dissabte, 9 de gener de 2016

Serge Sivya: “Hem entès que no hem d’esperar res dels polítics ni de l’estranger”

Sivya ha vingut a Barcelona convidat per Amnistia Internacional en el marc de la campanya pro drets humans #PersonasXPersonas. / LAURA GÓMEZ
LUCHA, així en castellà, és l’acrònim de Lutte pour le Changement (Lluita pel Canvi), un moviment fundat per Serge Sivya i sis amics més el 2012. Estudiant de medicina a la Universitat de Goma, de 28 anys, Sivya il·lustra la gran sacsejada que protagonitza la joventut africana, que sovint s’equipara amb els indignats. El jove combina estudis amb l’assessoria de salut sexual.

A qui i com assessora?
Sóc conseller de salut sexual i reproductiva a través del telèfon d’Oxfam. Els joves em fan una trucada perduda i jo els torno la trucada per donar-los consells sobre salut i fisiologia en relació als petits problemes amb què es troben. El sexe encara és un tabú i els joves s’informen a través dels amics.

Què és LUCHA?
LUCHA no és una lluita política sinó un moviment de lluita cívica i sobretot social, format per molts estudiants però també per intel·lectuals, conscienciats sobre com poden ajudar en el destí del país. El 2012 ens vam organitzar amb altres amics apel·lant a la responsabilitat, com a joves i ciutadans, de construir un Congo millor per a nosaltres i els nostres fills.

I on són quatre anys després?
LUCHA s’ha convertit en un estat d’esperit, amb molts joves que han començat la militància i s’han posicionat en contra de com estan funcionant les coses. Les generacions més joves del Congo critiquem els adults, els nostres pares i avis, perquè han fallat al país i ara nosaltres no volem que els nostres fills ens acabin fent els mateixos retrets.

Què retreuen els joves als adults?
El seu comportament en la dictadura de Mobutu, a qui en 32 anys ningú li va plantar cara. Ara tenim [Joseph] Kabila, que ja porta 14 anys al poder i intenta accedir a un tercer mandat. Nosaltres volem evitar que es torni a repetir. La gent creu que el gran problema és la guerra o la pobresa, i no pensa que el pitjor de tot és que tenim una mala governança.

A l’Àfrica estem veient molts indignats que es mobilitzen.
Sí, els èxits d’uns encoratgen la lluita dels altres. Hi ha un vent de canvis socials que bufa pel continent, amb desenes de moviments, com Filimbi (Xiulets) o LUCHA , al Congo; Le Balai Citoyen (l’Escombra Ciutadana), de Burkina; o Y’en a Marre, del Senegal, que són actius, com demostra que els governs els tenen por i els reprimeixen. Els joves hem entès per fi que som els amos del nostre futur, que no hem d’esperar una solució dels polítics ni de l’estranger.

Vostè va estar detingut i ara demana la llibertat d’uns companys.
La repressió és la nostra quotidianitat, amb gasos lacrimògens, a vegades foc real. Hem desenvolupat la nostra estratègia per evitar la por.

Com per exemple?
Ens saludem entrellaçant les mans com si fossin pinyes, com a símbol que la fortalesa d’uns supleix la feblesa dels altres. Quan ve la policia ens agafem així i mai en deté un de sol, sempre són cinc o sis les persones arrestades, cosa que fa que no estiguin soles a la presó. Fa poc hi va haver cinc detinguts i els estudiants van convocar una vaga per exigir-ne la llibertat. El govern sap que en cada acte de repressió les nostres accions tenen més ressò.

La tortura és també quotidiana?
Sí que hi ha tortures, però ara els policies s’ho miren més per no deixar rastre: simulen ofegaments a l’aigua o t’obliguen a mirar 10 minuts sense protecció cap al sol. També hi ha molta corrupció i si no pagues et fan netejar les latrines, amb el risc que hi ha de contreure infeccions, com li ha passat ja a un opositor a Mobutu.

Quina relació mantenen amb l’oposició a Kabila?
No volem caure en cap trampa ni que creguin que com que protestem contra Kabila estem al seu costat. Ja els hem dit que no hi confiem fins que no presentin propostes de reforma per canviar-ho tot.

Coneix el 15-M espanyol?
Sí. Un investigador belga que va escriure sobre LUCHA ens va anomenar “els indignats de Goma” quan va venir a fer-nos un reportatge el 2013 i, encuriosits, vam googlejar i ens va agradar la comparativa. En vam aprendre la protesta pacífica, l’ús de les xarxes socials o el fet de construir el moviment a partir de les bases.

Sap que del 15-M n’han sorgit Podem i Barcelona en Comú? També li pica el cuc de la política?
No, LUCHA no és un moviment polític. Al Congo si et dediques a la política no estàs legitimat perquè la població no confia en tu. El nostre plantejament és diferent del cas espanyol perquè no aspirem a canviar la política sinó a canviar la població. Una ciutadania més educada pressionarà més el govern.

Ada Colau tampoc no volia...
Potser hi ha algun militant que té vocació política, però és una aspiració individual. La nostra és una lluita per crear un moviment social. Si el canvi ve de la base serà un canvi més lent però molt més sòlid.

Vostè és un afrooptimista?
Evidentment, és la raó de la lluita. Però també s’ha de tenir en compte la veu de l’Àfrica en els grans reptes de la humanitat, com el canvi climàtic, el terrorisme o la depravació del capitalisme.

Marta Rodríguez
08/01/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies