dissabte, 6 de febrer de 2016

Esperma viatgera

Hi ha peticions per emportar-se el semen per autoinseminar-se i preocupa la tendència de venda d’espermatozoides per internet

Una dona va anar a una clínica amb el semen del seu sogre per preservar la genètica del marit 

Les clíniques de reproducció assistida s’han adaptat sense problemes al nou model de pacient, que avui va més enllà de la tradicional parella heterosexual, però els està costant, per contra, trobar base legal per al control d’una esperma cada dia més viatgera. Com la que portava en un pot una dona que va anar a un d’aquests centres de Catalunya perquè la inseminessin. “Vull engendrar un fill amb aquesta esperma, que és del meu sogre. El meu marit és estèril i hem pensat que aquesta és l’única sortida per assegurar una descendència amb la genètica de la família del meu home”. La demanda d’aquest tractament de reproducció assistida, amb l’esperma portada de casa, no va prosperar, revela ara un professional que treballava en aquest centre, en declinar la clínica aquesta intervenció ja que a Espanya només és legal la inseminació amb semen de donants anònims.

Altres viatges d’esperma, que prendrien una direcció contrària a aquest cas, són sol·licitats per parelles que realitzen tot el procés a les clíniques autoritzades. En aquests casos tot transcorre amb normalitat fins que els pacients demanen d'autoinseminar-se. És a dir, volen emportar-se l’esperma seleccionada pel centre a casa seva (això passa tant entre parelles formades per dues dones com entre heterosexuals) per fer aquest pas en la intimitat i no en una freda consulta mèdica. Petició comprensible des de l’òptica emocional, afirma la doctora Montse Roca, psicòloga de la unitat de reproducció assistida de l’hospital Quirón Barcelona, però que amaga molts riscos, tal com recalca aquesta mateixa professional. “En el moment en què es lliura aquest semen, la clínica perd tot control sobre la destinació que se li donarà”, afegeix la doctora Roca. I ningú no podrà comprovar si l’utilitza la parella que ha iniciat el tractament o acabarà al cos d’una altra persona.

Agustín Ballesteros, president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), afirma, per la seva banda, que la “llei és molt clara en les inseminacions i tot el procés s’ha de fer a les clíniques sota la supervisió dels professionals”. Així que l’esperma no pot viatjar tampoc en aquests casos.

Molt més difícil resulta controlar el tràfec de paquets d’esperma que es compren per internet. És una tendència a l’alça, alerta Agustín Ballesteros, “a la qual caldrà posar límit com més aviat millor”. Hi ha pàgines d’internet especialitzades ja en la venda d’esperma. Qualsevol en pot comprar i el més sorprenent en aquests portals, a més de les comandes amb esperma de donants anònims, és l’oferta de semen identificat. O dit d’una altra manera, els donants donen la cara i es pot triar, per exemple, entre un home ros o moreno, amb ulls blaus o castanys.

Ballesteros considera que aquesta venda, a més del greu risc per a la salut que comporta la inseminació amb una esperma que no se sap si ha estat ben analitzada, vulnera un principi tan sagrat en aquests casos com és el de l’anonimat. Tampoc no hi ha cap control sobre la traçabilitat d’aquest semen i podria donar-se el cas, alerta el president de la SEF, “que un mateix home arribés a inseminar cent dones, quan la llei vigent deixa clar que només hi pot haver sis embarassos per donant”.

Tot aquest món fosc que es mou al voltant dels tractaments de reproducció assistida no té res a veure o ben poc amb els processos viscuts per aquelles parelles que fallen en els seus intents per aconseguir un embaràs. Clíniques com Quirón Barcelona disposen del que Montse Roca defineix “com l’acompanyament”. Aquesta doctora en Psicologia s’encarrega que la frustració que poden sentir moltes d’aquestes parelles no acabi convertit en una obsessió. “Sempre cal pensar en positiu, creure que ho aconseguiran i no obstinar-se a buscar camins que de vegades no portaran enlloc”, recomana Roca. La dona, revela aquesta psicòloga, és la que sol assimilar pitjor el fracàs. “Ella porta la càrrega emocional més gran, a més de patir al seu cos la pràctica totalitat de les intervencions (puncions, estimulació d’òvuls...) i això fa en alguns casos que ella se senti més culpable, fins i tot quan el problema és de l'home.

J. Ricou
04/02/2016
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies