dissabte, 26 de desembre de 2015

“Afusellen els joves que es penedeixen de la gihad”

Dounia Bouzar, desradicalitzadora
Foto: Jordi Play
Tinc 50 anys. Vaig néixer a Grenoble i visc a París. Sóc antropòloga social i ‘ Tinc dues filles d’uns vint anys que m’ajuden. Política? Prosperitat i justícia. Sóc musulmana. Ni estat ni islàmic: una secta assassina, destructiva!

Diu que és “ desradicalitzadora”...
És la meva feina, recuperar joves francesos captats pel gihadisme.

Un radicalisme letal...
Sí, aquests nois ho deixen tot: estudis, amics, família, casa..., per tocar el dos a Síria i l’ Iraq a morir matant.

Com són, aquests joves?
Nois i noies de 14 a 24 anys, de famílies franceses de classe mitjana.

D’origen magribí?
No tots, ni sempre de famílies religioses.

Són molts? Quants?
En els últims dos anys, les nostres forces de seguretat han detingut 700 nois a la frontera amb destinació a les files del Daeix.

Les forces de l’Estat Islàmic.
Ni estat ni islàmic: una secta criminal, destructiva conjura d’assassins.

Com capten els joves?
Mitjançant internet.

Sense internet, no hi hauria radicals?
N’hi hauria, però no tants ni radicalitzats tan ràpidament. Per això els trec internet...

Expliqui’m un cas que hagi tractat.
Una noia de quinze anys, la Lea. D’una petita ciutat de Bretanya. Pares ateus. Casa amb piscina. Bones notes...

Em sorprèn...
Vol ser infermera per ajudar els nens del món. Troba a internet vídeos de nens morts, esventrats per les bombes d’ Al-Assad...

Ai!
Uns vídeos la porten a d’altres sobre persecucions i èxodes de musulmans, sobre la inacció i culpabilitat d’Occident, i ella sent que ha de fer-hi alguna cosa...

I què fa?
La convencen que el seu país li impedirà d’ajudar, i li ofereixen entrar en un hospital per salvar nens! I la Lea decideix anar-se’n.

Un altre cas.
En Brian, de 18 anys, jove de família catòlica, adora el seu pare, el seu heroi. El pare té un infart, el supera, però el noi s’angoixa i s’obsessiona amb la mort...

I això el porta al gihadisme?
El seu pànic el porta al non sense vital, i els vídeos gihadistes el consolen: hi ha un paradís! Prèvia destrucció d’aquest món...

Increïble.
Els convencen que un contuberni d’ illuminati domina aquest món podrit.

“Illuminati”?
Una secta judeomaçònica sionista que domina els mitjans de comunicació i els polítics... I trenquen a cops el televisor de casa!

Ostres.
Hi ha vídeos a internet que “demostren” que la manifestació a París contra l’atemptat de Charlie Hebdo, vista des de l’aire, dibuixa el perfil de l’ Estat d’Israel!

Una paranoia galopant, sí.
O que l’ampolla de Coca-Cola, amb certa il·luminació, resa “No Mahoma”! O que a l’etiqueta del refresc Oranginaes veu el cap d’un diable!

Aquests vídeos, els fan els terroristes?
Sospito que hi ha bons psicòlegs a les seves files: són vídeos pèrfidament eficaços.

I vostè recupera joves tan alterats?
He desradicalitzat 250 joves en gairebé dos anys, ho considero un èxit!

Amb quines tècniques?
La via de l’intel·lecte és inútil: estan convençuts que tenen la veritat. L’única via és la del cor, l’emoció.

Com?
Hi implico els pares, els millors desradicalitzadors! Si restableix vincles emotius, canals d’afecte, el noi pot recuperar-se: cau en una depressió.

Ah, i això és bon senyal?
Sí: perd un món en el qual tot estava tan clar...! Comença a reconstruir altres vincles.

Quins símptomes haurien d’alertar els pares que ens llegeixin?
El jove deixa d’estudiar, de treballar, de seguir les seves aficions, de tractar amb la família i amics, diu que els pares no saben res, que aquest món està podrit i que ell sí que coneix la veritat, i que ell... és un escollit.

Se sent especial?
Viu l’efecte cocooning: se sent protegit pel grup, la seva nova família, se sent elegit per a una “missió divina”: salvar el món. Per continuar allà, farà el que sigui!

Matar i morir. I si un cop a Síria... se’n penedeix?
Si flaqueja, l’envien a immolar-se en un atemptat amb explosius. I si pretén anar-se’n, l’afusellen! Només una noia es va poder escapar i va tornar.

L’ha recuperat?
No, està empresonada. Des de l’últim atemptat, França ha decidit empresonar aquests nois, quin error! Això alimenta la idea d’injustícia, tot un regal per al Daeix!

És per la pressió del Front Nacional.
Que enforteix encara més la prèdica del ­Daeix: “Si aquests occidentals volen destruir l’islam, destruïm abans Occident!”.

Què s’hi pot fer?
Evitar discriminacions, respectar l’ús del vel, per exemple... Això els restaria força.

Vostè és optimista?
Només l’amor pot tornar a relligar aquests joves amb la vida. Sense amor, venç la destrucció, venç la mort!

Víctor-M. Amela
22/12/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies