dimarts, 12 de gener de 2016

Ni amor, ni sexe, ni drets

Una organització ultracatòlica s'estén per ciutats italianes intentant evitar relacions homosexuals a través d'una teràpia espiritual
Itàlia és un dels països de la UE que més discrimina per raó d'orientació sexual


Nou persones assegudes en cercle en un local cedit per l'Església. Són a Reggio Emilia, la città rossa, una de les ciutats més progressistes d'Itàlia. D'una en una, s'aixequen i es presenten. El primer a parlar és un noi jove i tímid, que intenta no encreuar la mirada amb ningú. “Hola, em dic Paolo i sento atracció per persones del mateix sexe”, diu, amb un fil de veu. “Hola, Paolo, aquí trobaràs l'ajuda que necessites”, respon un mossèn. El mètode copia els dotze passos dels Alcohòlics Anònims. Però en comptes de curar l'alcoholisme, pretén “curar” l'homosexualitat.

Es tracta d'un grup d'apostolat catòlic anomenat Courage, fundat als anys vuitanta a Nova York, que s'ha escampat arreu del món. A Itàlia, s'ha implantat a Roma, Torí i, recentment, a Reggio Emilia. Tenen èxit i d'aquí a poc, gràcies al suport de l'arquebisbe Angelo Scola, formaran grup a Milà. El seu objectiu és oferir una “teràpia espiritual” que ajudi els homosexuals a abstenir-se de mantenir relacions romàntiques o sexuals amb persones del mateix sexe. El coordinador és un jove que assegura que havia estat homosexual però que, al final, resant, s'ha “guarit”, i fins i tot s'ha casat amb una dona, malgrat que practica l'abstinència. El grup prohibeix pronunciar els mots gai i lesbiana. Gai només es pot fer servir per referir-se al poderós lobby que, segons diuen, influencia la societat per difondre “ideologia de gènere”. Fan llegir textos del bisbe d'Alcalà d'Henares, Juan Antonio Reig Pla, conegut per fer declaracions homòfobes i perquè sosté que l'homosexualitat “té cura”. Entre les perles del bisbe, que ha celebrat misses amb la rojigualda preconstitucional, hi ha la de comparar l'homosexualitat amb la pederàstia.

Fa 25 anys que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) –amb força retard respecte a les principals associacions de psiquiatria– va deixar de considerar una malaltia l'homosexualitat. Som al 2016 i al capdavant de l'Església catòlica hi ha un papa que ha dit: “Qui sóc jo per jutjar els gais?” Però en l'associació ultracatòlica prefereixen citar els pontífexs anteriors, com ara Joan Pau II, que va dir que “Courage compleix l'obra de Déu”. O el papa emèrit, Benet XVI, que el 1986, quan era el prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va definir l'homosexualitat com “un desordre moral contrari a la saviesa creadora de Déu”. Malgrat les protestes d'associacions de drets humans, psiquiatres i diversos regidors de l'Ajuntament de Reggio Emilia, i de l'impacte que va tenir un reportatge publicat en el setmanari L'Espresso sobre el tema, l'Església italiana, a través del diari dels bisbes, Avvenire, s'ha posicionat en defensa de Courage. Tot això succeeix en un país que té un greu problema d'homofòbia. Segons el darrer informe de l'Agència dels Drets Fonamentals de la UE (FRA), Itàlia ocupa les primeres posicions en homofòbia i discriminació per raons d'orientació sexual. L'homofòbia és inversament proporcional als drets aconseguits.

El col·lectiu LGTB, a Itàlia, no té cap llei específica que el tuteli, ni que el protegeixi contra l'homofòbia. És més, el país no té cap llei d'unions civils. Fa temps que està encallada al Senat perquè una majoria catòlica, tant del centredreta com del centreesquerra, rebutja, per motius de consciència, incloure-hi les parelles homosexuals. Ara, no tenen cap mena de reconeixement.

25 anys
fa que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar de considerar l'homofòbia una malaltia.


Alba Sidera Gallart
10/01/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies