicació i de construcció de la identitat dels joves. “Al final era un control total. «No t’acostumis a maquillar-te, no et posis això que no m’agrada, no parlis amb nois, no vagis sense mi a la discoteca», em deia”.

El control excessiu va conduir la Cristina a un aïllament social. “Em vaig distanciar durant molt de temps de les meves amigues perquè no li queien bé i em demanava que no anés amb elles. Plorava cada dia perquè em sentia sola”, descriu. “La va anul·lar completament”, sentencia el seu pare. “Em preguntava per WhatsApp què feia i on era a totes hores”, recalca ella.

Aïllada socialment
I com passa moltes vegades, només la gent de fora veia amb claredat la situació. “Al principi, abans de quedar-me aïllada, les meves amigues m’ho deien sempre -recorda-. Em deien que obrís els ulls, que li plantés cara, que no era una relació sana… I jo els deia que sí, però seguia igual”.

Les discussions a través de WhatsApp eren cada vegada més habituals. Però sempre fins que ell deia prou: “Em bloquejava l’usuari perquè no li pogués replicar”. La Cristina va acabar actuant de la mateixa manera que ell com a resposta a una situació cada vegada més insostenible. “Amb el temps m’he adonat que la seva manera de ser feia que jo també volgués actuar com ell, quan en realitat a mi m’era absolutament igual. No sóc així”, lamenta ara.

Un terç dels joves ho accepten
Un informe de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, del ministeri de Sanitat, va posar de manifest que un de cada tres joves a l’Estat accepta la violència masclista de control. I en diverses comunitats autònomes les denúncies per violència masclista entre adolescents s’han incrementat considerablement els últims anys. “És evident que, potencialment, una persona que avui és així pot derivar en coses molt pitjors a mesura que es vagi fent gran”, reflexiona el pare de la Cristina.

Ara la Cristina viu molt més tranquil·la. La relació que la va anul·lar forma part del passat i ha recuperat les amistats. A més, ha après a detectar ràpidament la frontera que hi ha entre una relació d’igual a igual i una que no ho és. “Tinc una amiga que està amb un noi i que viu una situació similar i estic intentant que obri els ulls”, confessa. Li repeteixo sempre que davant de situacions de control per part del seu nòvio es planti: “Digues no, no i no”.

David Bigorra
17/05/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies