dilluns, 8 de febrer de 2016

‘Essence du Bénin’: així es juguen la vida els traficants de benzina

El tràfic de carburant des de Nigèria s’ha convertit en l’activitat econòmica il·legal que mou més diners al país africà 
Foto de: Javier Corso
Al voltant de l'estadi l'Amitié de Cotonou, la ciutat més extensa i poblada del Benín, hi camina Monsieur Henri Assogba amb l’esquena dreta i el pas segur. Porta un rellotge i una cadena d’or, una gorra amb la bandera del Regne Unit i, a la mà, un mòbil al qual només respon quan ell vol. L’acompanya un dels seus subordinats, que s’encarrega d’advertir qualsevol tipus de complicació. Tots el saluden i s’hi dirigeixen com a "président".

Henri Assogba és un dels caps més poderosos del tràfic de benzina (en francès essence ) de Nigèria al Benín, un gran negoci per als contrabandistes que va començar a funcionar fa unes quatre dècades. Des d’aleshores, els traficants gairebé han monopolitzat el sector dels hidrocarburs. Cobreixen el 75% de les necessitats de benzina del Benín amb la que importen des de Nigèria. “Gràcies a nosaltres, els beninesos poden viure amb dignitat perquè els donem feina i tenen benzina per a les seves motocicletes. Tenim una força divina”, sentencia Assogba.

Les benzineres que hi ha a les regions frontereres amb Nigèria no funcionen i arreu del territori beninès només hi ha una estació per cada 20.000 habitants. Les estacions de servei de l’estat i les privades són incapaces de competir amb els preus del carburant del país veí, de manera que no poden donar cobertura i abastir la població beninesa. La majoria han tancat.

Nigèria és el primer productor de petroli a l’Àfrica i el tretzè al món, i molts dels estats de la regió, com el Benín, en depenen. Però en el cas beninès la dependència és total. Si a Nigèria augmenta el preu del carburant, el litre de benzina es pot arribar a triplicar des de Cotonou fins a Porto-Novo, passant pels indrets més remots del país. Els traficants no tenen marge de benefici i això repercuteix en tota la cadena de transportistes i venedors que subsisteixen gràcies a aquesta activitat. Quan això passa, el país es paralitza.

Els traficants s’abasteixen de carburant a través dels senders i rierols que hi ha al llarg dels gairebé 800 quilòmetres de frontera que comparteix el Benín amb Nigèria. Els llocs de venda de benzina il·legal inunden els carrers del país, i els homes bomba, o kamikazes, s’han convertit en els amos de la carretera. Així anomenen els beninesos popularment els motoristes que transporten bidons de benzina -amb una capacitat d’entre 15 i 30 litres-, ja que sovint hi ha accidents i el carburant explota. Al maig del 2006 hi va haver una gran explosió a Cotonou en què van morir més d’un centenar de civils.

L’activitat dels traficants mou milions de CFA -la moneda beninesa- cada any en el mercat negre i ha arribat, fins i tot, a superar el pressupost governamental en matèria d’educació. És una economia submergida que perjudica greument els comptes del país. “L’estat perd al voltant de 105.000 milions de CFA (gairebé 228 milions d’euros), ja que no percep impostos directes ni indirectes del negoci dels hidrocarburs”, explica Bio Soulé, economista i responsable del Laboratori d’Anàlisi Regional i Especialització Social (LARES). “Sabem que el nostre negoci ensorra l’economia del país, però no tenim una altra opció per viure”, sentencia Henri Assogba.

La jerarquia contrabandista
L’associació de traficants té una estructura de poders molt jerarquitzada i està registrada legalment encara que estigui vinculada a una activitat il·legal. Per sobre de tots hi ha el president, Joseph Midodjoho, àlies Oloyè, un dels homes més poderosos del Benín. Oloyè té una gran influència en la política beninesa i actualment dóna suport al Partit per la Renovació Democràtica (PRD).

Per sota del president hi ha 12 caps de departament que controlen 77 localitats, amb un responsable a cada una. En un nivell inferior hi ha els representants dels districtes i barris. Els venedors de benzina al carrer són a l’últim esglaó de la piràmide.

“El tràfic de benzina funciona com un càrtel de la droga. Els traficants estan molt ben organitzats, i quan fan vaga tot es bloqueja -sentencia la periodista de la televisió nacional ORTB, Abiath Oumarou-. Són gent molt rica, mouen l’economia i tenen molt poder. Com a periodista és perillós relacionar-te amb ells. Has de parlar i negociar”. “Mentre preparava la meva tesi em van prendre la càmera i, en una ocasió, em van arribar a disparar”, adverteix Oumarou.

El poder dels grans caps traficants
Davant d’aquest ampli entramat de tràfic de benzina, les autoritats duaneres, els gendarmes i la policia no poden fer-hi gran cosa. “No és fàcil seguir els traficants pel bosc i pels senders. Alguns aboquen els dipòsits i ho cremen tot abans que els puguem requisar la mercaderia”, explica Brice Sourou, gendarme dels departaments d’Ouémé i Plateau. Però tot i que l’activitat és il·legal i l’han de perseguir, Sourou reconeix que sovint la consenten. “Moltes vegades fingim que no veiem res. La solució és tancar els ulls i deixar que actuïn”, afirma.

Als departaments on opera Sourou és on es registra més tràfic de benzina per la seva proximitat a la frontera amb Nigèria. Un dels grans caps del territori és Guy Fakeye, coordinador de les localitats de Kétou i Pobé. Fakeye té al voltant de 150 persones al seu servei i regenta una oficina en la qual treballen una desena d’empleats. Ell és l’encarregat de vetllar pels seus treballadors quan tenen algun problema. La majoria de les vegades es tracta d’incidents amb les autoritats que el mateix Fakeye pot solucionar amb una simple trucada. “Quan els gendarmes o les autoritats duaneres arresten un dels meus transportistes, els ofereixo diners i recupero la mercaderia”, explica.

La periodista Abiath Oumarou afirma que “és impossible que el tràfic il·legal de benzina passi desapercebut”. “En altres indrets aquestes coses passen, però s’amaguen. Aquí, al Benín, en canvi, passen davant els ulls de tothom i les autoritats en són còmplices”, explica. És una realitat que tots els beninesos coneixen.
El tràfic de carburant des de Nigèria s’ha convertit en l’activitat econòmica il·legal que mou més diners al país africà
Les autoritats es declaren impotents per fer front a un problema que implica gran part de la població i que va més enllà de les fronteres del país. “Ens reunim amb els traficants i els amenacem de bloquejar l’activitat”, explica el gendarme Brice. Tot i les amenaces, però, els contrabandistes no tenen por de les represàlies policials. Saben que a canvi de pagar les taxes prèviament acordades, les autoritats els deixaran passar. A més, reben suport des de les més altes esferes polítiques i moltes famílies benineses depenen de la seva activitat.

“Els contrabandistes tenim una gran popularitat i els polítics ho saben”, sentencia Henri Assogba. El tràfic de benzina finança campanyes polítiques, i molts diputats han arribat als seus càrrecs gràcies als beneficis d’aquest negoci. És un dels motius pels quals els beninesos creuen que és impossible acabar amb aquesta activitat. “El 2006 vam crear una organització per donar suport a qui aleshores era el candidat de l’oposició, Thomas Yayi Boni, i va sortir elegit. El 2011 ja no li vam donar suport perquè no va respectar algunes de les coses que havíem acordat”, afegeix Assogba.

Raliou Akanda Arinloye, exalcalde de Sakété, una localitat del departament de Plateau molt a prop de la frontera amb Nigèria, explica que “el govern actual ha fet molt per eradicar el contraban”, però lamenta que “la classe política en la seva totalitat no s’hagi mogut en la mateixa direcció”. Segons Arinloye, el tràfic il·legal de benzina és “un problema social, econòmic i polític, i el govern en solitari no pot fer-hi front”.

Benzina i feina per a tots
El negoci del carburant soluciona, per una banda, el gran problema de la falta d’estacions de servei al país. Els beninesos poden omplir els dipòsits dels seus vehicles còmodament i sense gastar-se tants diners com a les benzineres. Per l’altra, ocupa moltes persones que no tenen alternatives laborals, en un país en què la taxa de pobresa ha superat el 35%. Molts beninesos viuen en la pobresa extrema i més de la meitat de la població viu gastant menys d’un dòlar al dia, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Anàlisi Econòmica del Benín (INSAE).

Els beninesos que es dediquen a aquest negoci es guanyen millor la vida que la mitjana de la població i molts d’ells complementen la seva feina principal amb aquesta activitat. La majoria dels contrabandistes cobren més que un funcionari. Els seus ingressos mensuals superen les 50.000 CFA (76 euros), mentre que el salari mínim al país és inferior a 35.000 CFA (53 euros).

Tot i que la principal activitat econòmica del Benín és l’agricultura i proporciona el 35% del PIB nacional, no hi ha ningú que no tingui un amic o conegut que no formi part de la xarxa de benzina il·legal. L’economia de milers de beninesos depèn d’aquesta activitat. Per a molts joves, el tràfic il·legal de benzina és l’única alternativa laboral per afrontar la desocupació. Segons dades oficials del 2012, un 89,7% dels joves entre 15 i 29 anys treballen en activitats del mercat negre.

Totes les rutes acaben a la capital
A la capital, Porto-Novo, i als seus voltants és on s’han instal·lat més llocs de venda de benzina, ja que està molt a prop de la frontera amb Nigèria i és on conflueixen totes les rutes del tràfic de carburant. Les taules amb ampolles de vidre de diferents mides plenes de benzina, els bidons i les pissarres amb el preu són elements indissociables del paisatge beninès.

En un d’aquests llocs treballa Michel Bonuffette, estudiant d’antropologia social a la Universitat de Cotonou. El Michel s’ha vist obligat a treballar durant uns mesos més per poder pagar-se els estudis. “Vaig haver de deixar d’estudiar perquè no tenia diners per seguir amb la carrera”, explica. El seu somni és fer un doctorat en antropologia i ser professor a la universitat.

A més dels joves, al Benín moltes dones venen carburant per mantenir les seves famílies. “Guanyo 1.000 CFA al dia i amb això compro menjar i roba per als meus tres fills”, explica Gisèle Gnansounou, que ven benzina en una carretera molt transitada de Cotonou. La Gisèle és vídua i fa 12 anys que es dedica a aquesta activitat.

També hi ha beninesos amb algun tipus de discapacitat física que han trobat en aquest negoci l’oportunitat de treballar. “Al meu país no hi ha recursos ni persones que ens puguin ajudar ni finançar i per això molts ens dediquem a transportar i vendre carburant”, explica Bérénice Sagbohem, venedora de carburant a Sèmè, una localitat entre les grans ciutats de Porto-Novo i Cotonou.

El futur del Benín, ens mans de tots 
Perquè el Benín superi aquesta etapa de dependència d’un negoci que no deixa avançar el país caldria fer front a molts aspectes que dificulten la supressió d’aquesta activitat.

Molts beninesos coincideixen que és fonamental oferir alternatives laborals a la població i activar un pla per eradicar l’alarmant taxa d’atur juvenil. L’exalcalde de Sakété, Akanda Arinloye, apunta que una solució seria “redirigir laboralment al sector agrícola el gruix de població desocupada i tots aquells que es dediquen al tràfic de benzina”. Tot i això, els seus salaris probablement serien força més baixos que el de les persones que es dediquen a vendre benzina al carrer o les que transporten el carburant.

Abiath Oumarou creu que amb això no n’hi ha prou. Segons la periodista, a més, és essencial que l’estat elabori una estratègia per instal·lar progressivament estacions arreu del país, començant per les zones més poblades, i definir taxes i impostos. Per fer-ho, el govern hauria de negociar amb els contrabandistes. Però cada vegada que l’estat ha intentat regular el negoci, els traficants s’han declarat en vaga, el preu del carburant s’ha disparat i ha regnat el caos al país.

L’economista Bio Soulé remarca que per aturar tot això caldria que augmentés el preu del carburant nigerià, de manera que els traficants beninesos no tindrien marge per fer negoci. De fet, fa poc, el nou govern de Nigèria va anunciar una disminució dels subsidis als combustibles fins al 2017, cosa que podria reduir la diferència de preus entre els dos països. “Aquesta mesura podria disminuir la importància del tràfic de carburant, ja que la benzina nigeriana seria més cara”, argumenta Soulé. Però és un aspecte que s’escapa de les mans del govern beninès, i és gairebé impossible quantificar en quina mesura afectarà les importacions il·legals.

L’exalcalde Arinloye es mou en la mateixa línia i diu que “es tracta d’una qüestió regional que va més enllà de les fronteres benineses”. “Cal que tant el Benín com Nigèria i els països veïns arribin a acords”, adverteix. També recorda que “és indispensable posar en pràctica una tasca de conscienciació conjunta de la classe política, els contrabandistes i els diversos actors socials”. Segons Arinloye, “dibuixar un Benín més pròsper està en mans de tots”.

Neus Marmol
07/02/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies