dijous, 24 de desembre de 2015

Participació femenina: un deute d'anys

És un discurs comú d’aquest segle, i el sentim en boca de milers, la qual cosa afirma que la lluita femenina per l’equitat ja ha complert els seus objectius. Des de les primeres sufragistes, fins a les independents dones amb alts càrrecs en el món actual, tot semblaria indicar que, en els temps que corren, la lluita femenina per la participació ha anat guanyant terreny fins a col·locar el món en mans de les dones. Però n’hi ha prou amb una mirada només una mica més atenta perquè sigui evident que aquest discurs porta imprès a cada una de les seves lletres la marca de la dominació patriarcal.

Si bé són innegables les conquestes de drets per part de les dones, encara falta un llarg recorregut de lluita per poder parlar de participació plena de la dona. En totes les esferes a contemplar, existeixen dades que demostren la baixíssima incidència de la participació femenina. Es coneix, per exemple, que en l’àmbit polític els darrers 20 anys el percentatge de dones en els parlaments s’ha duplicat... per arribar a representar tot just un 22% del total dels parlamentaris del món. A la regió de les Amèriques, el total de dones parlamentàries és un vergonyós 26,3%. El mercat laboral, per la seva part, és terreny de les més marcades desigualtats entre els sexes: en la majoria dels països, les dones guanyen de mitjana menys que els homes; alhora que conformen el percentatge més gran de la massa que engrandeix les files del treball informal i les feines vulnerables i infravalorades. Les dones dediquen entre una i tres hores més que els homes a les tasques domèstiques i a la prestació de cures a fills, persones grans i malalts (xifres: ONU dones).

La història universal ha estat sotmesa a una minuciosa tasca d’invisibilització dels seus personatges femenins més destacats, quedant les seves contribucions al marge del reconeixement cultural. En l’àmbit de les arts, escenari de les dones des dels temps més antics, s’ha recorregut a nombroses argúcies per esborrar-ne la petja, com canviar el seu cognom pel del marit o del pare, alterar les firmes de les seves obres o limitar el seu pas per les acadèmies. El món científic 240 no és pas més grat: beques, llocs de treball, sous, invitacions a parlar en conferències... es distribueixen desigualment entre persones amb els mateixos mèrits i diferent sexe. Els currículums de dones obtenen una puntuació menor, alhora que existeix una llarga llista de tasques científiques dutes a terme per dones, per les quals van obtenir reconeixement científic homes. Alarmants són, a més, el nombre de casos de violència contra les dones i l’índex de feminicidis en el món: és l’acte extrem de limitació de la dona que li impedeix participar de la vida.

Aquestes xifres i fets revelen la invisible trama patriarcal que teixeixen des de fa mil·lennis les societats del món i ordena les relacions entre els éssers humans, la seva vida quotidiana, les seves produccions, els esquemes de pensament amb els quals s’aprehèn la realitat. Les conquestes de la lluita femenina són proves de la indubtable capacitat de les dones per a l’anàlisi crítica de la societat i la seva transformació, així com de la força de la seva organització col·lectiva, però és un moviment jove davant de tota una història de dominació masculina. Les dones, en gran mesura, continuen quedant fora de diverses esferes, sovint a causa de les violències del sistema masclista: lleis, pràctiques i estereotips de gènere que no les afavoreixen, baixos nivells d'educació entre d’altres. Fer visible l’efectiva dominació masculina és el primer pas per pensar la participació femenina en el món actual. El segon pas és interrogar-la en el lloc que la situen les coordenades traçades pel neoliberalisme i la globalització, que han donat lloc a noves formes d’opressió de les dones. En la conjuntura actual, l’opressió de les dones s'entrellaça amb l'opressió de la societat de classes pròpia del capitalisme. En un context de producció capitalista, la família patriarcal es configura com l’òrgan social que reprodueix i sosté les condicions del sistema, i es produeix la divisió d’espais d’acord amb el gènere. L’home es defineix com a productor de mercaderies, mentre que la dona es veu restringida a l'elaboració de valors d’ús per al consum directe i privat.

Paula Luciana Consoli 
Premi del concurs de "Perspectiva de gènera 2016"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies